Category Archives: 1r de Batxillerat

Pobre Maria….

2 Replies

Capítol 15                                             Sara Pérez 

 A
la Maria Antonieta Rodriguez, veïna de Mequinensa, li’n va passar una de ben grossa. D’això ja fa bastant de temps, concretament fa uns 2 anys i mig. Ella era més jove, més guapa i més innocent que ara. Explicaré el que va passar basant-me en el que m’han explicat el vell Cristòfol i la gent del poble.  

La Maria Antonieta vivia al costat del Cafè del Silveri, aleshores encara no havia arribat l’autobús de Lleida i no hi anava tanta gent per allà. Un dia,
la Maria Antonieta va eixir de casa seva a passejar per la vila. Es va trobar a en Jaume Vilanova, el sabater, a la seva botiga que estava a la costera del forn. Van estar parlant una bona estona de moltes coses  i en Jaume li va dir que havia arribat un home misteriós al poble. Ella va quedar molt parada, normalment no arribaven estrangers al poble i menys misteriosos. Després va marxar. Més endavant es va trobar a uns xiquets que anaven a jugar al camp de futbol. Per cert, un camp molt peculiar, els va dir que anessin amb compte amb les crescudes del riu o podien sortir-ne mal parats. Més tard va tornar a casa a descansar perquè ja era molt tard. Al dia següent
la Maria Antonieta es va despertar amb molta calor, era l’estiu i el sol brillava amb molta intensitat. Va esmorzar, es va vestir i es va mirar a l’espill a veure quina cara feia. Estava una mica adormida, blanca i despentinada però bastant bé. Volia anar a l’altre banda del riu per veure el bosc i per passejar en calma, no com pel poble, que no parava de trobar-se gent.  

Va haver de passar amb la barca del Miquel Garrigues perquè en aquells temps el pont encara no s’havia construït, per sort del Miquel, així tenia molta feina. Ella anava passejant riu avall quan va veure que se li acostava un home. No  l’havia vist mai i va pensar que seria l’home misteriós de qui li havia parlat en Jaume, el sabater. Van començar a parlar tot passejant per la riba del riu Ebre amunt. Ell li va explicar que es deia Bartolomeu, que venia de Flix. Allà havia passat tota la seva vida, però ja no li quedava res i va decidir anar a Mequinensa a veure si les coses li anaven millor. Mentre anaven passejant veien el llaüts baixar pel riu tot carregats. Ell, en Bartolomeu li va explicar moltes coses de les seva vida.
La Maria Antonieta li va preguntar  on vivia en aquell moment. Ell li va dir que vivia al carrer major, a casa del senyor Jeroni Salses, l’agutzil del poble, que ja el coneixia de Flix. Es veu que l’agutzil anava a Flix a vegades amb la família. Anaven passant els dies i a
la Maria Antonieta cada dia li agradava més en Bartolomeu. Van començar a sorgir coses entre ells i mica en mica va anar sorgint l’amor.  Va anar passant el temps i ells estaven molt bé junts. Anaven a passejar per la plaça de l’església, per la vora del riu on es van conèixer i pel cafè més important del poble, el Cafè de
la Granota. Un dia en Bartolomeu li va dir a
la Maria Antonieta que volia viure amb ella, però a ella no li va semblar bé perquè no estaven casats. El dia següent estaven prenent un cafè al Cafè de
la Granota i van estar parlant amb el vell Cristòfol, que els va explicar coses sobre l’Elisenda, la dona de l’agutzil. Més tard van anar a fer una copia de la clau de casa perquè així a la nit en Bartolomeu podria entrar a casa de
la Maria Antonieta sense que ningú se’n adonés. A en Bartolomeu li havia donat feina el de la fruiteria, no li pagaven molt però el suficient per poder menjar. Li va costar bastant trobar una feina decent, perquè tothom anava parlant de la seva relació. Van passar les setmanes i en Bartolomeu cada cop estava més allunyat d’ella i
la Maria Antonieta s’estava donant conte que ell s’allunyava. Va decidir que aniria a Flix a veure si era veritat el que li havia dit. Perquè últimament ella havia descobert que algunes coses que li havia explicat en Bartolomeu eren mentida, així que va anar a Flix. De camí a Flix, la gent la mirava malament, perquè encara que ho volguessin amagar, tothom sabia que a la nit en Bartolomeu anava a casa
la Maria Antonieta. Quan va arribar va anar al centre del poble i va preguntar a la gent que si sabien alguna cosa d’en Bartolomeu, li va costar molt però finalment una dona li va explicar que era un home molt dolent i que no havia viscut sempre allà. Que anava pels pobles aprofitant-se de les dones com ella.
La Maria Antonieta no s’ho podia creure i van continuar parlant. Mentre a Mequinensa en Bartolomeu va aprofitar que no hi era
la Maria Antonieta per agafar les coses de màxim valor de la casa i anar-se’n del poble per vendre-ho desprès. Quan
la Maria Antonieta va arribar al poble va començar a plorar, el plany va alertar la del forn que li va dir que havia vist a en Bartolomeu amb les maletes. I va començar a dir-li que ja ho sabia tothom que aquella relació no anava en lloc i moltes coses més. Ella se’n va anar corrents. Va arribar a casa va trobar les altres claus tirades al terra i que li faltaven totes les joies i els diners que tenia. No s’ho podia creure.Aquesta és la historia de
la  Maria Antonieta, va patir molt la pobre. Com ja no li quedava res de valor va haver de tornar a Riba Roja on vivia la seva família i mai més ha tornat, suposo que li porta mals records.  

TREBALLAR PER AL DIMONI

5 Replies

Proposta de 15è conte per al Cafè de la Granota d’Aida Caba

I va ser aquella nit, cap a les deu; una nit tan freda i avorrida que fins i tot el cafè estava tancat. Com sempre, el Carles Soler tenia la botiga de queviures oberta, per si un cas algun veí de la vila li faltés sucre per endolcir el iogurt o oli per amanir l’enciam. En Carles Soler era una persona que sempre mirava pel primer, i el primer a casa seva era la pela. Feia més hores que un rellotge, però també tenia els seus petits descansos, ja que estar tantes hores de peu li produïen varius i la seva dona Angelina s’esfereïa, la pobra… Aquesta història no és una més al poble, és la més explicada, ha arribat fins i tot a la capital, per diaris i ràdios, i si no escoltes la ràdio, ni tampoc t’agrada llegir segur que algun cop n’hauràs escoltat algun mot de la Ramona. Segons l’últim client del Cafè de la Granota, en Mateu, va entrar a la petita botiga a les deu menys cinc. En Mateu treballava a la botiga durant el torn del dissabte al matí i a partir de les quatre de la tarda el suplia la seva companya Martina, ja que en Carles Soler sempre feia festa els dissabtes, per la mala circulació de les cames. La Martina era una noia senzilla, callada i riallera. Amb un bon cor, tan i tan gran que no li cabia al pit. Treballava a la botiga per poder pagar la cura de la seva germana, la Roseta, que estava molt malalta,  i els metges no sabien pas què podia tenir, així que la seva germana gran, la Martina, treballava tot el que podia per guanyar diners per curar a la seva germana. Aquella nit, quan en Mateu va entrar a la botiga, va tancar, volia parlar amb més intimitat amb la seva companya de torn. Realment el que volia era demanar-li un favor.

