Fonts d’energia a l’antiguitat

La major part de l’energia que es necessitava en època romana i grega s’extreia bàsicament fent que els esclaus treballessin. Sempre que calia mà d’obra per les obre públiques i totes les feines que necessitaven energia per transportar els materials, per col·locar les peces… s’aconseguia a partir de l’esforç i energia dels esclaus. Això no es gaire correcte èticament si ho mirem des del nostre punt de vista actual, però ecològicament és una manera molt neta d’obtenir l’energia necessària per transportar, remar, construir, aixafar la vinya per fer-ne vi…

A part dels esclaus, també es feien servir animals de càrrega per ajudar amb el transport, que igual que l’energia dels esclaus, també és una forma molt neta d’obtenir energia, i que no contamina gens el medi ambient.

Per a tasques més específiques, que ja no podien realitzar ni els esclaus ni els animals, com per exemple moldre el gra, es feia servir també l’energia hidràulica, tot i que necessitaven que hi hagués un riu a prop per poder fer servir el seu corrent. El “molí” grec, consistia en un eix de fusta vertical, i en la part inferior hi havia una sèrie de paletes submergides a l’aigua,  l’eix passava a través de la màquina inferior i feia girar la màquina superior, a la qual estava unit, i que era la que molia el gra.

Restes de molí romà trobat a l´illa de Gozo

Un altre ús que li donaven a l’energia hidràulica era per a la mineria, a partir de la tècnica de frackingtot i que a l’època no rebia aquest nom, sinó que s’anomenava ruina montium. El fracking es feia servir quan a les mines es trobaven amb roques arenisques, que havien de trencar per poder-hi extreure els minerals, i ho feien amb aquesta tècnica.

Explicació del fracking

Per navegar els grecs i els romans feien servir l’energia eòlica, a partir de les veles del seus vaixells. El problema era que els vents no sempre eren prou forts i prou continus per poder inflar les veles i que el vaixell es pogués moure, de manera que van tenir que buscar una forma alternativa de fer moure els vaixells quan el vent no era favorable o no era prou intens: els esclaus. Tant els vaixells romans com els grecs tenien una filera de bancs a cada costat de l’embarcació, on es posaven els esclaus a remar.

Vaixell de guerra

Comparació amb les fonts d’energia a l’actualitat

La jardineria i la sostenibilitat

L’interès per incrementar i millorar el nostre patrimoni natural s’ha vist reflectit en un avenç quantitatiu i qualitatiu del verd públic en les darreres dècades i en una millora i expansió del que s’anomena jardineria sostenible.

La jardineria sostenible és una jardineria adaptada al medi, té en consideració l’entorn natural: clima, vent, temperatura, pluja, radiació solar i les espècies autòctones i les adaptades al medi i que ens permet trobar una relació més equilibrada entre el verd i l’entorn urbà a través d’una planificació més racional d’aquest entorn i una utilització més acurada dels recursos naturals.

   

Cadascú de nosaltres podem fer un lloc a la natura dins de la ciutat posant a casa nostra algun element natural. Sense gaire espai ni esforç podem veure com germina una planta i gaudir de la seva floració o d’atreure una papallona…. Petits i grans podem ocupar-nos de regar els testos, de treure’n un branquilló sec o d’esponjar la terra. Fent aquest tipus d’activitat podem augmentar la massa vegetal de la ciutat i de fer una ciutat més habitable. Ja que les plantes i els arbres no sols incrementen la bellesa i el confort del nostre entorn, sinó que són hàbitat i aliment per a d’altres éssers vius mantenint l’equilibri ecològic, captant diòxid de carboni i alliberant oxigen.

A la jardineria podem aplicar-hi criteris de sostenibilitat no perjudicant la conservació dels recursos naturals i no malmetent el medi ambient. No malbaratar l’aigua, no contaminar-la amb un adob excessiu ni pesticides inadequats és una forma positiva d’intervenció, tot i que en un principi sembli poca cosa, pot ajudar molt.

El verd urbà

El verd urbà està constituït per la vegetació de la nostra ciutat. Els aspectes importants del verd urbà que ens ajuden a incrementar la qualitat de vida són:

  • És productor d’oxigen i absorbeix partícules i elements químics contaminants.
  • Fa augmentar la biodiversitat de la ciutat i alhora és un element d’atracció de fauna.
  • Fa la funció de connector entre el verd de las zones periurbanes i el de les zones urbanes.
  • Disminueix les molèsties causades pel soroll, fent de pantalla.
  • És un espai comú d’esbarjo i de relació, i d’activitats de lleure.
  •  Ajuda a disminuir l’estrès, aproxima el sistema natural al medi urbà i esponja la ciutat.

   

Naturació versus naturalització de la ciutat

La naturació és un procés que s’afegeix a la jardineria tradicional i que és més natural que aquesta, per afavorir l’entrada de la natura, incorporant més vegetació a la ciutat i a la vida quotidiana de les zones urbanes. La naturalització és un procés que es sustenta bàsicament en el verd urbà construït.

Un exemple de l’esforç per integrar el verd urbà seria la substitució dels plataners per lledoners, que és un esforç que ha permès l’entrada de tudons a la ciutat, la qual cosa indica una evolució vers la naturalització de la ciutat de Barcelona.

Lledoner

Alguns jardins que avui són espais verds públics són l’herència directa de tots els estils de jardí que s’han anat desenvolupant al llarg de la història de Barcelona. Els jardins a l’època medieval solien estar situats als patis interiors, als palaus, a les cases, als monestirs o a les institucions públiques, amb plantes aromàtiques, de flor i medicinals.

La creació dels espais verds públics ve de la necessitat d’esponjar i de sanejar la ciutat creant espais d’esbarjo i de lleure d’ús lliure. A Barcelona la majoria d’aquests nous espais sorgeixen a partir de l’enderrocament de les muralles.

La ciutat entesa com un ecosistema

Un ecosistema és una unitat funcional constituïda pel medi físic i per la comunitat d’organismes que hi viuen amb totes les relacions i els intercanvis de matèria i d’energia que hi tenen lloc. L’ecosistema urbà té una gran dependència d’entrada d’energia i de matèria de l’exterior i això el fa molt vulnerable a qualsevol canvi.

ciutat ecosistema

L’estructura de la ciutat intervé i modifica els paràmetres del medi físic ( temperatura, règim de vents, concentració de gasos i partícules sòlides en suspensió…) i, per tant, condiciona les poblacions biològiques que s’hi poden desenvolupar. A les ciutats es produeix un fenomen anomenat illes de calor que es caracteritza per un increment de la temperatura urbana respecte al seu voltant dificultant l’eliminació dels contaminants.

Un desenvolupament sostenible és aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre les de les generacions futures, millora la qualitat de vida humana vivint la capacitat de càrrega dels sistemes naturals. A les ciutats, degut a la seva concentració demogràfica i l’alta activitat econòmica es donen ecosistemes insostenibles i, per tant, s’han de promoure estratègies per fer les ciutats més sostenibles.

Conclusió

A través d’aquest article es pot veure  de la pàgina 10 a la 18 com l’Ajuntament de Barcelona intenta promoure la jardineria sostenible, donant consells per tenir una jardineria sostenible a casa. Això ens fa adonar-nos que, en general, s’estan fent intents per ser més sostenibles i tenir una ciutat més neta i saludable per a tots. He trobat que és un article bastant interessant i dóna consells bastant fàcils de seguir i que pot fer tothom a casa seva, i que per tant és molt possible que si segueix aquesta difusió de la sostenibilitat, augmenti molt la sostenibilitat de la nostra societat en general.