Començo aquest escrit per la part que volia deixar pel final, però perquè quedi clar des del principi crec que és millor expressar, des del començament, la conclusió d’aquest post: Colectic no és el TEB, ni Ravalnet.
Quan als anys 90 vam començar l’aventura del TEB (sembla mentida, podríem dir “cap allà finals del segle XX”) l’equip educatiu teníem clar que l’acció educativa cap els joves del Raval s’havia de basar en l’autogestió, l’organització dels nois i noies per millorar el seu entorn i que mai, MAI, els hi podíem donar l’esquena. Només si partíem de la veu dels joves i de la seva implicació podíem avançar. Des del primer moment l’equip educatiu del TEB ens vam comprometre amb la gent del Raval i teníem clar que no ens situàvem per sobre, tot al contrari, acompanyàvem i els hi donàvem tot el protagonisme. Crèiem en la seva capacitat i així els hi vam intentar transmetre, per aquest motiu els joves i les joves de seguida van tenir un paper important, tant pel que fa a la presa de decisions com en la implicació en el projecte fent de monitors o portant la ràdio.
El TEB es va fer gran i de l’associació va sorgir la idea de treballar en xarxa quan pràcticament ningú parlava de xarxes (Ravalnet), i d’obrir les portes a tot el veïnat independentment de l’edat facilitant l’accés a les noves tecnologies per evitar la fractura digital (projecte Òmnia). Aquí els joves tenien un paper més que important, ja que els nois i noies eren qui sovint portaven al local al veïnat i amistats i els ajudaven en l’accés a internet. L’impuls que es va fer cap a altres entitats perquè entressin en el món digital va fer del TEB un referent.
La veritat és que quan al cap de 20 anys vaig deixar l’associació creia que aquesta idea continuaria. Es parlava del “model TEB” com una manera innovadora de fer amb joves i que Ravalnet havia d’arribar a ser la veritable xarxa de la gent i entitats… però Colectic no ha continuat aquesta trajectòria.
L’equip professional s’ha convertit en una cooperativa, espero que segueixin el model de la XES (xarxa d’economia solidària) i espero també que els hi vagi bé, però em veig en la necessitat d’aclarir que jo no tinc res a veure en aquest projecte. Encara hi ha qui em parla de Colectic com si fos el TEB i/o Ravalnet i de vegades hi ha gent que des de Colectic parla de mi com si encara tingués algun lligam. Però no és així.
No n’hi ha cap i encara menys des de que la cooperativa Colectic ha acomiadat a tot l’equip educatiu i ha abandonat la idea inicial del projecte amb joves. No han cregut en els joves del barri, tampoc han entès la importància de donar protagonisme als nois i noies del Raval. És una gran llàstima, entre les persones acomiadades està la Susi, gran referent entre joves i veïns i veïnes del barri. Haver-la acomiadat és la demostració que no han entès res. La revista Masala parla així d’ella:
“La historia de Susi es la de una joven del Raval que tuvo la suerte de encontrarse en el lugar y en el momento indicado… No. La suya es la de una chica que supo entender que, si ella quería, se esforzaba y miraba con la cabeza alta, como sigue haciendo, podría salir de lo estipulado, de lo que se esperaba de la juventud del Raval que creció en la década de 1980.
Cristalina, aunque vista de negro, no se esconde. Habla sin rodeos ni atajos, sus palabras son golpes de efecto, rimas delante de un micro, «aunque yo prefiero quedarme en la última fila».”
I parlant del TEB:
“Poco a poco, empezó a ir cada tarde, llegaba de las primeras y se iba de las últimas. También daba una mano a las peques con los deberes y acabó por hacer de voluntaria (…) En el TEB fomentan el empoderamiento de la gente joven, que sean ellas mismas las que resuelvan sus inquietudes y afronten los conflictos que van encontrándose en su cotidianidad. Les ayudan a formarse y la única norma que inculcan es el respeto; «no es una norma, es lógica. En el TEB siempre hemos tenido las puertas abiertas y siempre las cosas han estado ahí para que quien quisiera hacer uso de ellas. Formamos parte del barrio y los jóvenes son el barrio. Por eso no entiendo cuando los profesionales o las entidades hablan de “nuestros chicos”. No son de nadie, son de ellos mismos.”
Colectic ha acomiadat a les 3 persones responsables de treballar d’aquesta manera, a l’Eva, al Ramon i a la Susi. Han abandonat el projecte educatiu. No, no tinc res a veure.
Però d’una cosa estic ben segura, la filosofia del TEB i les possibilitats de Ravalnet poden continuar perquè ha quedat ben demostrat que funcionen.
Segur, estic molt segura, que quan es pugui i quan es vulgui, hi haurà qui ho continuarà. Llavors sí, allà hi seré donant suport.
(Anna Pérez. Membre de l’equip fundador del TEB i Ravalnet)
