Arxiu d'etiquetes: Biologia

Bioimatges 2013

General, ,

La Comissió de Biòlegs Docents del Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBC) anima tots els alumnes de secundària i primària (cicle mitjà i superior) de Catalunya i als seus mestres i professors a participar al concurs Bioimatges 2013.

La principal finalitat és disposar d’una col·lecció de fotografies de temàtica biològica que es podrà consultar a través de la web www.bioimatges.net i preparar una exposició itinerant de fotografia biològica.

Podran participar tots els alumnes de primària (cicle mitjà i superior) i secundària de Catalunya, els professors, altres ciutadans interessats en aquesta temàtica i els biòlegs col·legiats. Cada participant podrà concursar únicament amb dues fotografies, i no podrà participar a dues categories diferents.

El tema de les fotografies haurà d’estar relacionat amb la biologia, es podrà mostrar el món viu tant a nivell ecològic, paisatgístic, d’organisme o cel·lular. No s’acceptaran fotografies de nius i pollets. Si bé s’acceptaran imatges d’animals en captivitat la qual cosa s’haurà d’indicar a la descripció de la fotografia. Les imatges seguiran el Codi Ètic de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura: www.fotografsnatura.blogspot.com/2009/12/codi-etic-per-fotografs-associats-la.html.

Les fotografies podran ser en blanc i negre o color, tant d’origen analògic com digital. Hauran de tenir prou qualitat per imprimir-les en paper fotogràfic. Els originals s’enviaran a través de la pàgina web del concurs www.bioimatges.net.

Les fotografies s’han d’enviar abans del 31 d’octubre de 2013 a les catorze hores.

Aquí pots veure totes les ganyadores de la última edició, en 2011 (es convoca cada dos anys):

Troba tota la informació aquí »

XIII Matinal de l’Evolució

General, , , , , , , , ,

El passat dissabte 11 de maig va tindre lloc aquesta jornada d’actualització científica per al professorat de Secundària i Batxillerat al Jardí Botànic de la Universitat de València (UV), consistent en tres xerrades i un debat final amb els ponents, moderat per Juli Peretó, professor de Bioquímica i Biologia molecular de la UV.

Després de les paraules de benvinguda de María José Lorente, Manuel Serra i Javier Lluch, en nom del Rectorat per a la Incorporació a la Universitat, l’Institut Cabanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) i el Deganat de la Facultat de Ciències Biològiques de la UV, respectivament, va tindre lloc la comunicació d’Anna Albiach, amb un títol ben suggerent: De primats peluts, primats pelats i primats amb plomes. Investigant l’evolució de la cognició. L’Anna ens va presentar un estudi d’etologia comparada entre primats i còrvids, per tractar de contrastar el nivell d’aprenentatge i cognició en les espècies estudiades, així com també una comparativa entre primats i humans de fins a quatre anys. Els experiments es basen en l’obtenció d’una recompensa (un aliment, en la major part dels casos) si es realitza la tasca adequada (triar la tira de paper correcta, per exemple), i comprovar si hi ha una millora en els encerts al llarg dels assajos, és a dir, si hi ha aprenentatge. Les conclusions, a vegades sorprenents, obren nous interrogants i portes a futures investigacions.

Vídeo en què un corb fa servir un instrument com a eina mostrant la seua capacitat d’aprenentatge i cognició, que va servir d’inspiració a la investigació que compara els primats amb els còrvids (d’aquí allò de “primats amb plomes”).

Raquel Ortells, en Ecologia evolutiva i cicles vitals, ens parlà de l’alternaça entre la reproducció sexual i asexual en organismes planctònics com els rotífers o la puça d’aigua (Daphnia sp.) i els factors que indueixen un o altre tipus de reproducció. La reproducció partenogenètica, que únicament dóna lloc a femelles, és més ràpida que la sexual però no assegura la diversitat, fonamental en ambients canviants com les llacunes estacionals, i no genera formes de resistència: els ous sexuals, que queden soterrats entre els sediments i poden eclosionar fins i tot dècades desprès d’haver-se format, i en condicions favorables, el que permet la pervivència del grup. Així, la reproducció sexual hauria d’ocórrer idealment just abans de que arriben les condicions ambientals desfavorables. Aquesta està induïda per la densitat poblacional: les femelles fabriquen una glicoproteÏna que és detectada com un senyal d’un número elevat d’individus, i al que es respon mitjançant la reproducció sexual, normalment de forma progressiva (no totes les femelles a l’hora), el que augmenta la probabilitat d'”encertar” el moment idoni. Estudiar els ous de la columna de sediments és una manera de reconstruir la microevolució d’una població, “ressucitant” els ous de les capes més profundes (més antics).

