EL CAFÈ DE LA GRANOTA. (Jesús Montcada)

Verónica Beltrán i Andrea García.

1. Títols dels contes

CAP.5: INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA D’ELIES

CAP.12: L ‘ASSASSINAT DE ROGER ACKROYD

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

Cap.5:

Aquest conte ens narra la història d’un home, Elies, que va corrents pel poble. Els veïns es sorprenen de la seva actitud, i cadascú dona la seva opinió sobre el que ha vist. Hi ha que només es fixa en el calçat que porta l’Elies, d’altres que es fixen en l’hora que era. Finalment es descobreix que Elies corria perquè volia arribar a temps a la parada d’autobusos, per dir-li al conductor, que la seva dona estava apunt de morir i que no calia que ell li portés les pastilles per ella.

Cap.12:

En aquest conte, el que ens explica és el perquè Damià mata a Teodor. Damià explica  a Sebastià que no li agrada que l’interrumpeixin mentre està llegint novel·les de detectius, ja que això el posa de molt mal humor. S’excusa dient que Teodor el va interrompre i a més a més li diu el final de la novela. Això el posa de tant mal humor que agafa l’escopeta que té al costat i el mata. Quan veu la sang es desmaia, i per aquest motiu no pot seguir tirant-li trets com ell haguès volgut.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions?  Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

La primera història l’explica un narrador omniscient, ja que està fora de la història i a més coneix tots els personantges. La segona història és explicada per en Damià. En els dos contes el veïns participen indirectament en la història aportant informació. Creiem que si que tenen importancia, ja que en el primer text el fet de que sigui omniscient, ens permet saber tota la informació que dona la gent del corredor, i en el segon, és més important que el narrador sigui en primera persona perquè al ser ell qui fa l’acció, ens pot donar més detalls sobre el que va passar.

Les semblantes, és que en els dos textos intervé la gent del barri explicant a la seva manera el que veu.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Eixir: sortir

Unglot: ungla del porc i dels altres animals de peu partit

Baster: Persona que té per ofici de fer basts i tots altres arreus per a les haveries, adobar-ne o vendre’n.

Garbinada: vent fresc que remunta la vall de l’ebra.marinada

Rompre: desbaratar, posar-lo en derrota

Calcer: calçat

Ardorada:

Sacre: historia sacra

Llaüt: embarcació de poc tonatge de vela llatina

Malura: Mal

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text

Segons les dades del text, podem veure que es tracta d’un poble força petit, on tothom coneix a tothom.

La gent treballa a la mina i treballs de camp.

Hi ha un bar que és el més conegut, que es diu el Café de Silvet, i és on va tothom, sobretot els vellets que van alla a divertir-se i passar l’estona. Mequinensa disposava de mines de lignit i de la navegació fluvial, amb terres d’horta, petits nuclis ramaders i una caça abundant.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

Si, els temes dels quals parla tenen un punt d’ironia, ja que són situacions totalment sense importancia, però la curiositat dels veïns porta a que d’un gra de sorra es faji una muntanya. També el segon conte és bastant irònic i perquè no dir-ho “tonto” ja que el protagonista mata al seu amic simplement, perquè aquest desvela el secret de la novela que aquest està llegint.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

Hem fet una imatge amb fotografies extretes del buscador: google, ja que no ho podiem fer de cap altre manera perquè ni tenim escaner ni cable per pasar les fotografies de mobil a  ordinador, com tu vas dir. Cada imatge té un significat de dins la història, i el full està “dividit” en dues parts, a la dreta el primer conte i a l’ esquerra el segon.

El cafè de la Granota

1.Títols dels contes.

Els contes que ens em llegit son el 2 i el 9, La Plaga de la Ribera i Els Delfins, respectivament.

