TOT ÉS SUPERABLE: Moneder electrònic????

"El departament d’Educació finançarà, a través d’un moneder
electrònic, els llibres de text bàsics. La plataforma també disposarà
de material complementari que les famílies podran comprar amb la seva
aportació econòmica."

Aquest és un fragment del text que podem llegir a la web del Departament d’educació que anuncia la creació d’una web de continguts digitals anomenada Empúries.

Amb aquesta plataforma apareix el gran dubte: No es crea amb la plataforma la diferència d’accés als materials educatius segons el nivell econòmic?

És d’esperar que a la plataforma hi hagi materials gratuïts, però també ho és que hi haurà nens i nenes que "pagant" podran accedir a més continguts digitals.

No és una llàstima, que si fins ara
tots, TOT L’ALUMNAT, ha estat accedint a continguts digitals de forma
gratuïta i igualitària (edu365, JCLIC, moodle…) a partir d’ara ho
hagi de fer pagant? i no és una llàstima que no es potenciï la
feina feta fins ara si no tot el contrari?.. acabem parlant de
"moneders digitals"?

Crec que cal recordar que l’educació és un dret irrenunciable per a tothom, tingui el nivell econòmic que tingui, i que cal assegurar, ASSEGURAR, la igualtat de condicions i oportunitats, IGUALTAT DE CONDICIONS I OPORTUNITATS…. feina que des de les TAC o TIC, fa molt de temps que es treballa (molts projectes educatius ho avalen!).

Si amb el calendari escolar tenim la sensació que es vol potenciar econòmicament les pistes d’esquí, amb el moneder electrònic què es vol potenciar? ha de potenciar l’educació els diferents sectors econòmics?

Nou debat a ComRàdio

Aquest passat diumenge en el programa Eureka de la ComRàdio s’ha tornat a produir un inetressant debat sobre l’escola del futur i l’ús dels ordinadors a l’aula.

El debat planteja la importància del treball pedagògic i el canvi metodològic més enllà d’interessos comercials i empresarials.

Felicitats Carme Barba i Núria Alart per les vosres intervencions!

Si voleu sentir el debat… no desespereu, els primers 18 minuts el programa parla de "l’aniversari dels teleñecos" (gran innovació educativa??)….per tant comença a partir del minut 19, podeu anar directament.

Programa de Comràdio sobre educació dia 8-11-2009

PROJECTE 1×1: JA NO ÉS OBLIGATORI UTILITZAR LLIBRES DE TEXT DIGITALS

En el debat que es va produir ahir a Catalunya Ràdio en el programa de la Sílvia Cóppulo, El Secret, el Sr. Jaume Graells, Director General d’educació bàsica i batxillerat, va afirmar que en el projecte 1×1 es poden i es podran utilitzar diferents tipus de materials curriculars digitals…. no és necessari arribar al 60% d’ús que fins ara s’havia dit.

Ja ho vaig expressar ahir… estic molt contenta de l’afirmació del Sr. Graells!

Aquí podeu escoltar el que es va dir en el debat:

VIVIM UN RETROCÈS? COMPAREM MATERIALS

Començaria aquest post dient… "Ai Senyor! on anirem a parar". De fet l’altre dia llegint l’article de la Gemma Lienas vaig estar a punt d’escriure un post fent-hi referència, però vaig pensar que ja havia parlat prou dels llibres digitals.

Ara però, m’envien una altra imatge de digitaltext… i no me’n puc estar! Ara resulta que els del sud són els de la part de baix… i caminen al revés, o bé els del nord que som els de dalt, no necessitem la gravetat…

I tot això és material dirigit a l’ESO!

Per tant decideixo fer-la pública i fer referència a l’article de la Gemma Lienas.

La Gemma Lienas denuncia el material didàctic dels llibres digitals, cito aquí algunes de les seves frases:

"Por lo visto, el Departamento de Educación ha hecho la vista gorda en los libros digitales. Y también ha tirado la toalla con relación al lenguaje, plagado de masculinos plurales o con exhortaciones al alumnado siempre en masculino singular ("no te quedes corto"), fórmulas que hace unos años la propia Administración desaconsejaba."

"En el año 1988, escribía la socióloga Marina Subirats: "Eliminar el sexismo en educación y construir una escuela coeducativa requiere instaurar una igualdad de atención y de trato a niños y niñas; pero exige, además, rehacer el sistema de valores y actitudes que se transmiten, repensar los contenidos educativos". En el año 2009, con los nuevos materiales, no avanzamos, sino que regresamos a las cavernas.!""

"Los nuevos materiales irritan por estas razones pero, sobre todo, porque los contenidos se desarrollan sobre un soporte tecnológicamente avanzado y sin embargo huelen a rancio."

D’entrada hem d’agrair a la Gemma Lienas que qüestioni els llibres digitals, és necessari que persones conegudes dins el món de la cultura reflexionin en veu alta i ajudin a posar una mica de llum en aquests moments.

