Entre els romans era molt típica l’explotació dels recursos naturals per fer obres públiques, cosa que va causar efectes negatius en el medi ambient: llacs dessecats, boscos destruïts, muntanyes arrasades…
Desforestació
Entre els problemes mediambientals que van afectar als grecs i romans, un dels més greus va ser la desforestació, ja que en l’època greco-romana la fusta i el carbó eren els principals combustibles. A part també hi havia un gran desenvolupament urbanístic, i això juntament amb el fet que el component bàsic de tots els edificis era la fusta, van conduir a una gran tala d’arbres que va provocar greus problemes amb la desforestació de boscos.
El incendis també eren una causa de la desaparició de molt boscos, ja que en l’època no tenien els mateixos mitjans que nosaltres disposem per apagar un incendi forestal, i l’única manera de que s’apagués l’incendi era si trobava alguna barrera física (riu, mar, desnivell…) que impedís que avancés, o de manera natural amb les pluges. Per això a l’estiu amb la calor i les sequeres eren tan comuns els incendis.
Una altra de les causes de la desforestació van ser els grans avenços en agricultura i ramaderia, ja que necessitaven molt d’espai per poder tenir lloc, i les guerres, que van ser també una altra de les principals causes, ja que requerien construir molts vaixells i armes, com les llances, els arcs, els escuts… Per aconseguir que l’abastiment de fusta no s’acabés es van prendre certes mesures proteccionistes amb alguns boscos públics, però no van ser unes mesures molt generalitzades.
Una de les conseqüències més greus de la desforestació va ser que les pluges torrencials desgastaven el terreny, dificultant la regeneració dels boscos i arbres talats i van fer que moltes zones es tornessin zones pantanoses i aiguamolls, pràcticament inhabitables. A les zones pantanoses, hi acostumaven a haver-hi molts mosquits i altres insectes transmissors de malalties com la malària, a més a més de crear zones d’aigua que no es podia fer servir ni per beure ni per cap altra cosa.
Zona pantanosa
Aiguamolls
També es va provocar un petit canvi de clima i problemes econòmics a causa de la falta de boscos, ja que en disminuir la quantitat de fusta disponible va fer augmentar els preus de la fusta.
Plini critica molt el fet que dedicar tanta fusta a construir mansions luxoses faci que desapareguin boscos i s’hagin de talar tants arbres, tot i que ho criticava més per motius morals que per motius ecològics. També indica que la tala d’arbres és tan excessiva que un turó de Mauritània on hi havia una de les fustes de millor qualitat, ara estava erm i esgotat.
Mineria
En general, tota la mineria feta pels romans era molt agressiva amb el medi ambient, ja que mitjançant la força de l’aigua excavaven turons i muntanyes per arribar a la part interna on es trobaven els minerals com l’or. La mineria també va ser un dels factors que va ajudar a la desforestació, ja que per construir totes les galeries de les mines feia falta molta fusta. Va causar greus problemes, com en el cas de les Mèdulas a Lleó, amb la contaminació de l’aigua, que també va ser un problema important a tenir en compte durant l’època romana.
Las Médulas
Contaminació
La contaminació de l’aire de les ciutats i de l’aigua propera també va ser un dels problemes ecològics de l’època, ja que feia l’aire de les ciutats molt difícil de respirar i poc saludable. Les principals fonts de contaminació urbana a les ciutats romanes era el fum que es desprenia de les fogueres de les cases i tallers i les llars de foc.
La contaminació de l’aigua va fer que haguessin de buscar aigua més lluny i portar-la a través d’aqüeductes, tot i que això no acostumava a funcionar, ja que en fer servir canonades de plom, que tal i com va dir Vitruvi són perjudicials per la salut, l’aigua es contaminava igual en arribar a la ciutat.
