Una eina fàcil i intuïtiva per poder treballar a classe, tant per fer una ràdio escolar per internet com per qualsevol activitat de llengua. Un exemple: Les participacions antigues a l’Altra Ràdio.
Arxiu de la categoria: ALTRARÀDIO A L’ESCOLA. REFLEXIONS
REFLEXIONANT SOBRE LA TECNOLOGIA
Aquests dies he pogut comprovar com els avenços tecnològics afecten a la nostra vida, al nostre dia a dia quotidià.
Per assumptes familiars he hagut d’estar una setmana a 3000 km de distància i passar moltes hores en un hospital. Qui m’escolti, o em llegeixi, pot estar-se preguntant què m’ha portat a reflexionar sobre la tecnologia en una situació com aquesta, però si em permeteu explicar-me ho entendreu.
Que la tecnologia ajuda a la medicina és del tot sabut, però te n’adones més quan ho vius amb pròpia pell, quan escàners, ressonàncies i neurocirurgia substitueixen a trepanacions i sangoneres, quan després d’haver patit una operació de 5 hores al cervell la persona està conscient a la tarda i es pot moure i parlar. Qui, avui en dia, s’atreveix a qüestionar els avenços tecnològics dins un hospital? Més aviat els exigim, oi?
Però no només en l’aspecte mèdic i quirúrgic, també pel que fa a les relacions humanes. Les sales d’espera estan plenes de persones amb aparells mòbils per poder-se comunicar. Hi ha trucades telefòniques però molta comunicació a través de Whatsapp, molts avisos tranquil.litzadors a famílars i amics així com missatges per compartir penes i preocupacions. Però sobretot, en el meu cas, una molt bona eina per salvar distàncies. És així com des d’una sala d’hospital puc compartir, a través de xarxes socials com facebook, els missatges que familiars posen al malalt. Missatges d’ànim que fan evident que malgrat els 3000 km les distàncies s’escurcen.
De cop i volta, i després d’una forta tempesta, veig com neix l’arc de Sant Martí, primer al mar i després s’alça…. és fantàstic i espectacular, i sens dubte una imatge que convida a l’esperança… no trigo ni 5 minuts en fer fotografies. Les comparteixo per correu electrònic a través del meu mòbil…. Puc fer que el que jo veig ho vegi la gent que m’importa i compartir així el sentiment positiu que tinc.
La tecnologia millora, i les xarxes socials ens ajuden a estar més a prop i a compartir la nostra vida, els anhels i les necessitats….
i encara hi ha qui a l’escola s’atreveix a qüestionar el seu ús?
Mentre a la vida real la gent fa servir facebook, twitter i whatsapp a l’escola prohibim els mòbils i la connexió a les xarxes socials dins les aules de l’educat 2.0, però no patiu, algun dia això canviarà, igual que ho fa un paissatge quan apareix l’arc de Sant Martí.
QUAN ES FON LA LLUM DEL VÍDEOPROJECTOR
Participació al programa Altra Ràdio a l’escola del 21 de gener a Ràdio 4
Dilluns, comença una setmana del segon trimestre. Els nanos estan contents que sigui dilluns, perquè, encara que els encanti jugar pel carrer, els nens i nenes de la meva classe estan esperant que arribi aquest dia per tornar a anar a l’escola.
Ens retrobem, comentem com ha anat el cap de setmana i ens posem a treballar. Arriba la 1h del migdia i alguns marxen a dinar a casa, altres van al menjador. Les mestres del mateix nivell, com cada dilluns al migdia, ens trobem per programar i preparar materials.
Ens situem davant la PDI, pissarra digital, per tal de mirar el funcionament d’una web interactiva sobre percentatges… i és que els tants per cents els treballarem a partir de conceptes molt i molt familiars per l’alumnat: El transport s’apuja, la T-10 un 12%, i estem de rebaixes i quin èxit, es ven més ara que per la campanya de reis… estem segures que els nens i nenes estan acostumats a veure el símbol del tant per cent i a sentir parlar de descomptes i pujades. Treballarem també a partir d’una factura, la de l’aigua ens servirà i veuran que sempre surt l’IVA, un altre tant per cent a sumar a les despeses.