  • Martina, la veritat és que estic ben enredat. La Loli diu que s’ha quedat embarassada, encara que no entenc ben bé com ha pogut passar. Per això necessito diners, perquè la meva estimada pugui agafar un avió ben lluny i poder avortar. D’una altra manera, tenir un fill tan jove espatllaria la nostra relació, a més, ja saps que ella sempre ha volgut estudiar infermeria…
  • Vaja.. quin secret.. més gran..
  • Sí, però espero que d’aquí no surti ni un sol mot.. confio amb tu plenament.
  • Ja.. però.. Mateu n’estàs segur que el fill és teu? No t’estarà albardant? Ja saps el que diuen les males llengües pel poble.. aquesta noia és de poca xolla.
  • Perdona? Clar que és meu! I de qui sinó? Les llengües que parlin.. com sempre.. mai diuen res interessant. Bé el que t’anava dient, la Loli no ha treballat mai, tot li paga el seu pare i no pot demanar-li diners per una cosa així. No tenim ni un duro.
  • Mateu.. sembla mentida que em vinguis a mi, justament la més escurada, a demanar diners per a la teva Loli, vinga home..
  • No, no es això Martina, la meva idea és.. atracar la botiga. Xombar els diners de tot el dia.
  • Estàs boig? És que t’has begut l’enteniment? Ni parlar-ne! Aquesta idea no em fa ni goteta de gràcia. En Carles em fotria fora sense pensar-s’ho ni un moment, no veus que fa temps que busca excuses per fotrem fora? Necessito continuar treballant per guanyar diners!
  • Martina sisplau.. (i en aquell moment la cara d’en Mateu va ensombrir en una estranya ganyota i va treure una pistola tot apuntant-la al cap), dóna’m tots els diners que tinguis a la caixa!
  • Mateu!! Déu meu!! I sinó que faràs? Disparar-me?
  • Martina va sisplau! L’últim favor que et demano..
  • Que no! Atraca’t durant el teu torn.

Justament una mica després de les deu, en Manuel, la Lloca, va ataüllar com la Loli picava a la botigueta, que ja portava penjat el cartell de TANCAT, la va obrir en Mateu. En Manuel es va estranyar ja que aquelles hores el xiquet no hi treballava.

  • Hola Loli.. què fas aquí?
  • He pensat que hi series, ja que a casa no hi eres. Hem de parlar del tema dels diners…

La Loli i en Mateu es van tancar a la rebotiga d’amagatons. La Martina esperava avorrida, quan de cop fixà la seva mirada en l’arma que en Mateu s’havia deixat damunt la taula. Observava la pistola detingudament, la va tocar i li van caure les bales, les va recollir i les va tornar a col·locar, començà a jugar amb ella com si d’un guàrdia civil es tractés. De cop, sense voler, va disparar i el tret va anar directe a la petita nevera on hi havien les ampolles d’aigua. Va trencar el vidre en mil bocins i va travessar algunes ampolles. La parella van sortir de la rebotiga volant.

  • Martina! Què fas dona!? Ets folla?
  • Ai mareta meva, que li diré a l’encarregat dilluns que ve?

La Loli va eixir de la botiga al veure tal desastre.

  • Mira Martina ara ho tens perfecte, pots simular que l’atracador ha disparat contra la nevera en un moment de ràbia ja que tu no volies donar-li els diners, què et sembla? I a més part del botí anirà a parar a les teves mans.
  • Va ràpid, no tinc cap més opció, agafa tots els diners i ja em donaràs més endavant la meva part.
  • Perfecte, me’ls guardo en aquesta bosseta. Moltes gràcies Martina.
  • No! Espera’t Mateu no te’n vagis encara.. ara sóc jo la que té de demanar un favor.
  • Digue’m, digue’m dona.
  • Abans de marxar dispara’m al braç, així estaré ferida i en Carles no em farà preguntes.
  • Però, però què dius? No vulguis buscar la lluna per la bassa!
  • Tu fes-ho! Si no vols que li expliqui a la Loli que fa un mes enrere ens vam fer un petó al rebost de la botiga..
  • Martina! Com pots ser així?..
  • Però al braç dret, que jo sóc esquerrana.

