IMMIGRACIÓ A L’ESCOLA, UN PROBLEMA?

Aquest mes de novembre hem tingut l’ocasió de fer dues xerrades sobre el mateix tema: la immigració a l’escola: Com treballem? Com es gestiona la diversitat?…

La veritat és que preparant la presentació t’adones que va molt bé tenir ocasions per explicar el que fas, ja que és un moment que dediques a pensar sobre la teva acció educativa i sovint, per no dir sempre, als mestres aquest temps ens falta. Per tant, malgrat la dificultat del temps per reflexionar, en el moment que has de fer una xerrada et forces a buscar el moment i crees una presentació.

La primera xerrada va ser en el marc del XIIIè Seminari Immigració i Europa que organitza la Fundació ACSAR i la segona dins la #setmanaedu  de Blanquerna.

Deixo aquí la nostra presentació, la conclusió de la qual és que el treball per projectes és la millor manera de treballar amb els nens i nenes,  més si l’alumnat és d’origen divers perquè el treball per projectes, webquest, treball col·laboratiu, flipped classroom… permet la interacció entre iguals, la motivació per aprendre…. Nosaltres no gestionem la diversitat, treballem amb ella perquè forma part del que som,  i sincerament, no sé d’on són els meus alumnes, ho he de pensar si m’ho pregunten, són nens i nenes amb unes ganes fantàstiques de venir a l’escola, i aquesta, és casa seva.

Screenshot_82

 

IMATGES DE LES XERRADES

 

 

CAMP DE CONCENTRACIÓ DE SACHSENHAUSEN

S'ha produït un error en obtenir un àlbum extern. Comproveu l'adreça de l'àlbum. Ajuda.

Aquest estiu, aprofitant el viatge de vacances a Berlín i Hamburg, he pogut visitar el camp de concentració de Sachsenhausen ubicat a 30 km de Berlín a la població d’Oranienburg.

D’entrada el que he de dir és que val la pena visitar un camp de concentració nazi, però també que és molt dur, impacta i malgrat ja sàpigues, hagis llegit… veure-ho et trasbalsa, no pot ser d’una altra manera.

Ha passat ja un mes de la visita i és ara quan decideixo escriure el que vaig veure i ens van explicar, no vull que se m’oblidi res i penso que igual amb l’escrit al bloc contribueixo en alguna cosa.

El primer que he de dir és que aquest camp de concentració no l’havia sentit mai i em va sorprendre saber de la seva importància, ja que era el centre de pràctiques dels soldats nazis que anaven destinats als camps de concentració, dit d’una altra manera, en el camp de Concentració de Sachsenhausen les SS feien les seves pràctiques. Encara ara hi ha uns edificis al costat del camp que corresponen al que era l’escola dels futurs soldats de les SS, allà els ensenyaven els mètodes de tortures i com s’havien de comportar en els camps.

També prop del camp, en un edifici que no s’ha conservat, hi havia el centre de comandament de tots els camps de concentració, allà es reunien amb Himmler i decidien des de les proteïnes que  havien de prendre els presos, el tracte, les tortures o la forma d’assassinar introduint la càmera de gas, així com la classificació dels presos on els considerats “subhumans com jueus o eslaus” eren les víctimes idònies pels experiments a les infermeries.

En aquesta visita, i gràcies també a l’explicació de les guies de Cultour Berlín, t’adones de com de premeditada va ser l’actuació nazi. Sovint parlem de barbàrie per anomenar l’holocaust i també de gent psicòpata… però no hem d’oblidar que el nazisme no és fruït d’una malaltia si no d’una ideologia, on les classes dominants en un primer moment van donar suport ( ja que la mà d’obra barata, o gratuïta, que oferien els camps de concentració, amb els presos com a treballadors que poc s’havien d’alimentar i que no cobraven, van fer augmentar la producció de les fàbriques alemanyes).

Imaginar-te, per un moment, ser allà… I saber que aquesta ideologia encara és  latent, et fa adonar de com important és treballar per tal que això MAI MÉS torni a passar. Cal acabar amb aquesta ideologia, així de clar. Des de l’educació prevenir i des de la justícia actuar, i com a ciutadans o societat tenir-ho molt clar.

Massa testimonis han viscut aquest horror perquè no els hi fem cas. Alguns d’aquests van passar per Sachsenhausen, entre ells el fill d’Stalin (d’aquest mai més es va saber res) o  Martin Niemöller, el qual ens va deixar aquests versos:

Quan els nazis vingueren pels comunistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas comunista,

Quan empresonaren els socialdemòcrates,
no vaig aixecar la veu.
Jo no n’era de socialdemòcrata,

Quan vingueren pels sindicalistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas sindicalista,

Quan vingueren rere els jueus,
no vaig protestar,
Jo no n’era de jueu,

Ara venen per mi.
I no hi ha ningú que aixequi la veu.

