Els antics romans, tenien unes escombraries públiques fora de les ciutats on hi tiraven les deixalles, també tenien un tipus de sistema de recollida d’escombraries, tot i que les dades que s’han trobat no són suficients per saber exactament com funcionava. Segons Jesús Acero, hi havia una espècie d’escombriaires, que recollien tota la brossa dels carrers i la portaven als abocadors públics fora de la ciutat.

Els residus orgànics s’eliminaven a les cases, ja que eren molt fàcils d’eliminar, mentre que la resta, especialment els residus de construcció, eren bastant més difícils degut al seu volum i pes, i per tant es reutilitzaven. Tota la resta de residus que no es podien fer servir es portaven a l’abocador i s’amuntegaven, com és el cas del Monte Tetaccio.

En quant als residus no sòlids, tenien un sistema de clavegueram molt semblant al nostre, a través del qual podien treure’ls molt fàcilment de la ciutat ajudant a tenir un ambient més salubre. Aquest sistema passava a través de casi tota la ciutat de manera que podia recollir tots els residus que poguessin ser transportats per aquesta xarxa de clavegueram junt amb l’aigua residual.

“Cloaca Maxima”, Roma

Comparació amb la gestió a l’actualitat