Quan vaig sentir la paraula TEP de l’Elena Ojando em va sorprendre, no ho havia sentit mai, i el primer que vaig pensar és… vaja, un altre monosíl·lab per explicar la relació de les tecnologies i l’educació. Però quan vaig entendre el significat d’aquestes sigles vaig veure clarament que aquest és el monosíl·lab que ha d’imperar:
TECNOLOGIES DE L’EMPODERAMENT i PARTICIPACIÓ = TEP
I és que les tecnologies i les eines 2.0 ens permeten treballar d’una altra manera, que el nostre alumnat estigui constantment connectat a la realitat, a la societat, a l’entorn… al coneixement. Ens permet crear un clima a l’aula de treball col·laboratiu, que els nois i noies puguin crear i compartir el que fan, en definitiva, ser part activa i protagonista del seu aprenentatge, o el que és el mateix, que tinguin empoderament d’allò que fan perquè s’ho senten seu, i tant seu que participen perquè són part directament implicada en l’aprenentatge.
Diverses metodologies i camins educatius integren aquestes eines, i alhora, són aquestes eines les que ens permeten aquests camins educatius: des de webquest, webgimcanes virtuals a flipped classroom, diferents metodologies on l’ús de les eines 2.0 permeten que l’alumne pugui treballar de manera autònoma i col·laborativa amb materials interactius creats pels mestres.
Aquest estiu aniré jugant amb algunes eines que permeten crear aquest material interactiu perquè els nens i nenes puguin ser més autònoms en el seu aprenentatge i alhora, perquè les puguin utilitzar per crear les seves exposicions i compartir-ho amb els companys i companyes de l’aula. ThingLink és una d’elles i aquí un exemple de les seves possibilitats:
I aquests joves ens expliquen molt bé el que vol dir TEP: Tecnologies de l’Empoderament i Participació:
“Para poder detectar los cambios provocados por la incorporación del modelo de la Flipped Classroom se ha llevado a cabo una dinámica de investigación-acción en la que se han observado y recogido todos los datos necesarios. En esta primera fase de la investigación, los resultados muestran ya algunos cambios significativos en torno al proceso de enseñanza y aprendizaje, como por ejemplo la tendencia al uso de estrategias más interactivas, un incremento de la autonomía en el aprendizaje, el aumento de motivación y una mayor relación entre el profesor y sus alumnos. La Flipped Classroom no solamente centra el protagonismo en el alumno sino que también integra de manera invisible la tecnología en el proceso de enseñanza-aprendizaje, utilizando diferentes formatos que permiten la atención a la diversidad y dan soporte al profesor para que pueda personalizar el aprendizaje de sus alumnos.”
Nosaltres a l’escola ja anem acabant el curs i tancant projectes i l’experiència de classe inversa ha anat realment bé. L’acte del concert, fet entre l’alumnat de 5è i els nois i noies de Blanquerna, així ho demostren: Tant els nens i nenes de primària com els estudiants universitaris van aprendre a fer una cançó tot treballant diferents temes, i sobretot, treballant de forma autònoma i col·laborativa, tot un èxit!
Aquest any estem duent a terme un projecte a l’escola que l’hem titolat “Coneixes el Raval?”
El motiu de treballar aquest projecte neix de la realitat del nostre alumnat, nens i nenes de diverses procedències, tant lingüístiques com culturals, amb poc arrelament al país, ciutat, barri… que els acull. Això ens ha fet adonar que el fet de treballar l’entorn immediat possibilita que s’adonin d’allò que els uneix, el barri.
Proposem als nens i nenes que investiguin sobre els edificis emblemàtics del barri, els arbres, els personatges (estàtues, plaques, noms de carrer) o els llocs que més els agraden per tal de geolocalitzar-ho a partir d’una aplicació com l’EDULOC tot fent servir diferents apps a les tauletes, gravar en vídeo, fer fotografies, gravar àudio… és a dir utilitzar diferents mitjans audiovisuals per poder explicar allò investigat i que han après.
Proposem als nens i nenes que creïn una web que tingui la funció de ser una guia turística: VIATGE VIRTUAL I REAL PEL RAVAL per tal de donar a conèixer les coses bones del barri. I francament, és meravellós veure com miren els edificis que han vist sempre, però que de cop i volta han pres una importància excepcional, i aquests edificis, estàtues, carrers…. són seus. Se’ls senten seus perquè de fet, són seus, ja que hi viuen amb ells. Comencen a arrelar-se en el lloc on viuen.
Ja estem a punt d’arribar a la culminació del projecte de Flipped Classroom que hem fet amb els nens i nenes de 5è a l’escola.
Després de plantejar-nos com poder fer aquesta metodologia amb el nostre alumnat i com vèncer les dificultats que d’entrada ja se’ns presentaven, el proper dimarts gaudirem de la feina feta tot compartint els resultats amb els estudiants universitaris.
Quan sentim parlar de Flipped Classroom, o classe inversa, a tothom li ve al cap la imatge de nens i nenes treballant a casa estudiant, aprenent “la lliçó” per tal d’arribar a la classe i fer els deures. Això és el que popularment s’ha dit i es creu que és aquesta metodologia.
Quan ens van proposar entrar dins aquest projecte des de Blanquerna ja vam explicar que nosaltres no ho podíem fer segons aquesta idea, ja que bona part del nostre alumnat no té accés a internet i tampoc té ordinadors, per tant, això d’estudiar o adquirir els coneixements a casa per preparar-se el treball a classe…. difícil. A més a més vam afegir que era una metodologia que a priori semblava discriminatòria, ja que uns quants ho podrien fer i d’altres no.
Crec que precisament va ser aquest punt el més interessant del projecte, ja que si la metodologia és bona, com es pot fer per portar-la realment a la pràctica? Vam estar valorant que el que era interessant era els dos moments que planteja treballar amb flipped classroom, el primer moment de forma autònoma i el segon de forma col·laborativa… i ens vam anar adonant que, sense ser massa conscients, en molts moments del curs ja treballàvem d’aquesta manera, però no a casa, si no a la mateixa escola. Els nens i nenes ja investigaven primer per treballar després de forma pràctica a la classe en grup o en grup ampli.
Ens vam adonar que el treball per projectes, les webquest i moltes altres metodologies inclouen d’una manera conscient o inconscient la filosofia de la flipped classroom. Són camins d’innovació que fan ús de les tecnologies per treballar d’una manera més vivencial a classe i fer que millori l’aprenentatge de l’alumne, i de pas millorar l’escola. Necessitem una escola que doni resposta al món d’avui i que posi l’alumne al centre de l’acció educativa.
Així doncs vam iniciar el treball del Cancionero dins l’àrea de castellà (perquè després hi hagi qui digui que no treballem el castellà!), o millor dit, el vam completar amb l’apartat“El ritmo de las palabras” per treballar la classe inversa tot creant un material separat en treball autònom i treball col·lectiu. L’objectiu? Avariguar què vol dir mètrica, quina relació té l’accentuació en les cançons, com es fa una rima…. en definitiva quin és el ritme de les paraules per tal de poder crear una cançó. I aquest ha estat el resultat: Nuestras canciones
Aquest projecte l’hem fet a l’escola Collaso alhora que també s’ha fet amb els estudiants de magisteri de Blanquerna dins l’assignatura de música. Nosaltres hem creat la lletra i ells la música (sóna a pel·lícula! ).
Els dos tipus d’alumnat encara no s’han conegut, tot i que si s’han vist en vídeo a través de la xarxa. El proper dimarts dia 19 de maig de 2015 serà el gran dia, es coneixeran en persona per fer un concert on assistirà tota la primària. Realment no sabem com anirà el concert… el que si sabem segur és que tot el procés ha estat fantàstic, els nanos han gaudit i han après, tot sent conscients que han fet un treball autònom que, tot i ser més difícil, els ha fet aprendre més.
S'ha produït un error en obtenir un àlbum extern. Comproveu l'adreça de l'àlbum. Ajuda.
Ja som a diumenge 26 d’abril i ja hem fet la jornada d’homenatge a la Carme Barba. Sortim amb la idea, més enfortida que mai, que una altra escola és possible i que cal que hi comencem a treballar.
Sortim enfortits i enfortides perquè hem pogut expressar, a flor de pell i amb molta emoció, com d’important va ser per nosaltres.
Sortim amb ganes de continuar lluitant per una nova manera de fer a l’escola que reculli diferents camins innovadors per poder afavorir el creixement de l’alumnat.
Sortim amb la sensació que webquestcat som la família que la Carme ens va dir que èrem.
“Per cert, sabeu què us diria si ara mateix us estigués veient ? Aqui asseguts tots plegats, planyent la seva absència? Doncs que ens deixéssim de punyetes i que tornéssim immediatament a les aules. Per descomptat, serà allà on li farem l’homenatge més ‘autèntic’ (quina paraula tan seva).”
Cada any, a l’escola, fem que els nens i nenes interactuïn amb gent gran.
Creiem que és un bon moment perquè els més petits aprenguin dels més grans, i alhora, aquests, coneguin nens i nenes que en la majoria dels casos, no han nascut aquí.
