Pobre Maria….

Capítol 15                                             Sara Pérez 

 A
la Maria Antonieta Rodriguez, veïna de Mequinensa, li’n va passar una de ben grossa. D’això ja fa bastant de temps, concretament fa uns 2 anys i mig. Ella era més jove, més guapa i més innocent que ara. Explicaré el que va passar basant-me en el que m’han explicat el vell Cristòfol i la gent del poble.  

La Maria Antonieta vivia al costat del Cafè del Silveri, aleshores encara no havia arribat l’autobús de Lleida i no hi anava tanta gent per allà. Un dia,
la Maria Antonieta va eixir de casa seva a passejar per la vila. Es va trobar a en Jaume Vilanova, el sabater, a la seva botiga que estava a la costera del forn. Van estar parlant una bona estona de moltes coses  i en Jaume li va dir que havia arribat un home misteriós al poble. Ella va quedar molt parada, normalment no arribaven estrangers al poble i menys misteriosos. Després va marxar. Més endavant es va trobar a uns xiquets que anaven a jugar al camp de futbol. Per cert, un camp molt peculiar, els va dir que anessin amb compte amb les crescudes del riu o podien sortir-ne mal parats. Més tard va tornar a casa a descansar perquè ja era molt tard. Al dia següent
la Maria Antonieta es va despertar amb molta calor, era l’estiu i el sol brillava amb molta intensitat. Va esmorzar, es va vestir i es va mirar a l’espill a veure quina cara feia. Estava una mica adormida, blanca i despentinada però bastant bé. Volia anar a l’altre banda del riu per veure el bosc i per passejar en calma, no com pel poble, que no parava de trobar-se gent.  

Va haver de passar amb la barca del Miquel Garrigues perquè en aquells temps el pont encara no s’havia construït, per sort del Miquel, així tenia molta feina. Ella anava passejant riu avall quan va veure que se li acostava un home. No  l’havia vist mai i va pensar que seria l’home misteriós de qui li havia parlat en Jaume, el sabater. Van començar a parlar tot passejant per la riba del riu Ebre amunt. Ell li va explicar que es deia Bartolomeu, que venia de Flix. Allà havia passat tota la seva vida, però ja no li quedava res i va decidir anar a Mequinensa a veure si les coses li anaven millor. Mentre anaven passejant veien el llaüts baixar pel riu tot carregats. Ell, en Bartolomeu li va explicar moltes coses de les seva vida.
La Maria Antonieta li va preguntar  on vivia en aquell moment. Ell li va dir que vivia al carrer major, a casa del senyor Jeroni Salses, l’agutzil del poble, que ja el coneixia de Flix. Es veu que l’agutzil anava a Flix a vegades amb la família. Anaven passant els dies i a
la Maria Antonieta cada dia li agradava més en Bartolomeu. Van començar a sorgir coses entre ells i mica en mica va anar sorgint l’amor.  Va anar passant el temps i ells estaven molt bé junts. Anaven a passejar per la plaça de l’església, per la vora del riu on es van conèixer i pel cafè més important del poble, el Cafè de
la Granota. Un dia en Bartolomeu li va dir a
la Maria Antonieta que volia viure amb ella, però a ella no li va semblar bé perquè no estaven casats. El dia següent estaven prenent un cafè al Cafè de
la Granota i van estar parlant amb el vell Cristòfol, que els va explicar coses sobre l’Elisenda, la dona de l’agutzil. Més tard van anar a fer una copia de la clau de casa perquè així a la nit en Bartolomeu podria entrar a casa de
la Maria Antonieta sense que ningú se’n adonés. A en Bartolomeu li havia donat feina el de la fruiteria, no li pagaven molt però el suficient per poder menjar. Li va costar bastant trobar una feina decent, perquè tothom anava parlant de la seva relació. Van passar les setmanes i en Bartolomeu cada cop estava més allunyat d’ella i
la Maria Antonieta s’estava donant conte que ell s’allunyava. Va decidir que aniria a Flix a veure si era veritat el que li havia dit. Perquè últimament ella havia descobert que algunes coses que li havia explicat en Bartolomeu eren mentida, així que va anar a Flix. De camí a Flix, la gent la mirava malament, perquè encara que ho volguessin amagar, tothom sabia que a la nit en Bartolomeu anava a casa
la Maria Antonieta. Quan va arribar va anar al centre del poble i va preguntar a la gent que si sabien alguna cosa d’en Bartolomeu, li va costar molt però finalment una dona li va explicar que era un home molt dolent i que no havia viscut sempre allà. Que anava pels pobles aprofitant-se de les dones com ella.
La Maria Antonieta no s’ho podia creure i van continuar parlant. Mentre a Mequinensa en Bartolomeu va aprofitar que no hi era
la Maria Antonieta per agafar les coses de màxim valor de la casa i anar-se’n del poble per vendre-ho desprès. Quan
la Maria Antonieta va arribar al poble va començar a plorar, el plany va alertar la del forn que li va dir que havia vist a en Bartolomeu amb les maletes. I va començar a dir-li que ja ho sabia tothom que aquella relació no anava en lloc i moltes coses més. Ella se’n va anar corrents. Va arribar a casa va trobar les altres claus tirades al terra i que li faltaven totes les joies i els diners que tenia. No s’ho podia creure.Aquesta és la historia de
la  Maria Antonieta, va patir molt la pobre. Com ja no li quedava res de valor va haver de tornar a Riba Roja on vivia la seva família i mai més ha tornat, suposo que li porta mals records.  

2 thoughts on “Pobre Maria….

  1. jlc1199

    Sara, et falta un revisió del text. No has posat comes on tocava; la puntuació està mal efectuada ja que poses punts on no hi toca; hi ha una forta manca de conectors. Podries haber quadrat molt més el final (encara que és sorprenent li falta una espurna de brillanor). Falten detalls segurament importants perquè no has fet ús dels diàlegs. Es podria valorar que té poques faltes i amb això t’has superat. L’estil de Moncada el segueixes bastant de lluny i no es pot apreciar gaire en el conte.
    Valoro l’esforç que has fet al no escriure gaires faltes peò saps que ho podries fer una mica millor.
    Nota: 6

  2. Joan Marc

    Crec que tens un bon comentari d’en Jordi. De totes maneres, jo et valoro l’esforç de refer el text amb un Notable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *