Ja finals de maig, però no un final de maig normal. Estem acabant el curs però de forma accelerada per tenir-ho tot a punt, per tancar-lo quan abans millor per poder començar el següent molt abans del previst.
Necessitaríem tenir les coses clares, saber quins recursos tindrem el proper curs, quanta plantilla… i tenir molta seguretat però enlloc d’això només tenim incerteses i pèrdua de recursos, és clar, d’algun lloc han de sortir els diners per pagar el monitoratge al setembre per una hora al dia.
Calia? Realment és necessari fer jornada continuada tot el mes de setembre per avançar 5 dies el curs escolar? Aquesta pregunta ens la fem tothom però és que quan es fa aquest plantejament es fa perquè es parteix de la base que el professorat no podrem preparar bé el curs amb condicions, per això es donen aquestes hores al setembre. Per tant es parteix de la base que la mesura que es proposa neix coixa d’entrada, però no hi ha la capacitat d’autocrítica suficient per corregir errors. La conselleria prefereix vendre la idea que s’escurcen les vacances escolars (5 dies) per vendre en realitat fum. És igual la qualitat d’ensenyament, és el que importa menys.
Per altra banda les direccions estem molt cansades, cansades d’incerteses, cansades de veure com ens treuen recursos com l’aula d’acollida, que ens treguin els reforços que hem tingut aquest curs… d’assabentar-nos per les notícies de canvis importants, que no se’ns pregunti, que haguem d’assumir, en definitiva, les decisions mal pensades de qui ens governa.
I és així com arribem a final de curs. Amb el perill de col·lapsar l’educació pública tal com recull el manifest signat per més de 400 direccions de centres públics i que s’ha enviat al Conseller Cambray:
Podria haver fet un “fil de twitter” però és que penso que no, que el twitter ha de ser per missatges curts i el blog recuperar-lo per a reflexions llargues i aquestes arriben a la conclusió que cal la implicació de tota la comunitat educativa per frenar el col·lapse.