Aquestes trobades són molt importants, ja que els dos col·lectius s’adonen que realment són veïns, i a partir de la trobada es troben pel carrer i es saluden.
És de les experiències més interessants i que cal potenciar des de l’escola. Aquí deixo els vídeos que apareixen a la notícia de l’escola.
Reserveu-vos el 25 d’abril de 2015. A l’ICE de Sant Pau, a la UAB CASA DE COVALESCÈNCIA a les 9h-9’30 del matí iniciarem la jornada d’homenatge a la nostra estimada Carme.
I com ho farem? Doncs de l’única manera possible, parlant d’educació i webquest, perquè tant ella, com tots els membres de webquestcat, creiem que una altra escola és possible.
Hem pensat que el millor homenatge és parlar d’educació i escola, de projectes i innovació…. si no ho féssim així no faríem pas cap homenatge.
En aquesta mateixa línia tornem a plantejar, per segon any consecutiu, el segon curs de webquest… reserveu-vos el 24 de juliol, ja que és la data límit per poder-les presentar. Com l’any passat, les webquestes premiades es faran públiques a les jornades que celebrarem el proper curs.
Així doncs, aquí el que us heu d’apuntar a l’agenda:
Des de finals del curs passat estem en un grup de treball per tal de mirar de posar en pràctica el que anomem Flipped Classroom, o Classe inversa. El grup de treball és constituït per 3 escoles i la universitat Blanquerna. Aniré posant al bloc les conclusions, tot i que encara estem molt a l’inici, però de moment ja puc escriure alguna idea per anar-me aclarint en el procés.
El primer que ens hem preguntat és sobre el significat de la Classe inversa. Ens basem en el fet que els nens i nenes treballin a casa els coneixements i després a classe ho posin en pràctica? Es tracta de gravar les “lliçons” en vídeo perque l’alumne ho pugui veure a casa i després a classe fer els “deures”?
I ens preguntem això, perquè precisament aquesta és la idea més estesa del que s’entén per Flipped Classroom o classe inversa.
En el grup de treball encara estem preparant materials, i també investigant, però hi ha algunes coses que de moment tenim clares:
1- La separació casa-escola per nosaltres no és vàlida, ja que hi ha molta part de l’alumnat que no pot basar el treball d’adquisició de coneixements ” a casa” perquè o bé no té els mitjans, o bé no té el suport familiar necessari. Per tant parlem de treball autònom (el que l’alumne “sol o sola”) i treball col:laboratiu (el que es fa a l’aula), i aquest moment autònom pot ser a casa, al casal, a la biblioteca de l’escola o a l’aula si es crea el moment necessari.
2- El més important de la classe inversa és que és una manera d’aprendre, per tant la idea es basa en que és l’alumne qui fa el primer pas d’aprenentatge amb autonomia, sense intervenció del professorat. I és precisament a partir del seu treball d’investigació o recerca, que es desenvolupen les activitats posteriors.
3- És important també tenir clar, que no val qualsevol material per a la Flipped Classroom. No podem caure en gravar “classes magistrals” i dir que som innovadors. Si teníem clar que la classe magistral no val, no hem de tornar a ella per molt que estigui grava en vídeo.
Mai m’han agradat els comiats, tot i que la vida ja fa temps que m’ha ensenyat a viure’ls i acceptar-los. No és, per tant, que no et vulgui dir adéu, és que crec sincerament que sempre estaràs amb nosaltres. A cada webquest, en cada moment que gaudeixi a l’aula amb els meus alumnes o en cada lluita per millorar l’escola.
També en cada post o piulada que faci, perquè sempre has tingut clar que havíem de ser a internet, “si som, existim”, i hem de ser per arribar a la gent. Tampoc oblidaré el que m’has dit fa poc: “Quan veig que piules amb força és que la cosa va bé”, perquè crec que justament el que ens has transmès és vida i força per lluitar. I aquest és el llegat que ens has donat, les immenses ganes de viure i lluitar per una escola innovadora que doni resposta a la realitat actual.
Ets mestra i mestra de mestres, molts som qui t’hem d’agrair que un bon dia ens contagiessis les ganes de dedicar-nos a aquesta feina. Però també som molts qui t’hem d’agrair la teva bondat, generositat, exigència, estimació…. Per algun motiu als membres de webquestcat ens anomenes “família”, perquè els llaços humans van molt més enllà dels professionals i, alhora, els omplen de contingut: Per aquest motiu ens estimem i estimem allò que fem.
Ens deixes, i no ens deixes, mentre nosaltres estiguem presents tu també hi seràs i, malgrat et trobem a faltar, espero que la família de webquestcat tinguem les forces necessàries per tirar endavant.
No puc dir massa res més, només: Fins sempre Carme!. Sempre t’agrairé que un bon dia em convidessis a formar part del teu equip i que m’engresquessis a somniar els teus mateixos somnis. Gràcies de debó.
Avui és diumenge 1 de juny, el final d’una setmana que començava el 26 de maig com a dia post electoral (les europees), i el final d’una setmana que cal analitzar.
El dilluns van desallotjar Can vies, un centre social autogestionat de Sants amb 17 anys d’història. Tal com es recull a la viquipèdia Can Vies va ser ocupat el 10 de maig de 1997 i des de llavors s’ha destinat a diferents usos socials:
“Part del CSA es feia servir com a habitatge i una altra part com a centre social on s’hi realitzaven assemblees, es feia la redacció i maquetació de La Burxa, així com festes, passis de vídeo, tallers de teatre, xerrades, taules rodones, debats, representacions teatrals i musicals, presentacions de llibres, passis de pel·lícules o documentals, dinars populars i altres activitats. L’espai servia per a realitzar tallers de teatre o assaigs de grups de música. També era la seu de la Colla Bastonera de Sants, que assajava al CSA, des d’on va ser impulsada. També participaven o van participar molts col·lectius com ara: La Burxa, Construint, Assemblea de Joves de Sants, Negres Tempestes, BarriSants.org, Agon, Col·lectiu de Cinema, Víctimes del Civisme, Colla Bastonera de Sants.” (Viquipèdia)
El desallotjament per tant, no només enderroca un edifici, si no una idea: l’autogestió, i aquest és el fet que ha indignat al jovent de Sants, els hi han trencat un somni. No cal oblidar que l’atur juvenil està situat per sobre del 50% i això fa que bona part del jovent senti que està fora del sistema, perquè evidentment el sistema l’exclou. Aquí vindria la primera pregunta que ens hem de fer: Qui és l’antisistema? Qui exclou i titlla a joves de ser-ho? o a joves que busquen alternatives?
El que ha passat aquesta setmana ha estat una resposta del jovent del barri vers la defensa del seu somni, del barri on viuen, i han sentit que Can vies era, o és, part d’ells. I què hem fet la gent gran, els adults, el veïnat? Doncs cada dia som més els que ens hem anat sumant en aquesta defensa i hem baixat a la plaça a fer les cassolades, ens hem posat colze a colze amb els joves del barri per dir-lis que no estan sols en aquesta lluita i sobretot, amb ells, hem demostrat el rebuig unànim vers la violència policial.
La violència no ens agrada, cap tipus de violència, cal rebutjar-la ben alt! Per aquest motiu la gent de Sants denunciem l’agressió policial que ha patit el barri i ens afegim a propostes creatives com la d’aquest dissabte al matí: #reconstruïmcanvies. Evidentment també rebutgem la violència dels “encaputxats” que cremen contenidors…. però, qui són aquesta gent? qui hi ha a sota d’aquestes caputxes? Crec que és molt difícil d’analitzar i sens dubte em falta informació, però crec que es barregen moltes coses: desesperació, crisi, mossos infiltrats…. , mossos infiltrats…. No caiguem en provocacions!
Afageixo a continuació diferents vídeos i imatges que recullen molt bé què ha estat aquesta setmana i il·lustren el que acabo d’explicar:
La cançó de Can Vies i el vailet . Expressa molt bé què ha pogut sentir un jove de Sants aquests dies, i la seva mare també 😉
Can vies, parlen les víctimes de la brutalitat policial, un vídeo de la Directa. És una mostra clara de l’actuació policial.
Em quedo amb les paraules de la primera testimoni “No és un problema de la gent jove, és un problema de tots”
Reconstrucció de Can Vies, o la “Pedagogia Can Vies”. Per mi el millor d’aquesta setmana pel que fa al conflicte.
Una manera creativa i positiva de lluitar, realment ha estat emocionant veure, i viure, com de les runes es construïa, com la gent del barri s’apropava i feia una cadena humana per deixar les pedres a la porta de la seu del districte. Una prova que entre tots i totes podem defensar una idea, un somni: abandonem l’individualisme per pensar conjuntament una nova realitat.
Tant de bo aquesta pedagogia Can Vies sigui la que perduri i la que haguem après.
Malauradament, la realitat ens diu que els violents ens volen violentar i volen rebentar el nostre somni. Estiguem alerta per evitar-ho i denunciem el que haguem de denunciar.