Continua la lectura de XIII Matinal de l’Evolució →

II Jornada de la Biologia a l’Ensenyament

General, , ,

Organitzada per la Societat Catalana de Biologia i per la Universitat de València, el passat dissabte 20 d’abril es va celebrar a l’Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de la ciutat de València la II Jornada de la Biologia a l’Ensenyament. Va ser una interessant trobada entre professionals de l’ensenyament i el món de la Biologia per intercanviar experiències i conèixer noves activitats i metodologies que fan servir alguns companys, en la que es van presentar una sèrie de comunicacions orals.

Raquel Ortells, del Departament d’Ecologia de la Universitat de València (UV), va presentar un joc que modelitza la selecció natural a la matèria de Biologia al primer curs del grau de Químiques, en grups de quinze a vint alumnes. L’escenari del joc són fotografies, preferiblement a color i mida gran, de distints ecosistemes (desert, selva tropical, glacera…) sobre les que es situen quaranta petites fitxes de distints colors que representen varietats d’individus d’una mateixa espècie. D’aquestes fitxes, situades a l’atzar sobre la imatge de l’ecosistema, vint són eliminades per un depredador visual que consumeix preferiblement aquelles més vistoses, les que tenen un color que destaca més sobre el seu fons. A continuació la població es reprodueix, de forma que els estudiants fiquen una fitxa del mateix color al costat de cadascun dels supervivents. L’operació es repeteix successivament fins que s’observa com determinats caràcters desaparèixen o d’altres es fixen a la població, per exemple. El joc pot complicar-se simulant mutacions (introduint una nova fitxa d’un color aleatori al joc), migracions, o colls d’ampolla, per exemple.

Des de l’Escola PIVE de Tona (Osona), Isabel Sirerol va presentar un interessant projecte per, a través de l’estudi de les aigües sulfuroses al seu entorn, introduir conceptes com el cos humà, la contaminació, o fins i tot la història de la població, al nivell de 3r ESO. El projecte inclou una reunió conjunta amb l’alumnat de 2n de Batxillerat, en què s’intercanvien coneixements i els de 3r aporten les mostres d’aigua que han agafat.

Seguint els passos de Leeuwenhoek, Belén Garrido i Matilde Barcía, del Col·legi Guadalaviar de València, presenten un projecte per elaborar un senzill microscopi òptic com el que aquest precursor de la microscopia va fer servir per realitzar les seues observacions. A partir de capil·lars de vidre els alumnes de 4t ESO i 1r de Batxillerat obtenen lents esfèriques que col·loquen posteriorment entre dues plaques foradades i que permeten observar preparacions microscòpiques. L’elaboració de la lent de vidre mitjançant una flama al laboratori és la part crítica de l’activitat, ja que aquesta ha de tenir un diàmetre d’un o dos mil·límetres com a màxim i no ha de presentar bombolles d’aire. Aconseguir les lents, diuen les ponents, pot costar tres o quatre sessions de laboratori. Malgrat això, el resultat és realment espectacular. Com a alternativa es pot usar uuna gota d’aigua com a lent, tot i que no s’aconsegueixen tants d’augments.

L’activitat presentada per Carlos Giménez, del C. Sant Gabriel de Viladcans, proposa fer servir eines informàtiques per cercar informació en bases de dades moleculars a la Biologia de 2n de Batxillerat. En concret, seqüències d’aminoàcids i nucleòtids i relacionar-les amb les corresponents proteïnes o fragments d’ADN, respectivament. Carlos va proposar un exercici on els alumnes, per parelles, havien d’identificar tres seqüències d’aminoàcids trobades a unes mostres d’hamburguesa, a través d’una guia que els explica el procediment per cercar aquesta informació. L’objectiu d’aquest cas concret era conèixer si hi havia frau alimentari en l’origen de la carn i aquesta procedia efectivament d’on indica l’etiqueta. A més, l’alumnat havia de respondre quins passos hauria d’haver fet el professor per arribar a elaborar l’activitat: conèixer l’eina de cerca informàtica, plantejar un context, buscar les seqüències de les proteïnes per les que es vol demanar… i, a continuació, proposar-ne ells una nova activitat.

María Ángeles Raduán, del Departament de Zoologia de la UV, va mostrar un mètode per identificar aus, petjades i excrements, a través d’una guia virtual.

Continua la lectura de II Jornada de la Biologia a l’Ensenyament →

Llegir ciència per Sant Jordi

General, , , , ,

Contes de microbis Arthur Kornberg

Arthur Kornberg (1918-2007), autor d’aquest llibre, va ser un bioquímic nord-americà guanyador del premi Nobel de fisiologia i medicina de 1959. L’origen d’aquests Contes de microbis es remunta a la dècada de 1950, quan Kornberg explicava als seus tres fills contes que anava inventant sobre microbis i malalties. Unes dècades més tard, va narrar aquelles històries als seus néts, però va fer-ho amb un altre format: construint rodolins i altres versos fàcils i ficant en cada història el nom d’algun nét o néta o d’algun cosí dels seus nets.
Recitar aquests rodolins i versos amb rima senzilla és una manera entretinguda d’introduir-se en el món de la microbiologia, i aprendre què són i que fan els microbis. És un llibre molt especial, fruit de l’amor a la família i a la ciència de diverses persones.

Pots trobar una mostra de 28 pàgines al web de l’editorial »
Llegeix el comentari al bloc de La lectora corrent »

Herbari. Viure amb les plantes Daniel Climent i Ferran Zurriaga

El cactus, la figuera, el llentiscle o la garrofera són algunes de les plantes que ens envolten i que formen part de la nostra vegetació. Mètode, a través de la seua monografia, ha volgut reivindicar la bellesa i importància d’algunes d’aquestes espècies; les ha recopilat en una obra de gairebé tres-centes pàgines que combina articles de botànica amb fotografies de la natura que de ben segur agradarà als amants de les plantes.

Enllaç al web de la publicació de la Universitat de València »
Llegeix el comentari al bloc de La lectora corrent »

Càncer, trasplantaments i clonatge

1r BAT, 2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, , , , ,

Per Dayana Zambrano i Maria Diaz

Un tractament innovador fa remetre en adults una leucèmia molt greu
Un tractament que altera genèticament les pròpies cèl·lules immunes d’un pacient per combatre el càncer, anomenada teràpia cel·lular, ha estat efectiva per primera vegada en un pacient amb leucèmia. Aquest tipus de càncer agut va remetre en un adult tot i haver estat resistent al tractament amb quimioteràpia i de deixar molt poca esperança de vida. Els investigadors expliquen que els símptomes de leucèmia en el pacient van desaparèixer als 8 dies del tractament.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/03/20/actualidad/1363807505_128722.html

Les proves per fer el diagnòstic
Per fer un diagnòstic, s’han d’observar els símptomes del pacient (febre, dolor, erupcions cutànies, etc.). Anomenem diagnòstic la determinació de la malaltia o afecció que causa aquests símptomes. Per fer el diagnòstic s’utilitzen diversos mètodes:
L’exploració física (observació i palpació de parts del cos, auscultació del cor i de l’aparell respiratori, etc.). Les anàlisis (habitualment de sang o d’orina). Els mètodes de diagnosi d’imatge (radiològics, ecogràfics, etc.). Les biòpsies (extracció i anàlisi de mostres d’òrgans o teixits.

Continua la lectura de Càncer, trasplantaments i clonatge →

La reproducció assistida i la bioètica

1r BAT, 2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, , , , , , , , , , ,

Per Marc Aleixandri Pla i Nathaly Contador Tàpia

Notícia: El 100% dels pacients amb hemofília majors de 40 anys tenen problemes de mobilitat

Experts reunits en el 28º Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Trombosi i Hemostàsia reclamen una major atenció a aquesta malaltia.

– A Espanya, al voltant de 3.000 persones pateixen la malaltia, catalogada com “rara”.
– La seva complicació més comuna és l’artropatia hemofílica, que pot arribar a destruir per complet les articulacions afectades.
– L’hemofília requereix una atenció multidisciplinària i una major formació del pacient i el seu entorn, que han de conèixer molt bé la patologia per actuar de manera eficaç en situacions de risc.
– L’increment de l’arsenal terapèutic en aquest camp suposarà un avantatge per a les persones amb hemofília, incloses les afectades pel dèficit del factor XIII, per a les quals Novo Nordisk ha desenvolupat el primer tractament recombinant, que es distribuirà en breu a Espanya.