No podem deixar de criticar i qüestionar, perquè no podem permetre fer un pas enrera.

Hi ha qui pensa que són quatre mestres els qui creen materials. Això no és pas veritat, som bastants més, però a part d’això, el que el col.lectiu de mestres sempre ha fet (hem fet) ha estat buscar i agafar allò que més ha interessat per preparar les classes: buscar d’entre diferents llibres i webs per preparar un dossier, fulls de suport, activitats… A part hi ha qui crea material des de zero, a mi m’encanta fer-ho!, però sigui com sigui, tants els que creen material des de zero com els que busquen i trien el professorat i l’alumnat necessita materials de qualitat que no siguin antiquats.

Deixo a continuació un material creat per mestres, la webquest Estem de festa coordinada per Maria del Mar Lluelles i Imma Palahí i creada per: Angels Corredor, Ma. Esther Fernández, Àlex Font, Sara López, Maria del Mar Lluelles, Imma Palahí, Anna Maria Salla, Marta Servat i Laura Urgell

… podem comparar entre el que proposen els llibres digitals i aquesta webquest, no hi ha color oi?

Entrevista a Héctor Ruiz de Digital Text

M’ha arribat l’entrevista de la Karma Peiró a Héctor Ruíz, director de Digital Text.

Primera part

Segona part

M’ha sorprés una de les respostes que fa a una de les preguntes de la Karma:

"A Catalunya tenim pioners en l’aplicació de les TAC (Tecnologies per a l’Aprenentatge i Coneixement) en el terreny educatiu des de fa una dècada. Es pot seguir el seu rastre a Lacenet, Webquestcast, Ravalnet o Espurna,
entre d’altres. Esteu en contacte amb ells o penseu fer-ho en un futur
per introduir part d’aquesta experiència en els vostres materials?

Ja estem en contacte amb alguns d’aquests admirables pioners i dintre
del nostre equip hi ha alguns dels guanyadors dels premis estatals que
atorga el Ministeri des de fa anys. Per nosaltres són una grandíssima
font d’inspiració."

I em sorprèn per dos motius, un perquè formo part de 3 de les entitats que s’anomenen i col.laboro amb una quarta i primera notícia que s’hagin posat en contacte.

I dos, perquè veient algun dels exemples que pots trobar a la seva web dubto molt que cap de les entitats citades formulessin un material similar a per exemple aquest: Electrons motivats? Qui motiva els electrons? L’electró de blau i la motivació de rosa? no és una mica sexista…?

En fi….crec que no, ni Lacenet, Webquestcast, Ravalnet o Espurna, plantejaria una activitat així 🙂

1×1 o 2×1 ?

Ja hem superat la primera setmana de curs, i amb ella, les notícies i les inauguracions que l’acompanyen.

És cert, cada 14 (o 12 o 15) de setembre és notícia un fet tan habitual com que comença el curs escolar, això si cada any es fa èmfasi en un aspecte concret. Aquest setembre la notícia dels portàtils a les aules ha superat amb ressó al dels barracons, i és que els mitjans no han parat d’insistir en el fet que aquest curs els adolescents aniran a l’institut amb un portàtil i que abans d’acabar el curs escolar també els nens i nenes de 5è de primària.

El que la majoria dels mitjans no han explicat són els matisos ni han informat que a Catalunya no són tots els alumnes si no uns quants.

S’ha parlat del projecte 1×1 sense matisar que darrera d’aquesta iniciativa hi ha editorials concretes o sense explicar les necessitats infraestructurals que el centre necessita. Tampoc s’ha explicat les mesures de control que s’exerceix sobre l’alumnat i les famílies, ni s’ha qüestionat per què La Caixa és l’única via de finançament.

Tot i que la majoria de les notícies han estat poc clares cal ressaltar dos articles que han aparegut aquesta setmana:

Això de l’educació digital no queda clar de Karma Peiró:

"…No està clar el motiu pel qual només figura una editorial com a principal distribuidora dels llibres de text digitals que necessitaran 33.000 alumnes al 2010. Aquesta és Digital Text.
No està clar perquè és necessita un software que controli el que es fa amb l’ordinador fora de les aules, tenint en compte que la meitat de la màquina pertany a la família. Quina és l’empresa propietària del software de control? …"

Doneu-nos Senyor el programari d’avui de Marta Rojas a Vilaweb

"D’aquest portàtil escolar, ens n’ha arribat la informació que és un ‘notebook’ d’una marca molt concreta, model pim-pam i dos números més, el subministrament del qual és gentilesa de PromoCaixa ("parlem?"), una empresa que aquesta humil articulista es guardarà bé prou de dubtar que hagi estat seleccionada per concurs públic i que sigui la justa mereixedora d’aital encàrrec institucional. "

Hem d’agrair a la Karma i a la Marta que qüestionin el model que s’està duent a terme a Catalunya des de la seva visió de periodistes, és necessari informar i no desinformar!