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

La Plaga de la Ribera

La Plaga de la Ribera, és la carta d’un agutzil que, essencialment, demana a un policia el seu ajut per a un delinqüent frustrat que viu a casa seva des de fa un cert temps. El sobrenom del delinqüent és
La Plaga de la Ribera i viu a casa d’en Jeroni, el narrador, perquè va haver un accident a l’ajuntament de la seva vila i a cada funcionari i consellers els va tocar un lot diferent. En el seu hi venien uns arxius, vuit capgrossos i el delinqüent.

Els delfins

Els delfins, es una conte que te lloc en un poble, que quan hi havia un enterrament la gent es barallava per ser la primera en donar el cònsol a la família. El narrador, que es el protagonista, s’ha encarregat d’assumir ell aquest paper, el qual, el poble, al cap d’un temps, l’ha acabat acceptant, tot hi haver uns quants vilatans que no. El que li preocupa al protagonista és que, quan a ell l’enterrin, qui serà el successor d’aquesta tasca tan gran. Te tres candidats, però ningun dels tres, segons la seva opinió, mai podrà ser tan bo com ell.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions? Qui són els narratoris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

En el conta de La Plaga de la Rivera, en la que el narrador és en Jeroni, com en el conte dels Delfins, en la que el narrador és en Miquel, no hi ha cap altre narrador secundari que hi intervingui.

La principal semblança entre les dues històries és la preocupació per el futur del poble en el que viuen, ambdós narradors fan molta vida en el poble, es a dir, que es preocupen mes del normal per al benestar comú dels vilatans.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Conte de la Plaga de la Ribera:

Espill: mirall

Dropos: dròpols, no gaire llestos

Bresca:estructura de cera del rusc,constituïda per les abelles,composta de cel·les prismàtiques hexagonals i destinada a l’emmagatzematge de mel i pol·len i a la cria de larves.

Persones amb senderi: Persones amb seny

Ban: Disposició de caràcter general en forma d’ordre,que l’autoritat imposa directament a la població.

Conte dels Delfins

Esclarir: saber el perquè d’alguna cosa

Ixen-van: rodones

Finat: del difunt

Albirar: donar-se conte

Patolla: disbauxa

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)

Els personatges dels contes són gent de poble i coherentment tenen oficis de poble com per exemple l’adroguer,el ferrer, el llaüter i l’agutzil. Els locals que surten en els contes son els normals d’un poble,en son alguns exemples, l’ajuntament o El cafè de la granota,que suposem,deu ser l’únic cafè de la vila.

El protagonista del conte La Plaga de la Ribera és un personatge força xerrameca i fa que en alguns moments pugui semblar una persona pesada. En Jeroni és un home amb bon cor i força innocent,ja que vol que uns delinqüents tancats a la garjola ensenyin a la Plaga de la Ribera a ser un bon delinqüent.

El protagonista del conta Els Delfins, és un personatge bastant cregut ja que creu que cap altre persona serà capaç se fer la seva tasca “tan bé” com la fa ell i segons el nostre punt de vista no és una feina i per tant no s’ha de fer per obligació sinó amb sentiment.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

La gràcia dels contes és principalment la ironia que s’utilitza per a ridiculitzar la societat. En el cas dels Delfins la ironia és que la gent sigui capaç de barallar-se per el fet de ser el primer en donar el condol a un individu. En el cas de la Plaga de la Ribera és que un individu tingui el valor d’endur-se a casa seva un delinqüent com si es tractes d’un paquet,també hi ha força ironia en el fet de que una persona vulgui enviar a la presó a un “delinqüent frustrat” per així fer que es converteixi en un “bon delinqüent”.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

Imàtge 1: En aquest dibuix hem volgut representar la escena en la que el protagonista del conta Els Delfins dona el condol a una vídua.

Imàtge 2:  Amb aquesta imàtge hem volgut representar el moment en que a La Plaga de la Ribera se li espatlla el tractor i per això l’enxampen.

Autores: Noemí Navarro Girona i Tània Puerto i Mas

lancezequiel.pdf

Els títols dels contes que ens han tocat llegir són: Paraules des d’un oliver i Preludi del traspàs.
El conte Paraules des d’un Oliver parla sobre un home que està collint les olives d’un altre que es diu Isidre. Parla amb ell. Li diu que a pogut collir moltes olives, i que si no les hagués collit ell s’haguessin fet malbé. Diu que si a rebut el missatge que li va dir a la Basilissa que li digués, que aniria ell a collir les olives. Per les exclamacions del narrador es pot deduir que l’Isidre no s’ho creu massa que li volgués collir les olives sinó que se les estava robant, ja que al poble si havia parlat molt de que el narrador era un lladre.
El conte Preludi de traspàs parla d’un noi a punt de perdre la seva àvia, explica el problema que té l’àvia en morir per coses que van passar en el passat. Ens parla de la tia Ramona, que era la germana del seu avi, recorda tot el que passa i tenia al cap el perquè l’àvia tenia tanta por a morir. Va ser perquè el seu marit ja difunt, volia plantar una figuera, però ella s’hi negava, sempre li buscava qualsevol excusa per no posar-la. Fins que la va posar, però l’àvia només mort el marit no fa altre cosa que tallar-la . Amb tot això que va passar, l’àvia té por a morir per si el seu marit l’està esperant per demanar-l’hi comptes.
El narrador es l’únic que parla al conte de Paraules des d’un oliver, té un diàleg ell sòl, excusant-se del que a fet, amb un altre personatge que es diu Isidre però que no diu res en tot el conte. Les accions que fa l’Isidre les va dient el narrador del conte.
La història de Preludi de traspàs la narra el net de l’àvia que és apunt de morir, és un narrador omniscient. Els seus actors secundaris són la tia Ramoneta que és qui ha explicat i recordat la història del figuer. El narrador és el net.
Els dos contes tenen en comú que els narradors apareixen dintre de la historia i que són habitants de la vila de Mequinensa. Creiem que si que té importància la tria dels narradors, perquè depenent de qui sigui el narrador enfocarà l’historia d’una manera o d’un altre.
Als contes apareixen molts mots típics de Mequinensa, com, per exemple: Guaita, mira; afitora; ablanir, suavitzar; galindaines, tonteries; no anar a mau; mosca balba; ufanosos, que es glorieja; codís, Palet de riera; Rampinya; marres.
Al conte Paraules des d’un oliver són citats llocs que formen part de Mequinensa, com la botiga de l’Isidre, els olivers, el mas de Vidallet etc. Però sempre parlant de dintre de Mequinensa. Els personatges d’aquest conte són mesquins, no tenen escrúpols, arreglen les coses a baralles. Es veu clarament al conte quan l’Isidre es pensa que li està robant les olives i agafa un bastó per picar al narrador. Al poble, segons el conte i han pagesos i botiguers, són personatges masculins els que apareixen.
I al conte de Preludi de traspàs també hi surten llocs de Mequinensa, s’esmenten el Segre i l’Ebre, i la casa de l’àvia. El noi parla de la seva àvia i de la seva tia Ramona també esmenta una tia que es diu Teresa. Són personatges que tenen molt present a la mort, tant per al seu avi com per la por que sent la seva àvia.
Això es el que fa especials els contes del cafè de la Granota, que casi tots parlen sobre la mort. Al de Paraules des d’un oliver no es veu tan clar perquè no diu clarament el final però es pot deduir, i a Preludi de traspàs es veu amb claredat.
La genialitat del conte Paraules des d’un oliver es troba en que només parla el narrador, però ell amb les seves paraules ens explica el que fa l’altre personatge sense que en tot el conte digui res. Crec que es una forma d’explicar el conte molt enginyosa i que per això agrada. Utilitza frases curtes, i les paraules exactes per fer que el conte no sigui avorrit ni cansat, per això són tan breus.
A Preludi de traspàs, el més significatiu es troba en que d’una figuera es desencadena tota la acció i que l’àvia tingui por a que l’avi l’estigui esperant quan es mori, son fets que fan que l’historia prengui un aire humorístic encara que parli de la mort. També utilitza frases curtes com a l’altre conte i fa que no es faci molt llarga la historia, ja que explica el que vol de manera directa.
La imatge, il•lustra d’alguna manera els dos contes, a la primera, de Paraules des d’un oliver es veu a l’Isidre am el bastó, tot enfadat perquè el lladregot li vol prendre les olives. Al segon, que pertany a Preludi de traspàs, es veu a l’avia, amoïnada perque quan es mori, l’avi que ja es mort, li passarà comptes per haver tallat l’olivera, i això es el que està pensant des del seu llit.