No hem d’oblidar que Niemöller també va donar suport al règim en un inici, com molts d’altres.

Aquí deixo les fotos que vaig fer amb explicacions com a llegenda, es pot clicar a sobre i veure les fotografies més grans.

TIC-TAC-TEP

TIC- TAC… TEP, és l’evolució natural.

Quan vaig sentir la paraula TEP de l’Elena Ojando em va sorprendre, no ho havia sentit mai, i el primer que vaig pensar és… vaja, un altre monosíl·lab per explicar la relació de les tecnologies i l’educació. Però quan vaig entendre el  significat d’aquestes sigles vaig veure clarament que aquest és el monosíl·lab que ha d’imperar:

TECNOLOGIES DE L’EMPODERAMENT i PARTICIPACIÓ = TEP

I és que les tecnologies i les eines 2.0 ens permeten treballar d’una altra manera, que el nostre alumnat estigui constantment connectat a la realitat, a la societat, a l’entorn… al coneixement. Ens permet crear un clima a l’aula de treball col·laboratiu, que els nois i noies puguin crear i compartir el que fan, en definitiva, ser part activa i protagonista del seu aprenentatge, o el que és el mateix, que tinguin empoderament d’allò que fan perquè s’ho senten seu, i tant seu que participen perquè són part directament implicada en l’aprenentatge.

Diverses metodologies i camins educatius integren aquestes eines, i alhora, són aquestes eines les que ens permeten aquests camins educatius: des de webquest, webgimcanes virtuals a flipped classroom, diferents metodologies on l’ús de les eines 2.0 permeten que l’alumne pugui treballar de manera autònoma i col·laborativa amb materials interactius creats pels mestres.

Aquest estiu aniré jugant amb algunes eines que permeten crear aquest material interactiu perquè els nens i nenes puguin ser més autònoms en el seu aprenentatge i alhora, perquè  les puguin utilitzar per crear les seves exposicions i compartir-ho amb els companys i companyes de l’aula.
ThingLink és una d’elles i aquí un exemple de les seves possibilitats:

I aquests joves ens expliquen molt bé el que vol dir TEP: Tecnologies de l’Empoderament i Participació:

Arribant a conclusions sobre Classe inversa

Interessant article a Educaweb sobre l’experiència Flipped Classroom que estem desenvolupant dins el projecte PICI. Aquí un fragment:

“Para poder detectar los cambios provocados por la incorporación del modelo de la Flipped Classroom se ha llevado a cabo una dinámica de investigación-acción en la que se han observado y recogido todos los datos necesarios. En esta primera fase de la investigación, los resultados muestran ya algunos cambios significativos en torno al proceso de enseñanza y aprendizaje, como por ejemplo la tendencia al uso de estrategias más interactivas, un incremento de la autonomía en el aprendizaje, el aumento de motivación y una mayor relación entre el profesor y sus alumnos.
 
La Flipped Classroom no solamente centra el protagonismo en el alumno sino que también integra de manera invisible la tecnología en el proceso de enseñanza-aprendizaje, utilizando diferentes formatos que permiten la atención a la diversidad y dan soporte al profesor para que pueda personalizar el aprendizaje de sus alumnos.”

Nosaltres a l’escola ja anem acabant el curs i tancant projectes i l’experiència de classe inversa ha anat realment bé. L’acte del concert, fet entre l’alumnat de 5è i els nois i noies de Blanquerna, així ho demostren: Tant els nens i nenes de primària com els estudiants universitaris van aprendre a fer una cançó tot treballant diferents temes, i sobretot, treballant de forma autònoma i col·laborativa, tot un èxit!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=8YDNpR9GfdY[/youtube]

 

GEOLOCALITZEM! Coneixes el Raval?

Aquest any estem duent a terme un projecte a l’escola que l’hem titolat “Coneixes el Raval?

El motiu de treballar aquest projecte neix de la realitat del nostre alumnat, nens i nenes de diverses procedències, tant lingüístiques com culturals, amb poc arrelament al país, ciutat, barri… que els acull. Això ens ha fet adonar que el fet de treballar l’entorn immediat possibilita que s’adonin d’allò que els uneix, el barri.

Proposem als nens i nenes que  investiguin sobre els edificis emblemàtics del barri, els arbres, els personatges (estàtues, plaques, noms de carrer) o els llocs que més els agraden per tal de geolocalitzar-ho a partir d’una aplicació com l’EDULOC tot fent servir diferents apps a les tauletes, gravar en vídeo, fer fotografies, gravar àudio… és a dir utilitzar diferents mitjans audiovisuals per poder explicar allò investigat i que han après.