Per altra banda, i d’aquí el títol d’aquest post, hi ha iniciatives molt bones, que plantegen models diferents a l’1×1, i un exemple és el 2×1 que planteja Espurna. Una manera de demostrar com poden ser els materials digitals més enllà de les editorials.

Ara més que mai, cal ser creatius i continuar dient les coses pel seu nom.

ADHEREIX-TE AL MANIFEST

Manifest en contra de
l’OBLIGATORIETAT d’utilitzar llibres de text digitals per poder entrar
en el porgrama 1:1, un alumne-un portàtil.
No podem deixar perdre l’oportunitat d’aconseguir millores a l’educació que impliquin un canvi metodològic necessari per poder treballar per competències i crear l’escola del present i del futur.

Adheriu-vos al manifest! Entre tots podem intentar tenir la força suficient per a poder canviar les coses, fer propostes de millora i pensar l’escola que volem.

http://llibresdigitals.wikispaces.com/

Tertúlia sobre el tema amb Pilar SoroCarme BarbaNúria CerveraAnna Pérez.

El projecte 1:1… Anem encaminats?

Aquests dies a la XTEC veig dos enllaços que m’indiquen que alguna cosa està passant, un enllaç m’esperança, l’altra… tot i que li veig moltes avantatges m’espanta. M’explicaré millor:

L’enllaç que m’omple d’esperança és Pla TAC de centre, tot i que encara és un document de treball hi veig unes línies molt clares de per on podem (i hem) d’anar.

Un dels fragments que he llegit em fan replantejar algunes de les idees de l’altra enllaç, Continguts digitals i ordinadors 1:1:

"L’escola del segle XXI no pot obviar que els seus alumnes són nadius digitals que utilitzen correntment la tecnologia per a l’oci i la comunicació però que han de ser guiats en l’adquisició de la competència digital en sentit ampli i en l’adquisició de coneixement. L’Escola Digital no és
únicament un centre educatiu on molts dels continguts es vehiculen a través de la tecnologia sinó que és una escola que facilita un aprenentatge més autònom i personalitzat de l’alumnat i que requereix també diferents rols del professorat. Això comporta, en molts casos, canvis significatius en l’organització i la metodologia.
Ens estaríem equivocant si creguéssim que pel sol fet d’incorporar tecnologies a l’escola es produeix innovació i canvi metodològic.
"

Crec que el document del Pla TAC apunta a que el més important és el canvi metodològic que hem de fer incorporant les TIC, en canvi a l’enllaç Continguts digitals i ordinadors 1:1 llegeixo:

"El llibre de text digital, en el format dels disponibles comercialment,
no representa cap discontinuïtat amb respecte a la metodologia
utilitzada avui per la majoria dels docents i alhora proporciona moltes
eines per innovar.
"

És evident que la frase que em preocupa no és la que fa referència a la innovació si no a la que afirma que no hi ha discontinuïtat amb la metodologia utilitzada fins ara. I és que em fa por que es pugui arribar a la conclusió que el fet que cada alumne tingui un portàtil representi cap innovació.

I tinc una gran pregunta al cap: Els llibres digitals substituiran la frase "Obriu el llibre per la pàgina 23 i copieu els exercicis" per "Obriu el pdf, és a dir el llibre digital, per la pàgina 23 i feu els exercicis"? És a dir… continuarà tot igual?

El Pla TAC apunta canvis metodològics i organitzatius, i no sé si el projecte 1:1 els recull, clarament el pla TAC diu que hi ha d’haver una relació de les TAC i el Projete educatiu de centre (quants centres hi ha que en el projecte educatiu no apareix la paraula TAC ni TIC????), parla també i dona pistes de metodologies i maneres de fer (projectes telematics, webquest….)… en canvi en el projecte 1:1 veig una intenció molt clara:

"Proporcionar la gratuïtat del llibre de text a Catalunya basada en la
utilització del format digital i el model 1:1 (1 alumne – 1 ordinador)
"… vol dir això que a partir que els alumnes tinguin ordinadors abandonem el debat de "llibres de text si-llibres de text no"?

Ja veieu, tinc molts dubtes i algunes pors, però m’agafo a una frase que he llegit en el document del Pla TAC:

"Convé que la visió sigui formulada a través d’un procés de reflexió entre tot el professorat del centre i, si és possible, de la comunitat educativa. És molt important que hi hagi informació, discussió i diàleg en el si del claustre. Per tal que això es pugui produir de forma coherent,
és molt recomanable que inicialment hi hagi una formació de tot el claustre conjuntament (o, si no és possible) del major nombre de professorat. Això farà que aquesta visió es vagi formant de forma gradual i sigui compartida per tothom. En definitiva, la visió és la imatge compartida sobre el què volen que sigui el centre pel que fa a les TAC en el futur."

Iniciem doncs el debat que se’ns proposa des del Departament d’educació i comencem a definir com volem les nostres escoles del futur. Cal fer-ho, segur que entre tots i totes podem construir l’escola digital que tan desitgem.