Per tal d’obtenir informació sobre el meu tema de recerca, i per esbrinar quines opinions en tenien els experts, vaig anar al Museu de l’Estampació a fer-li una entrevista a Marta Prevosti, directora del Museu de l’Estampació de Premià de Mar i arqueòloga de renom. A continuació deixo la transcripció de l’entrevista:

El jaciment de Can Ferrerons era sostenible?

Si, en general els jaciments d’època romana, els establiments diguem agraris d’època romana, estaven dins d’una economia bastant sostenible, això és una de les coses que aquest projecte que us he estat explicant fa un moment de l’ager tarraconensis, l’hem vist força bé perquè hem fet anàlisis pol·líniques i les anàlisis pol·líniques ens han fet arribar a la conclusió que aquestes ampliacions, aquests parcel·laris que hi havia en el camp romà doncs no estaven absolutament ocupats, hi havia molta part arbrada, o sigui que les explotacions del camp romà eren com illes d’explotacions al mig de boscos, o sigui que no ens hem d’imaginar les planes agràries d’època romana totalment lliures de boscos i totalment explotades, parcel·lades i ocupades amb una agricultura intensiva, sembla que no, que això més aviat era una cosa més mixta: que hi havia parts de boscos, parts d’agricultura…, lo qual vol dir que eren sostenibles.

Com aprofitaven l’aigua i altres recursos?

El tema de l’aigua no és un tema que haguem estudiat encara, però molt sovint aquí al Maresme, a aquestes viles de la plana del Maresme, feien pous, i feien cisternes, o sigui que totes les teulades de la construcció estaven prou ben canalitzades i conduïen les aigües de la pluja cap a una cisterna i emmagatzemaven l’aigua, i per tant eren autosuficients amb l’aigua. Emmagatzemaven l’aigua quan plovia i tenien també basses i si convenia doncs feien un pou, i per tant, doncs, eren molt suficients amb això, i aprofitaven molt bé els recursos.

El sistema de clavegueram era semblant al nostre?

Si, però ja et dic que aquí, a Can Ferrerons, aquest tema no l’hem estudiat, perquè mira, els trossos que es coneix de tot el jaciment gran, saps que l’edifici ortogonal de Can Ferrerons està dins d’un jaciment de unes cinc hectàrees que en diem Gran Via Can Ferrerons, perquè a la Gran Via es va trobar un mosaic, desprès a la plaça Doctor Ferràn es va trobar unes restes d’algo que sembla ser una terrisseria, en un altre lloc es van trobar unes parets…, va que en diferents llocs s’han anat trobant restes. El que coneixem més bé és la zona de l’edifici ortogonal de Can Ferrerons, i allí no hi ha cap mena de desguàs,o sigui, no hi ha cap drenatge allí dintre. Què vol dir? Doncs que l’espai central , l’octògon central de l’edifici no era a cel obert, era tapat, era cobert, era una sala coberta, perquè si hagués plogut allí dintre hi hauria hagut alguna conducció per evacuar l’aigua, i no n’hi havia cap, de manera que el tema aquest de les clavegueres, pues senzillament no s’ha trobat.

Què feien amb les deixalles? Com es desfeien de lo que no necessitaven?

Bueno, tenien abocadors, normalment en totes les instal·lacions de viles romanes trobem zones on llençaven la porqueria, que són fantàstiques pels arqueòlegs, perquè allí trobes de tot: tot lo que se’ls hi trencava anava a parar allà, i també s’hi troben per exemple molts ossos, perquè les deixalles de la cuina doncs també les llençaven, o sigui, tenien abocadors i una mica llençaven doncs cap a la zona de la riera… zones així, tenien zones d’abocadors.

Com contaminaven la riera i l’entorn?

No, a veure, no contaminaven excessivament, són com pagesies.

Eren conscients els romans de com podien afectar al seu entorn?

Bueno, no tenien aquesta consciència, no tenien aquest concepte que tenim nosaltres de la contaminació. Aviam,  hi havia una densitat de població tan inferior a la que hi ha ara que, clar, vull dir, no passava res si s’abocaven unes quantes deixalles en un camp o en una riera, fins i tot has de pensar que el que  més contamina és el tema tèxtil, quan es fan els tints, a les tintoreries, això contamina moltíssim. També en la indústria actual el tema de tintura, que actualment es fa química. En l’època romana has de pensar que es feien servir colorants naturals, i hi ha un abisme de diferència entre els colorants naturals i els químics. Els colorants naturals que estan fets a partir de plantes, contaminen mínimament, molt poc.

Aquí deixo el vídeo de l’entrevista:

[youtube]http://youtu.be/WZbY_Ko3y3k[/youtube]