Tag Archives: clàssics a l’escola

Mitologia ucraïnesa: filla perduda de la Grècia Antiga?

Aquest és el peculiar títol que he atorgat al meu Treball de Recerca; parlo d’aquell exhaustiu procés temut per qualsevol estudiant de batxillerat. Com podeu sospitar pel títol, el meu Treball va consistir en una anàlisi i comparació entre la mitologia grega i la ucraïnesa, amb intenció d’esbrinar si hi va haver cap influència entre totes dues.

El primer pas per elaborar el meu Treball de Recerca era decidir quin tema voldria abastar. Vaig triar el camp mitològic perquè em va fascinar trobar una visió científica i antropològica en els diferents mites (cosa que vaig descobrir en l’assignatura de Grec), la qual reflectís les preocupacions i la visió del món que tenien els antics. A més, tenia clar que m’agradaria introduir-hi algun assumpte relacionat amb el meu país natal, Ucraïna, ja que em va semblar una bona oportunitat per donar a conèixer una mica més aquest petit i interessant racó del món. Amb la fusió d’aquestes dues idees, ja tenia la base sobre la qual erigiria la meva recerca.

L’objectiu del meu Treball -és a dir, la finalitat per la qual faria la meva investigació- seria esbrinar si realment hi havia una influència entre la mitologia grega i la ucraïnesa. La meva hipòtesi (la resposta inicial a la pregunta del meu objectiu) era que sí que hi havia alguna influència entre totes dues mitologies.

Tanmateix, no podia basar un Treball científic en les meves primeres impressions, per la qual cosa hauria de començar fent una investigació general dels temes que tracto, cosa que em va portar a estructurar de manera ordenada el meu Treball de Recerca. Principalment vaig dividir-lo en dos grans blocs: el teòric i el pràctic (com és típic en qualsevol TR), cadascun dividit internament en més apartats i subapartats.

El bloc teòric estava dedicat a una tasca d’investigació, és a dir,  en aquesta meitat del treball em vaig dedicar a recollir tota la informació i les dades necessàries per informar-me dels temes que tractaria. En el meu cas, vaig haver d’investigar, per una banda, en quins moments històrics es van creuar els antics pobles de Grècia i Ucraïna, i, per altra banda, vaig fer una profunda recerca i classificació dels àmbits (o diferents grups) mitològics de cadascuna de les dues cultures.

Una assemblea de divinitats gregues (principalment els dotze olímpics) reben a Psique. Autor: Rafael

En aquest bloc solen tenir molta importància les fonts en què us baseu, és a dir, els llocs dels quals traieu la informació recopilada. Aquestes han de ser fiables i verificades, i, si més no en el cas del departament de clàssiques, com més antigues siguin, millor. (Per exemple, jo he extret fragments d’obres escrites pel grec Demòstenes, o el llatí Plini el Vell).

Un cop conclòs aquest procés, podia passar a analitzar i relacionar tots els conceptes que he recollit, donant peu al bloc pràctic.

El bloc pràctic del meu treball consistia en diverses comparacions entre Grècia Antiga i Ucraïna, pel que fa a diferents aspectes que podien tenir en comú. Primer vaig fer un apartat històric, en el qual analitzava tots els moments en què aquests dos pobles es van creuar, per tal d’esbrinar en quina època exacta es va produir la possible influència. Aquestes dades i anàlisis donarien un pes més científic al meu Treball de Recerca. Després d’analitzar els jaciments arqueològics, la relació social i econòmica entre els dos pobles, etc., vaig descobrir que la influència entre les dues cultures es deu haver donat al voltant del segle VI a.C. Aquesta va ser una època anomenada “la segona etapa de colonitzacions gregues”, quan el poble grec es va aventurar a viatjar per establir moltíssimes colònies al voltant del Mar Mediterrani i el Mar Negre (el qual enllaça les costes ucraïneses amb Grècia).

Seguidament, vaig fer un apartat dedicat a la comparació directa de totes dues mitologies, que vaig estructurar d’una forma esquemàtica. Aquesta part seria la més densa de tot el meu treball, ja que determinaria si la meva hipòtesi es podria mantenir dempeus o no. Els resultats van ser un èxit, ja que vaig trobar-hi moltes semblances entre els diferents àmbits de la mitologia grega i la ucraïnesa.

Afrodita [Ἀφροδίτη] deessa grega de l’amor, la bellesa i la fertilitat, al costat de Lada [Лада], deessa de la mitologia ucraïnesa que també representa l’amor i la fertilitat.