Estem realment ficades dins el tema quan, de cop i volta, sona un so estrident, un espatec i la PDI deixa de funcionar. Ens hem realment espantat, què ha passat? Evidentment mirem el canó de projecció i si, ha deixat de funcionar, ha petat la bombeta.
Comença aquí el calvari de buscar per l’escola un videprojector per no deixar de fer el que teníem previst. Necessitem la PDI, som escola educat 2.0 i hem descobert la finestra al món que representa tenir una pissarra interactiva. Comencem també a parlar amb l’empresa i…. si, tenen una bombeta amb stock però ja no entra en garantia. Per tant ens tocarà pagar la substitució de la llum, i tot i que l’empresa ens ho deixa molt bé de preu, per l’escola us asseguro que és un pal dels grans. Mentre pensem alternatives ens preguntem…Perquè l’administració no ha previst, i menys amb tanta retallada, que pot ser molt normal que es fongui una bombeta del vídeoprojector….? I aquesta pregunta pren més força si tenim en compte que, avui en dia, totes les escoles estan dotant les aules de pissarres interactives i videoprojectors…
Ai a la que comencin a petar les llums dels canons!
Això si, també us ho puc assegurar, a les escoles estem més que acostumades i acostumats a tirar endavant. Malgrat no tenir recanvis pel canó de projecció ens espavilarem i farem que torni a funcionar… ara bé, hauria estat bé que algú hi hagués pensat.
Mentre tant, és dilluns i acaba de començar una setmana a l’escola.
ALTRA RÀDIO: APRENDRE ANGLÈS VIVENCIALMENT, EN PERSONA I A TRAVÉS DEL FACEBOOK
Aquests dies he tingut un holandès de 15 anys a casa, el motiu? L’intercanvi que organitza l’institut del meu fill per millorar l’anglès.
La veritat és que en un moment on l’aprenentatge de l’anglès està a debat, on es qüestiona tant l’aprenentatge d’aquesta llengua en els centres educatius t’adones com a mare, i com a professional, que l’aprenentatge d’una llengua no té misteris, la solució és més senzilla del que sembla: Aquests dies el meu fill ha practicat més l’anglès que en qualsevol classe senzillament perquè l’idioma ha estat present les 24 hores del dia.
I no només durant la setmana que hem tingut al “Mijiu”, que així es diu el noi, si no durant les setmanes prèvies a través del facebook.
I és que encara hi ha qui s’atreveix a dir que les xarces socials no aporten res als nostres joves. Des del mateix moment que van tenir el nom del seu partener, tots els nois i noies els van buscar pel facebook, i evidentment hi eren, perquè a l’actualitat, si tens 15 anys i no estàs al facebook o a les xarxes socials, no ets. Les xarxes socials són més que un mitjà per comunicar-se, són una plataforma per a reivindicar-se, comunicar-se i sobretot per crear lligams.
Ara el noi holandès no hi és, ja ha tornat a casa seva, però com que l’intercanvi continua, ja que els nostres fills aniran a Holanda al mes d’abril, els nois i noies es continuen escrivint. Parlen de la seva quotidianitat, des de l’últim partit del Barça, al resultat de les notes o recordar el que van fer durant la setmana que van estar junts a Barcelona. Estan i es parlen.
On està doncs el misteri d’aprendre una nova llengua? És fàcil, en que sigui present. Potenciem des de les escoles que es comuniquin amb alumnes de països de parla anglesa o aque aquesta sigui molt present, com és el cas d’Holanda, fem que es passin més pel.lícules en versió original, fem que des dels mitjans de comunicació l’anglès sigui més present… deixant per exemple, les intervencions que fan en anglès els periodistes esportius al Guardiola després d’un partit, i no tallant la connexió en aquell moment.
L’aprenentatge de l’anglès és de tota la societat, no caiguem en l’error de deixar tota la responsabilitat a l’escola. Adonem-nos del potencial de les xarxes socials per aprendre, obren unes portes enormes a la comunicació en altres idiomes.
Fent Ràdio a l'Altra Ràdio a l'escola
Són més de 50 criatures, ja que són més de 25 per classe, que s’han de posar d’acord, que han de dir i alhora escoltar, i és clar, arribar a pactes…. i aquí és on dificultat i emoció es donen la mà.
Al principi tot són idees, i cap d’elles descartable: podríem fer un programa d’acudits, un informatiu, receptes de cuina, programa esportiu, ràdio novel.la, contes…. Decidim doncs fer un magazine, és el que ens permetrà poder treballar per grups i nosaltres, les mestres, poder atendre a la diversitat de l’alumnat… i de quina diversitat parlem? Us preguntareu… doncs no tots saben escriure igual, ni tenen el mateix domini de la llengua. La nostra escola, el Collaso i Gil, té més d’un 90% d’immigració i tot i el bon domini de la llengua, tenim uns quants nens i nenes que acaben d’arribar o fa menys d’un any que estan amb nosaltres. A part, també hi ha la diversitat de gustos, d’aficions, i cadascú defensa el que més li agrada.
A partir d’aquí motivem als nens i nenes perquè argumentin. Han d’explicar per què és millor fer una secció que una altra, tot donant arguments que convencin. L’exposició oral de les idees és més important del que sembla, perquè és quan expliquem el que pensem que podem ordenar les idees. Escoltar les argumentacions dels altres també és més important del que sembla, perquè si escoltem el que els altres ens diuen les nostres idees es mouen, bé perquè les millorem o perquè incorporem les noves que hem sentit.
Un cop exposades les idees toca decidir, i aquí arriba la presa de decisions. Veure com els nois i noies aprenen a triar amb responsabilitat és de les coses que més et satisfà com a mestra. No es deixen portar per les amistats, ni tan sols voten el que ells han proposat en un primer moment… han après a decidir a partir de valorar el bé comú: fem aquesta o tal secció perquè és la que creiem que és la millor.
Arriba ja el moment de dividir-nos en grups i posar-nos a la feina, i de debó que és emocionant veure com uns marrecs d’11 anys comencen a ser autònoms. La classe passa a ser un garbuix de nens i nenes parlant sobre la feina que estan fent, hi ha soroll controlat, però sobretot hi ha ambient de treball.
Així estarem uns dies, aniran sortint les seccions que després lligarem amb uns locutors que faran de fil conductor del programa magazine.
El programa final durarà uns 15 minuts… això si, el temps no correspon a tot el que hem treballat, aquest no es pot comptabilitzar amb minuts.
Un cop acabat el programa tornarem a inciar el procés així complirem el que diu la falca de Ràdio Collaso (inventada pels mateixos nens i nenes): “Ràdio Collaso i Gil és la millor, tenim moltes coses a dir”.
L'eduwiki a l'altraràdio
Dins el programa de El millor de cada casa emés el cap de setmana del 17 de setembre a RN4:
- A la carta
- > Radio
- > Ràdio 4
- > El millor de cada casa
- > El millor de cada casa – 17 de setembre 2011 2a hora
Iniciem, com cada setembre, un nou curs escolar, i amb ell nous reptes, noves il.lusions, projectes que esdevindran nous i d’altres que haurem de consolidar. Un d’aquests projectes que es va consolidant curs a curs és l’eduwiki, un projecte que té com a objectiu crear coneixement compartit entre alumnat de primària i Secundària de les diferents escoles i instituts de Catalunya, a través, com el seu nom ja indica, d’una wiki. Es tracta doncs que els alumnes mostrin, tot creant entrades a l’eduwiki, el que han après a classe, investigant, estudiant… El primer que hem de tenir clar és que qualsevol tema que treballem a l’aula ens serveix per crear una entrada a l’Eduwiki. Elaborar continguts per a l’eduwiki pot ser una bona manera de fer que els alumnes estructurin el que aprenen tot transformant la informació, ja que han d’explicar amb les seves paraules (i utilitzant el llenguatge audiovisual) la informació que han investigat. Hi ha metodologies que es complementen molt bé amb aquest projecte, són totes aquelles que permeten a l’alumnat investigar i transformar la informació a partir d’exposicions, presentacions, podcast, vídeos….