Les fonts d’energia: Antiguitat vs Actualitat

Les fonts d’energia antigues eren renovables i no contaminaven al medi ambient, tot i que algunes (com la hidràulica) produeixen un cert impacte en el medi, però no el contaminen. Les fonts d’energia que feien servir a l’antiguitat eren fonts netes i no contaminants pel medi, mentre que actualment, la gran majoria de les fonts d’energia que fem servir tenen un gran factor contaminant, algunes més i altres menys, però totes produeixen un impacte en medi.

Les que fem servir més, que són el petroli i la nuclear, són les més contaminants i perilloses que s’han fet servir mai, i poden arribar a causar grans catàstrofes, especialment la nuclear, que no només tenen un impacte molt gran en el medi que ens envolta, sinó que també ens poden afectar molt greument a nosaltres i tots els éssers vius. En l’edat antiga, aquestes dues fonts d’energia tan contaminants no existien, com la nuclear, o sí que es coneixien, com el petroli, però no el feien servir massivament com nosaltres, tret dels llums de petroli.

Per tant les fonts d’energia que fem servir actualment es consideren molt més contaminants que les de l’antiguitat, tot i que encara hi ha l’esperança en les energies alternatives, que són molt menys contaminants, de manera que podem millorar i aprofitar més les energies renovables per obtenir tota l’energia que necessitem actualment.

 

Els viatges: Antiguitat vs Actualitat

Tots els transports que fem servir per viatjar actualment emeten directa o indirectament gasos contaminants a l’atmosfera, mentre que els viatges que feien els grecs i els romans no produïen cap mena de gas contaminant a l’atmosfera, ni cap altre tipus de contaminant greu. El cotxe i l’avió emeten els gasos directament, i el tren no els emet directament, sinó que s’emeten en produir l’electricitat que necessita per moure’s, mentre que tant els carros com els vaixells o els animals no en produeixen de gasos contaminants.

Tot i que els viatges dels romans eren poc contaminants, sí que es contaminava amb els residus dels animals o amb la construcció dels vaixells i carros, tal i com passa a l’actualitat per construir els nostres mitjans de transport.

Fonts d’energia a l’antiguitat

La major part de l’energia que es necessitava en època romana i grega s’extreia bàsicament fent que els esclaus treballessin. Sempre que calia mà d’obra per les obre públiques i totes les feines que necessitaven energia per transportar els materials, per col·locar les peces… s’aconseguia a partir de l’esforç i energia dels esclaus. Això no es gaire correcte èticament si ho mirem des del nostre punt de vista actual, però ecològicament és una manera molt neta d’obtenir l’energia necessària per transportar, remar, construir, aixafar la vinya per fer-ne vi…

A part dels esclaus, també es feien servir animals de càrrega per ajudar amb el transport, que igual que l’energia dels esclaus, també és una forma molt neta d’obtenir energia, i que no contamina gens el medi ambient.

Per a tasques més específiques, que ja no podien realitzar ni els esclaus ni els animals, com per exemple moldre el gra, es feia servir també l’energia hidràulica, tot i que necessitaven que hi hagués un riu a prop per poder fer servir el seu corrent. El “molí” grec, consistia en un eix de fusta vertical, i en la part inferior hi havia una sèrie de paletes submergides a l’aigua,  l’eix passava a través de la màquina inferior i feia girar la màquina superior, a la qual estava unit, i que era la que molia el gra.

Restes de molí romà trobat a l´illa de Gozo

Un altre ús que li donaven a l’energia hidràulica era per a la mineria, a partir de la tècnica de frackingtot i que a l’època no rebia aquest nom, sinó que s’anomenava ruina montium. El fracking es feia servir quan a les mines es trobaven amb roques arenisques, que havien de trencar per poder-hi extreure els minerals, i ho feien amb aquesta tècnica.

Explicació del fracking

Per navegar els grecs i els romans feien servir l’energia eòlica, a partir de les veles del seus vaixells. El problema era que els vents no sempre eren prou forts i prou continus per poder inflar les veles i que el vaixell es pogués moure, de manera que van tenir que buscar una forma alternativa de fer moure els vaixells quan el vent no era favorable o no era prou intens: els esclaus. Tant els vaixells romans com els grecs tenien una filera de bancs a cada costat de l’embarcació, on es posaven els esclaus a remar.

