NO PODEM PERDRE L’ESCOLA

L’escola catalana adoctrina als nens i nenes de Catalunya“. Aquesta és la frase i la gran mentida que ens hem de sentir dir aquests dies, i res és gratuït, res és perquè si.

Ens escandalitzem i ens sorprèn tan desvergonyiment per part d’Arrimadas, Albiol, Rivera,  Dastis… I tants silencis còmplices d’Iceta i d’altres que, suposo, esperen la seva oportunitat per poder arribar al poder, cremant tot el que molesta per aplanar el camí (il•legalitzar partits, intervenir mitjans de comunicació o destruir el model educatiu).

S’ataca  l’escola desprestigiant al professorat i  repetint la mentida constantment per tal de convertir-la en veritat… tot val per construir un relat que  doni l’excusa per acabar amb el model educatiu català, i ja sabem el motiu: “adoctrinar“,  tothom recorda la gran frase de Wert “españolizar a los niños catalanes”, objectiu semblant al que tenien els  colonitzadors que van anar a evangelitzar els indígenes americans.

I no, no ho podem permetre,  perquè ens estimem l’escola i perquè estem lluitant per millorar-la, perquè tot i que el nostre sistema educatiu encara  té mancances té uns valors que no volem renunciar: sentit crític, diversitat cultural, coeducació, innovació, plurilingüisme, convivència, cohesió social, democràcia, una escola pública que vol garantir la igualtat d’oportunitats… No volem una escola rància que potenciï el pensament únic, no volem tornar als valors d’una escola franquista, que ho és per molt que s’amagui en partits unionistes i constitucionalistes. No. No ho volem ni ens ho podem permetre, perquè si perdem l’escola ens perdem com a societat.

Cal que comencem a pensar en fer un front comú, podem fer-ho, de fet ja ho hem fet, només cal no oblidar com vam defensar els col•legis electorals  l’1 d’octubre.

FAPAC, Ensenyament,  associacions de mestres,  sindicats… Fem alguna cosa conjunta?

http://www.ccma.cat/324/memoria-audiovisual-de-l-1-o/interactiu/19012/

I ARA QUÈ?

Fa dies que em ronda pel cap escriure alguna cosa sobre com afrontar el nou curs escolar després dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

Aquest cop ha tocat a casa, i en el meu cas molt a casa, la meva ciutat i el meu poble. Però ens ha tocat a tots i a totes molt, no només per la proximitat física, si no per la proximitat dels autors d’aquests terribles atemptats.

El cap se’ns omple de preguntes: com ha pogut passar? Què estem fent malament perquè uns nois “integrats” en un poble com Ripoll decideixin perdre la vida fent-la perdre a d’altres? Què estem fent malament perquè encara estiguem parlant “d’ells” com si fossin estranys malgrat portin tota la vida a Catalunya?

Com a mestra que fa temps que treballa en escoles d’alta immigració (més del 90%) no deixo de pensar que aquests nois podrien ser ex-alumnes meus, quan llegeixo els escrits de col·lectius de mestres de Ripoll, o de la carta de Raquel, l’educadora de Ripoll, m’ho sento molt proper… tindria i tinc els mateixos sentiments.

I començo a buscar respostes, que no sempre trobo, a pensar que cal encarar el proper curs  amb serenitat però alhora amb la fermesa clara de lluitar perquè tot el nostre alumnat tingui les mateixes oportunitats i les mateixes ganes de viure, que creguin, i visquin, que la societat on viuen cal defensar-la perquè és nostra, de tots i totes, i que tota la gent que viu a Catalunya som realment membres d’una mateixa societat, amb tota la riquesa que implica la diversitat de tots i cadascun dels seus membres… si aconseguim que tots i totes ens sentim part de la mateixa societat, que aquesta ens brinda les mateixes oportunitats i vivim bé, no estarem tots i totes, juntes, en disposició de defensar-la? de lluitar juntes  per millorar la nostra vida?

Potser és això el que hem d’entendre per integració, ho tinc claríssim!: Igualtat d’oportunitats.

És clar, parlo de mestra d’escola que té més d’un 90% d’immigració…. aquí tenim un primer problema, la societat no barreja els seus fills i filles a les escoles… toca continuar lluitant per una escola pública de tots i totes i convèncer a tot el veïnat que aquesta és l’escola dels seus fills i filles.

No m’agrada el Proderai, perquè parla només d’un tipus de radicalització. És cert, s’entén que aquesta preocupi, però ens hauria de preocupar també qualsevol radicalització que impliqui la islamofòbia, el feixisme i qualsevol ideologia que impliqui l’odi vers diferents col·lectius per tal d’impedir la convivència. De fet el que ens cal a les escoles és un PRODERADO: Processos de detecció de radicalització d’odi. Ens cal per poder intervenir i educar millor…. però el que ens cal de veritat és tornar a replantejar-nos com treballem la convivència a les escoles i instituts i quins són els valors que entre tots i totes (professorat, alumnat, mares i pares) volem construir.