És a dir, el treball per projectes, fer investigacions, realitzar Caceres del tresor o Webquest ens poden ser molt útils per aconseguir que els nois i noies investiguin, descobreixin i aprenguin. És així com podem trobar entrades, com la de girafa, on a part de l’explicació escrita del que és l’animal els nois i noies han afegit una fotografia, un víedo i una presentació. És per aquest motiu que diem que l’eduwiki és un projecte multimèdia, perquè s’utitzen diferents llenguatges per poder explicar: l’escrit, el visual, el gràfic i l’oral ja que podem penjar àudios. Amb l’eduwiki es fa un bon treball de síntesi i de millora de l’estructura lingüística ja que abans que els nostres alumnes es posin a escriure tot allò que saben, han de destinar un temps a reflexionar sobre: què sabien abans de començar a treballar, què han après a classe i què han trobat en les diferents fonts d’informació consultades (enciclopèdies -en paper o digitals-, llibres, vídeos, entrevistes, etc). Un cop tinguin clar el contingut, o continguts a explicar, cal que ordenin tota la informació de què disposen. Per tal de centrar i ordenar tot el que saben és important que mirin de redactar seguint l’esquema aproximat de les següents preguntes -sempre que siguin pertinents-: qui, què, quan, com, on i per què. Un cop aclarit què escriure, cal que es fixin en “com escriure-ho” per fer-ho bé cal que redactin els continguts amb les seves paraules, i que ho facin d’una manera ordenada i entenededora. Iniciem doncs aquest curs tot consolidant l’eduwiki, un projecte on cada vegada s’impliquen més escoles i instituts. Aquest any amb una novetat: Una entrada pels més petits: “La primera wiki” i una altra pels més grans: “La wiki jove”: Tot això a eduwiki.cat
Enllaços d’articles publicats que parlen de l’eduwiki: http://www.omnium.cat/ca/escola-catalana/entorn-digital_499.html (article a Revista Escola catalana d’omnium cultural)
PER FER RÀDIO A L'ESCOLA: FORMACIÓ DE PROFESSORAT!
Ara
que estem a les portes de finalitzar el curs escolar es van acabant
també els seminaris, els tallers i les formacions dirigides al
professorat que s’han fet al llarg de l’any.
Aquest curs, a més a
més de fer ràdio a l’escola he tornat a fer de formadora, amb la
meva companya Núria
Cervera ,
realitzant diferents tallers de ràdio per al professorat, des de
l’Hospitalet fins a Sant Andreu passant per Begues…. sigui com
sigui la dinàmica sempre és la mateixa:
Comencem el curs
fent una presentació de les potencialitats didàctiques que la ràdio
ofereix:
-
La
ràdio permet treballar les competències lingüístiques, tant a
nivell escrit per fer els guions com a nivell oral en el moment de
fer el programa. -
Possibilita
que el treball col.laboratiu sigui real, ja que el treball en grup
esdevé compromís per part de tots els membres: com que tenen un
objectiu comú tots s’ajuden a fer-ho possible. -
Amb
la ràdio treballem la competència audiovisual ja que els alumnes
aprenen a fer servir l’àudio per poder transmetre idees i
sentiments. -
Amb el projecte de la
ràdio a l’escola, la tecnologia té sentit ja que les màquines
estan al servei d’objectius didàctics i pedagògics i els nanos
aniran dominant eines tecnològiques que els permetran comunicar-se.
Després
d’aquest primer moment, que permet reflexionar sobre ràdio i escola,
escoltem diferents programes de ràdio. La idea és que des de
la primera sessió els mestres assistents al taller s’adonin de les
grans possibilitats que té el projecte i que és un projete
que pot abarcar a qualsevol edat, per tant pot ser un projecte
d’escola, i per altra banda que és un projecte a l’abast de tot el
professorat.
Les sessions que venen a continuació són molt
manipulatives ja que la idea és aconseguir que, amb dues o tres
sessions, el professorat assistent sigui prou autònom amb el
programa audacity
i pugui gravar les
produccions que fan els nens i alhora editar el so (tallar el
que s’ha fet malament, posar músiques de fons, baixar la veu…. ).
Aquest és un programa prou intuïtiu com perquè qualsevol mestre,
amb una mica de ganes, es llenci a practicar-lo.
Aquestes
sessions són bastant lúdiques ja que als mestres se’ls demana que
facin de "nens", és a dir que creïn el seu propi
programa. D’alguna manera demanem als mestres que segueixin el mateix
procés que després demanarem als alumnes.
Un cop fet el
programa ve la sessió d’ensenyar a penjar el producte a internet.
L’opció triada en el nostra cas ha estat la de penjar el fitxer al
servidor de la xtec i penjar després l’adreça en un bloc.