Vaixell de guerra

Comparació amb les fonts d’energia a l’actualitat

La jardineria i la sostenibilitat

L’interès per incrementar i millorar el nostre patrimoni natural s’ha vist reflectit en un avenç quantitatiu i qualitatiu del verd públic en les darreres dècades i en una millora i expansió del que s’anomena jardineria sostenible.

La jardineria sostenible és una jardineria adaptada al medi, té en consideració l’entorn natural: clima, vent, temperatura, pluja, radiació solar i les espècies autòctones i les adaptades al medi i que ens permet trobar una relació més equilibrada entre el verd i l’entorn urbà a través d’una planificació més racional d’aquest entorn i una utilització més acurada dels recursos naturals.

   

Cadascú de nosaltres podem fer un lloc a la natura dins de la ciutat posant a casa nostra algun element natural. Sense gaire espai ni esforç podem veure com germina una planta i gaudir de la seva floració o d’atreure una papallona…. Petits i grans podem ocupar-nos de regar els testos, de treure’n un branquilló sec o d’esponjar la terra. Fent aquest tipus d’activitat podem augmentar la massa vegetal de la ciutat i de fer una ciutat més habitable. Ja que les plantes i els arbres no sols incrementen la bellesa i el confort del nostre entorn, sinó que són hàbitat i aliment per a d’altres éssers vius mantenint l’equilibri ecològic, captant diòxid de carboni i alliberant oxigen.

A la jardineria podem aplicar-hi criteris de sostenibilitat no perjudicant la conservació dels recursos naturals i no malmetent el medi ambient. No malbaratar l’aigua, no contaminar-la amb un adob excessiu ni pesticides inadequats és una forma positiva d’intervenció, tot i que en un principi sembli poca cosa, pot ajudar molt.

El verd urbà

El verd urbà està constituït per la vegetació de la nostra ciutat. Els aspectes importants del verd urbà que ens ajuden a incrementar la qualitat de vida són:

  • És productor d’oxigen i absorbeix partícules i elements químics contaminants.
  • Fa augmentar la biodiversitat de la ciutat i alhora és un element d’atracció de fauna.
  • Fa la funció de connector entre el verd de las zones periurbanes i el de les zones urbanes.
  • Disminueix les molèsties causades pel soroll, fent de pantalla.
  • És un espai comú d’esbarjo i de relació, i d’activitats de lleure.
  •  Ajuda a disminuir l’estrès, aproxima el sistema natural al medi urbà i esponja la ciutat.

   

Naturació versus naturalització de la ciutat

La naturació és un procés que s’afegeix a la jardineria tradicional i que és més natural que aquesta, per afavorir l’entrada de la natura, incorporant més vegetació a la ciutat i a la vida quotidiana de les zones urbanes. La naturalització és un procés que es sustenta bàsicament en el verd urbà construït.

Un exemple de l’esforç per integrar el verd urbà seria la substitució dels plataners per lledoners, que és un esforç que ha permès l’entrada de tudons a la ciutat, la qual cosa indica una evolució vers la naturalització de la ciutat de Barcelona.

Lledoner

Alguns jardins que avui són espais verds públics són l’herència directa de tots els estils de jardí que s’han anat desenvolupant al llarg de la història de Barcelona. Els jardins a l’època medieval solien estar situats als patis interiors, als palaus, a les cases, als monestirs o a les institucions públiques, amb plantes aromàtiques, de flor i medicinals.

La creació dels espais verds públics ve de la necessitat d’esponjar i de sanejar la ciutat creant espais d’esbarjo i de lleure d’ús lliure. A Barcelona la majoria d’aquests nous espais sorgeixen a partir de l’enderrocament de les muralles.

La ciutat entesa com un ecosistema

Un ecosistema és una unitat funcional constituïda pel medi físic i per la comunitat d’organismes que hi viuen amb totes les relacions i els intercanvis de matèria i d’energia que hi tenen lloc. L’ecosistema urbà té una gran dependència d’entrada d’energia i de matèria de l’exterior i això el fa molt vulnerable a qualsevol canvi.

ciutat ecosistema

L’estructura de la ciutat intervé i modifica els paràmetres del medi físic ( temperatura, règim de vents, concentració de gasos i partícules sòlides en suspensió…) i, per tant, condiciona les poblacions biològiques que s’hi poden desenvolupar. A les ciutats es produeix un fenomen anomenat illes de calor que es caracteritza per un increment de la temperatura urbana respecte al seu voltant dificultant l’eliminació dels contaminants.