Anabel Torredeflot
Yaiza Fussimanya

 Ø Els delfins

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

Ø Informe provisional sobre la correguda d’Elies:

El cronista del poble vol saber a quina hora va sortir l’Elies de la seva casa corrents, i per aixó pregunta a diferents veïns que ho van presenciar. Els testimonis no es posen d’acord de l’hora en que va sortir de casa seva. Desprès de interrogar als veïns, i ajuntant els punts per on diuen que el van veure, pot arribar a saber quin camí va seguir fins arribar finalment a davant del cafè de Silveri, d’on sortien els autocars per anar a Lleida. Hi havien moltes teories, però al final es va saber que si havia corregut tant fins aquell lloc era perque la seva dona, la Joana, estaba malalta i habia empitjorat, i el metge l’havia dit que no tenia ni dos hores de vida. Llavors ell es va veure obligat a anar corrents a avisar a l’ordinari per dir-li que no els portes les medicines perque ja no eren necessàries.

Ø Els delfins:

En Miquel sempre és el primer en donar el còndol als familiars en els enterraments. Ell explica com va aconseguir arribar a tenir aquesta tasca. Diu que, tothom sempre volia ser el primer en donar el condol, però els que ho habien intentat donar abans que ell sempre habien caigut pel camí. Finalment explica que té un pensament que el preocupa, i és qui el substituirà quan ell no hi sigui, i pensa quina de les diferents persones que volen el càrrec és la més indicada.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundàris que aportin informacions? Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

En el primer text qui narra és l’autor, però se suposa que va explican l’informació que ha reunit el cronista mitjançant unes preguntes fetes al diferents veïns que van veure els fets. Les persones interrogades van ser en Víctor Cardona, en Juliet de Peris, el vells que estaben al cafè de la Silveri, en Jaume Vilanova, la vella Antònia, la Carme Noguera, la Remei Ulldecora, la Rosa Arbiol, en Ramon i finalment en Pere Torres que va proporcionar una informació erronea sobre el camí que va seguir l’Elies. En el segòn conte qui narra la història és en Miquel. Si que surten més personatges, però no aporten informació, només formen part de la història, com el Constantí Cirera, la Carme, en Ramon Granera, la Carme Valls, en Joan Campells, en Joaquim Coloma i en Pere Cistella.En el primer text jo crec que narra l’escriptor perque és una història que s’ha d’explicar de manera objectiva, i en el segòn narra en Miquel perque l’història és sobre ell i perquè és l’adequat per explicar-la, a més parla dels seus temors, ell té una visió diferent i veu molt clar les intencions dels seus veïns, per aixó dona a entendre que ha d’anar amb cautela en qüestions tan delicades com les que te que tractar ell.Les semblances que hi trobo són les tafaneries dels veïns, tothom ho sap tot de tothom, no pot haber secrets perque sempre estan tafanejant.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Acaçar- perseguir Amallada– acció d’embarrancar.Ataüllar– mirar.Cerç– vent fred del nord-oest que baixa per la canal de l’Ebre; tramuntana.Costera– via urbana.Embotir– entaforar.