Un
cop acabat el curs, la modalitat que hem fet en el taller de Sant
Andreu, on participaven dues escoles (Ceip
Emili Juncadella
i Ceip
Rosa dels Vents ),
ha estat deixar passar unes
setmanes per tal
de permetre que el professorat ho apliqués amb els seus alumnes.
Després ens hem reunit per escoltar les produccions i valorar-les, i
finalment hem fet les valoracions globals. La veritat és que omple
de satisfacció adonar-te com el projecte va quallant a les
escoles.
Hem
pogut comprovar que les coses que més valoren els mestres són:
-
El
fet que la ràdio acaba sent un projecte d’escola ja que entusiasma
a nens i a mestres. -
La
importància que els alumnes més grans es puguin encarregar de fer
ràdio amb els més petits o editar les produccions dels més petits
de l’escola. -
El
fet que les eines siguin assequibles, que vol dir fàcils
d’utilitzar. -
Que
els nens i nenes aprenen a llegir i a entonar més bé -
Que
es prenen la feina a fer seriosament tot gaudint i treballant
alhora…
En definitiva,
l’experiència de formació en el Ceip Emili Juncadella, que ha crat
la JUNKARÀDIO
i la RÀDIO
del Ceip Rosa dels Vents, ens fa adonar de com és d’important
compartir experiències i idees, i com és possible aprendre els uns
dels altres.
Segur que si escoltem les produccions que fan els
alumnes d’altres centres tindrem noves idees i podrem ampliar les
nostres propostes. Si a més expliquem com treballem amb els nostres
alumnes segur que hi ha més mestres que s’animen a compartir les
seves experiències i així ens enriquim tots plegats.
FER VÍDEO A L'ESCOLA
A l’escola hi fem moltes activitats i hi ha moltes maneres diferents
d’aprendre: agafar un llibre i treure informació per després
reelaborar-la, preparar un programa de ràdio i treballar d’una manera
més lúdica tan la llengua oral com l’escrita o també agafar una càmera
de vídeo i posar-se a gravar.
Però què treballem quan fem video? En primer lloc la llengua oral
(quan, per exemple, tots junts pensem el guió i el comentem), la
llengua escrita(quan transcrivim el que hem pensat…), el poder o la
força de les imatges, el llenguatge visual i una altra manera de
plasmar el que sabem, el que aprenem, els nostres pensaments… En
definitiva, una altra manera de comunicar-nos.
Però fer vídeo a l’escola és més que tot això, és aprendre a utilitzar
una càmara, és compartir amb els companys una aventura, és aprendre a
comunicar sensacions, sentiments, és aprendre a editar vídeo i aprendre
un programa d’edició de vídeo, és combinar imatge i so, és fer
muntatges amb gust estètic…
I què es pot fer amb una càmera de vídeo a la mà?
Des d’explicar històries inventades o adaptades, fins a mostrar la
bellesa d’una estació de l’any amb tots els seus colors, o realitzar un
noticiari, o expressar sentiments…
Fent vídeo, els nois i noies aprenen a treballar en grup i a entendre
què vol dir la paraula col.laborar, ja que tots estan treballant per
aconseguir elaborar un producte comú. Aprenen un llenguatge nou, el
visual, i s’adonen que la nostra mirada pot tenir diversos angles, que
depenent d’on situem la càmara podem expressar por, poder…
Però també amb una càmera a la mà es pot aprendre que el moviment té
significat i que, per tant, ens ajuda a comunicar-nos. Si, per exemple,
camino al costat de la persona a qui estic gravant vol dir que l’estic
acompanyant, si giro amb la càmera sobre mi mateix mostro el que hi ha
al meu voltant però vist des de mi…
Amb una càmera a la mà podem crear missatges visuals, i si som capaços
de crear-los, podrem entendre els missatges que rebem. Dominar el
llenguatge visual és molt important ja que estem envoltats de missatges
de publicitat on la imatge és el llenguatge per excel·lència. Només
podem arribar a ser crítics amb el que veiem si tenim els coneixements
suficients per llegir el que ens volen dir.
PROJECTES EN XARXA O LA INTENCIÓ DE COMUNICAR
Avui parlaré d’una activitat on la paraula torna a ser
protagonsita, però aquest cop no a nivell oral si no a través del text
escrit.
A l’escola estem participant en el projecte telemàtic "El món dels llibres" ,
un projecte que té l’objectiu de posar en contacte a través de fòrums a
alumnat de diferents llocs i edats. Els nanos expliquen quins llibres
estan llegint i parlen d’un tema en concret.
El tema del fòrum en el nostre cas és el de l’amistat, i és
impressionant veure com els nois i noies defineixen els seus sentiments
i ens expliquen el que és més important per ells.
És evident que amb aquesta activitat es treballa la llengua escrita al
100%, ja que cada text, que es penja al fòrum, abans ha estat redactat
en brut, corregit i millorada la seva estructura. Es parla de normes
ortogràfiques però sempre a partir de les seves pròpies produccions que
tenen l’objectiu de ser llegides per altres nois i noies, per tant de
comunicar, i els primers interessats que el seu text "no tingui faltes"
són els mateixos nois i noies que van preguntant si va amb "b" o "v".
Quan els textos són propis i tenen intenció de comunicar de veritat,
les normes ortogràfiques prenen sentit, segurament és el moment que es
tornen significatives per l’alumnat i per tant, que les poden
incorporar i fer-se-les seves.
La participació en fòrums permet una estrucutra més reflexiva i permet traballar la llengua en aquest sentit.
Oportunitats com les que ofereix aquest projecte n’hi ha forces, i avui
dia hi ha moltes eines que ens permeten fer comunicacions "en directe",
de forma sincrònica amb altres escoles. Fer videoconferències és molt
fàcil i tenim diverses plataformes que ens ho permeten fer, des del xat
de vídeo del gmail a l’Skype. Sigui com sigui, val la pena que donguem
la paraula als alumnes, la seva capacitat de comunicar i crear és molt
gran i ens transmeten la seva visió del món, ara cal que com adults
aprenguem a escoltar.
Us deixo amb algunes de les produccions que fan nens i nenes de 10 i 11 anys sobre l’amistat, veureu que no els hi falta raó:
"Per mi l`amistat és una forma de vida per coneixer més gent."
"L´amistat és tant important com l’aigua, per les persones"
"Per nosaltres l’amistat són els amics: sempre estan al teu costat quan els necessites."
"L’amistat per mi és companyia, és ajudar-se, és passar-ho bé."
"L’amistat per mi és molt important perquè és com una cel·lula ja que
sense ella no seria el mateix, per petita que sigui la necessitem per
viure, és vida."
EL PODCASTING A L'ESCOLA
El podcast és un sistema que permet crear arxius de so, generalment
mp3, que es poden penjar fàcilment a internet. Aquests arxius queden
recollits en webs concretes que formen el canal de podcast d’una manera
similar als blocs, de manera que subscriure’s a la informació que es
genera és ben senzill a través de la sindicació dels RSS.
És fàcil pensar que aquesta facilitat de generar àudios ens pot anar
molt bé a l’escola, ja que qualsevol producció pot ser compartida a
través de la xarxa.
Si algú pensa que aquesta activitat és pròpia d’alumnes grans és que
oblida que a les classes dels més menuts l’oralitat és present al 100%,
un conte, un embarbussament, dites, cançons, converses orals a partir
d’un projecte de treball o un llibre…. el podcast pot ser pels més
petits un recurs extraordinari per mostrar la quotidianitat de la
classe.
Per altra banda, si pels petits és possible, amb els més grans és més
que possible, la capacitat creativa dels nanos a mida que van creixent
es va fent més gran, només cal donar-los la possibilitat de la paraula
a través d’un micro o un mp3 i s’inventaran diferents maneres de fer
emissions: acudits, ràdio novel.les, entrevistes, debats….
És sens dubte, per totes aquestes possibilitats que ofereix el
podcasting, que el Departament d’Educació a través del projecte
XtecRàdio, el programa “L’altra ràdio a l’escola” de Ràdio 4 i Podcatalà han organitzat el concurs "Sentits en dos minuts", un concurs que promou la participació d’escoles i instituts per expressar a través de la paraula i el so les sensacions que percebem a través dels sentits!
Dos minuts de temps perquè els alumnes d’infantil, primària i secundària s’expressin.
No teniu ganes de sentir com transmeten els més menuts i els més grans
els sentits? Tinc molta curiositat per veure com són capaços de fer-nos
tastar, olorar, veure, tocar….a través del gran sentit de l’oïda… a
través del món sonor que permet la ràdio i el podcast.