Amb un vent ferm, segur, fred però familiar, confiat, amb aquest vent es va moure, va donar un balanceig radical, un balanceig que mai havia fet. Amb aquest balanceig va trobar molt més que un vent, va trobar a tot un huracà de coses bones, aquest vent fort va venir a balancejar-lo expressament a ell, no va escollir cap balancí més, solament a ell… Aquest balancí necessitava un vendaval, aquest balancí volia per fi poder balancejar-se sense temors a trencar-se, que algú es pogués asseure en ell, al costat d’ell. Aquest balancí volia construir un nou conte amb un balanceig senzill, suau i dolç. Aquest vent va moure la meva vida, li va donar un altre sentit, per fi miro a l’altre costat i trobo aquest vent que m’ajuda, aquest huracà que simbolitza tota la teva família, aquest vent que ets tu, i el balancí és la meva vida. Hi ha molts balancins i molts vents, però si hi ha un vent que ens fa especial, és que ens tenim l’un a l’altre, gràcies per aquest aire càlid que em va fer volar a un altre món, gràcies per aquesta confiança que em vas fer agafar cap a tu i gràcies per deixar-me balancejar per tu. Gràcies per mai deixar d’esbufegar-me, gràcies per portar-me un huracà ple d’històries, ple de rialles i preocupacions, gràcies per aparèixer en la meva vida, gràcies a tu i a tota la teva família per ser així de forts. Gràcies per ser sempre estiu en el meu interior. El teu es el vent que mou la meva vida.
    

Oriol  Moreno  Fernandez 4tA