En Mateu va acceptar, va disparar a la Martina i la va deixar ferida al terra, mentre anava corrents a avisar a la guàrdia civil, per explicar-los que havia vist com dos atracadors sortien corrents amb diners i armats de la petita botiga del senyor Soler durant el torn de la seva companya.

Aquesta història hauria pogut tenir un final feliç, més enllà de l’embenat del braç de la pobra Martina. Hagués sigut feliç… si no fos perquè la Loli, després que el pobre Mateu li hagués entregat tots els diners, que li van costar la feina tant d’ell com de la Martina,  s’esmunyís amb els calers cap a Barcelona amb en Bernat, el pare de la criatura.

Escriu el quinzè conte de El cafè de la Granota

Leave a reply

Elements a tenir en compte per tal que sigui creïble:

– Cal parar atenció al narrador emprat: pot ser un monòleg, una història narrada pel cronista que recull dades de diferents informants o una combinació que us sembli efectiva.

– S’han de fer servir uns quants mots típicament mequinensans: hauries de consultar la llista del bloc.

En Lanç us ofereix un resum: Vocabulari cafè de la Granota

– Pensa bé l’estructura del conte i, sobretot, prepara bé la sorpresa final que resolgui l’anècdota que hagis inventat.– Procura fer servir topònims i antropònims dels que solen aparèixer al llibre.– Extensió: lliure, tot i que se’m fa difícil pensar en un text de menys de 2-3 planes.

Procés:

1) Preparació del text:

– Has de pensar l’anècdota que desenvoluparàs i presentar-la de forma breu (màxim 5 línies)

– Has de fer una llista amb el lèxic, topònims i antropònims que penses fer servir.

TOT AIXÒ M’HO HEU D’EXPLICAR EN UN CORREU ELECTRÒNIC ABANS DEL 14 DE MARÇ

2) Redacció de l’esborranyLLIURAMENT DE L’ESBORRANY DEL TEXT COMPLET EN FORMAT PAPER (MECANOGRAFIAT) ABANS DEL 28 DE MARÇ

3) El professor corregirà l’esborrany i el retornarà a l’alumnat

4) Publicació del text definitiu al bloc, un cop revisat.[Si algú té realment problemes per penjar-lo, que me l’enviï per mail i ja ho faré jo]

El Cafè de la granota

2 Replies

Capítol tretze i catorce ( El café de la granota)

 

Al repartir-nos els capítols del llibre ens van tocar els dos últims, el tretze i el catorce.

 

El capitol tretze s’anomena, “amor fatal en desúbit supí”, i tracta d’un home, en Gervasi Ferrolleda, que té una empresa Liguites del Ebre S.L.. Aquest home és adulter, enganya a la seva esposa, amb una dona que està estida al sofà del seu despatx, on totes les parets estàn plenes dels cuadres de la familia. En un moment veu un puntal, que era el tallapapers i travesa una foto de la Claudia Cardinale.

 

El capítol catorce s’anomena, “guardeu-vos de somiar genives esdentades”, aquesta altre tracta d’un home, en Marcelí Montenegre, que va anar a veure al seu administrador, aquest li va dir que auria de portar carbó de Tortosa, cosa que va alegrar molt en Marcelí, perquè això volia dir que s’estaria tres dies fora de casa i veuria a una noia, la Paulina, però ell ja tenia dona, la Gabriela. La Gabriela anava amb el seu fill, en Carles, cap a Lleida amb l’autobús de linea. La Natalia, l’avia estava preocupada. L’Adelaida va somiar que se li queien les dents i això volia dir que es moriria algú, cosa que la va engoixar molt. A la Gabriela, una bruixa li havia dit que el primer que se li acostés al nen li volia mal, ella quan van baixar de l’autobús, portava la navalla oberta, per això estaven fene el judici, per portar la navalla oberta.