Vull continuar confiant en la condició humana, i ho continuaré fent.

Vull continuar treballant per una escola pública de qualitat perquè el nostre alumnat s’ho mereix, i ho continuaré fent.

Vull continuar pensant que l’escola pot ajudar a millorar el món, sent conscient que no és l’únic lloc on es pot fer i que per aquest motiu cal més coordinació i treball conjunt amb l’entorn, i ho continuaré fent.

Vull pensar que  ho podem fer… i ho farem, sense pors.

Deixo aquí uns textos que ens poden ajudar en aquest procés:

Plantar cara al terror de Ramon Barlam.

Profe, què ha passat? de Joan M. Girona

Grup de mestres de Ripoll

“SOMNIS I DRETS” PREMIAT A “RETINES”

I una bona notícia per acabar el curs, el vídeo “Somnis i drets” ha rebut el premi RETINES2017. Bona proposta del TEB presentar el vídeo!:

“Per la seva proposta empoderadora a través del vídeo i la seva original forma de demanar un dret bàsic. El contingut és ampli, potent i ple d’energia. A través d’un videoclip, nenes i nens del Raval de Barcelona manifesten el seu interès i dret a tenir una educació digna sense sentir-se discriminats per la seva situació econòmica. Mentrestant i sense perdre l’esperança, retraten situacions quotidianes de les seves famílies que poden ser tristes, complicades o complexes. El jurat determina guardonar amb el segon premi de 300€ a Somnis i drets de l’Escola Collasso i Gil del Raval de Barcelona, en col·laboració amb el grup La Llama (TEB & Ravalnet).”

QUAN ACABA UN CURS

El curs 2016-17 ja ha acabat, i com sempre toca fer balanç.  La veritat és que la Núria Cervera ja ho ha explicat molt bé en el seu post per tant no em repetiré, simplement reforçaré la idea que treballar per projectes a Cicle Superior dóna molts i molts bons resultats.

Projectes com l‘Apadrina, Patrimonia’m,  Canta i explica seguint el model pedagògic de Classe Inversa o  el Projecte compartit Expliquem el barri amb el Camp d’Aprenentatge reforcen la idea que treballant d’aquesta manera l’alumnat s’empodera i és realment protagonista del seu aprenentatge: Els nois i noies saben que estan aprenent i saben que estan treballant. Realment quan treballes així es crea un ambient  a l’aula on els nens i nenes perceben que creiem en ells i en les seves possibilitats. Diria que és un ambient “màgic” on l’alumnat i el professorat s’engresca i caminem junts, on el treball col·laboratiu és la base alhora que els nens i nenes creixen en autonomia.

És una llàstima, però no tothom ho entén així, i aquest final de curs ha estat dur, no és agradable veure com es prenen direccions allunyades d’aquesta línia, fins i tot es mira de trencar metodologies i projectes existents que funcionen, que han rebut el reconeixement de la societat però que internament, des de certes direccions s’intenten minimitzar i eliminar. Mai havia viscut un claustre, demanat per més de la tercera part del professorat, on assistís l’inspector per petició de direcció i haver de sentir frases lapidàries com: “no està demostrat que treballant amb projectes els alumnes aprenguin”… se’t queda la cara de  😯

En fin, dedicat a qui pensa d’aquesta manera, unes frases i un enllaç sobre Neuroeducació (La Neuroeducació és una nova disciplina que neix de la interacció entre les Neurociències (com funciona el cervell), la Psicologia (com funciona la ment i la conducta humana) i l’Educació (com funcionen els processos d’ensenyament-aprenentatge).

“Diversos estudis han demostrat que només aprenem allò que ens crida l’atenció i allò que ens genera emoció al ser après. Que l’exercici físic i dormir bé faciliten de forma clara i directa l’aprenentatge i la consolidació de la memòria. Que aprenem més de forma grupal que individual, i que el bon humor, entre molts altres factors, facilita l’aprenentatge. Molts d’aquests coneixements no són nous els mestres ja les apliquem, però la Neuroeducació ens facilita l’evidència científica i ens explica perquè és així.”

Perquè sí, si que està demostrat, els nens i nenes aprenen i molt!

Més informació sobre neuroeducació i ABP (aprenentatge basat en projectes).

Aquí alguns exemples:

 

 

RECORDANT ESCOLA2018

El Boris Mir ens recorda la trobada de blocaires que vam fer a Callús el 17 de maig del 2007 on l’objectiu era pensar com havia de ser l’escola del 2018: “Una proposta col·lectiva basada en propostes positives, personals i creatives sobre l’educació que volem d’aquí a 10 anys.”

Gràcies Boris per recordar-nos que els somnis, si es lluiten i es treballen,  es poden fer realitat malgrat les dificultats.

 

 

CANTA I EXPLICA TREBALLANT AMB FLIPPED CLASSROOM

Fa força temps que vam crear la webquest Canta i explica i amb els anys l’hem anat actualitzant amb la metodologia Flipped Classroom  o Classe inversa.

Hem anat diferenciant el treball autònom del col·lectiu per tal que els nens i nenes prenguin consciència que l’acte d’assimilar continguts l’hem de fer de forma individual, però que aquest acte ens serveix per poder compartir el que hem aprés amb la resta de companys i companyes del grup de treball, així com de tota la classe, per tal d’aprendre junts i poder crear un producte nou.

En aquest cas, després d’entendre què és i com funciona la mètrica i la rima, per grups, els nens i nenes de 5è han creat  lletres de cançons sobre els temes que els interessen (amistat, família, il·lusions, aventures, la vida…).

Amb les lletres fetes s’ha produït el treball en xarxa i col·laboratiu amb els estudiants de Blanquerna i el Conservatori Superior del Liceu, si els nens i nenes han fet la lletra els estudiants grans han fet les músiques.

I és clar, un bon treball s’ha d’exposar, és l’única manera d’assimilar continguts i d’empoderar a l’alumnat.

I aquest és el resultat, el concert conjunt dels nens i nenes de 5è amb els estudiants de Blanquerna i el Conservatori Superior del Liceu.

 

QUAN TOT ES MOU

És innegable que estem vivint moments de canvi a les nostres escoles, claustres que volen innovar, metodologies que posen a l’alumnat al centre de l’aprenentatge, conferències, xerrades, xarxes, projectes… Fins i tot programes de TV.

És evident, necessitem una escola diferent que doni resposta a les necessitats actuals, i el més difícil, a les que preveiem futures. I aquest moment és apassionant.

Aquest últim mes he tingut la sort de poder participar a l’ STEAMCONF BARCELONA 2017, tercera conferència internacional sobre educació, posant èmfasi en les metodologies que promouen les seves sigles: Science, Technology, Engineering, Art i Mathematicso el que és el mateix: Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Art i Matemàtiques. És a dir una conferència per parlar de metodologies on l’aprendre fent és indiscutible, on el replantejament d’horaris, assignatures i espais es fa del tot necessari, on la reflexió de quina escola volem és el primer pas que hem de fer.

Vaig poder conèixer de prop l’Arvind Gupta, bé, les seves propostes, i tornar a l’escola amb idees noves d’experimentació i creativitat. També vaig poder  veure la pel·lícula Beyond Measure que “fa un viatge a través d’un seguit d’escoles públiques, rurals i urbanes, que estan trencant amb un sistema obsolet i d’avaluacions estàndard.”….  Però sobretot vaig poder veure i escoltar companys i companyes de professió que estan il·lusionats amb el canvi que estem construint entre tots i totes.

I és que quan tot es mou hem de fer que tot es mogui més, perquè no sempre és fàcil, de vegades és la por la que paralitza i a  vegades el no saber definir cap a on es va, de vegades poden ser mestres que no volen canviar la seva manera de treballar o de vegades poden ser direccions “apoltronades”, però sigui com sigui el canvi està aquí, i hem de continuar endavant tot fent equip en el propi centre  i xarxa entre  diferents escoles. En definitiva, posar en pràctica l’aprenentatge entre iguals i fer el canvi possible, no quedar-nos en parcel·les i aconseguir que tot el sistema es transformi.

sss

FINAL DE CURS EN 6 TWEETS

Anem ja cap a finals de juliol i tot i que ja porto uns dies que podria dir de vacances (banyets a la platja, passejades amb bici, excursions…), encara vaig fent feina: preparar materials pel curs vinent, documents del grup de treball de Flipped Classroom amb Blanquerna, l’escola d’estiu com a formadora de webquestcat… i ara ja si que en res comença la desconnexió de veritat fins al setembre.

És el moment per tant de fer una mica de balanç del que ha estat aquest curs 2015-2016 com a reflexió del que serà el proper curs, educativament parlant. I penso que la millor manera és mirar el meu Twitter, allà és on ho tinc tot, tant el que socialment em preocupa i m’impacta com la xarxa de mestres que compartim i d’on sorgeixen moltes iniciatives i reflexions. Per tant de tot el que he anat recollint en el meu twitter, faig una selecció de 6 tweets que representen el viscut i el futur:

1- El CCCB es fa ressó del projecte que hem desenvolupat aquest curs amb els nens i nenes de 6è a l’escola: Anem a Museïtzar l’escola. Un projecte que, tot seguint el model pedagògic de Flipped Classroom i a través de la metodologia de Webgimcana, utilitza la Realitat Augmentada i els Codis QR per endinsar als nois i noies en la història de l’escola i amb ella la història recent del nostre pais.

