Tintoreries a l’antiguitat

Tota ciutat o colònia romana disposava d’una o més fullonica, que equival a l’actual bugaderia i tintoreria. S’han trobat restes d’aquests negocis a Òstia, Bàrcino i Herculà, o com la de Stephanus a Pompeia en un excel·lent estat de conservació.

Tot seguit en podeu gaudir de la reconstrucció en 3 D gràcies a Itálica Romana:

[youtube]http://youtu.be/Xmf1tXz6Y6E[/youtube]

La fullonica consistia en una botiga de rentat de roba de la casa i vestits. La manera de realitzar la neteja abans de l’ús de substàncies químiques artificials era bastant curiós, es feia servir l’orina humana com a matèria primera principal utilitzada a la bassa d’esbandir. L’amoníac que conté l’orina combinat amb la cal i cendres com a blanquejants aconseguien extreure les taques de les túniques, togues i tovalles de llana.

Restes d’una fullonica a Pompeia

L’orina s’importava en àmfores de llocs llunyans, l’hispà era considerat com de millor qualitat, o recollit a les latrines púbiques o directament des de les parets de la fullonica on hi havia àmfores amb el cul perforat que es feien servir com urinaris pels transeünts que passejaven pel pòrtic. Aquestes orines es barrejaven amb les cendres i la cal i es tiraven després a les balses on els esclaus s’encarregaven d’esbandir les teles trepitjant-les i impregnant-les amb la pestilent però detergent emulsió de soda i orina.

Interior d’una fullonica

Una vegada les taques havien desaparegut, les robes es portaven a una bassa exterior més gran, anomenada lacuna fullonica, on s’esbandien amb aigua de pluja i s’estenien al sol, perfumant-les amb essències d’herbes o florals una vegada seques.

Comparació amb l’actualitat