 

 

En aquests dos capitols que em llegit, em trovat aquestes paraules caracteristiques de la zona de mequinença;

 

eztalzí: surge.

xiquet: noi.

xalava: gaudia.

eixir: surtir.

llaüt: embarcació de poc tonatge amb vela llatina.

catxamones: cop a la galta.

espill: mirall.

espanyaportes: lladre de cases.

 

 

Semblantes entre capítols

 

Trovem que la relació o la semblanza que hi ha entre auqests dos contes, és què, tots dos tenen com a protagonista un home, que amés té tendéncies adúlteres, es a dir, tots dos tenen la tendéncia o la facilitat d’enganyar a les seves esposes. Tots dos són homes que probablament estimin a les seves dones, o  no, però que tot i aixì, tot i saber que estàn compromesos tenen la necessitat d’estar amb altres dones. Sobretot, el del primer capítol, en Gervasi, intenta reprimir aquests impulsos d’estar amb una altre dona.

Són dos capítols que encara que expliquen históries diferents, estan molt relacionats.

 

                   

Andrea González

Sara Perez  

El cafè de la Granota

1 Reply

dibujo.JPG

El Cafè de
la Granota

1. Títols dels contes.-L’assassinat del Roger Ackroyd-Amor fatal en decúbit supí

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte. –L’assassinat del Roger AckroydRoger Ackroyd és un home que està casat de manera secreta amb una dona. Aquesta dona, al seu moment, va enverinar al seu primer marit, i al veure que una persona ho sap i li fa xantatge, es suïcida. Tot això li explica Roger al doctor del poble on viu, Sheppard. Mentrestant, Parker, el majordom del Roger, li entrega el correu al despatx, i entre les cartes, Roger veu que n’hi ha una de la seva dona d’abans de suïcidar-se on hi ha escrit el nom del xantatgista perquè aquest el pugui castigar. el Roger li demana que el deixin sol i el majordom se’n va cap a casa i just quan se n’anava a dormir, el truquen dient-li que vagi ràpid a casa d’en Roger. quan hi arriba, se’l troba assassinat. Hercules Poirot, un detectiu, investiga el cas i dedueix que l’assassí és el doctor del poble, el Sheppard.-Amor fatal en decúbit supíEl senyor Gervasi Fonolleda, amb les dotze marcades pel rellotge, s’estira dels cabells i cau en una curta però intensa paranoia. Acaba de ser infidel a la seva dona i encara sense vestir i amb la “culpable” estirada al seu sofà despullada pensa en tot el que podria pensar d’ell la seva filla la seva dona o tota la generació Fonolleda. Després de donar voltes i més voltes intentant no mirar el cos nu de la dona per no caure un altre cop a la temptació, la seva mirada passa per un punyal que havia servit sempre de tallapapers. Amb ell, acaba amb el problema travessant sis vegades el cos de
la Claudia Cardinale. 

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions? Qui són els narratoris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

-en el conte de L’assassinat del Roger Ackroyd, el narrador és en Damià. no hi ha ningú més que la narri, per tant, no hi ha cap narrador secundari que ens aporti informacions. la importància que té aquest narrador a la història és que ell viu el que està explicant, ja que t’està explicant la història que ell està llegint en el moment, i a part d’explicar l’argument de la novel·la, també t’explica la situació en que es troba i el que passa mentre la llegeix.

-en el conte de Amor fatal en decúbit supí, el narrador és omniscient, parla en tercera persona. Coneix tots els detalls de la història que està explicant. No hi ha cap altre narrador que aporti cap altre informació.  4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.-d’amagot: d’amagat.-ufanant-se: ofenent-se.-clissà: aplicar-se molt en una cosa.-guipà: ullada ràpida.-esmuny: poca força.-xalar-se: esbargir-se alegrament, gaudir.-escarnufar-me: fer-me burla.-tupí: el cap d’una persona.-acotolat: acostadet, arrimat.-panteixant: respirar amb panteix.-d’amagatons: d’amagat-entrellucava: veure de lluny o incompletament.

