Aquest estiu, aprofitant el viatge de vacances a Berlín i Hamburg, he pogut visitar el camp de concentració de Sachsenhausen ubicat a 30 km de Berlín a la població d’Oranienburg.
D’entrada el que he de dir és que val la pena visitar un camp de concentració nazi, però també que és molt dur, impacta i malgrat ja sàpigues, hagis llegit… veure-ho et trasbalsa, no pot ser d’una altra manera.
Ha passat ja un mes de la visita i és ara quan decideixo escriure el que vaig veure i ens van explicar, no vull que se m’oblidi res i penso que igual amb l’escrit al bloc contribueixo en alguna cosa.
El primer que he de dir és que aquest camp de concentració no l’havia sentit mai i em va sorprendre saber de la seva importància, ja que era el centre de pràctiques dels soldats nazis que anaven destinats als camps de concentració, dit d’una altra manera, en el camp de Concentració de Sachsenhausen les SS feien les seves pràctiques. Encara ara hi ha uns edificis al costat del camp que corresponen al que era l’escola dels futurs soldats de les SS, allà els ensenyaven els mètodes de tortures i com s’havien de comportar en els camps.
També prop del camp, en un edifici que no s’ha conservat, hi havia el centre de comandament de tots els camps de concentració, allà es reunien amb Himmler i decidien des de les proteïnes que havien de prendre els presos, el tracte, les tortures o la forma d’assassinar introduint la càmera de gas, així com la classificació dels presos on els considerats “subhumans com jueus o eslaus” eren les víctimes idònies pels experiments a les infermeries.
En aquesta visita, i gràcies també a l’explicació de les guies de Cultour Berlín, t’adones de com de premeditada va ser l’actuació nazi. Sovint parlem de barbàrie per anomenar l’holocaust i també de gent psicòpata… però no hem d’oblidar que el nazisme no és fruït d’una malaltia si no d’una ideologia, on les classes dominants en un primer moment van donar suport ( ja que la mà d’obra barata, o gratuïta, que oferien els camps de concentració, amb els presos com a treballadors que poc s’havien d’alimentar i que no cobraven, van fer augmentar la producció de les fàbriques alemanyes).
Imaginar-te, per un moment, ser allà… I saber que aquesta ideologia encara és latent, et fa adonar de com important és treballar per tal que això MAI MÉS torni a passar. Cal acabar amb aquesta ideologia, així de clar. Des de l’educació prevenir i des de la justícia actuar, i com a ciutadans o societat tenir-ho molt clar.
Massa testimonis han viscut aquest horror perquè no els hi fem cas. Alguns d’aquests van passar per Sachsenhausen, entre ells el fill d’Stalin (d’aquest mai més es va saber res) o Martin Niemöller, el qual ens va deixar aquests versos:
Quan els nazis vingueren pels comunistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas comunista,
Quan empresonaren els socialdemòcrates,
no vaig aixecar la veu.
Jo no n’era de socialdemòcrata,
Quan vingueren pels sindicalistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas sindicalista,
Quan vingueren rere els jueus,
no vaig protestar,
Jo no n’era de jueu,
Ara venen per mi.
I no hi ha ningú que aixequi la veu.
No hem d’oblidar que Niemöller també va donar suport al règim en un inici, com molts d’altres.
Aquí deixo les fotos que vaig fer amb explicacions com a llegenda, es pot clicar a sobre i veure les fotografies més grans.