Arxiu per categories: Actualitat

L’escola a l’actualitat

Actualment com bé sabeu l’escolarització, almenys al nostre país, és obligatòria per tots fins els 16 anys. El currículum ha anat canviant i evolucionant al llarg dels anys i encara està canviant. Les escoles són mixtes majoritàriament. Hi ha un sistema de control de faltes. Cada matèria s’avalua amb notes numèriques des de el 0 fins al 10. Es fan servir llibres, eines informàtiques e internet, mitjans audiovisuals….

L’escola està dividida en classes genèriques i classes especialitzades con l’aula de música, plàstica o laboratoris de ciències. Hi ha un espai comú per reunir un gran grup de persones que s’anomena sala d’actes. A algunes escoles hi ha un bar escolar pels esmorzars i menjador.

L’escola actual és menys sostenible i ecològica que l’escola de l’antiguitat, tot i que hi hagi escoles verdes. Fem del nostre institut un espai ecològic i sostenible.

jpg

Institut Premià de Mar, edifici Cristòfol Ferrer

Comencem, doncs, amb les propostes següents:

•ECONOMITZAR DESPESES

  • Llogar aquells aparells que s’usen poc o ocasionalment.
  • Reciclatge de materials. Fer un mercat d’intercanvi de material entre els diferents alumnes dels centres educatius, per a què puguin intercanviar objectes seus, com a llibres de text, de lectura o material escolar específic d’alguna matèria que ja no utilitzin.
  • Escriure normes d’ús d’aquells aparells elèctrics del centre, que no s’utilitzen durant tota la jornada escolar, per a optimitzar el seu ús.
  • Plantejar i executar una política explícita en les compres de material escolar, tenint en compte les característiques dels materials: no contaminants, reciclats, reutilitzables, etc.
  • Reparar el mobiliari malmès i l’equip espatllat, enlloc de comprar-ne de nou.
•CALEFACCIÓ I ENERGIA
  • Sistemes per a estalviar energia i despesa en la factura de la llum són:
  • Apagar els llums sempre que sortim d’una aula
  • Utilitzar bombetes de baix consum i llarga durada per il·luminar els espais
  • Instal·lar termòstats a diferents indrets de l’escola per la calefacció del centre el qual funcioni com a control automàtic de la temperatura, per tal de poder evitar un excés de calor o un excés de fred en diferents sectors del centre.
  • Evitar tenir obertes portes i finestres quan la calefacció està en funcionament.
  • Aprofitar al màxim la llum natural del dia.
  • Utilitzar temporitzadors en els llums de lavabos, magatzems o passadissos d’ús escàs.
  • Aïllar adequadament les diferents obertures i tancaments del centre (finestres, portes,…)

• AIGUA

  • Utilitzar aixetes que minven l’ús de l’aigua o que eviten les pèrdues. Ús de temporitzadors. Podem instal·lar airejadors, que ens permeten baixar el cabal a 6 litres per minut o menys.
  • Utilitzar l’opció de mitja descàrrega d’aigua en les cisternes dels vàters. Posar ampolles d’aigua plenes de sorra, tapades, dins els dipòsits per reduir les descàrregues, si és necessari.
  • Recull de l’aigua de la pluja en recipients per a regar i per netejar l’escola.

• RECICLATGE I REDUCCIÓ DE RESIDUS

  • Distribució de contenidors selectius i de rebuig en els diversos espais del centre: paper i cartró, envasos i embolcalls, vidre, matèria orgànica, i en alguns casos residus especials com material informàtic (tòners, cartutxos d’impressora, etc.), piles, pintures i vernissos, fusta i suro, cables, metalls i ferralla, i productes químics. I col·locar-hi un cartell recordatori del seu ús i destí.
  • Dur aquells residus idonis a la planta de compostatge
  • Guardar l’esmorzar i/o el berenar en carmanyoles o envasos reutilitzables enlloc d’usar paper film o alumini.
  • Reomplir de tinta els tòners esgotats per evitar residus i estalviar diners.
  • Utilitzar bolígrafs, llapis i retoladors amb recanvi
  • Fer ús de piles recarregables o calculadores amb energia solar

•PERSONAL DE NETEJA

  • Utilitzar productes menys contaminants per a la capa d’ozó, i que reciclin els envasos buits al contenidor adequat.
  • Potenciar la compra de productes no tòxics, ecològics, reciclats, reciclables amb certificació ambiental, etc.
  • Utilitzar envasos reutilitzables, que es puguin reomplir des d’un de més gran.
  • Utilitzar paper reciclat.