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text ( personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions…).El poble de Mequinensa és un poble força petit, situat a la vora dels rius Segre i Ebre. Els seus carrers donen la sensació de ser molt acollidors.Al ser un poble amb aquestes característiques, tota la gent es coneix. Es tracta d’un poble on tothom es coneix la vida de tothom i on s’escampa tot el que passa a cadascun dels veïns. Els seus habitants treballen pràcticament de l’agricultura i la mineria.És molt típic en el poble ajuntar-se en un cafè per veure el futbol.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?la gràcia del primer conte és que no et narra només el que seria la història en si, sinó que et descriu també el moment on es troba, on hi ha interrupcions de persones mentre t’explica la novel·la que està llegint que aquesta és la història de la que parla el conte. En el segon conte no crec que hi hagi cap element irònic, perquè no té cap gràcia el text, és molt real i no és gens humorístic.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.– a la fotografia de la dreta hem intentat representar amb un dibuix el despatx del senyor Gervasi Fenolleda. Es mostra assegut a la seva butaca amb estat de desesperació i la dona amb la que li ha estat infidel a la seva esposa està estirada al sofà completament despullada. A sobre la taula hi  ha un punyal, que és amb el que mata a aquesta dona. – a la fotografia de l’esquerra hi observem a en Damià explicant-li la novel·la apassionant que s’està llegint al metge. Aquest es mostra interessat però a la vegada no para de donar copets amb el llàpis a la taula cosa que desconcentra a en Damià. La novel·la de la qual observem que estan parlant es diu “L’assassinat del doctor Ackroyd”.  Mireia Martin i Laia Anguera 

2 Replies

clip_image002.jpg 

Només tens clara una cosa, l’estimes.

A vegades intentes fer-te la forta i fas veure davant de la gent que ja no t’importa. En realitat, saps que no és veritat i també saps que la gent no et creu. Però tot i així, cada dia et despertes cridant que portes un dia més aconseguint el que et vas proposar. 

Ara no el parles, no el mires, fas creure que és indiferent per a tu. Creus què és la solució? No ho saps, però ho necessites.. La gent et diu que l’oblidis, que no et mereix, que és un nen, i tu no saps com explicar-los que no tenen raó, que l’admires, que l’estimes, que li agraeixes tantes coses que seràs incapàs de valorar-lo negativament. Aquestes persones mai podran entendre el que ha sigut per tu realment.. et va donar la força per tornar a viure, a riure, a sentir, a estimar, a néixer de nou, va ser un dels pilars fonamentals del teu canvi. I és per això que ni tu saps per què ho estàs fent. El vas a veure i és quan recordes tots els moments que vau passar junts, sobretot penses en aquella nit, en aquell local on t’envoltaven totes les persones que t’estimes celebrant la teva festa. I et quedes amb una imatge, tu i ell al sofà. Sentats, l’un al costat de l’altre. Et mirava i l’intentaves evitar perquè estaves nerviosa, el senties aprop, molt aprop. Parlaveu de tonteries i reieu, cada cop estaveu més junts, les votres cames es tocaven amb por i intentaves separar-les, però no volies que acabés mai aquella nit. Reconeixes que la seva presència va ser el millor regal que et van fer. 

Tens clar que sempre serà especial i que mai podràs oblidar-lo.. pensa si estàs fent bé, si guanyes o si perds. Només tu pots decidir si l’orgull et supera. 

Mireia Martín Casimiro.

El cafè de la granota

1 Reply

1. Títols dels contes.

* Un barril de sabó moll.

* Un enigma i set tricornis.
2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

2. Un barril de sabó moll.

El narrador explica una escena que té lloc al port, on el patró d’un vaixell que portava sabó moll, esbronca a un dels seus peons, en Florenci. Els peons descarregaven caixes per portar-les a les botigues.

El llaüter havia de portar el barril fent-lo rodar pel terra.