Screenshot_115

Continuarem el proper curs amb aquest projecte que va totalment lligat al projecte de la Xarxa d’escoles històriques de Barcelona.

2- Trio un tweet del Jordi Jubany,  piula sobre les 6enes Jornades de Webquestcat centrades en els Camins d’Innovació. Van ser moltes les piulades que es van fer el dia de les jornades amb el hastag  #caminsinnovacioWqcat Realment van ser unes jornades molt interessants i es va fer palés la necessitat d’un canvi educatiu…. dies més tard va sortir a la llum el projecte d’Escolanova 21… Tindrem alguna cosa a veure?  😛

Screenshot_116

3- Un tweet meu sobre les Jornades de Flipped Classroom que es van celebrar a Blanquerna el passat 17 de maig. Unes altres jornades molt interessants que van en la mateixa línia: no podem, encara, estar parlant de classes magistrals o que el centre de l’ensenyament és el mestre. El centre de l’aprenentatge és l’alumne i a partir d’aquí podem començar a parlar de com ho hem de fer.

Screenshot_117

4- La Fundació Joan Brossa ens dóna l’oportunitat, el 4 de juliol, que anem a explicar a les seves jornades l’experiència de fer un rap a l’escola amb els nens i nenes: Somnis i Drets. Parlem de poesia i parlem de tecnologia, de música i de videoclip, però sobretot parlem de dignitat, de somnis, d’anhels, de drets… i de ganes de lluitar.

Screenshot_118

5- Un tweet del Ramon Barlam em dóna a conèixer Corubrics, una eina per fer rúbriques…  aquest proper curs ens serà molt útil, no només perquè a l’escola segur que ho posem en pràctica, si no perquè en el Grup de Recerca de Blanquerna aquest proper curs ens centrarem en l’avaluació i com aquesta, ens fa canviar la manera d’educar.

Screenshot_119

6- I no podia ser d’una altra manera, el tweet de l’Eduard Vallory donant a conèixer els resultats de la crida del projecte @escolanova21: el 68% de les escoles que han demanat entrar són públiques i més d’un 15% d’aquestes són de màxima complexitat. Queda clar doncs, que aquest curs que acabem ha posat sobre la taula que les escoles, públiques sobretot, volem engegar un canvi educatiu important, que a més a més, les dificultats socials no ens espanten, si no tot el contrari… volem des d’aquestes realitats innovar i garantir l’equitat social, perquè queda clar que una cosa no va renyida amb altra, qui ho diu… .simplement menteix.

 Ara si… comença la desconnexió però amb un cap plé d’idees!

Bon estiu!

Classe inversa: “Sense ordinador a casa, es pot”

Aquest és el reportatge que Ràdio Barcelona ha fet a partir de l’experiència de Flipped Classroom que desenvolupem amb els grups de 6è.

La veritat és que val la pena escoltar el reportatge i escoltar els nens i nenes, ho expressen a la perfecció i demostren que aquesta és una bona metodologia i que anem per bon camí.

Ens basem en el treball per projectes, concretament en aquest cas “Museïtzem l’escola” i el reportatge es pot escoltar aquí:

2016-05-01 21.55.31

 

 

LES CONCLUSIONS DE LES VI JORNADES DE WEBQUESTCAT: “CAMINS D’INNOVACIÓ”

A una setmana de la celebració de les VI Jornades de webquestcat “Camins d’innovació” toca fer un moment de reflexió, encara les tenim molt fresques i no costa massa arribar a una gran conclusió: Van anar molt bé!

I no va ser només per l’alta participació de mestres un dissabte al matí, tampoc només per l’ambient agradable que es va respirar durant tota la jornada, fins i tot diria que tampoc només per les bones exposicions i presentacions…  Van anar molt bé per tot això junt, però sobretot perquè en tot moment es va respirar que estem vivint en un moment de canvi, i que sobretot n’hi ha ganes del mateix: Replantejar horaris, espais, projectes… i que en tot moment és l’alumne el centre de l’aprenentatge i que això li permet empoderar-se, mentre que el paper de la mestra, del mestre, continua sent vital però perquè gestiona els recursos, crea material i sobretot permet que els nens i nenes creixin.

En definitiva, va anar molt bé perquè vam poder compartir experiències que demostren que els profes ens estimem la nostra feina, l’escola i l’alumnat.

I com que va anar tan bé deixo aquí l’enllaç de  la web de les jornades perquè encara podem compartir el que va ser, hi ha totes les presentacions i els vídeos explicatius de les mateixes.

Realment, va anar molt i molt bé! Carme, t’haurien encantat.

La web de les jornades amb les presentacions i vídeos