Aquests dies he pogut comprovar com els avenços tecnològics afecten a la nostra vida, al nostre dia a dia quotidià.
Per assumptes familiars he hagut d’estar una setmana a 3000 km de distància i passar moltes hores en un hospital. Qui m’escolti, o em llegeixi, pot estar-se preguntant què m’ha portat a reflexionar sobre la tecnologia en una situació com aquesta, però si em permeteu explicar-me ho entendreu.
Que la tecnologia ajuda a la medicina és del tot sabut, però te n’adones més quan ho vius amb pròpia pell, quan escàners, ressonàncies i neurocirurgia substitueixen a trepanacions i sangoneres, quan després d’haver patit una operació de 5 hores al cervell la persona està conscient a la tarda i es pot moure i parlar. Qui, avui en dia, s’atreveix a qüestionar els avenços tecnològics dins un hospital? Més aviat els exigim, oi?
Però no només en l’aspecte mèdic i quirúrgic, també pel que fa a les relacions humanes. Les sales d’espera estan plenes de persones amb aparells mòbils per poder-se comunicar. Hi ha trucades telefòniques però molta comunicació a través de Whatsapp, molts avisos tranquil.litzadors a famílars i amics així com missatges per compartir penes i preocupacions. Però sobretot, en el meu cas, una molt bona eina per salvar distàncies. És així com des d’una sala d’hospital puc compartir, a través de xarxes socials com facebook, els missatges que familiars posen al malalt. Missatges d’ànim que fan evident que malgrat els 3000 km les distàncies s’escurcen.
De cop i volta, i després d’una forta tempesta, veig com neix l’arc de Sant Martí, primer al mar i després s’alça…. és fantàstic i espectacular, i sens dubte una imatge que convida a l’esperança… no trigo ni 5 minuts en fer fotografies. Les comparteixo per correu electrònic a través del meu mòbil…. Puc fer que el que jo veig ho vegi la gent que m’importa i compartir així el sentiment positiu que tinc.
La tecnologia millora, i les xarxes socials ens ajuden a estar més a prop i a compartir la nostra vida, els anhels i les necessitats….
i encara hi ha qui a l’escola s’atreveix a qüestionar el seu ús?
Mentre a la vida real la gent fa servir facebook, twitter i whatsapp a l’escola prohibim els mòbils i la connexió a les xarxes socials dins les aules de l’educat 2.0, però no patiu, algun dia això canviarà, igual que ho fa un paissatge quan apareix l’arc de Sant Martí.