A mig camí es va posar a ploure i el barril d’en Florenci va baixar pel carreró i es va esclafar a un cafè. Tothom va sortir per veure que havia passat. Tot el carrer es va omplir d’escuma.

La història va fer parlar molt als cafès.

– Un enigma i set tricornis.

A finals dels anys 60, els guàrdies vigilaven els vilatans. Aquests no parlaven de temes que els poguessin comprometre. Encara d’estar vigilats els homes continuaven caçant sense llicència. Les tripulacions de llaüts aprofitaven els viatges per fer negocis il·legals.

Diu que a molts cafès de la vila es jugava al pòquer.

També parlaven de tres veïns de la vila que havien estat apallissats. Parlen de l’equip de futbol de la vila. Al camp, a una banda seien els socialistes i a l’altre els republicans d’esquerra. Els guàrdies civils detenien a moltes persones. Hi havia una persona a la que li deien “àrbitre pirata” que feia d’àrbitre. Això originava conflictes al camp. Aquest misteriós home va confessar la seva identitat al mossèn, se sentia angoixat.

El futbol era una manera d’entretenir a la gent perquè no pensessin en els problemes politico-socials de la vila. Aquest home podia decidir sobre el futur de l’equip, impedint que baixés la categoria, i per tant, el de la vila, del país i del món. L’àrbitre pirata tenia por de ser enxampat. El mossèn va demanar ajuda al narrador de la història.

El narrador desvela el seu nom, es diu Cristòfol Vallcorna i reconeix que ell i el capellà van estabornir el guardià Broca per evitar que acudís a l’últim partit de lliga per protegir el sargent comandant de post de la vila, l’àrbitre pirata. El capítol acaba amb preguntes que es fa el narrador de com reaccionaria la gent si ho sapigués, tot això.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions? Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

En la primera el narrador, narra la història.
En la segona ho narra Cristòfol.

Els narrataris també són alguns vilatans.

Als dos textos es veu que a la vila tothom ho sabia tot, era una vila petita i ni hi havia secrets.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Fesomia: variant de fisionomia a través de formes simplificades existents en català antic

Mustis

Somort: Defallit, mancat de vitalitat, de força, que gairebé no es percep

Calafat: Eina de tall ample, en forma d’escarpra, anomenada també calador, emprada pels boters i els calafats per a posar boga o estopa a les juntes de les dogues de la bóta o de les taules de l’embarcació.

Ressopons: Són una menjada poc abundant que es fa quan es va a dormir tard i ja fa estona que s’ha sopat.

Alofores

Juguesques

Acotolar

Xamba: Tenir xamba és tenir molt bona sort. Es diu quan es parla informalment.

Avern

Vulgues

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)

Mequinesa sembla una vila petita, amb carrers de pedra i plena de cases blanques i petites botigues. Era una vila costanera.
La gent es dedicava als oficis típics: sabaters, cafeters etc..
Hi havia diferents tipus de personatges: les dones grans xafarderes, els homes grans que s’ajuntaven al cafè .. Al cafè hi anaba tothom, i els agradava molt anar a veure el futbol.
La gent era bastant tafanera.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

En el primer, al final sembla que vulgui donar a entendre que el noi va deixar anar el barril.
La gent especula però acaben dient que potser se li ha relliscat.

El segon és una mica irònic que l’àrbitre pirata sigui mossèn Silvestre.

El fet d’entretenir la gent amb espectacles, en aquest cas el futbol, per a que no es fixessin en els problemes politico-socials, ja passava a l’antiga Grècia.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

campoo1.JPG

Posem la foto d’un camp de futbol i els seus jugadors, ja que en aquella vila els hi agradava molt veure els partits de futbol.

Verónica Vega i Raquel Martos.

