“L’escola catalana adoctrina als nens i nenes de Catalunya“. Aquesta és la frase i la gran mentida que ens hem de sentir dir aquests dies, i res és gratuït, res és perquè si.
Ens escandalitzem i ens sorprèn tan desvergonyiment per part d’Arrimadas, Albiol, Rivera, Dastis… I tants silencis còmplices d’Iceta i d’altres que, suposo, esperen la seva oportunitat per poder arribar al poder, cremant tot el que molesta per aplanar el camí (il•legalitzar partits, intervenir mitjans de comunicació o destruir el model educatiu).
S’ataca l’escola desprestigiant al professorat i repetint la mentida constantment per tal de convertir-la en veritat… tot val per construir un relat que doni l’excusa per acabar amb el model educatiu català, i ja sabem el motiu: “adoctrinar“, tothom recorda la gran frase de Wert “españolizar a los niños catalanes”, objectiu semblant al que tenien els colonitzadors que van anar a evangelitzar els indígenes americans.
I no, no ho podem permetre, perquè ens estimem l’escola i perquè estem lluitant per millorar-la, perquè tot i que el nostre sistema educatiu encara té mancances té uns valors que no volem renunciar: sentit crític, diversitat cultural, coeducació, innovació, plurilingüisme, convivència, cohesió social, democràcia, una escola pública que vol garantir la igualtat d’oportunitats… No volem una escola rància que potenciï el pensament únic, no volem tornar als valors d’una escola franquista, que ho és per molt que s’amagui en partits unionistes i constitucionalistes. No. No ho volem ni ens ho podem permetre, perquè si perdem l’escola ens perdem com a societat.
Cal que comencem a pensar en fer un front comú, podem fer-ho, de fet ja ho hem fet, només cal no oblidar com vam defensar els col•legis electorals l’1 d’octubre.
FAPAC, Ensenyament, associacions de mestres, sindicats… Fem alguna cosa conjunta?
http://www.ccma.cat/324/memoria-audiovisual-de-l-1-o/interactiu/19012/