•REDUIR EN PAPER:

  • Compartir amb els amics i familiars els teus llibres i les revistes.
  • Utilitzar els serveis de préstec de les biblioteques o hemeroteques enlloc de comprar el llibre/revista o el vídeo/DVD.
  • Ensenyar els nens a cuidar dels seus llibres i material escolar.
  • Utilitzar Internet i correu electrònic sense imprimir la documentació.
  • Utilitzar el paper per les dues cares.
  • Fer Treballs de Recerca i altres treballs escolars en format digital.

•CELEBRACIONS I SORTIDES

  • Utilitzar vaixella, gots i coberts reutilitzables.
  • Utilitzar una vaixella compostable per fer les festes del centre escolar
  • Calcular el nombre d’assistents a la celebració i encarregar la quantitat necessària d’aliments per evitar un excés de menjar residual.
  • Compra de refrescos en envasos  de gran volum.
  • Comprar productes realitzats amb material reciclat.
  • Comprar productes frescos i a granel.
  • Evitar la compra d’aliments excessivament embolcallats, per a reduir la quantitat de plàstic dels embolcalls, i alhora, si comprem més quantitat en un sol envàs, o bé tot en una sola peça ajuden a economitzar la compra.
  • Si es compren ornaments, que siguin fets amb el material reciclat i que siguin durables per poder-los aprofitar en altres festes.
  • Acordar amb alguna ONG o associació la donació del menjar que no s’hagi fer servir el dia de la festa.
  • Potenciar la fruita en els pica-pica, esmorzars, i celebracions.
  • A les sortides proposar la utilització de carmanyoles, de cantimplores, de motxilles enlloc de bosses de plàstic.
  • Per a les colònies o sortides especificar que no comprin material nou si no és necessari (sacs de dormir, roba nova, …) promoure el préstec, el mercat de segona mà.

•TRANSPORT

  • Utilitzar un sistema de transport sostenible per a les sortides escolars: anar a peu si la distància és curta, utilitzar el transport públic si el trajecte és més llarg.
  • Promoure l’ús de les bicicletes com a mitja de transport per anar a l’escola.

• ACTIVITATS DE SENSIBILITZACIÓ

  • Realitzar des de l’AMPA tallers d’hàbits alimentaris, fets per a una dietista i que també pogués venir algun agricultor a parlar del trajecte real dels aliments, i de l’augment del seu cost.
  • En ESO, poder dissenyar un crèdit de síntesi sobre la gestió dels residus a la ciutat, els proposeu que difonguin tot el que han après a la resta de companys i professorat del centre, a les famílies…. Aquesta tasca servirà per a sensibilitzar la comunitat educativa.
  • Proposeu als alumnes de batxillerat que el seu treball de recerca abordi un problemàtica ambiental d’àmbit local, amb la finalitat de cercar bones eines i estratègies ecològiques i sostenibles per a la reducció de residus a l’escola
  • Convidar companys/es d’un altre centre amb experiència en projectes d’educació ambiental perquè ens parlin dels seus assoliments i de com superar els possibles obstacles. Complementar la visita en una posada en pràctica d’allò explicat.
  • Organitzar una festa aprofitant una data especial (Dia del Medi Ambient, Dia de l’Aigua…) i després formar un grup d’alumnes interessats en aquesta temàtica.
  • Cercar un lloc ben visible dins del centre per a instal·lar una cartellera i mantenir-la actualitzada amb informacions diverses sobre temàtiques ambientals, retalls de premsa, publicitat d’esdeveniments, treballs escrits o gràfics dels alumnes, anuncis, resultats d’enquestes d’opinió, etc
  • Si el centre té una revista i/o una pàgina web es pot incloure una secció dedicada a les pràctiques ecològiques i sostenibles dutes a terme des del centre.
  • Realitzar una plantada d’arbres.
  • Realitzar diferents xerrades temàtiques dirigides a les famílies sobre estalvi d’aigua a la llar, reducció de residus, etc.
  • Recordar dins del centre les bones pràctiques ecològiques a través de cartells informatius en diferents espais.

