Des de finals del curs passat estem en un grup de treball per tal de mirar de posar en pràctica el que anomem Flipped Classroom, o Classe inversa. El grup de treball és constituït per 3 escoles i la universitat Blanquerna. Aniré posant al bloc les conclusions, tot i que encara estem molt a l’inici, però de moment ja puc escriure alguna idea per anar-me aclarint en el procés.
El primer que ens hem preguntat és sobre el significat de la Classe inversa. Ens basem en el fet que els nens i nenes treballin a casa els coneixements i després a classe ho posin en pràctica? Es tracta de gravar les “lliçons” en vídeo perque l’alumne ho pugui veure a casa i després a classe fer els “deures”?
I ens preguntem això, perquè precisament aquesta és la idea més estesa del que s’entén per Flipped Classroom o classe inversa.
En el grup de treball encara estem preparant materials, i també investigant, però hi ha algunes coses que de moment tenim clares:
1- La separació casa-escola per nosaltres no és vàlida, ja que hi ha molta part de l’alumnat que no pot basar el treball d’adquisició de coneixements ” a casa” perquè o bé no té els mitjans, o bé no té el suport familiar necessari. Per tant parlem de treball autònom (el que l’alumne “sol o sola”) i treball col:laboratiu (el que es fa a l’aula), i aquest moment autònom pot ser a casa, al casal, a la biblioteca de l’escola o a l’aula si es crea el moment necessari.
2- El més important de la classe inversa és que és una manera d’aprendre, per tant la idea es basa en que és l’alumne qui fa el primer pas d’aprenentatge amb autonomia, sense intervenció del professorat. I és precisament a partir del seu treball d’investigació o recerca, que es desenvolupen les activitats posteriors.
3- És important també tenir clar, que no val qualsevol material per a la Flipped Classroom. No podem caure en gravar “classes magistrals” i dir que som innovadors. Si teníem clar que la classe magistral no val, no hem de tornar a ella per molt que estigui grava en vídeo.
El que no és classe inversa:
Hola,
Totalment d’acord en el punt 1; Deixant de banda que l’escola pública acull alumnat de diferents classes socials -i per tant, amb desigualtats socioecoòmiques i culturals- , el grau d’autonomía sobre els aprenentatges i competència digital (en el cas del material audiovisual) que es necessita és notable.
Poitser és l’escull més gran d’aquesta proposta metodològica, la qual intento adaptar la seva filosofía a segon i tercer cicle de primària.
Salut