EL MESTRE QUE VA PROMETRE EL MAR

Abans d’acabar el 2023 vaig anar al cinema per veure “El mestre que va prometre el mar”.

És una molt bona pel·lícula, crua i bonica alhora, però que em fa pensar en el moment actual, tant pel creixement preocupant, molt preocupant, de l’extrema dreta com de la irracionalitat que estem vivint en aquests moments dins el col·lectiu docent. Cert que l’administració crea frustració i desencís i no mostra tenir les idees clares de cap on vol que vagi l’educació, però això no justifica per res, repeteixo, per res, els missatges que inunden les xarxes ridiculitzant metodologies on l’alumne és el centre de l’aprenentatge i que, mostradament, han millorat el procés d’ensenyament-aprenentatge des de fa uns 100 anys.

Realment fa mal veure com es parla de Montessori sense tenir ni idea de la seva importància, de la mateixa manera que es parla del treball per projectes com si fos una pèrdua de temps. Ara hauríem d’afegir la demonització de “les pantalles” i aquí torna a entrar tot: internet, les tac, els mòbils… oblidant que poden tenir el mateix ús que en el seu moment va tenir la impremta de Freinet.

Sincerament, no ens podem permetre fer passos enrera en cap dels sentits, pedagògicament tampoc.

Aprofitant que encetem any desitjo per aquest 2024 encerts i ganes per millorar l’escola. També reflexió docent per no caure en missatges retrògrades que s’apropen a ideologies molt, i molt preocupants.

I una recomanació, mireu aquest film del tot necessari. Recuperar la memòria històrica d’Antoni Benaiges no és només un fet de justícia, és una necessitat pedagògica en aquests moments.

Tant de bo no quedin frustrades més promeses ni somnis a la canalla!

 

El món dels llibres Harry Potter

Aquesta setmana he rebut un correu de la Sabina Redondo, em deia que ha recollit tot el treball creat en el projecte telemàtic “El món dels llibres” en una web: https://projecteslectura.wordpress.com/

La veritat és que ha estat emocionant recordar les hores de feina, la xarxa creada, les cares dels nens i nenes quan rebien missatges en els fòrums tot parlant de la lectura del llibre de Harry Potter… realment aquest projecte va ser màgic.

He d’agrair a la Sabina Redondo que hagi volgut recuperar l’esperit d’aquest projecte telemàtic. Amb ella vaig fer el  llibre “Projectes telemàtics a l’educació primària: un recurs per transformar l’escola“, parlàvem precisament de cooperació i escoles obertes i connectades, llavors era innovador, però ho continua sent.

No perdem doncs les ganes de transformar l’escola ni de fer xarxa. Gràcies per compartir Sabina!

Més informació sobre Projectes telemàtics.

LA PREHISTÒRIA AMB STEAM?

Des de ja fa un temps a l’escola hem  decidit iniciar-nos  en la metodologia del treball globalitzat, concretament en l’aprenentatge basat en projectes (ABP).

En aquest context i de forma interdisciplinar les àrees tecnològiques i artístiques, conjuntament amb l’imprescindible àmbit lingüístic, es barregen tot trencant la “barrera de les matèries”  per poder explicar el món que ens envolta, i és aquí on apareix la idea d’ STEAM (Science -ciència-, Technology -tecnologia-, Engineering -enginyeria-, Art -art- i Mathematics -matemàtiques-).  Un  plantejament metodològic que integra la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i la matemàtica des d’una perspectiva estètica, incloent per tant la creativitat a través de les arts, tant si aquestes són plàstiques com musicals.

Amb aquesta idea ens hem iniciat amb les STEAM en el desenvolupament del projecte de la Prehistòria a 5è:

  • Després de les indagacions fetes per l’alumnat sobre el repte plantejat (la demanda d’una arqueòloga) ve el moment de transformar la informació cercada.
  • L’objectiu final és fer una exposició a l’escola però utilitzant varietat d’eines TIC i STEAM, d’aquesta manera han sorgit diferents productes per explicar les diferents etapes de la prehistòria, des de reproduccions de pintures rupestres creant els colors de forma natural, presentacions amb el drive, esquemes i mapes mentals col·laboratius, models utilitzant la robòtica, maquetes per dissenyar els habitatges, programes de ràdio…

Ens queda encara molt per aprendre, però crec que  anem per bon camí i de ben segur els nens i nenes ens mostraran les possibilitats de l’evolució TAC-STEAM.

QUAN ACABA UN CURS

El curs 2016-17 ja ha acabat, i com sempre toca fer balanç.  La veritat és que la Núria Cervera ja ho ha explicat molt bé en el seu post per tant no em repetiré, simplement reforçaré la idea que treballar per projectes a Cicle Superior dóna molts i molts bons resultats.

Projectes com l‘Apadrina, Patrimonia’m,  Canta i explica seguint el model pedagògic de Classe Inversa o  el Projecte compartit Expliquem el barri amb el Camp d’Aprenentatge reforcen la idea que treballant d’aquesta manera l’alumnat s’empodera i és realment protagonista del seu aprenentatge: Els nois i noies saben que estan aprenent i saben que estan treballant. Realment quan treballes així es crea un ambient  a l’aula on els nens i nenes perceben que creiem en ells i en les seves possibilitats. Diria que és un ambient “màgic” on l’alumnat i el professorat s’engresca i caminem junts, on el treball col·laboratiu és la base alhora que els nens i nenes creixen en autonomia.

És una llàstima, però no tothom ho entén així, i aquest final de curs ha estat dur, no és agradable veure com es prenen direccions allunyades d’aquesta línia, fins i tot es mira de trencar metodologies i projectes existents que funcionen, que han rebut el reconeixement de la societat però que internament, des de certes direccions s’intenten minimitzar i eliminar. Mai havia viscut un claustre, demanat per més de la tercera part del professorat, on assistís l’inspector per petició de direcció i haver de sentir frases lapidàries com: “no està demostrat que treballant amb projectes els alumnes aprenguin”… se’t queda la cara de  😯

En fin, dedicat a qui pensa d’aquesta manera, unes frases i un enllaç sobre Neuroeducació (La Neuroeducació és una nova disciplina que neix de la interacció entre les Neurociències (com funciona el cervell), la Psicologia (com funciona la ment i la conducta humana) i l’Educació (com funcionen els processos d’ensenyament-aprenentatge).

“Diversos estudis han demostrat que només aprenem allò que ens crida l’atenció i allò que ens genera emoció al ser après. Que l’exercici físic i dormir bé faciliten de forma clara i directa l’aprenentatge i la consolidació de la memòria. Que aprenem més de forma grupal que individual, i que el bon humor, entre molts altres factors, facilita l’aprenentatge. Molts d’aquests coneixements no són nous els mestres ja les apliquem, però la Neuroeducació ens facilita l’evidència científica i ens explica perquè és així.”

Perquè sí, si que està demostrat, els nens i nenes aprenen i molt!

Més informació sobre neuroeducació i ABP (aprenentatge basat en projectes).

Aquí alguns exemples: