El Monte Testaccio és una muntanya artificial construïda entre els segles I i III a Roma. El nom d’aquesta muntanya és degut a que està tota formada per fragments d’àmfores (en latí “testae”).
Vista aèria del Monte Testaccio (Foto: Google Earth).
Era un abocador d’època romana, i per tant està format per milions d’àmfores trencades, la majoria procedents de la Bètica. Té una superfície de 20.000m² i una alçada de 50m. Aquesta muntanya de residus romans ajuda a donar un ordre a la cronologia romana.
El Testaccio va formar part de la vida quotidiana de la gent durant molt de temps sense que ningú no s’adonés de la seva importància científica. El pare L. Bruzza y de H. Dressel van ser els que van descobrir aquesta gran importància científica que tenia el Testaccio en referència a l’època de la Roma antiga. Molt abans de descobrir la seva importància, a l’Edat Mitjana, s’hi feien espectacles públics, carreres de cavalls i toros… En el segle XVII van decidir aprofitar que a l’interior del Testaccio es manté durant tot l’any una temperatura d’entre 7 i 10 graus per fer grutes per a la conservació del vi, fent-lo servir com una espècie de bodega de vi. Entre el 1938 i el 1942 es va fer servir el Testaccio per abocar-hi tota la terra extreta de les excavacions del Circ Màxim, i a causa d’això actualment hi ha molta vegetació en certes zones. Avui en dia moltes de les grutes que abans es feien servir per a la conservació del vi s’han convertit en locals de copes, restaurants típics i discoteques pels joves, fent que sigui un dels llocs preferits dels joves.
Inscripció a una àmfora romana
Les àmfores que podem trobar en el Monte Testaccio tenen unes inscripcions que ens indiquen i ens ajuden a aclarir molts aspectes de com s’organitzava i es distribuïa l’oli en l’època romana. La informació que es pot extreure d’aquestes àmfores és cabdal, ja que ens donen informació sobre la data, el comerciant, el lloc de procedència i moltes altres coses que converteixen el Testaccio en un arxiu fiscal de vital importància, que ens ajuda a comprendre l’estructura general del comerç i la intervenció que tenia l’Estat en el comerç de l’època.
Encara hi ha un altre element més que fa que el Testaccio sigui una font capital d’informació per l’arqueologia europea: que les àmfores d’oli de la Bètica van ser difoses per tot l’Imperi Romà. A més a més, les inscripcions que hi trobem estan gravades a les àmfores, el que les converteix en un fòssil director en totes les excavacions que pertanyen al període de dominació romana. Tot això ajuda a datar les excavacions.
Des del 1989 es va afegir a l’Acord Cultural entre Espanya i Itàlia la realització de diverses excavacions al Monte Testaccio. Aquestes excavacions van ser encomanades a un equip d’investigació espanyol, amb diversos objectius. L’objectiu principal era determinar la importància i la producció d’oli de la Bètica durant l’Imperi Romà, i així poder entendre el funcionament de l’economia de l’Imperi Romà. En essència es pretenia entendre l’organització i funcionament global de l’Imperi Romà com a estructura socioeconòmica i política, realitzant hipòtesis sobre les relacions entre Roma i altres províncies. Un altre dels principals objectius era entendre l’evolució del Testaccio, com s’havia format i com va a arribar a adquirir les seves dimensions actuals, per poder entendre també l’evolució de les importacions d’oli.
Cata de 6 m2 de la campanya 2010 (Foto: R. Álvarez).
Per excavar el Testaccio es fa en cates de 4 a 6 m2 depenent de les característiques del lloc que s’està excavant. Es sol excavar fins que s’obtenen entre 10 i 12 tones de material, que en general acostuma a donar uns 1500 o 2000 documents epigràfics que ens poden donar informació diversa. Es pot seguir aquesta tècnica, ja que la datació es pot fer a partir de les inscripcions dels propis materials extrets. Es per això que el Testaccio es pot considerar un dels llocs on s’ha trobat més material científicament útil en el camp de l’arqueologia.
El 2012 es van fer unes troballes molt interessants en el Testaccio que van fer que s’haguessin de canviar les teories que hi havia en aquell moment sobre l’administració de l’oli de la Bètica. Abans es veia l’economia romana amb una desenvolupament cronològic, però degut als descobriments fets a partir d’aquestes troballes, els arqueòlegs es van adonar que això no era ben bé així, sinó que s’havia desenvolupat tot en la mateixa data.
El Monte Testaccio encara segueix sent excavat i investigat. Encara queden moltes àmfores i molta informació per fer sortir a la llum.
En l’enllaç següent, hi ha un vídeo on podem veure unes imatges del Monte Testaccio i la gran diversitat d’àmfores i d’altres objectes que hi podem trobar.
http://www.rai.tv/dl/RaiTV/programmi/media/ContentItem-b221908a-4424-4a82-bd10-2e4c52804db6.html
