Aquest dia 6, dia de reis, el País ens ha regalat amb una notícia impactant, però del tot necessària publicar: Creix la Barcelona pobre.
En un gràfic molt bo podem veure quins són els barris que estan per sobre de la renda mitjana de Barcelona (situada en 100) i quins estan molt per sota.
L’anàlisi que Clara Blanchar fa en l’article és molt bo, destaco aquí algunes de les frases:
“Tomando como índice de renta familiar el 100, en los extremos del listado figuran Can Peguera (34) y Pedralbes (241). O sea, una familia de Pedralbes dispone de siete veces más renta que una de Can Peguera, el barrio de las llamadas “casas baratas”, levantado para alojar a los trabajadores de la Exposición de 1929, lo gestiona el Patronato Municipal de la Vivienda, que ofrece los pisos a familias en situación muy precaria. Los datos de cinco años atrás demuestran cómo la situación de unos mejora y la de los otros empeora. En 2008, la renta familiar en Pedralbes era de 194 y la de Can Peguera de 52.”
“Desde la Coordinadora de Asociaciones y Entidades de Nou Barris, Albert Recio, explica que el último número de la revista La Veu del Carrer, que edita la FAVB, también pone el foco en el distrito en un artículo que peina las inversiones municipales por distritos. “Hay un paralelismo entre la degradación de la renta y las inversiones municipales”
Afageixo al seu anàlisi les conclusions que arribo tot mirant aquestes dades:
1- Portem temps parlant de Ciutat Vella, amb la idea d’unificar territori evidentment, però cal tornar a parlar del RAVAL, és l’únic barri del districte que està per sota de 75, concretament la renda de la seva gent està a 64. Si compto que últimament al barri del Raval ha anat a viure gent amb un nivell adquisitiu més gran, sobretot gent estrangera, però d’Europa, que viu en pisos per temporada, i que segur que ha fet pujar la renda, arribo a la conclusió que el grau de misèria del barri on treballo fa tremolar. Cal per tant reivindicar el Raval, des de tots els agents socials de Barcelona, però especialment dels de Ciutat Vella, per tal de com a mínim, posar-se al mateix nivell que els barris del districte.
2- Nou Barris és el gran terreny abandonat de la ciutat. Allà no hi ha “guiris” que facin pujar la renda, per tant les dades són del tot reals. La renda de Can Peguera, a 34, o de Baró de Viver a 38, de Ciutat Meridiana a 51, etc, etc…. ens han de fer replantejar que coi està passant, i posar remei ja a aquesta situació.
3- Fa temps estem parlant de creuar línies vermelles… en el mapa es veu molt clar les que ja s’han traspassat, són en vermell precisament els barris que estan per sota de 75, evidentment el sud i la perifèria de la ciutat. Són també, o coincideix, els barris on menys infraestructures públiques hi ha, els més abandonats.
4- Són 28 barris per sota de 75. 26 més que no arriben a la mitjana de la ciutat = 54 barris per sota de la mitja de la ciutat.
5- 19 barris per sobre de la mitjana, només 19 barris.
6- És de calaix que podem arribar a la conclusió que la majoria, la immensa majoria de la ciutat viu per sota de la mitjana. La situació per tant és molt greu.
7- Si mirem les dades que l’article ens diu, ens adonem que no només és certa la frase que la crisi no castiga a tothom igual, si no que a uns i a unes ens castiga i a d’altres els premia. Si no, com s’explica que la renda de certs barris (els de la zona alta) pugi i els de zones d’extraradi baixi?… i baixi tant?!
8- Per tenir més dades podem veure la comparativa de barris de l’ajuntament. D’entrada he de dir que el que més m’ha sobtat ha estat descobrir com el meu barri: Sants-Badal té la densitat més alta de la ciutat. He de dir també que ara, en aquests moments, volen treure l’únic CAP que tenim. Podeu comprovar també els pocs recursos que tenim.
9- Visc en un barri pobre, o empobrit, per sota de la mitjana de la ciutat: Sants-Badal. Treballo en un barri pobre i empobrit, el Raval, molt per sota dels barris del seu districte i dels més baixos de la ciutat amb una esperança de vida molt per sota també. I he de dir que estic indignada, no hi ha dret! El mapa està bé, però són números. Quan surto al carrer no veig números, veig persones: nens i nenes, mares, pares, avis, àvies, immigrants, autòctons… persones.
I aquí el mapa i més dades per si volem indignar-nos més:
Pla de futur del barri Sants-Badal
Informes estadístics de Barcelona