L’hemofília és una malaltia catalogada com “rara”, que, a Espanya, pateixen aproximadament 3.000 persones. Es caracteritza pel dèficit dels factors VIII o IX de la coagulació, la qual cosa impedeix que aquesta es produeixi correctament i provoca hemorràgies. La seva complicació més comuna és l’artropatia hemofílica, produïda pels sagnats en les articulacions (hemartrosi). Tant és així que el 100% dels pacients amb hemofília majors de 40 anys tenen entre una i tres articulacions seriosament afectades, amb els consegüents problemes de mobilitat.

Continua la lectura de La reproducció assistida i la bioètica →

Exposició: “Fites tecnològiques”

1r BAT, 2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, , , , , , ,

Des d’avui dijous podem visitar a l’entrada del nostre centre l’exposició itinerant “Fites tecnològiques”, formada per 30 panells que presenten l’evolució dels avenços i els reptes tecnològics actuals des de la mirada de la química i estan agrupats entorn a quatre temàtiques científiques. Es pot accedir al pdf de cadascun dels blocs temàtics:

  1. Energia i transport
  2. Informació i comunicació
  3. Salut i medicina
  4. Alimentació i agricultura

El contingut de l’exposició prové de la presentació “Technological Milestones”, de l‘American Chemical Society i ha estat traduït al català per la Societat Catalana de Química (SCQ) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’exposició pertany a la Universitat de Vic i s’incorpora durant el curs 2012-13 al servei de préstec del CESIRE-CDEC (Departament d’Ensenyament) per gestionar la seva itinerància en una col·laboració entre les tres entitats.

Les malalties infeccioses

1r BAT, 2n BAT, 3r ESO, , , , , , , , ,

Per Samuel Bertomeu i Cristina Torta

La malària

La malària és causada per un protozou, aquest protozous infecten cèl·lules del fetge i eritròcits de la sang, es reprodueixen al seu interior fins que surten i trenquen les cèl·lules, aquest trencament d’eritròcits provoca episodis cíclics de febre intensa, anèmia i calfreds, la melsa s’inflama per la proliferació de cèl·lules defensives.

Es transmet a traves de un mosquit de gènere Anopheles, aquest pica una persona, amb la sang xucla el protozou el qual es reprodueix sexualment als intestins i originen cèl·lules que van a parar a les glàndules salivals del mosquit. quan pica a una persona, juntament amb la saliva injecta les cèl·lules que la infecten.
La malària es pot curar amb medicament antipalúdics tot i que als llocs on és originaria és habitual la reinfecció.

El millor mètode és evitar les picades de mosquits. El mes econòmic utilitzar mosquiteres ruixades amb insecticida.

També hi ha altres malalties transmeses per insectes, com la febre groga, la febre del Nil occidental, la malaltia de Lyme les quals les paparres son les transmissores… Al nostre país de moment aquestes malalties només es donen de manera anecdòtica.

Els grans reptes actuals de les malalties infeccioses

Diverses malalties infeccioses continuen afectant matant milions de persones a tot el món. l’OMS es va centrar en les sis malalties mes preocupants: còlera, la pesta, la febre recurrent, la verola, el tifus i la febre groga. La tuberculosi, que abans era un problema gravíssim, semblava controlada al descobriment de l’estreptomicina i altres fàrmacs. En els anys següents, l’OMS va aconseguir avenços com l’eradicació de la verola. Aquests avenços es van acabar a causa de la constatació de molts microorganismes patògens eren cada vegada més resistents als fàrmacs i , sobretot, a causa de l’aparició sobtada de noves malalties com la sida.

Continua la lectura de Les malalties infeccioses →

Benvinguts al nostre petit herbari

1r ESO, 2n ESO, ,

Durant la primera meitat del curs 2012-2013 alumnes de 2n ESO han elaborat un petit herbari virtual. Seguint unes pautes, cada alumne ha triat una espècie vegetal que ha fotografiat i de la qual ha buscat una informació que aquí s’exposa. El resultat han estat 45 espècies de 30 famílies distintes, entre les que trobem plantes ornamentals, silvestres, conreades, autòctones, exòtiques… Aquí en tens una petita mostra:

Pots trobar-les a partir de la barra de cerca a dalt de tot d’aquesta pàgina, a la dreta del nom del bloc, introduint-hi el criteri de cerca: nom comú o científic, per exemple. També segons la família a la qual pertany de les llistades a continuació: