És evident que nosaltres som hereus del món grecoromà. El nom del nostre continent, el fet d’utilitzar la moneda per comprar, el mateix nom de l’euro, una base important del nostre llenguatge diari, la terminologia científica i tècnica, anar al teatre, els jocs esportius, la democràcia, el codi dels nostres valors,  etc La nostra herència clàssica és innegable. A partir d’aquí la meva hipòtesi de treball de recerca:

Tot i que “ecologia” i “sostenibilitat” són termes moderns, podem afirmar que la consciència ecològica és  també una herència grega i romana? Els grecs i romans eren més sostenibles i contaminaven menys que nosaltres? o per contra podem constatar amb seguretat que, tot i que no van fer tant malbé la terra com nosaltres varen provocar pèrdues irreparables? Varen fer alguna cosa per pal·liar l’impacte ecològic contra la Mare Terra? Els seus coneixements científics varen tenir algun efecte “ecològic”? De saber com ser sostenibles ho haguessin pogut portar a terme?… Aquestes i altres preguntes em vénen al cap en començar aquest treball de recerca sobre ecologia i sostenibilitat a l’antiguitat.