Arxiu de la categoria: Direcció

Final de curs amb més inseguretats que mai i a punt de col·lapsar

Publicat el per
Respon

Ja finals de maig, però no un final de maig normal. Estem acabant el curs però de forma accelerada per tenir-ho tot a punt, per tancar-lo quan abans millor per poder començar el següent molt abans del previst.

Necessitaríem tenir les coses clares, saber quins recursos tindrem el proper curs, quanta plantilla… i tenir molta seguretat però enlloc d’això només tenim incerteses i pèrdua de recursos, és clar, d’algun lloc han de sortir els diners per pagar el  monitoratge al setembre per una hora al dia.

Calia? Realment és necessari fer jornada continuada tot el mes de setembre per avançar 5 dies el curs escolar? Aquesta pregunta ens la fem tothom però és que quan es fa aquest plantejament es fa perquè es parteix de la base que el professorat no podrem preparar bé el curs amb condicions, per això es donen aquestes hores al setembre. Per tant es parteix de la base que la mesura que es proposa neix coixa d’entrada, però no hi ha la capacitat d’autocrítica suficient per corregir errors. La conselleria prefereix vendre la idea que s’escurcen les vacances escolars (5 dies) per vendre en realitat fum. És igual la qualitat d’ensenyament, és el que importa menys.

Per altra banda les direccions estem molt cansades, cansades d’incerteses, cansades de veure com ens treuen recursos com l’aula d’acollida, que ens treguin els reforços que hem tingut aquest curs… d’assabentar-nos per les notícies de canvis importants, que no se’ns pregunti, que haguem d’assumir, en definitiva, les decisions mal pensades de qui ens governa.

I és així com arribem a final de curs. Amb el perill de col·lapsar l’educació pública tal com recull el manifest signat per més de 400 direccions de centres públics i que s’ha enviat al Conseller Cambray:

https://www.vilaweb.cat/noticies/tres-cents-directors-de-centres-publics-envien-una-carta-a-cambray-on-alerten-dun-collapse-real-en-el-sistema-educatiu/ 

Podria haver fet un “fil de twitter” però és que penso que no, que el twitter ha de ser per missatges curts i el blog recuperar-lo per a reflexions llargues i aquestes arriben a la conclusió que cal la implicació de tota la comunitat educativa per frenar el col·lapse.

En confinament. Imatges dels primers 15 dies.

Publicat el per
1

Estem vivint un moment molt complicat, de fet, mai vist.

Acostumades a sortir al carrer quan cal davant un problema, a ser  molta gent junta per donar resposta ara veiem com el #JoEmQuedoACasa acaba sent la manera més solidària i compromesa de fer front a aquesta crisi. El que deia, mai vist!

Són moltes les imatges que tinc al cap, que venen i van, sembla que hagi passat una eternitat i només portem 15 dies. Ens aquest parell de setmanes són moltes també les coses que han passat que perduraran per sempre més a la retina i al cap.

Aquestes són algunes de les imatges relacionades en la presa de decisions fetes amb rapidesa i amb la  màxim efectivitat possible:

  • Tanca l’escola, d’avui per demà, de fet d’una tarda per a l’endemà, amb confirmació per la premsa abans que arribés la confirmació oficial. Informar a les famílies que demà ja no obríem i intentar que totes aquelles que no s’havien instal·lat el tel·legram ho fessin per seguir el canal de l’escola i aixi poder estar informades… i desitjar-nos molta sort mútuament.
  • Reunir al claustre recordant que l’escola tanca per 15 dies, amb la incertesa que puguin ser més, que estem tancades però que continuem treballant. Resposta excel·lent del professorat.
  • El mateix divendres 13 iniciem l’escola virtual Verdaguer. A la següent setmana fem les juntes d’avaluació…. Sant Meet! Preparem materials i truquem a les famílies per fer seguiment.
  • Fins i tot organitzem les primeres Portes obertes virtuals de l’escola. No només els twits i imatges a instagram amb el hashtag #PortesObertesVerdaguer, si no que obrim canal de telegram i en directe responem les respostes de les persones interessades. Confirmem que davant els problemes cal fer servir la imaginació i trobar solucions creatives i acabem creant el nostre propi FAQS amb l’enllaç al debat que hi va haver a les portes obertes virtuals del dia 19 de març.
  • Tenir una certesa: que hem de transmetre a les famílies que estem confinades però no aïllades…. i començar a patir per aquelles que ho puguin estar passant malament. Comencen els temors: han pensat en les beques menjador? Han pensat en qui no pot accedir als continguts i missatges que les escoles estem intentant fer arribar a les famílies?
  • Mentre tant ens arriba la informació de les targetes moneder, truquem famílies, parlem amb elles i conjuntament amb Consorci organitzem dia perquè vinguin a buscar-les… Metre i mig-dos metres de separació entre les persones al fer la fila, mascareta  i guants. Ens veiem els ulls i els desitjos de salut, que això passi aviat, records als nens i nenes… i t’adones que sense cap abraçada ens hem pogut transmetre tot l’escalf possible.
  • Els dies passen i l’escola està oberta cada dia, virtualment és clar.  Aquests dies, malgrat tot, ens adonem de com d’important és la comunitat educativa de l’escola, de la Verdaguer, perquè malgrat totes les dificultats d’aquests dies estem intentant més que mai establir els llaços humans necessaris perquè ningú quedi enrere.
  • A partir de demà dilluns 30 de març encetem la setmana amb el gran repte que el Departament d’educació asseguri  la connectivitat a totes les famílies. Santa internet! Si em coneixeu ja sabeu que he estat gran defensora d’introduir les eines TAC a l’escola, he format part, i encara en formo, dels grups de mestres capdavanters en aquest tema i ara, el temps, ens dóna la raó: Per necessitat el mòbil esdevé una eina educativa, per necessitat vivim a internet, per necessitat les eines TAC són instruments bàsics per comunicar-nos i d’aprenentatge…

Sincerament, a principi de curs no podia ni imaginar-me el que em trobaria, i molt menys això, però tinc clar que ens en sortirem.

Estem confinades, però no aïllades!

Un trimestre…. de gestió? de lideratge pedagògic?

Publicat el per
Respon

A les portes d’iniciar un segon trimestre sóc conscient que ja n’ha passat un, el primer com a membre de l’equip directiu de l’escola.

Quan em van proposar que agafés la direcció era molt conscient d’on em ficava, dels perills que podia tenir si em deixava portar per la burocràcia i que tots els temes pedagògics em quedessin lluny. Per altra banda, en les formacions, el “lideratge pedagògic” era una constant, no sabia ben bé com podien lligar les dues coses: la gestió i la pedagogia.

I davant  d’aquesta dicotomia vaig acceptar tenint clar que volia que pesés més el lideratge pedagògic que la burocràcia… i la veritat, “estoy en ello”.

Fent balanç continuo pensant que un equip directiu ha de tenir sempre la mirada en la línia pedagògica de l’escola perquè amb ella és com triem les metodologies o organitzem els espais. La burocràcia s’ha de fer, no ho qüestiono, però cal tenir aquesta mirada sempre molt clara per tal de veure què és el que cal fer i què és el més important: els nens i nenes, la raó de la nostra existència, és clar.

Per això cal treballar en equip, per tal de construir i reclamar quan calgui, per continuar il·lusionant-nos en cada proposta didàctica i en cada projecte de centre.

I per no perdre aquesta il·lusió i perquè m’encarrego del taller de robòtica i STEAM  a l’escola, així com del de la ràdio, aquestes festes m’han portat un makey makey…  perquè el que no vull perdre mai és poder continuar compartint experiències.

Aquí teniu el vídeo de com amb el grafit del llapis (és conductor d’electricitat), el makey makey i Scratch podem crear i programar divertits jocs pels més petits.

Ganes de portar-ho a l’aula!