A l’escola actual som més, contaminem més; però tenim més consciència ecològica i més recursos per poder reciclar i ser més ecològics. A què esperem per ser una escola verda i contaminar menys tal com ho feien els romans? Fem que l’educació sigui també avui sostenible!

Les deixalles: Antiguitat vs Actualitat

A partir del que he tractat sobre les deixalles en època romana i les deixalles a l’actualitat, he pogut observar que hi ha moltes similituds respecte a com es gestionaven els residus, tot i que actualment en nostre sistema s’han fet tot un seguit de millores que en època romana no es feien.

Malgrat que els grecs i els romans generaven menys residus, no els separaven ni els reciclaven (tot i que si que els reutilitzaven tot el que podien), per tant arribaven a amuntegar grans quantitats de deixalles, fins a formar muntanyes com el Monte Testaccio. Això actualment es regula per a que no passi, i a més a més es promou la separació, reutilització i reciclatge de les deixalles.

Per tant, tenint en compte tot això, la gestió dels residus actuals és millor que la gestió dels residus a l’antiguitat.

La gestió dels residus: deixalles actuals

Actualment també tenim un molt bon sistema de recollida de residus: tenim escombriaires que recullen la brossa de terra, diferents contenidors on separar les deixalles, i bons plans de reciclatge de residus, que a més es promouen molt pels ajuntaments i els governs.

En tots els països desenvolupats hi ha un pla de reciclatge, que segueix la gran majoria de la població. El reciclatge consisteix en agrupar les deixalles segons el material de què estan fetes, de manera que després es puguin triturar (en el cas del paper i cartró) o fondre (en el cas del plàstic i el vidre), per després poder fer productes nous amb aquests materials i així no s’acumulen piles de deixalles que poden tenir una utilitat.

No tots els residus es poden reciclar, ja que alguns són molt contaminants (piles i làmpades fluorescents) o difícil de separar en els components (tetrabrik), i aquests residus són els que ens aconsellen de reduir-ne l’ús.

Per a tota la resta de residus que no es poden llençar a cap dels contenidors de reciclatge, s’ha dissenyat uns Punts Verds on es poden anar a portar i l’Ajuntament s’encarrega d’ells. Fins i tot l’Ajuntament proporciona un mapa per poder trobar el que s’apropa més a les necessitats de cada ciutadà.

En el cas de la roba, hi ha moltes maneres de desfer-se’n; una d’elles és donar-la a la beneficiència, que es pot fer llençant-la en algun dels contenidors fets expressament per a aquest ús, o simplement anant directament a les oficines de caritat i entregar-la allà, on ells mateixos s’encarreguen de separar la roba utilitzable de la que no ho és.

A Catalunya s’han fet tot un seguit de campanyes publicitàries on es promou el reciclatge correcte de cada deixalla, és a dir, separar correctament cada deixalla al seu contenidor. I cada cop s’intenta promoure més el reciclatge entre la població. A continuació, hi ha uns vídeos d’una campanya recent, que van tenir bastanta difusió:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=5MzQx8V9noc[/youtube] [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=1W6ssPjsOz8[/youtube] [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=J7aVYNDfhYQ[/youtube]

Comparació amb la gestió a l’antiguitat

La bugada: Antiguitat vs Actualitat

Comparant com es feia la bugada a l’antiguitat i com es fa a l’actualitat, he pogut observar que els productes que feien servir en l’antiguitat s’obtenien d’una manera molt més natural, cosa que reduïa el seu grau de contaminació al medi. També, ja que actualment gairebé tot el procés és fet per màquines i a l’antiguitat tot es feia a mà, la contaminació que es produeix en fer la bugada actualment és molt més elevada, ja que suposa una despesa energètica molt més gran del que suposava a l’antiguitat. I tenint en compte l’aigua, antigament es rentava molta més roba amb la mateixa aigua, ja que omplien la lacuna fullonica d’aigua i allà hi rentaven moltíssima roba, fins que l’aigua ja estava massa bruta per rentar res més, en canvi actualment cada rentadora agafa aigua nova i neta, que només es fa servir per rentar la roba d’aquella rentadora.

Per tant, tenint en compte tots aquests factors: la despesa energètica, hidràulica i l’origen dels productes, es pot dir que fer la bugada a l’antiguitat suposava un impacte mediambiental molt més petit del que suposa a l’actualitat, i era molt menys contaminant.

Fer la bugada a l’actualitat

Actualment fer la bugada pot ser un procés bastant complicat, ja que hi ha molts tipus de roba diferents, que necessiten un tipus de rentat diferent. Per exemple, s’ha de separar la roba de color de la roba blanca i de la fosca,  per evitar que es tenyeixi, també s’ha de separar les roba que deixa anar fils, per a que no s’enganxin a la resta de la roba. Cada tipus i color de roba s’ha de rentar en una temperatura adequada. Tot i això està bastant simplificat per les rentadores, ja que en l’actualitat tothom té una rentadora que fa tot el procés de rentar la roba, i només cal posar-hi el detergent i el programa adequat, i ficar-hi la roba per a que es renti.

En tots els supermercats podem triar entre múltiples detergents de roba, que ofereixen diferents marques i entre cada marca es pot escollir l’olor i les diferents propietats que tenen cadascun dels productes oferits per aquella marca. També s’hi poden afegir “quitamanchas” per ajudar a acabar de rentar les peces de roba més brutes, que en altres èpoques haguessin costat molt més.

Després de tot el procés de rentar la roba, hi ha dues opcions: estendre la roba a mà o passar-la a l’assecadora. Estendre la roba a mà és una manera molt més neta d’eixugar la roba, ja que no es fa servir cap més energia que l’escalfor del sol i el vent, però en canvi requereix més temps, i es necessita un cert espai que hi ha gent que no té a casa seva, a més a més, els dies de pluja no es pot estendre la roba, i els dies ennuvolats o freds costa més que s’eixugui la roba, per això molta gent té una assecadora a casa per als dies en què o bé no tingui temps o el dia  no sigui favorable. Segons una enquesta que he fet, la majoria de la gent estén sempre la roba en comptes de fer servir l’assecadora, cosa que evita gastar una energia que no és del tot necessària, sinó que es pot estalviar fàcilment.

                 

Després de tenir la roba seca, hi ha gent que també la planxa, tot i que la majoria només planxen la roba que més s’arruga o la roba que és més de vestir i més elegant. Les planxes actuals fan servir electricitat i aigua destil·lada que es compra a les botigues. Aquesta aigua destil·lada no és com l’aigua normal, ja que se li han extret tot els minerals i altres components que porta l’aigua dissolts de manera natural, deixant només les molècules d’aigua pures. Per produir aquesta aigua destil·lada cal fer tot un procés de destil·lació a les fàbriques, on es gasta també energia.

Comparació amb l’antiguitat

Els viatges a l’actualitat

Actualment la majoria de la gent ha viatjat més d’un cop a la seva vida, ja sigui sense sortir del país, o a l’estranger. Moltes famílies van de viatge durant les vacances, i la majoria de viatges es fan per turisme i per motius d’oci. Viatjar està a l’abast de tothom, ja que els costos i el temps de viatge són bastant més baixos que fa un temps, i això fa que el nombre de viatges que es fan augmenti considerablement. A més a més, s’han millorat molt els mitjans de transport, i això ens permet fer viatges molt més llargs en poc temps i que siguin molt més segurs, i això fa que la gent s’atreveixi cada cop més a fer viatges més llargs per conèixer diferents països i cultures.

El mitjà més utilitzat per als viatges fora del país és l’avió, ja que ens permet viatjar molt lluny en molt poc temps. En el meu cas, he fet servir l’avió per molts viatges, i aquest any he fet un de curta durada i un de llarga durada. Aprofitant que he fet aquests dos viatges he fet un estudi de cadascun d’ells basant-me en les hores de viatge i els que ha consumit l’avió durant aquests dos viatges per tenir una idea sobre la quantitat de contaminació que això suposa.

  

 Per viatges dins del mateix país se sol utilitzar més el tren o el cotxe, tot i que per les famílies que van de vacances és més comú l’ús del cotxe, ja que permet tenir més controlats als fills i transportar més fàcilment l’equipatge de tota la família. En canvi per els viatges de negocis és més comú el tren o l’AVE, que permet més rapidesa.

 

Comparació amb els viatges a l’antiguitat

Les fonts d’energia: Antiguitat vs Actualitat

Les fonts d’energia antigues eren renovables i no contaminaven al medi ambient, tot i que algunes (com la hidràulica) produeixen un cert impacte en el medi, però no el contaminen. Les fonts d’energia que feien servir a l’antiguitat eren fonts netes i no contaminants pel medi, mentre que actualment, la gran majoria de les fonts d’energia que fem servir tenen un gran factor contaminant, algunes més i altres menys, però totes produeixen un impacte en medi.

Les que fem servir més, que són el petroli i la nuclear, són les més contaminants i perilloses que s’han fet servir mai, i poden arribar a causar grans catàstrofes, especialment la nuclear, que no només tenen un impacte molt gran en el medi que ens envolta, sinó que també ens poden afectar molt greument a nosaltres i tots els éssers vius. En l’edat antiga, aquestes dues fonts d’energia tan contaminants no existien, com la nuclear, o sí que es coneixien, com el petroli, però no el feien servir massivament com nosaltres, tret dels llums de petroli.

Per tant les fonts d’energia que fem servir actualment es consideren molt més contaminants que les de l’antiguitat, tot i que encara hi ha l’esperança en les energies alternatives, que són molt menys contaminants, de manera que podem millorar i aprofitar més les energies renovables per obtenir tota l’energia que necessitem actualment.

 

Els viatges: Antiguitat vs Actualitat

Tots els transports que fem servir per viatjar actualment emeten directa o indirectament gasos contaminants a l’atmosfera, mentre que els viatges que feien els grecs i els romans no produïen cap mena de gas contaminant a l’atmosfera, ni cap altre tipus de contaminant greu. El cotxe i l’avió emeten els gasos directament, i el tren no els emet directament, sinó que s’emeten en produir l’electricitat que necessita per moure’s, mentre que tant els carros com els vaixells o els animals no en produeixen de gasos contaminants.

Tot i que els viatges dels romans eren poc contaminants, sí que es contaminava amb els residus dels animals o amb la construcció dels vaixells i carros, tal i com passa a l’actualitat per construir els nostres mitjans de transport.

La jardineria i la sostenibilitat

L’interès per incrementar i millorar el nostre patrimoni natural s’ha vist reflectit en un avenç quantitatiu i qualitatiu del verd públic en les darreres dècades i en una millora i expansió del que s’anomena jardineria sostenible.

La jardineria sostenible és una jardineria adaptada al medi, té en consideració l’entorn natural: clima, vent, temperatura, pluja, radiació solar i les espècies autòctones i les adaptades al medi i que ens permet trobar una relació més equilibrada entre el verd i l’entorn urbà a través d’una planificació més racional d’aquest entorn i una utilització més acurada dels recursos naturals.

   

Cadascú de nosaltres podem fer un lloc a la natura dins de la ciutat posant a casa nostra algun element natural. Sense gaire espai ni esforç podem veure com germina una planta i gaudir de la seva floració o d’atreure una papallona…. Petits i grans podem ocupar-nos de regar els testos, de treure’n un branquilló sec o d’esponjar la terra. Fent aquest tipus d’activitat podem augmentar la massa vegetal de la ciutat i de fer una ciutat més habitable. Ja que les plantes i els arbres no sols incrementen la bellesa i el confort del nostre entorn, sinó que són hàbitat i aliment per a d’altres éssers vius mantenint l’equilibri ecològic, captant diòxid de carboni i alliberant oxigen.

A la jardineria podem aplicar-hi criteris de sostenibilitat no perjudicant la conservació dels recursos naturals i no malmetent el medi ambient. No malbaratar l’aigua, no contaminar-la amb un adob excessiu ni pesticides inadequats és una forma positiva d’intervenció, tot i que en un principi sembli poca cosa, pot ajudar molt.

El verd urbà

El verd urbà està constituït per la vegetació de la nostra ciutat. Els aspectes importants del verd urbà que ens ajuden a incrementar la qualitat de vida són:

  • És productor d’oxigen i absorbeix partícules i elements químics contaminants.
  • Fa augmentar la biodiversitat de la ciutat i alhora és un element d’atracció de fauna.
  • Fa la funció de connector entre el verd de las zones periurbanes i el de les zones urbanes.
  • Disminueix les molèsties causades pel soroll, fent de pantalla.
  • És un espai comú d’esbarjo i de relació, i d’activitats de lleure.
  •  Ajuda a disminuir l’estrès, aproxima el sistema natural al medi urbà i esponja la ciutat.

   

Naturació versus naturalització de la ciutat

La naturació és un procés que s’afegeix a la jardineria tradicional i que és més natural que aquesta, per afavorir l’entrada de la natura, incorporant més vegetació a la ciutat i a la vida quotidiana de les zones urbanes. La naturalització és un procés que es sustenta bàsicament en el verd urbà construït.

Un exemple de l’esforç per integrar el verd urbà seria la substitució dels plataners per lledoners, que és un esforç que ha permès l’entrada de tudons a la ciutat, la qual cosa indica una evolució vers la naturalització de la ciutat de Barcelona.

Lledoner

Alguns jardins que avui són espais verds públics són l’herència directa de tots els estils de jardí que s’han anat desenvolupant al llarg de la història de Barcelona. Els jardins a l’època medieval solien estar situats als patis interiors, als palaus, a les cases, als monestirs o a les institucions públiques, amb plantes aromàtiques, de flor i medicinals.

La creació dels espais verds públics ve de la necessitat d’esponjar i de sanejar la ciutat creant espais d’esbarjo i de lleure d’ús lliure. A Barcelona la majoria d’aquests nous espais sorgeixen a partir de l’enderrocament de les muralles.

La ciutat entesa com un ecosistema

Un ecosistema és una unitat funcional constituïda pel medi físic i per la comunitat d’organismes que hi viuen amb totes les relacions i els intercanvis de matèria i d’energia que hi tenen lloc. L’ecosistema urbà té una gran dependència d’entrada d’energia i de matèria de l’exterior i això el fa molt vulnerable a qualsevol canvi.

ciutat ecosistema

L’estructura de la ciutat intervé i modifica els paràmetres del medi físic ( temperatura, règim de vents, concentració de gasos i partícules sòlides en suspensió…) i, per tant, condiciona les poblacions biològiques que s’hi poden desenvolupar. A les ciutats es produeix un fenomen anomenat illes de calor que es caracteritza per un increment de la temperatura urbana respecte al seu voltant dificultant l’eliminació dels contaminants.

Un desenvolupament sostenible és aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre les de les generacions futures, millora la qualitat de vida humana vivint la capacitat de càrrega dels sistemes naturals. A les ciutats, degut a la seva concentració demogràfica i l’alta activitat econòmica es donen ecosistemes insostenibles i, per tant, s’han de promoure estratègies per fer les ciutats més sostenibles.