Un desenvolupament sostenible és aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre les de les generacions futures, millora la qualitat de vida humana vivint la capacitat de càrrega dels sistemes naturals. A les ciutats, degut a la seva concentració demogràfica i l’alta activitat econòmica es donen ecosistemes insostenibles i, per tant, s’han de promoure estratègies per fer les ciutats més sostenibles.

Conclusió

A través d’aquest article es pot veure  de la pàgina 10 a la 18 com l’Ajuntament de Barcelona intenta promoure la jardineria sostenible, donant consells per tenir una jardineria sostenible a casa. Això ens fa adonar-nos que, en general, s’estan fent intents per ser més sostenibles i tenir una ciutat més neta i saludable per a tots. He trobat que és un article bastant interessant i dóna consells bastant fàcils de seguir i que pot fer tothom a casa seva, i que per tant és molt possible que si segueix aquesta difusió de la sostenibilitat, augmenti molt la sostenibilitat de la nostra societat en general.

Idees ecològiques romanes

Vitruvi va ser un dels primers en ser conscient de les conseqüències de la desforestació, una de les quals va ser que en  desaparèixer els boscos, ja no feien la seva funció reguladora de l’aigua, i això va provocar molts desbordaments i inundacions a les ciutats romanes, moltes de les inundacions feien que tornessin a les ciutats tots els residus del clavegueram que s’havien llençat als rius propers, i això portava grans problemes higiènics. Una altra de les coses que va descobrir Vitruvi va ser la contaminació de les aigües a causa de la mineria, i va suggerir mètodes per comprovar que seguís sent bona l’aigua.

Expertiones autem et probationes eorum sic sunt providendae. si erunt profluentes et aperti, antequam duci incipiantur, aspiciantur animoque advertantur qua membratura sint qui circa eos fontes habitant homines, et si erunt corporibus valentibus coloribus nitidis, cruribus non vitiosis, non lippis oculis, erunt probatissimi. item si fons novus fossus fuerit et in vas corinthium sive alterius generis quod erit ex aere bono ea aqua sparsa maculam non fecerit, optima est. itemque in aeneo si ea aqua defervefacta et postea requieta et defusa fuerit neque in eius aenei fundo harena aut limus invenietur, ea aqua erit item probata.

Vitruvi: De Arch, (8,4) (1,4)

Molts filòsofs i escriptors com Plini van escriure sobre la brutalitat que feien servir per arribar a extreure els minerals de l’interior de les muntanyes.

Sed quis non iure miretur arborem umbrae gratia tantum ex alieno petitam orbe? platanus haec est, in mare Ionium Diomedis insula tenus eiusdem tumuli gratia primum invecta, inde in Siciliam transgressa atque inter primas donata Italiae et iam ad Morinos usque pervecta ac tributarium et detinens solum, ut gentes vectigal et pro umbra pendant.

Plini: Naturalis Historia  (12, 1, 6)

Escriptors romans com Cató i Varró parlaven sobre els emplaçaments ideals de les cases rurals, i parlaven de com suavitzar els problemes mediambientals que podien afectar a que un entorn no fos tan bo o tan saludable, i deien que, tot i que això depenia majoritàriament de factors fora de l’abast de l’home, sí que hi havia factors que es podien suavitzar fent servir les tècniques adequades, com la qualitat de l’aigua i la terra, l’exposició a elements nocius o contaminants. En el tractat de Vitruvi sobre arquitectura, és on podem veure de manera més clara la importància de les condicions ambientals per fer que la vida de l’home fos més fàcil i còmoda.

Si poteris, sub radice montis siet, in meridiem spectet, loco salubri, operariorum copia siet, bonumque aquarium, oppidum validum prope siet aut mare aut amnis, qua naves ambulant, aut via bona celebrisque.

Cató: De agricultura (1, 1-3)

Columel·la, un gran filòsof romà, ja ens parlava sobre els canvis climàtics, tal i com es reflecteix en els seus escrits, ell ja deia que hi havia hagut una sèrie de canvis climàtics en temps anteriors, i que els canvis climàtics eren difícils de detectar perquè es produïen lentament i en períodes llargs; però que aquests canvis climàtics poden afectar molt al medi, i provocar modificacions en els organismes que hi viuen. Alguns d’aquests canvis en el medi poden ser que, si es produeix un augment de les temperatures generals de l’any, es produeixin sequeres i morin molts éssers vius a causa de la manca d’aigua o, si les temperatures generals baixen, es poden produir moltes glaceres i fer que els éssers vius emigrin o morin de fred, alterant així tot el medi.