Als inicis de l’època romana no hi havia escoles a Roma, els infants romans rebien educació en el si de la família. Durant els primers anys de vida estaven a càrrec de la mare, i després, en el cas dels nens a càrrec del pare. Els pares ensenyaven als nens a escriure, a comptar, a nedar, a muntar a cavall i a fer servir l’espasa i la javelina, i també els ensenyaven el seu ofici i els costums dels avantpassats. Els pares tractaven d’educar els seus fills perquè fossin ciutadans honrats i útils per a la comunitat, capaços de guanyar-se la vida i de prosperar.
Fins a finals de l’època de la República, no es comença a generalitzar l’escola com a lloc on es reunien alumnes procedents de diferents famílies, i on aprenien d’un mestre professional.
Eren escoles privades on cada alumne pagava una quantitat al mes, i que estaven instal·lades al fòrum o a carrers propers, en locals habilitats sense mitjans ni comoditats. Durant l’època imperial es van crear escoles públiques a Roma i les principals províncies, sufragades per l’estat o pels consells municipals.
En relació als nivells de l’escola, se’n distingien tres:
La primera etapa era el Ludus litterarius, la qual abastava fins als 11 o 12 anys. El professor era el magister ludi, la funció del qual era ensenyar a llegir, escriure i comptar. Per a fer classe només calia un simple local que podia estar aillat amb una cortina. Com a mobiliari es feia servir la cathedra per al professor, i unes cadires plegables per als alumnes .
La segona etapa de l’educació era el Ludus grammaticus. Aquests estudis estaven reservats exclusivament als nens de famílies amb recursos, i abastaven des dels 12 anys fins als 16. Aquest nivell servia per iniciar-se en el món dels negocis o en professions liberals, però a més, era una preparació per al nivell superior, el Ludus rhetoricus. El professor del Ludus grammaticus s’anomenava grammaticus. Aquest gaudia de més prestigi i estava més ben pagat. Els primers professors d’aquest nivell eren grecs, moltes vegades lliberts procedents de la Magna Grècia, com és en el cas de Livi Andrònic, l’iniciador de la poesia èpica llatina amb una traducció de l’Odissea.
En aquests estudis s’ensenyava bàsicament la llengua i literatura grega, tot i que progressivament s’hi va anar introduint la llatina. (Sempre tenint més importància la grega). El comentari d’aquestes obres portava aparellat l’estudi d’altres matèries com l’astronomia, la geografia, la mitologia, la història, però tot d’una manera molt superficial i asistemàtica.
La metodologia dels estudis es dividia en diverses parts: Lectura del text, comentari, crítica i comentari dels errors detectats i judici de l’obra o fragment llegit. Es treballava sobre autors clàssics grecs com Homer, Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Isop… Però també autors llatins com Livi Andrònic, Enni, Ciceró, Virgili, Horaci…
+2.jpg)
Un mestre dictant la lliçó als alumnes de diferents edats
La tercera etapa de l’educació era el Ludus rhetoricus. En aquesta etapa es preparava els alumnes per a la vida pública o per l’advocacia. S’estudiava l’art de parlar en públic i de convèncer, és a dir, l’oratòria. Aquest ensenyament el van introduir els rètors grecs, els quals gaudien de molt prestigi.
S’estudiava la retòrica grega i la llatina, però el grec hi predominava. Els estudis duraven dos anys, i els alumnes tenien entre 16 i 18 anys. Per assolir els seus objectius se sometien a dos exercicis. Les suasoriae i les controversiae. Els primers eren discursos en els quals l’estudiant, mijançant arguments, es posava a favor o en contra d’una manera d’actuar d’algun personatge històric o mitològic. Les controversiae eren debats entre alumnes, en les quals defensaven tesis oposades sobre problemes imaginaris. Els temes eren molt allunyats dels problemes reals.
Mosaic romà de l’Academia de Plató a Atenes
Com a culminació dels estudis, les famílies riques podien fer que els seus fills completessin la formació en una escola prestigiosa del Mediterrani Oriental. A partir d’aquest moment, l’alumne estava preparat per a la vida política.
Material escolar
A les escoles romanes com a llibres feien servir rotllos de papir. Els rotllos de papir eren molt cars, i per tant escassos a les cases, només els més rics gaudien de grans biblioteques. La classe mitjana, també podien accedir a alguns exemplars pel seu otium litterarium, a més, la majoria de ciutats romanes tenien biblioteques públiques gratuïtes.
Els llibres podien ser de dos materials: de papir egipci o de pergamí, que va eventualment va anar substituint el papir, i estava confeccionat amb pells d’animals.
Reproducció d’un doble rotllo de papir romà
L’escola romana era molt més sostenible que la nostra.
Pingback: L’escola a l’actualitat | Ecologia i sostenibilitat a l'antiguitat
Salve,
Tot i haver estudiat durant dos cursos sencers la història de Roma i les tradicions i costums de la societat romana, mai he conegut com era el seu sistema educatiu. Sembla ser que, com tot a Roma, l’educació estava marcada per la classe social. Així doncs, els fills dels patricis i de les classes acomodades rebien una educació de qualitat que principalment es destinava a aconseguir l’èxit en una carrera militar i/o política. Les famílies més adinerades contractaven a professors particulars, sovint d’origen grec, que instruien els nois en estrategia militar, història, matemàtiques, geogràfiao retòrica. També eren instruits en combat per familiars destacats en l’exèrcit o mestres personals.
La resta es conformava amb anar a l’escola i aprendre les matèries bàsiques amb l’objectiu de poder assolir una feina estable en el futur, i no aspiraven a arribar a altes quotes de poder. Finalment, les classes socials més baixes i els esclaus no tenien facilitats per estudiar, i havien d’actuar com a mà d’obra barata.
Personalment, crec que l’estructura d’ensenyament romana no difereix molt de la que tenim actualment a la nostra societat, sobretot de la de fa uns 50 anys. Ara fins i tot les famílies més pobres poden aspirar a una millora social a través de l’estudi, però en l’època de la postguerra no era així, ja que els nens havien de treballar per poder ajudar a mantenir la família.
En el cas de les famílies més riques, dubto que tinguin l’objectiu d’assolir un gran poder polític o militar, sinó més bé un bon nivell adquisitiu, però ara les persones menys adinerades poden arribar a guanyar molt capital i donar un bon futur als seus fills de moltes maneres, principalment pels estudis o la imaginació.
Vale.
L’escola romana era molt diferent de l’escola d’avui en dia, al principi de l’època romana els nens no anaven a l’escola, sinó que els pares els ensenyaven el més bàsic: escriure, comptar, fer servir l’espasa o bé els oficis i costums dels seus avantpassats… Sobretot tenien la finalitat d’ensenyar als seus fills a guanyar-se la vida i a ser bons ciutadans. Però això comença a canviar a finals de l’època de la República, ja que ja es comencen a reunir els alumnes en escoles amb un mestre com avui en dia.
Aquestes escoles eren privades, així que l’alumne havia de pagar una quantitat de diners al més. Les escoles eren situades al fòrum o a locals. Durant l’època imperial es van crear escoles públiques, que eren subvencionades per l’estat.
En les escoles de l’època podíem distingir tres nivells:
Ludus litterarius era el primer nivell on els alumnes tenien l’edat d’11-12 anys, on el professor únicament tenia la funció d’ensenyar a llegir, escriure i comptar.
Ludus grammaticus era el segon nivell el qual només hi havia alumnes els quals les seves famílies tenien recursos, els alumnes tenien de 12 a 16 anys. El professor d’aquest nivell era més ben pagat que en el primer nivell. En aquest segon nivell bàsicament s’ensenyava llengua i literatura grega.
Ludus rhetoricus és el tercer nivell i en ell ja es preparava els alumnes per la vida pública i el món laboral, estudiaven la persuasió i com convèncer, és a dir, la retòrica. Els alumnes ja tenien de 16 a 18 anys.
El trivium podríem dir que era la part literària, relacionada amb l’àmbit de l’exploració del món de la paraula i la dialèctica. Estudiaven la gramàtica, dialèctica i retòrica.
Al contrari el quadrivium era la part científica del coneixement i englobava quatre disciplines científiques relacionades amb les matemàtiques com l’aritmètica, la ciència dels números, la geometria, l’astronomia i la música, que com deien els pitagòrics les matemàtiques i la música estaven molt vinculades.
Pel que fa el material escolar de l’escola romana a diferència dels nostres llibres utilitzaven rotllos de papir, que podien ser de dos materials: de papir egipci o de pergamí.
Com podem observar, l’escola romana era molt diferent de l’escola actual, primerament perquè en l’escola romana els fills de les famílies que no tenien recursos no podien gaudir d’una ensenyança, avui en dia tothom té l’oportunitat. En l’escola romana els professors tenien el dret de castigar a l’alumne físicament si era necessari, actualment aquí a Espanya el càstig físic infantil va ser abolit completament en 2007.
Salve!
A l’antica roma, les famílies benestants, feien que el nen en acabar de nèixer havia d’estar amb una noia que el cuidés, aquesta l’ensenyava i l’alimentava. Fins i tot, hi havia vegades que es trencava la relació pare i fill a causa de la no aproximació entre aquests dos.
Pel que fa les famílies no tan riques, els pares portaven els nens a l’escola des dels 7 anys, que era privada, i si era una nena, de la educació s’en carregava la mare, per tant, les dones no anaven a formar-se.
Aquests nois que anaven a l’escola, feien servir com una mena de tauletes de cera de les quals les feien servir per escriure.
El mètode que s’utilitzava era el de la repetició i fins i tot s’havien d’aprendre textos de memòria per després recitar-lo.
També s’aplicaven càstigs corporals als alumnes en cas que no es portessin bé o que en feçin d’alguna; i no només el mestre castigava als seus alumnes, sinó que a més a més els pares també els casticaven si es portaven malament.
Pel que fan els ensenyaments de l’escola, primer es feia un ensenyament superior on els alumnes aprenien a llegir, a escriure i a comptar amb els dits i amb l’abac.
Seguidament, els alumnes passaven al grau següent (grammaticus) amb 12 anys. En aquest grau estudiaven textos d’autors grecs i llatins com l’Aneida de Virgili. A partir dels textos que s’estudiaven aprenien coneixements de gramàtica, de geografia, història, matemàtiques, física i, en especial, mitologia.
Seguidament es feia el grau superior, que els alumnes tenien entre 16 o 17 anys més o menys. En aquest grau es feien matèries de prestigi, on els alumnes aprenien a parlar bé i a oracionar.
En aquella època existien dos grups d’estudis, un grup era el trivium (sabers humans) que constava de gramàtica, retòrica i dialèctica; també existia el quatrivium ( sabers exactes) que eren geometria, aritmètica, música i astronomia. Tant trivium com quatrivium fan referència a les 7 arts liberals.
Actualment, la nostra educació te a veure molt a la educació romana que hi havia abans, tret que actualment està prohibit aplicar càstigs corporals als alumnes (teoricament).
Pel que fa a les semblançes ens podem fixar que la nostra manera d’apendre es molt semblant a la que tenien ells, ja que nosaltres també fem una escola primaria, una de superior (grammaticus) i finalment la última que a nosaltres ens correspondria a la de grau superior o a la universitat. Tampoc ens oblidem del fet que ells separen els alumnes que volen estudiar ciencies dels que són de lletres, però ara el que fem es fer més apartats, ja que l’èmbit de la educació s’ha anat ampliant.
Finalment, pel que fa el tema de les escoles, hi ha que són privades, de concertades i per sort les públiques. Que hagin escoles públiques ajuda a que tothom pugui aprendre i anar a l’escola.
Fa tres anys que estudio llatí, però mai m’havia preguntat com era el sistema educatiu romà. Així doncs per realitzar la tasca d’Escola Romana he decidit fer un petit resum.
Fins a finals de l’època de la República, no es comença a
generalitzar l’escola com a lloc on es reunien alumnes procedents de diferents famílies, i on aprenien d’un mestre professional.
Escoles privades en un local al fòrum on cada alumne pagava una quantitat mensual. Els estris necessaris rotllos de papir, llibres.
El fet d’haver de pagar una quota mensual feia que només hi poguessin assistir els fills de famílies de classe mitjana/alta. Les famílies abans de l’aparició de l’escola tenien el paper d’educadors de la família.
El trivium agrupava les disciplines literàries
La primera etapa de l’educació romana era el Ludus litterarius, que era fins als 11 anys, els nens aprenien a llegir, escriure i comptar. Més tard s’iniciava el Ludus grammaticus eren dels 12 als 16 i en aquest nivell els joves s’iniciaven en el món dels negocis o les professions liberals i es preparaven per al nivell superior. En la tercera i ultima etapa era el Ludus rhetoricus, aquesta era l’etapa superior i preparava els alumnes per la vida pública o l’advocada, s’estudiava l’art de l’oratòria. En aquesta etapa s’estudiava la retòrica grega i la llatina.
Algunes diferències entre l’escola romana i l’actual són, per exemple, que a tots els països desenvolupats l’escola és pública i accessible per tota la població. L’escola romana era mixta fins als dotze anys mentre que l’escola actual és mixta en totes les etapes
La escuela (schola) era una institución reconocida. El calendario religioso marcaba los días de descanso. Las clases se daban por las mañanas y a ellas acudían niños y niñas; a los doce años, se separaban. Sólo los niños, si eran de familia rica, continuaban estudiando. Un grammaticus les enseñaba los autores clásicos y la mitología; algunas niñas tenían un preceptor que les enseñabs los clásicos. Sin embargo, a los catorce años la niña era considerada ya una adulta (domina, kyria).
Los niños aprendían fundamentalmente retórica. En la parte griega del imperio, la escuela constituía un sector de la visda pública. Tenía por marco la palaestra o gymnasium. El currículo estaba compuesto por Lengua Materna (Griego), Homero, Retórica, Filosofía, Música y Deporte. Los griegos no aprendían Latín, mientras que los romanos de la mitad occidetal del Imperio aprendían Latín y Griego y concedían menor importancia al Deporte y a la Música. Sin embargo, y dado que la escuelaera una institución sufragada por el dinaro de los ciudadanos que enviaban allí a sus hijos, una parte muy numerosa de la población unfantil estaba privada de ella.
A los dieciséis o diecisiete años los niños “ricos” abandonaban la escuela y optaban por la carrera pública (cursus honorum) o el ejército
Lo utensilios de escritura eran muy variados. Usaban el papiro y el pergamino como nosotros el papel, aunque también escribían sobre tabletas enceradas y sobre marfil. Pero etos materiales eran muy caros, pesados y difíciles de manejar. Hoy se consume más papel en un día que pergamino y papiro en varios años en Roma. Al apredizaje de la escritura sólo tenían acceso unos pocos, los más pudientes.
En la edad media se había dividido la enseñanza de las escuelas en dos grandes secciones: a la primera la llamaron trivium y a la segunda quatrivium. Estos nombres equivalían a decir las tres y las cuatro vías o caminos por las que podían adquirirse todos los conocimientos, todas las materias la enseñanza que se daba en las escuelas durante esa época. El trivium comprendía la gramática, la didáctica y la retórica; y el quatrivium, englobaba la aritmética, la geometría, la astronomía y la música.
Salve,
En els orígens romans més remots , l’educació era una invenció de les famílies, més específicament dels pares, doncs escoles com a tal, fins a la República, n’hi havia poques, per no dir ninguna.
Així doncs, la canalla era educada en un principi per la mare, ja que l’home deuria tenir moltes coses que fer i, en el cas dels nens, amb una edat major, ja eren instruïts pel pare, i així contínuament, doncs els fruits no cauen massa lluny de l’arbre.
Va ser d’aquesta manera fins a la República, moment en el qual van aparèixer les primeres escoles en les immediacions del fòrum, aules liderades per un professor d’elit que acollien a la joventut de diverses famílies, però pagant, separant la generació d’infants en pobres i incultes i, contràriament, en rics i refinats (tot i que en l’època imperial es crearen institucions públiques, un punt per ells).
Així doncs, passem als 3 nivells educatius romans. En primera posició estava el “Ludus litteratus”, també conegut com “aprendre l’essencial per a no acabar confonent lletres amb números”, o “Educació Primària amb unes quantes carències”, es donava fins als 11 o 12 anys i el mobiliari era d’austeritat extrema.
En la segona marca, podem veure el “Ludus grammaticus”, dels 12 als 16 anys, però només per als rics. El professor era anomenat “grammaticus” (visca l’originalitat) el qual preparava als alumnes per les professions que podrien realitzar en el futur, ensenyant diverses llengües i la seva respectiva literatura, com la grega i la llatina, i moltes altres coses.
Finalment, estava el tercer nivell, el “Ludus rhetoricus”, dels 16 als 18 anys, en el qual s’ensenyava des de oratòria fins a retòrica, es veu que tenien una gran fixació amb l’ús de les paraules i el seu poder.
Però per a ensenyar es necessiten més coses a part de llengua i alumnes, doncs també utilitzaven el papir per a fer els seus exercicis i els respectius llibres de cada matèria.
Ja per acabar, viatgem a l’Edat Medieval, on mentre no apunyalaves espases en ventres desprotegits, podies estudiar tan el “trivium”, és a dir; retòrica, gramàtica i didàctica, com el “quatrivium”, que englobava l’aritmètica, la geometria, la música i l’astronomia, totes les matèries per assolir la intel·ligència d’un home mort.
Les diferències entre els seus estudis i els nostres són òbvies però no tant grans com es podria arribar a pensar, doncs si bé ells estudiaven, suposo, la seva actualitat i passat més pròxims, nosaltres també, encara que el contingut discerneixi una mica. Les altres matèries, exceptuant per exemple l’oratòria, es troben, encara que amb altres noms, en els nostres propis plans educatius. Així doncs, el pont que ens separa no és tant gran si es parla d’estudis, però què importa, la pols a la pols i l’aire a l’aire, que encara ens ofegarem amb tant passat.
Vale.
Pingback: L’educació a Esparta, Grècia i Roma | Aracne fila i fila
Salve,
Després de llegir el bloc de la Sheila amb tots els contrastos de l’ecologia antiga amb l’actua, he descobert que els romans no tenien una conciència ecològica, però si que realitzaven certes activitats que avui les anomenariem ‘’activitats ecològiques’’. També és cert que nosaltres em millorat ecològicament i en temes de contaminació respecte els grecs i els romans.
La Sheila ens presenta certes activitats quotidianes on la sostenibilitat és present, ens les compara la vida quotidiana de l’actualitat i la de l’antiguitat.
Al principi pensava que en l’antiguitat no es contaminava gaire ja que la la tecnologia que utilitzaven era la humana i l’animal, després de llegir una miqueta més he sapigut que ells contaminaven més perquè utilitzaven molts més recursos naturals com la fusta, i aixó provocava molts problemes al medi com la deforestació. Actualment utilitzem els mitjans de transport, fem servir aparells amb fonts d’energia molt més contaminants, com pot ser una simple activitat com fer la bugada. En aquests aspectes si que es veritat que nosaltres contaminem molt més, perquè fem servir unes fonts que en l’antiga roma no existien. A la vegada la nostre societat actual és molt més sostenible perquè busquem noves maneres d’obtenir aquesta energia sense que contamini tant, com les energies renovables.
Personalment li dono bastanta importància a la cuida del medi ja que nosaltres som el medi també, no buscar maneres de ser sostenibles ni ecològics és una manera de destruir-nos.
Vale!!
Jo crec que actualment som moltíssima gent i consumin molt més que aleshores. En totes les èpoques han realitzat accions destructores del medi sense massa consciencia del que es feia.
El fet de desforestar és molt antic i les conseqüències s’han patit més tard.
Nosaltres individualment són força contaminadors , ja que necessitem moltes més coses que l’ésser humà necessitava abans. La nostra vida quotidiana és més còmode en principi per les màquines al nostre abast , però el preu pel planeta i el medi és més alt i més abusiu.
Es molt complicat el tema de la sostenibilitat a nivell grupal per arribar a solucions efectives de debó.
Molt interessant aquest apunt! Ja he llegit el capitul en el qual surt reflectit como era l’educació en l’antiga roma. L’educació a l’antiga roma ,no es com l’esducació actual. Han canviat els temps.
L’educació dels nens començava als set anys. Fins a aquesta edat estaven a càrrec de la seves mares; si ella no els podia atendre, buscava una dona , generalment de la família, que en tenia cura. Però quan l’infant arribava a set anys el pare assumia aquesta responsabilitat i es lliurava totalment a les tasques d’educador.
L’educació familiar s’acabava a setze anys .
Podem diferenciar diferents tipus d’ensenyament:
L’ensenyament primari,l’ensenyament secundari i per últim l’enssenyament superior.
La primera etapa de l’educació romana era el Ludus litterarius, que era fins als 11 anys, els nens aprenien a llegir, escriure i comptar. Més tard s’iniciava el Ludus grammaticus eren dels 12 als 16 i en aquest nivell els joves s’iniciaven en el món dels negocis o les professions liberals i es preparaven per al nivell superior. En la tercera i ultima etapa era el Ludus rhetoricus, aquesta era l’etapa superior i preparava els alumnes per la vida pública o l’advocada, s’estudiava l’art de l’oratòria.
S’ha de dir que l’escola romana era mixta fins als dotze anys i aixòa l’actualitat no és així.
Pingback: In ludo | Aracne fila i fila
Antigament, l’educació a les escoles es dividia en tres etapes: el Ludus litterarius, el Ludus grammaticus i el Ludus rhetoricus.
Aquesta situació no hagués estat possible, ja que llavors els mestres eren molt respectats i tenien molta autoritat per sobre dels alumnes (tenien permès pegar-los si era necessari per a que aprenguessin).
Salve!!
L’educació abans i ara crec que no tenen res a veure pel que fa a mecanismes d’aprenentatge i al comportament, tant d’alumnes com d’educadors.
El fet que abans, en l’època romana, els professors tinguessin dret a pegar els alumnes si ho creien convenient; crec que és una cosa molt bèstia i que està bé que avui en dia no hagi tingut pervivència.
En canvi, crec que aplicar la manera d’estructura els estudis avui en dia, no estaria malament intentar adaptar les fases d’estudi romanes: Ludus litterarius, Ludus grammaticus i Ludus rhetoricus.
http://www.romanoimpero.com/2016/04/la-scuola-romana.html
A l’Antiga Roma, els nens eren educats de manera molt diferent d’avui en dia. Inicialment, no existien les escoles, per això els nens eren educats a casa: al principi per la mare, i més tard, pel pare, aquest els hi educava amb l’objectiu que fossin bons ciutadans i útils per la comunitat.
Quan es començà a generalitzar l’escola, era un lloc de reunió pels nens de diferents famílies i on aprenien d’un mestre. Primerament, només hi havia escoles privades, on cada alumne pagava una quantitat al mestre cada mes. Es trobaven al fòrum o als carrers propers, i no tenien cap tipus de mitjans ni comoditats. Més tard, durant l’època imperial, es van crear escoles públiques, que, com avui en dia, eren sufragades per l’estat o pels consells munipals.
Hi havia tres etapes de l’escola:
La primera etapa, que s’anomenava: Ludus litterarius, la segona el ludus grammaticus, i la tercera el Ludus rhetoricus.
A aquestes escoles es feien servir rotllos de papir com a llibres. Aquests eren molt cars i només podien ser adquirits per famílies riques. Tot i que, la classe mitjana també podia fer ús d’aquests gràcies a les biblioteques públiques gratuïtes.
El trívium era la part literària, relacionada amb el món de la paraula i la dialèctica. Estudiaven la gramàtica, dialèctica i retòrica.
Al contrari el quadrivium era la part científica del coneixement i englobava quatre disciplines científiques relacionades amb les matemàtiques la geometria, l’astronomia…
Les diferències principals entre l’escola romana i la nostre escola era que en l’escola romana els fills de les famílies pobres, que no tenien recursos no podien gaudir d’una ensenyança, avui en dia, per sort, tothom té l’oportunitat, encara que a vegades no s’aprofiti. També, avui en dia podem trobar escoles privades, concertades i públiques, En l’escola romana els professors tenien el dret de castigar a l’alumne físicament si era necessari, actualment aquí és il·legal i denunciable. Com podem veure al llibre de ”Lingua Latina”, els pares podien decidir deixar de pagar al mestre si creien que l’educació que el seu fill adquiria d’aquest no era la correcta.