Conclusió

A través d’aquest article es pot veure  de la pàgina 10 a la 18 com l’Ajuntament de Barcelona intenta promoure la jardineria sostenible, donant consells per tenir una jardineria sostenible a casa. Això ens fa adonar-nos que, en general, s’estan fent intents per ser més sostenibles i tenir una ciutat més neta i saludable per a tots. He trobat que és un article bastant interessant i dóna consells bastant fàcils de seguir i que pot fer tothom a casa seva, i que per tant és molt possible que si segueix aquesta difusió de la sostenibilitat, augmenti molt la sostenibilitat de la nostra societat en general.

Fonts d’energia a l’actualitat

En la nostra societat actual, tenim un estil de vida i una organització en la que no podem viure sense energia, necessitem energia per a realitzar totes les nostres activitats diàries (anar a treballar, cuinar, netejar…) i també per obtenir tots els béns materials (aliments, roba, medicines…)  i serveis (sanitat, educació, transport públic…)  que necessitem per viure.

Actualment hi ha diverses maneres d’obtenir aquesta energia que necessitem diàriament. Es poden separar en dos grans grups segons la disponibilitat en el medi: renovables  i no renovables.

Les fonts d’energia renovables són aquelles que no s’acaben mai o que no es troben de manera limitada al medi, és a dir, que, com el seu nom indica, es van renovant en el medi, com en un cicle.

  • L’energia solar tèrmica utilitza l’energia procedent directament del sol per produir aigua calenta, que es pot utilitzar amb aplicacions sanitàries (per a la dutxa o per a la cuina) o per a la calefacció (de piscines, de locals…), i també es preveu el seu ús en processos industrials de rentada o de preescalfament.
    • Usos tèrmics: sistemes d’alta i mitjana temperatura, que escalfen aigua, oli o aire per a producció d’electricitat mitjançant una turbina de vapor.
    • Usos sanitaris: sistemes de baixa temperatura, els més estesos, que s’utilitzen únicament per a l’obtenció d’aigua calenta.

  • L’energia fotovoltaica és aquella que aprofita directament els raigs solars per produir electricitat. Les plaques fotovoltaiques, necessàries per captar la radiació solar, produeixen corrent continu, com les piles. Aquest tipus de corrent és l’únic que pot ser emmagatzemat en bateries. Quan les plaques es connecten a la xarxa elèctrica, o quan treballen en paral·lel amb aquesta, cal convertir el corrent continu en altern amb uns onduladors electrònics.

L’energia fotovoltaica té un gran futur com a sistema autònom de subministrament elèctric en zones amb baixa densitat de població, on es genera l’energia en el lloc de consum, i en les ciutats a través d’una xarxa de línies de transmissió d’electricitat. Aquesta font d’energia es troba ja molt desenvolupada i compta amb un rendiment prou alt com per recuperar la inversió inicial al cap de poc temps. El principal problema és el desconeixement de gran part de la població dels seus avantatges.

  • Energia eòlica: es tracta d’una de les fonts d’energia renovable més neta i econòmica, però cal tenir en compte també que el vent és dispers, intermitent i aleatori, i que, per tant, només es pot aprofitar en àrees concretes. Actualment pot utilitzar-se per a la producció d’electricitat gràcies a la utilització d’aerogeneradors, que transformen l’energia del vent en energia elèctrica. És una energia fàcil de transformar en electricitat, i l’únic inconvenient és la disponibilitat de vent.

  • Energia marina: és l’energia que obtenim gràcies a tots els moviments de l’aigua del mar. Hi ha tres tipus de moviments marins dels quals en podem obtenir energia.
    • Maremotèrmica: aprofita els gradients tèrmics oceànics per produir electricitat: l’aigua superficial actua com a font de calor, mentre que l’aigua extreta de les profunditats actua com a refrigerant.
    • Onades: fa servir l’acció del vent, que crea onades al mar, i gràcies a uns dispositius que capten l’energia mecànica de les ones, es pot convertir aquesta energia en energia elèctrica.

    • Mareomotriu: aprofita la capacitat de les marees per desplaçar grans masses d’aigua: fent passar l’aigua per una turbina hidràulica. 

  •  Energia hidràulica:  és l’energia obtinguda a partir de l’aigua dels rius, i s’aprofita bàsicament gràcies als salts d’aigua de les preses. La producció elèctrica s’aconsegueix fent baixar l’aigua per gravetat, de manera que, en passar per una turbina, impulsa un generador elèctric. Tot i això cal tenir en compte que les preses i els embassaments poden arribar a tenir un impacte ambiental considerable.

  • Energia geotèrmica: L’energia geotèrmica es basa en la producció de calor i electricitat a partir de l’aprofitament de l’energia calòrica continguda a l’interior de la terra. Com a font d’energia és pràcticament inexhaurible, a més, manté un flux de producció d’energia constant al llarg de l’any, ja que no depèn de variacions estacionals. Els jaciments geotèrmicsgestionats correctament poden mantenir la seva producció d’energia indefinidament.

  • Energia de la biomassa: L’energia de la biomassa és aquella que prové de la transformació de matèria orgànica en energia calòrica o elèctrica. Per obtenir aquest tipus d’energia es poden fer servir molts tipus de material diferents, que es poden agrupar en tres grups.
    • La biomassa natural: es produeix sense la intervenció humana, com per exemple la llenya, i la podem utilitzar per a aplicacions tèrmiques o fins i tot elèctriques.
    • La biomassa residual: composta pels productes obtinguts com a residu de l’activitat humana (agricultura, ramaderia, processos industrials…).
    • La biomassa dels cultius energètics: realitzats amb l’única finalitat d’obtenir materials destinats al seu aprofitament energètic.

Les fonts d’energia no renovables són aquelles que es troben en el medi en quantitats limitades o triguen molts anys en regenerar-se, per tant la seva disponibilitat és limitada i només les podrem fer servir durant un temsp determinat abans de que s’acabin.

  • Carbó:  és un combustible fòssil i sòlid que es troba en el subsòl de l’escorça terrestre, on s’ha produït per l’acumulació de vegetals que, sotmesos a unes condicions determinades durant llargs intervals de temps, pateixen el procés de carbonització. El carbó és el principal combustible fòssil pel que fa a la quantitat existent. L’explotació presenta un greu impacte sobre el medi ambient i la seva producció provoca residus molt contaminants i gasos mols contaminants. 

  • Petroli: El petroli és un oli mineral, combustible i fòssil, constituït bàsicament per hidrocarburs. Prové de la descomposició sense oxigen de restes d’organismes vius depositats al fons marí, llacunes dessecades o a les desembocadures de rius, i necessita unes condicions molt específiques per produir-se. És un combustible molt nociu, que provoca molts danys al medi ambient en totes les seves fases de consum; extracció (grans excavacions), transport (quan vessa al mar), refinació (residus que produeix) combustió (emet gasos contaminants).

  • Gas natural: és un tipus de font majoritàriament formada per metà, que està molt relacionada amb la dels petroli, ja que els dos tenen un origen comú. Tot i que és un combustible fòssil, produeix una contaminació molt inferior a la dels altres combustibles , ja que no conté sofre, i la seva producció de CO2 és molt reduïda, amb un alt rendiment energètic que el fa una font energètica molt econòmica.

  • Energia nuclear: es gràcies als reactors nuclears, procedeix de reaccions de fissió o fusió d’àtoms en què s’alliberen grans quantitats d’energia que s’utilitzen per produir electricitat. Aquest procés permet obtenir molta energia amb poca matèria, però comporta greus problemes ambientals, que també poden afectar a les persones al voltant de les centrals nuclears, poden causar fugues o explosions nuclears.

La majoria de les energies renovables formen part del que s’anomena energies alternatives, que són un tipus d’energies que no fan servir les típiques fonts d’energia limitades. Totes les energies renovables que he mencionat es consideren també alternatives, però això no vol dir que no contaminin, tot i que sí és cert que l’impacte que tenen sobre el medi ambient és més suau que les no renovables, n’hi ha algunes que sí contaminen, per exemple la biomassa produeix COs i la hidràulica pot causar un gran impacte mediambiental al construir els embassament i les presses necessàries.

Comparació amb les fonts d’energia a l’antiguitat