Proposem als nens i nenes que creïn una web que tingui la funció de ser una guia turística: VIATGE VIRTUAL I REAL PEL RAVAL  per tal de donar a conèixer les coses bones del barri. I francament, és meravellós veure com miren els edificis que han vist sempre, però que de cop i volta han pres una importància excepcional, i aquests edificis, estàtues, carrers…. són seus. Se’ls senten seus perquè de fet, són seus, ja que hi viuen amb ells. Comencen a arrelar-se en el lloc on viuen.

Aquest vídeo ho explica perfectament

 

SOBRE CLASSE INVERSA O FLIPPED CLASSROOM- 2

Ja estem a punt d’arribar a la culminació del projecte de Flipped Classroom que hem fet amb els nens i nenes de 5è a l’escola.
Després de plantejar-nos com poder fer aquesta metodologia amb el nostre alumnat i com vèncer les dificultats que d’entrada ja se’ns presentaven, el proper dimarts gaudirem de la feina feta tot compartint els resultats amb els estudiants universitaris.

Quan sentim parlar de Flipped Classroom, o classe inversa, a tothom li ve al cap la imatge de nens i nenes treballant a casa estudiant, aprenent “la lliçó” per tal d’arribar a la classe i fer els deures. Això és el que popularment s’ha dit i es creu que és aquesta metodologia.

Quan ens van proposar entrar dins aquest projecte des de Blanquerna ja vam explicar que nosaltres no ho podíem fer segons aquesta idea, ja que bona part del nostre alumnat no té accés a internet i tampoc té ordinadors, per tant, això d’estudiar o adquirir els coneixements a casa per preparar-se el treball a classe…. difícil. A més a més vam afegir que era una metodologia que a priori semblava discriminatòria, ja que uns quants ho podrien fer i d’altres no.

Crec que precisament va ser aquest punt el més interessant del projecte, ja que si la metodologia és bona, com es pot fer per portar-la realment a la pràctica? Vam estar valorant que el que era interessant era els dos moments que planteja treballar amb flipped classroom, el primer moment de forma autònoma i el segon de forma col·laborativa… i ens vam anar adonant que, sense ser massa conscients, en molts moments del curs ja treballàvem d’aquesta manera, però no a casa, si no a la mateixa escola. Els nens i nenes ja investigaven primer per treballar després de forma pràctica a la classe en grup o en grup ampli.

Ens vam adonar que el treball per projectes, les webquest i moltes altres metodologies inclouen d’una manera conscient o inconscient la filosofia de la flipped classroom. Són camins d’innovació que fan ús de les tecnologies per treballar d’una manera més vivencial a classe i fer que millori l’aprenentatge de l’alumne, i de pas millorar l’escola. Necessitem una escola que doni resposta al món d’avui i que posi l’alumne al centre de l’acció educativa.

Així doncs vam iniciar el treball del Cancionero dins l’àrea de castellà (perquè després hi hagi qui digui que no treballem el castellà!), o millor dit, el vam completar amb l’apartat “El ritmo de las palabras” per treballar la classe inversa tot creant un material separat en treball autònom i treball col·lectiu. L’objectiu? Avariguar què vol dir mètrica, quina relació té l’accentuació en les cançons, com es fa una rima…. en definitiva quin és el ritme de les paraules per tal de poder crear una cançó. I aquest ha estat el resultat: Nuestras canciones

Aquest projecte l’hem fet a l’escola Collaso alhora que també s’ha fet amb els estudiants de magisteri de Blanquerna dins l’assignatura de música. Nosaltres hem creat la lletra i ells la música (sóna a pel·lícula! ).

Els dos tipus d’alumnat encara no s’han conegut, tot i que si s’han vist en vídeo a través de la xarxa. El proper dimarts dia 19 de maig de 2015 serà el gran dia, es coneixeran en persona per fer un concert on assistirà tota la primària. Realment no sabem com anirà el concert… el que si sabem segur és que tot el procés ha estat fantàstic, els nanos han gaudit i han après, tot sent conscients que han fet un treball autònom que, tot i ser més difícil, els ha fet aprendre més.

DESPRÉS DE LA JORNADA D’HOMENATGE A #carmebarba

S'ha produït un error en obtenir un àlbum extern. Comproveu l'adreça de l'àlbum. Ajuda.

Ja som a diumenge 26 d’abril  i  ja hem fet la jornada d’homenatge a la Carme Barba. Sortim amb la idea, més enfortida que mai, que una altra escola és possible i que cal que hi comencem a treballar.

Sortim enfortits i enfortides perquè hem pogut expressar, a flor de pell i amb molta emoció, com d’important va ser per nosaltres.

Sortim amb  ganes de continuar lluitant per una nova manera de fer a l’escola que reculli diferents camins innovadors per poder afavorir el creixement de l’alumnat.

Sortim amb la sensació que webquestcat som la família que la Carme ens va dir que èrem.

Sortim amb ganes de fer…

I ara, com bé va dir el Ramon Barlam:

“Per cert, sabeu què us diria si ara mateix us estigués veient ? Aqui asseguts tots plegats, planyent la seva absència?
Doncs que ens deixéssim de punyetes i que tornéssim immediatament a les aules. Per
descomptat, serà allà on li farem l’homenatge més ‘autèntic’ (quina paraula tan seva).”

Aquest és el vídeo i  l’escrit de la meva intervenció a les jornades.


TROBADA INTERGENERACIONAL

Cada any, a l’escola, fem que els nens i nenes interactuïn amb gent gran.

Creiem que és un bon moment perquè els més petits aprenguin dels més grans, i alhora, aquests, coneguin nens i nenes que en la majoria dels casos, no han nascut aquí.

Aquestes trobades són molt importants, ja que els dos col·lectius s’adonen que realment són veïns, i a partir de la trobada es troben pel carrer i es saluden.

És de les experiències més interessants i que cal potenciar des de l’escola. Aquí deixo els vídeos que apareixen a la notícia de l’escola.



JORNADA /HOMENATGE recordant a CARME BARBA

Reserveu-vos el  25 d’abril de 2015. A l’ICE de Sant Pau, a la UAB CASA DE COVALESCÈNCIA a les 9h-9’30 del matí iniciarem la jornada d’homenatge a la nostra estimada Carme.

I com ho farem? Doncs de l’única manera possible, parlant d’educació i webquest, perquè tant ella, com tots els membres de webquestcat, creiem que una altra escola és possible.

Hem pensat que el millor homenatge és parlar d’educació i escola, de projectes i innovació…. si no ho féssim així no faríem pas cap homenatge.

En aquesta mateixa línia tornem a plantejar, per segon any consecutiu, el segon curs de webquest… reserveu-vos el 24 de juliol, ja que és la data límit per poder-les presentar. Com l’any passat, les webquestes premiades es faran públiques a les jornades que celebrarem el proper curs.

Així doncs, aquí el que us heu d’apuntar a l’agenda:

JORNADA /HOMENTGE      

recordant a CARME BARBA
“Una altra escola és possible”
25 d’Abril de 2015

ICE DE SANT PAU
 UAB CASA DE COVALESCÈNCIA
c/ Sant Antoni Maria Claret, 171
     08041 Barcelona

SEGON CONCURS DE WEBQUEST

Segon concurs de webquest

 

 

 

 

SOBRE FLIPPED CLASSROOM o CLASSE INVERSA

Des de finals del curs passat estem en un grup de treball per tal de mirar de posar en pràctica el que anomem Flipped Classroom, o Classe inversa. El grup de treball és constituït per 3 escoles i la universitat Blanquerna.  Aniré posant al bloc les conclusions, tot i que encara estem molt a l’inici, però de moment ja puc escriure alguna idea per anar-me aclarint en el procés.

El primer que ens hem preguntat és sobre el significat de la Classe inversa. Ens basem en el fet que els nens i nenes treballin a casa els coneixements i després a classe ho posin en pràctica? Es tracta de gravar les “lliçons” en vídeo perque l’alumne ho pugui veure a casa i després a classe fer els “deures”?

I ens preguntem això, perquè precisament aquesta és la idea més estesa del que s’entén per Flipped Classroom o classe inversa.

En el grup de treball encara estem preparant materials, i també investigant, però  hi ha algunes coses que de moment tenim clares:

1- La separació casa-escola per nosaltres no és vàlida, ja que hi ha molta part de l’alumnat que no pot basar el treball d’adquisició de coneixements ” a casa” perquè o bé no té els mitjans, o bé no té el suport familiar necessari. Per tant parlem de treball autònom (el que l’alumne “sol o sola”) i treball col:laboratiu (el que es fa a l’aula),  i aquest moment autònom pot ser a casa, al casal, a la biblioteca de l’escola o a l’aula si es crea el moment necessari.

2- El més important de la classe inversa és que és una manera d’aprendre, per tant la idea es basa en que és l’alumne qui fa el primer pas d’aprenentatge amb autonomia, sense intervenció del professorat. I és precisament a partir del seu treball d’investigació o recerca, que es desenvolupen les activitats posteriors.

3- És important també tenir clar, que no val qualsevol material per a la Flipped Classroom. No podem caure en gravar “classes magistrals” i dir que som innovadors. Si teníem clar que la classe magistral no val, no hem de tornar a ella per molt que estigui grava en vídeo.

El que no és classe inversa:

flipped_classroom

Recursos sobre Classe inversa