El cafè de la granota

2 Replies

1. Títols dels contes.

4. Paraules des d’un oliver

14. Guardeu-vos de somiar genives esdentegades

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

Paraules des d’un oliver: Aquest relat està presentat en forma d’un llarg monòleg d’un home que està intentant robar les olives del seu veí i amic Isidre. És sorprès collint-les i intenta excusar-se dient-li que li està fent un favor i que li portaria les olives a casa, ja que, l’Isidre no té temps amb la botiga. Però aquest no se’n fia per la seva reputació al poble i pel que acaba de veure i intenta fer-lo fora amb un pal. Finalment el lladre intenta tocar-li la fibra sensible dient que van anar junts a la guerra.

Guardeu-vos de somiar genives esdentegades:  Aquest conte explica la història d’una dona ,la Gabriela ,que des de que va tenir el fill, només es preocupa per la seva salut i sempre esta amoïnada per ell i desconfia de tothom. Està tan obsessionada que ha descuidat el seu marit. Decideix anar a Lleida per visitar diversos metges però tots li diuen el mateix, que esta perfectament. Finalment una bruixa li diu que té una maledicció, i la persona que li vol fer mal serà la primera que li donarà un peto al fill, a la que li clava un ganivet.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions?  Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

Paraules des d’un oliver: El mateix protagonista, l’home que hi ha enfilat dalt d’un oliver. No hi ha altres narradors, ja que és un monòleg.

Guardeu-vos de somiar genives esdentegades:  les històries són narrades per un narrador omniscient. Hi ha personatges que aporten informació sobre el judici que es produeix per l’assassinat tot i que no surti a la història. Aquests narradors secundaris sí que tenen importància, perquè són els que van presenciar el crim.

No hem trobat semblances entre aquests dos contes. Un és un monòleg fet en primera persona i l’altre és una història narrada en tercera persona i amb diàlegs.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Saula: corda llarga de cànem amb que s’arrossegava el llaüt al riu.

Borrasses: La part mes basta de l’estopa que deixem sense netejar.

Bancalets: Trossos petis de terra plana conreada. 

Aixada: Eina per cavar al camp; amb una plnxa de ferro a un dels extrems del pal.                                  

Llaüt: embarcació de poc tonatge ormejada de vela llatina.

Còdols: Fragment de roca dura, de dimensions variables, allisat i arrodonit per l’acció de les aigües i el rodolament.

Madrilles: Peix teleosti del ordre dels cipriniformes, que viu en els cursos mitjà i baix dels rius mediterranis.

Rabejar-se: Posar una cosa dins de l’aigua corrent perquè quedi ben molla. /Complaure’s a prolongar allò en que hom troba una satisfacció.

Milhomes: Home especialment petit, o noi, que pretén ésser apte per a tot, d’intervenir en tot, de saber-ho tot, etc.

Sirgar: fer avançar el llaüt en paral·lela la riba estirant des de terra amb una sirga.

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)

Mequinensa era una ciutat propera al riu Ebre. La seva activitat principal era l’agricultura.

Amb els matxos apareixen els llaüts carregats de lignit. Eren utilitzats per sirgar riu amunt.

Hi havia un servei de cotxes de línia entre Mequinensa i l’estació de trens de Favara.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

La gràcia està en que al ser un poble petit tothom es coneix i tothom sap el que succeeix però cada persona dóna la seva versió del que pensa que ha passat. Com en el cas del capítol Paraules des d’un oliver, que ja tenia la fama de ser un caradura o en l’últim capítol on la gent va suposant el que li succeeix al petit.

La ironia del primer conte que em treballat està en la manera que es narren els fets, com intenta excusar-se.

En el segon conte que em treballat el la ironia la trobem en alguns personatges com és el cas del conductor que està obsessionat amb que els americans tiraran una bomba.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

En aquesta imatge es pot observar a l’Isidre intentant fer fora dels seus olivers al lladre. Alhora passa l’autocar en el que viatja la Gabriela pensant qui serà la persona que li vol fer mal al seu fill.

dibuix-cata.jpg


    Jaume González Bazataqui      Sergi Jiménez