Aqüeducte romà
Canonades de plom que unien amb cilindres de fusta i les encaixaven amb peces quadres foses
L’aigua també era un problema a les latrines públiques, ja que en certes zones de la xarxa de clavegueram l’aigua ja arrossegava tot un seguit de residus, a part les escombretes que es feien servir com el paper de vàter actual no es canviaven tan sovint com s’haurien d’haver canviat.
La gran acumulació de gent que vivia a les ciutats causava bastants problemes, un dels més preocupants era la contaminació acústica, que treia el son a molts, però un altre gran problema de les ciutats, potser el més insalubre, eren les escombraries, ja que en ser ciutats generaven grans quantitats de deixalles i, com que no hi havia un sistema de recollida de deixalles, la gent tirava totes les deixalles al carrer o a les aigües residuals, cosa que provocava una falta d’higiene i augmentava la propagació de malalties infeccioses.
Tracte als animals
Respecte als animals, hi va haver molts emperadors i reis que es van adonar que hi havia espècies en perill d’extinció, i per tal d’evitar-ho van crear reserves i zones santuari, com boscos i deus, on els caçadors no podien entrar a caçar. Aquestes reserves sagrades havien de ser respectades per tothom, i ja des dels mites s’ensenyava això, el cas més conegut és d’Agamèmnon, qui va ser castigat per Artemisa per caçar un cérvol seu en un lloc sagrat. Pausànias va escriure sobre una d’aquestes reserves, on no es podien tallar els arbres.
Προμάχου δὲ καὶ Ἐχέφρονος τῶν Ψωφῖδος οὐκ ἐπιφανῆ κατ’ ἐμὲ ἔτι ἦν τὰ ἡρῷα. τέθαπται δὲ καὶ Ἀλκμαίων ἐν Ψωφῖδι ὁ Ἀμφιαράου, καί οἱ τὸ μνῆμά ἐστιν οἴκημα οὔτε μεγέθει οὔτε ἄλλως κεκοσμημένον: περὶ δὲ αὐτὸ κυπάρισσοι πεφύκασιν ἐς τοσοῦτον ὕψος ἀνήκουσαι, ὥστε καὶ τὸ ὄρος τὸ πρὸς τῇ Ψωφῖδι κατεσκιάζετο ὑπ’ αὐτῶν. ταύτας οὐκ ἐθέλουσιν ἐκκόπτειν ἱερὰς τοῦ Ἀλκμαίωνος νομίζοντες: καλοῦνται δὲ ὑπὸ τῶν ἐπιχωρίων παρθένοι.
Las tumbas del hijo de ambos de Psophis, Promaco y Echéphron aún existen y son notables por su belleza. También vemos la tumba del hijo de Alcmeón Anfiarao es una tumba de No hay nada especial ni la magnitud ni la decoración. Se ha estado creciendo a alrededor de un gran número de árboles de ciprés que son tan altos que una montaña cercana está oculto y estos árboles se supone que Alcmeón pertenecen a él y ser gastado, es por eso que no se corte, y los locales llamar árboles vírgenes.
Pausànias (DG 8,24,7)
Tot això no vol dir que sempre es tractessin bé els animals, ja que seguien matant-se animals en espectacles, això va comportar que desapareguessin moltes espècies en certs llocs com els lleopards i les hienes a Grècia i els hipopòtams a Egipte.
Amfiteatre romà on es feien espectacles amb animals
Però no només es mataven els animals en espectacles, sinó que també es feien servir per rituals d’endevinació o com a sacrificis per demanar algun favor als déus. Tot i que a Grècia no fos gaire comuna la sacrificació d’animals, si que es solien fer servir per endevinar, fent servir les seves entranyes per buscar senyals dels déus. En general per aquest tipus de finalitat es feien servir normalment animals domèstics, i només en ocasions especials.
Les grans caceres també van ser un motiu de l’extinció de moltes espècies en determinades regions, ja que a la gent rica i poderosa els agradava molt caçar. La caça també era considerada com una espècie d’entrenament militar, que servia per millorar les qualitats bèl·liques.
Mosaic representant una cacera romana