Per últim, per acabar d’arrodonir la meva Recerca, vaig incloure un apartat en el qual analitzaria dos episodis mítics grecs, els quals estan relacionats amb el territori que envolta el Mar Negre, entre ells, Ucraïna. D’aquests, un episodi abastava el viatge de Jàson a la cerca del Velló d’Or, el qual estava amagat a la Còlquida, i el segon relatava l’estada d’Ifigenia a la Tàuride (la península ucraïnesa, que avui dia coneixem com Crimea). L’objectiu d’aquesta part era trobar alguna influència procedent d’Ucraïna cap a Grècia, ja que en les comparacions anteriors, vaig arribar a la conclusió que tot l’influx mitològic prové des de Grècia cap a Ucraïna.

1) Jàson (de peu) guiant els seus companys argonautes a bord del vaixell Argo a través del Pont Euxí per arribar a la Còlquida. 2)El sacrifici d’Ifigenia, mosaic trobat a Empúries. (Autor desconegut).

Com ja és sabut, en els mites, encara que a primer cop d’ull semblin històries fantàstiques i boges, s’hi amaga un rerefons molt profund,que reflecteix els pensaments i les inquietuds de la vida quotidiana dels antics. Així doncs, després d’analitzar aquests dos episodis mítics, vaig poder deduir quina visió tenien els grecs dels territoris i del poble ucraïnès, i la importància que donaven a un recurs que els unia molt: el blat que exportaven els colons grecs.

La part final del meu Treball de Recerca era un conjunt de conclusions extretes de tota la meva investigació. En aquesta última part és molt important determinar si s’han complert les nostres expectatives del Treball. Per una banda, hem d’indicar si hem complert el nostre objectiu; en el meu cas va ser així, ja que, després de tot l’anterior procés d’investigació, vaig poder esbrinar si realment hi havia una influència entre la mitologia grega i la ucraïnesa. Seguidament, s’ha d’establir si la nostra hipòtesi era encertada o no. La meva, per exemple, sí que era correcta, ja que vaig demostrar que l’existència d’un influx cultural entre totes dues civilitzacions. Tanmateix, no us amoïneu si en el vostre cas no es així i la hipòtesi no es compleix, ja que el propòsit del TR és demostrar una teoria, no tenir raó qui investiga. Per últim, vaig recollir i resumir el més important que vaig descobrir durant el procés de la recerca, tot esmentant quina estructura i metodologia he seguit. Aquest apartat havia de reflectir també les dificultats amb què m’hi vaig trobar o els possibles canvis que hagi decidit fer. En el meu cas, aquesta part era molt densa, ja que vaig tenir diversos problemes amb algunes fonts, vaig canviar més d’una vegada l’estructura del treball o, fins i tot, vaig haver d’eliminar alguns apartats que pensava afegir en la part pràctica (per exemple, una enquesta dirigida a gent ucraïnesa), ja que aquesta no aportaria les dades concretes que necessitava per a les meves conclusions.

Per tant, després d’haver passat totes aquestes dificultats, em vaig adonar que l’elaboració del Treball de Recerca és un procés molt volàtil i modelable, que anirà prenent forma només al final d’aquest llarg camí. Tanmateix, considero sincerament que tot l’esforç que hi he posat ha valgut molt la pena.

Marta Verkholyak
2n de Batxillerat, departament de Clàssiques.

Clàssics a l’escola MMXVIII aD. I ja en són 3!

Tercera edició del projecte Clàssics a l’escola i primera com a part del Servei comunitari dels clàssics de 4t. L’alumnat de Cultura clàssica de 4t va tornar a demostrar, com als cursos 16-17 i 17-18, que és capaç de gestionar amb èxit els seus tallers adreçats a l’alumnat de 5è.
Efectivament, l’any passat van quedar tan encantats dels nostres joves que al final de la tarda no volien deixar-los anar! El professorat que havia de tancar l’aula va tenir problemes per treure els nens i nenes que envoltaven els joves de l’Albéniz.
Nois i noies de Cultura clàssica 19-20, teniu el llistó molt alt. Esteu preparats? Mireu aquest muntatge i digueu què us veieu fent, perquè els tallers són vostres i hi haureu de deixar la vostra petjada.

Balanç del primer any al projecte Clàssics a l’escola

Clàssics a l’escola és un projecte emmarcat en l’optativa de Cultura de 4t d’ESO Clàssics arreu del nostre institut, que té com plataforma digital aquest bloc que ara mateix visites i que li dóna nom. De fet, aquest curs, el primer que s’imparteix l’optativa, ha estat la prova de foc final per comprovar si realment havíem assolit els objectius plantejats a principi de curs.

El nostre projecte consisteix a difondre la cultura clàssica a partir del llegat greco-romà; per això hem après i hem investigat sobre aquest llegat i la manera com fer-la arribar a un públic pre-adolescent de manera que gaudeixi i aprengui alhora. Concretament, aquest curs s’ha materialitzat amb la realització de tres tallers amb nois i noies de 5è de primària de l’Escola Bufalà.