Salve!!
Al principi, durant l’època de Roma els nens i nenes eren educats d’una manera molt diferent de la que s’acostuma a fer ara.
La tasca d’educar era de responsabilitat familiar. La mare cuidava els fills fins als set anys, una vegada completa aquesta edat la nena es quedava amb la mare aprenent tasques de la llar. El nen en canvi marxava amb el pare per a aprendre a llegir i escriure, posteriorment el nen acostumava a exercir l’ofici del progenitor.
Més endavant a l’època de la República, l’escolarització es va passar a fer-se a les escoles amb un mestre.
Aquestes escoles eren privades, així que l’alumne havia de pagar una quantitat de diners al més. Les escoles eren situades al fòrum o a locals. Més endavant cal destacar que es varen crear escoles públiques subvencionades per l’estat, cosa semblant al que tenim avui en dia.
En les escoles de l’època podíem distingir tres fases/nivells:
· L’escola primària: durant aquesta fase els nens aprenien a llegir, escriure i a comptar amb l’àbac i els dits.
Als dotze anys només alguns arribaven al següent grau i la majoria de noies no continuaven l’escolarització i es quedaven a casa aprenent les feines domèstiques. El professor s’anomenava
litterator.
· L’escola superior o grammaticus:
Hi estudiaven texts d’autors grecs i llatins. A partir d’aquests adoptaven coneixements de gramàtica, geografia, història, matemàtiques, física i sobretot, mitologia
Als setze anys passaven al següent nivell. El professor s’anomenava grammaticus.
· Ensenyament superior: durava dos o tres anys. Es treballava l’expressió escrita i oral. Hi anaven els nois que volien dedicar-se a l’oratori i a l’activitat pública. El professor es deia Rhetor.
Els estris que acostumaven a utilitzar els alumnes tant estiguèssin en el primer nivell com en el últim són: l’àbac (tauleta que servia per a contar, funcionava a treavés d’unes fitxes), el papyrus junt amb l’atramentum (que equivalen al paper i la tinta actual), la taula cerata (utlitzada per a partir cera i escriure sobre ella una vegada seca).
Les diferències entre els seus mètodes d’educació i els nostres són òbvies però no tan grans com es podem arribar a pensar, ja que compartim diverses característiques a l’hora de parlar de funcionament del sistema educatiu. Per exemple, actualment continuem dividint els nivells de l’escolaritat en primària, secundària i post obligatori (en el nostre cas Batxillerat i cicles formatius). Tot i dir que tenim aspectes comuns, cal destacar que hi ha moltes coses que feien els romans actualment s’han prohibit per sort, un clar exemple és la prohibició de pegar els alumnes.
Vale.
Salvete!
L’educació en l’Antiga Roma es caracteritzava per l’estudi de la literatura llatina i grega així com la intenció de formar els estudiants en l’art de l’oratòria. El seu sistema imitava al grec i la criança del nen pertanyia a la seva família fins als 7 anys d’edat. Els romans es preocupaven per transmetre als petits una sèrie de qualitats importants en l’època com l’estalvi, la lleialtat o la disciplina.
Fins al segle III a.c, el sistema educatiu romà no existia com a tal i per tant, era un assumpte merament familiar. A partir d’aquesta data, la criança dels nens fins als 7 anys d’edat pertanyia a la mare i una vegada que transcorrien aquests anys, el nen passava a estar sota la tutela del pare i la nena continuava amb la seva mare.
En aquest sentit podem parlar d’una educació sexista ja que el nen aprenia sobre agricultura, el maneig de les armes, ritus religiosos mentre que les nenes es dedicaven a formar-se en tasques domèstiques.
Una vegada que els romans van entrar en contacte amb la cultura grega, l’educació familiar no era suficient i van copiar gran part dels mètodes d’ensenyament i activitats del sistema de Grècia. A partir de llavors, Roma es va omplir de preceptors grecs i filòsofs. Les famílies amb més recursos econòmics contractaven un preceptor privat(pagant-li una quota mensual) para seus fills mentre que, per a les famílies més pobres i per a esclaus, va aparèixer la figura del mestre d’escola.
Quan els nens arribaven als 7 anys(primera etapa de l’educació:Ludus litterarius, ) començaven l’ensenyament primari del sistema educatiu romà. En aquesta fase, els alumnes aprofundien en la lectura, l’escriptura i el càlcul. Aprenien els números romans i recitaven les lliçons que prèviament havien de memoritzar.
Als 12 o 13 anys(segona etapa de l’educació: Ludus grammaticus), els estudiants passaven a la fase secundària on estudiaven llatí, grec, gramàtica i literatura.
Als 16 anys, els estudiants podien especialitzar-se en la retòrica(tercera etapa de l’educació: Ludus rhetoricus) i així és com aprenien a ser experts en parlar en públic. Això era un aspecte molt important de l’educació i el que permetia als alumnes assolir llocs d’alt rang en els jutjats.
En aquest procés escolar poden diferenciar: El trivium que era aquella part literària, és a dir el món de la dialèctica i el do de la paraula. Eren com les humanitats d’aleshores.
En canvi el quadrivium eren com les ciències d’aleshores, aquella part científica l’estudi dels números, de les ciències, matemàtiques.
El material del qual disponien eren llibres que eren rotllos de papir( o bé de papir egipci o de pergamí) , que eren molt cars i nomes les famílies riques podien tenir-los. Però, cal destacar les biblioteques publiques que eren gratuïtes, tenien exemplars d’aquests llibres i en podien fer us aquells fills de famílies mitjanes amb poc recursos.
L’escola romana en comparació a l’escola actual, era gairebé inaccessible excepte per a aquelles famílies amb poder econòmic, avui en dia l’ensenyament és molt més accessible, la majoria de la població d’un país desenrotllat pot gaudir d’uns bons estudis. Pel que fa a l’estructura crec que es bastant semblant, ja que continua sent una única figura (la del mestre) que imparteix la matèria a un grup d’alumnes. En quant al mètode aquí si que crec que ha canviat tant per part dels alumnes pel que fa al respecte envers al mestre, i per part dels mestres pel que fa als recursos del quals disponien per a cridar l’atenció de l’alumne, abans els podien pegar, avui en dia no.
Salve!
A l’escola romana feien servir rotllos de papir, un material molt car. Durant l’època de la República cada alumne pagava una quantitat al mes, però a l’època imperial les escoles passaren a ser públiques.
Al principi, les escoles privades estaven instal·lades al fòrum o a carrers propers, en locals habilitats sense mitjans ni comoditats. Més tard es van crear escoles públiques a Roma i les principals províncies, sufragades per l’estat o pels consells municipals.
Antigament, l’educació a les escoles es dividia en tres etapes: el Ludus litterarius (abastava fins als 11 o 12 anys. El professor era el magister ludi, la funció del qual era ensenyar a llegir, escriure i comptar), el Ludus grammaticus (estava reservat exclusivament als nens de famílies amb recursos, i abastaven des dels 12 anys fins als 16. Aquest nivell servia per iniciar-se en el món dels negocis o en professions liberals, però a més, era una preparació per al nivell superior) i el Ludus rhetoricus (es preparava els alumnes per a la vida pública o per l’advocacia. S’estudiava l’art de parlar en públic i de convèncer, és a dir, l’oratòria).
El trivium era la part literària, relacionada amb l’àmbit de l’exploració del món de la paraula i la dialèctica. Estudiaven gramàtica, dialèctica i retòrica. En canvi, el quadrivium era la part científica del coneixement i englobava quatre disciplines científiques relacionades amb les matemàtiques, per exemple, l’aritmètica, la ciència dels números, la geometria, l’astronomia i la música.
A diferència d’avui en dia, en aquella època els mestres eren molt respectats i tenien molta autoritat per sobre dels alumnes (tenien permès pegar-los si era necessari per a que aprenguessin).
Salvete!
Inicialment els nens aprenien a casa, però temps després, es crearen unes escoles romanes, on anaven nens de diferents edats, repartits en etapes: Ludus litterarius ( per a menors fins als 11 o 12 anys on aprenien a llegir, escriure i càlculs.), després Ludus gramatticus (per a adolescents amb diners de 12 fins a 16 anys on s’aprenien negocis i temes liberals) i per últim Ludus Rhetoricus ( on s’aprenia a actuar en la civilització).
Escrivien sobre uns rotllos de pergamí on només les persones amb recursos podien accedir a tenir.
Existien biblioteques públiques.
Els pares pagaven els mestres segons els aprenentatges que captaven i segons com aprenien els seus fills.
Trivium i quatrivium eren arts liberals.
Trivium part literària i Quatrivium part de números i ciència.
La escola actual a diferència de la romana dos de les etapes són obligatòries, és a dir, els estudis són dret del menor i podrà gaudir i estudiar fins els 16 anys, a partir d’aquí, els estudis són voluntaris.
Salve!!
Molt bon apunt per conèixer l’història de Roma.
En un principi, els nens estudiaven a casa i posteriorment en classe comuna. Els pares pagaven el mestre la part proporcional de les classes al seu fill encara que, no tothom podia permetre’s pagar un mestre personal. S’estudiava en papir, un material força resistent i es classificaven en 3 o 4 ‘asignatures’:
–> El ludus litterarius: Fins als 12 anys i aprenien a escriure llegir i comptar.
–> El ludus grammaticus: Normalment era dels 12 als 16 anys i s’estudiava bàsicament llengua i literatura grega.
–> Ludus rhetoricus: En aquesta última etapa que anava dels 16 als 18, el professor preparava als alumnes per futurs estudis o l’advocacia.
El trivium podríem dir que seria com un batxillerat Humanístic d’avui en dia, on s’estudiava la part literària i la dialèctica.
En cas contrari el quadrivium era la part científica del coneixement i englobava quatre disciplines científiques relacionades amb les matemàtiques com l’aritmètica, la ciència dels números, la geometria, l’astronomia i la música i podria representar-se amb el batxillerat Científic i tecnològic.
Pel que fa la diferència entre ara i abans, actualment ja no escribim el papis, sinó que la forma d’escriptura s’ha actualitzat i escribim en paper. També, ja no es fan classes particulars sinó que estudiem en un institut o escola amb altres alumnes. Enguany estudiem tots els ludis d’aquella època i a més a més altres crèdits. I per semblançes, no ha canviat tant les asignatures que feien els romans de les que actualment son nostres.
Al principi, durant l’Antiga Roma l’educació en els infants romans es basava en les famílies, la mare era qui cuidava els nens fins als 7 anys i a partir d’aquí, si la família tenia una filla la mare es quedava amb la nena i li ensenyava les feines de casa, i el nen es quedava amb el pare on aprenia a llegir i escriure, si el pare en sabia, i aprenia també l’ofici del progenitor.
Més endavant a partir de la influència grega en Roma, l’escolarització es va passar a fer a les escoles amb un mestre. L’escola servirà per preparar als nens per a ser homes i viure en la societat.
L’escola es dividia en tres etapes: en l’escola primària, en l’escola grammaticus, i finalment l’escola superior. (Aquí us deixo un enllaç en castellà que es tracta d’una taula que resumeix molt bé les diferents etapes http://www.tarraconensis.com/colegio.html)
Les famílies pagaven al mestre.
El trivium equival al que ara tenim com a batxillerat Humanístic, on s’estudia tota la part de literatura, llengües,…
Per l’altra banda, tenim el quadrivium, que equival al que coneixem com avui en dia Batxillerat científic-tecnològic. Era la part científica del coneixement que constava de 4 disciplines científiques relacionades amb les matemàtiques .
La diferència entre l’escola romana amb la nostra, és que a l’antiguitat per exemple utilitzaven la violència perquè els nens aprenguessin mentre que en l’actualitat aquest aspecte està prohibit.
Salve!
A l’antica roma, les famílies benestants, feien que el nen en acabar de nèixer havia d’estar amb una noia que el cuidés, aquesta l’ensenyava i l’alimentava. Fins i tot, hi havia vegades que es trencava la relació pare i fill a causa de la no aproximació entre aquests dos.
Pel que fa les famílies no tan riques, els pares portaven els nens a l’escola des dels 7 anys, que era privada, i si era una nena, de la educació s’en carregava la mare, per tant, les dones no anaven a formar-se.
Aquests nois que anaven a l’escola, feien servir com una mena de tauletes de cera de les quals les feien servir per escriure.
El mètode que s’utilitzava era el de la repetició i fins i tot s’havien d’aprendre textos de memòria per després recitar-lo.
També s’aplicaven càstigs corporals als alumnes en cas que no es portessin bé o que en feçin d’alguna; i no només el mestre castigava als seus alumnes, sinó que a més a més els pares també els casticaven si es portaven malament.
Pel que fan els ensenyaments de l’escola, primer es feia un ensenyament superior on els alumnes aprenien a llegir, a escriure i a comptar amb els dits i amb l’abac.
Seguidament, els alumnes passaven al grau següent (grammaticus) amb 12 anys. En aquest grau estudiaven textos d’autors grecs i llatins com l’Aneida de Virgili. A partir dels textos que s’estudiaven aprenien coneixements de gramàtica, de geografia, història, matemàtiques, física i, en especial, mitologia.
Seguidament es feia el grau superior, que els alumnes tenien entre 16 o 17 anys més o menys. En aquest grau es feien matèries de prestigi, on els alumnes aprenien a parlar bé i a oracionar.
En aquella època existien dos grups d’estudis, un grup era el trivium (sabers humans) que constava de gramàtica, retòrica i dialèctica; també existia el quatrivium ( sabers exactes) que eren geometria, aritmètica, música i astronomia. Tant trivium com quatrivium fan referència a les 7 arts liberals.
Actualment, la nostra educació te a veure molt a la educació romana que hi havia abans, tret que actualment està prohibit aplicar càstigs corporals als alumnes (teoricament).
Pel que fa a les semblançes ens podem fixar que la nostra manera d’apendre es molt semblant a la que tenien ells, ja que nosaltres també fem una escola primaria, una de superior (grammaticus) i finalment la última que a nosaltres ens correspondria a la de grau superior o a la universitat. Tampoc ens oblidem del fet que ells separen els alumnes que volen estudiar ciencies dels que són de lletres, però ara el que fem es fer més apartats, ja que l’èmbit de la educació s’ha anat ampliant.
Finalment, pel que fa el tema de les escoles, hi ha que són privades, de concertades i per sort les públiques. Que hagin escoles públiques ajuda a que tothom pugui aprendre i anar a l’escola.
Respon