Els antics romans, tenien unes escombraries públiques fora de les ciutats on hi tiraven les deixalles, també tenien un tipus de sistema de recollida d’escombraries, tot i que les dades que s’han trobat no són suficients per saber exactament com funcionava. Segons Jesús Acero, hi havia una espècie d’escombriaires, que recollien tota la brossa dels carrers i la portaven als abocadors públics fora de la ciutat.
Els residus orgànics s’eliminaven a les cases, ja que eren molt fàcils d’eliminar, mentre que la resta, especialment els residus de construcció, eren bastant més difícils degut al seu volum i pes, i per tant es reutilitzaven. Tota la resta de residus que no es podien fer servir es portaven a l’abocador i s’amuntegaven, com és el cas del Monte Tetaccio.
En quant als residus no sòlids, tenien un sistema de clavegueram molt semblant al nostre, a través del qual podien treure’ls molt fàcilment de la ciutat ajudant a tenir un ambient més salubre. Aquest sistema passava a través de casi tota la ciutat de manera que podia recollir tots els residus que poguessin ser transportats per aquesta xarxa de clavegueram junt amb l’aigua residual.
Pingback: Les deixalles: Antiguitat vs Actualitat | Ecologia i sostenibilitat a l'antiguitat