Entrada de l'Escola Bufalà de Badalona

Entrada de l’Escola Bufalà de Badalona

Per dissenyar-lo hem pres com a referent principal la Magna Celebratio i el projecte Baetulonis Scholaque se celebra cada any a finals d’abril a Badalona. Ens ha orientat sobre quins tallers faríem i també de quina manera, perquè en aquest festival hi participa gent de totes les edats però sobretot el públic infantil i pre-adolescent. També ens han ajudat les tècniques del Museu de Badalona amb el seu taller de jocs, tot i que al final no vam fer-ne cap d’aquesta mena a l’Escola Bufalà.

18157530_10211676737767490_1689977601717785330_n

Foto d’equip a la Magna Celebratio

No ha estat una tasca senzilla, perquè hem hagut de submergir-nos en el món clàssic i dissenyar amb detall el projecte final. Per això, a posteriori, hem fet balanç del nostre primer any en el projecte i exposarem la nostra experiència en aquest article.

Volem que aquest article serveixi d’orientació per als que ocuparan el nostre lloc al projecte del curs 2017/2018, de manera que tinguin un model en el qual inspirar-se, atès els bon resultats que hem tingut enguany.

Després dels dos primers trimestres de curs d’immersió en la cultura greco-llatina i la seva pervivència, al principi del tercer vam fer una pluja d’idees per començar a donar forma al projecte final. No era la primera, perquè a principi de curs ja n’havíem fet una per intentar definir què era per a nosaltres la cultura clàssica.

A continuació, es van decidir les activitats i confeccionar els equips en funció de les propostes i oferiments de cada alumne. Els taller definitius serien d’abillament romà, escriptura amb tauletes de cera i escriptura amb tinta. Els següents passos van ser decidir un coordinador d’equip i repartir-nos les tasques.

piZap_1503644966211

En aquest collage podem veure en primer lloc el taller d’escriptura amb tauletes de cera, en segon lloc el taller d’abillament i abillament romà, en tercer lloc el taller d’escriptura amb tinta i per últim com a fons tenim la foto d’equip a l’entrada de l’escola.

En tornar de les vacances de Setmana Santa ens vam posar a investigar i a treballar en equip i no va ser fins al mes de maig que el nostre projecte va començar a tenir cara i ulls. Llavors vam començar la difícil tasca d’elaborar el material nosaltres mateixos, el paper pergamí en el cas del nostre equip.

En el moment de dur a terme el nostre projecte davant dels nois i noies teníem molta incertesa per si els nens gaudirien o no, però al final la sessió va anar molt bé, perquè els alumnes de 5è mostraven curiositat i no van para de fer preguntes. El que ens va cridar més l’atenció va ser la curiositat i ganes de fer coses noves, i al final vam sortir reconfortats i contents per haver complert el nostre objectiu i veure que els nens s’ho havien passat de meravella!

En aquest projecte he après molt sobre la nostra cultura perquè he assimilat d’on ve, m’he divertit perquè he descobert que m’agrada la Cultura clàssica. La seva realització ha estat difícil perquè vam haver de documentar-nos sobre com escrivien els romans i com es vestien, per després fer el material per als tallers.

pizap.com15036738655061

En aquest collage podem veure primer la confecció dels materials pels tallers, de fons hi ha la foto de l’entrada a l’escola i, per últim, els nois i noies de cinquè fent de públic als nostres tallers.

Desde la perspectiva d’equip també podem dir que ha estat una experiència nova per a nosaltres, perquè hem hagut de presentar un projecte, hem madurat, hem après a expressar-nos en públic sense vergonya, hem aprés treballar junts i sobretot hem gaudit cadascun de nosaltres.

No només hem fet una investigació, sinó que hem apropat la cultura clàssica a nois i noies de 10 a 11 anys, després d’una bona recerca. Ens hem repartit per equips i hem investigat sobre els suports sobre els quals escrivien els romans i, en el cas de l’abillament, sobre la classe social i l’estament a què pertanyia cada tipus de roba.

A les dificultats materials i logístiques i el rigor en la recerca calia afegir la necessitat que els tallers fossin amens i atractius per a l’alumnat de primària. És possible aconseguir-ho i no morir en l’intent?

La resposta és sí, encara que sembli impossible a priori, però no ens hem d’oblidar que si posem interès, tot surt de fàbula. Espero, doncs, que aquest article sigui prou orientador i motivador per a les noves generacions.

Text: Maria Sorribes, 1r de Batxillerat

Imatges: Teresa Devesa