Arxiu d'etiquetes: Setmana de la Ciència

Premis de la Setmana de la Ciència 2024

ESO, ,

Durant la Setmana de la Ciència s’han dut a terme diverses activitats per iniciativa del professorat de Ciències: pòsters científics, podcasts, monòlegs científics…, algunes de les quals han estat mereixedores de premi: un diploma, un xec per a adquirir material escolar i un estoig. L’alumnat guardonat en l’edició d’enguany ha estat el següent:

  • A primer d’ESO: Rihanna Franch Piñol, Berta González Escrivà i Julieta Verdiell Verdiell del grup A; Joan Antó Martínez, Laia Fabra Royo i Nil Ortí Saban del grup B; Ainoa Daria Furtuna Stan, Paula Giménez Miró i Laura Hidalgo Castell del grup C i Wiame Marjaoui, Adam Maureso Bezza, Isaac Redó Moreno i Asier Tomàs Guillen del grup D.
  • A segon d’ESO: Marc Fabregat Fumadó, Eric Martínez Benito, Hugo Ramos Pitarch i  Pedro Juan Salvador Herrero del grup C i Maite Arnau Vidal, Arnau Martin Verge, Ainhoa Mateos Bonet, Ariadna Miralles Ibáñez, Rayyan Ouzakar, Mariona Oviedo Añó i Eduard Darius Trofin del grup D.
  • A tercer d’ESO: Joana López Rovira del grup A i Idoia Jornet Roé, Júlia Miró Garcia i Olga Fatou Ndiaye Pérez del grup B.
  • A quart d’ESO: Sara Caballé Fandos i Mar Casanova Franch, del grup A.

Enhorabona a totes les persones guardonades!

Conferència sobre riscos geològics

1r BAT, 3r ESO, , , , , , ,


El dijous dia 14 de novembre, amb motiu de la Setmana de la Ciència, l’enginyer geòleg Joaquim Roset ens ha visitat per parlar-nos dels riscos geològics del nostre entorn. Aquesta xerrada ha estat adreçada a l’alumnat de tercer d’ESO i primer de Batxillerat de Geologia i Ciències Ambientals, els quals han pogut conèixer millor quins són els principals riscos als quals estem exposats: inundacions, esllavissades, caigudes de blocs, col·lapses i esfondraments, entre d’altres, i quines són les mesures preventives.

L’objectiu principal de la sessió ha estat conscienciar-nos de la magnitud que poden tenir aquests riscos i les seves afectacions, posant d’exemple les greus inundacions del País Valencià de fa unes setmanes. Ha mostrat algunes imatges amb foto aèria de la cartografia de les zones inundables i hem pogut observar la gran quantitat d’edificis que s’han construït en aquestes zones així com la manca de mesures preventives en els barrancs adjacents, fets que han causat aquesta gran catàstrofe.

Per finalitzar, el tècnic ha fet palesa la importància de l’ordenació del territori, la senyalització i les actuacions in situ de les zones avaluades, com a mesures principals per salvar vides.

Podem crear òrgans artificials al laboratori?

General, , , , , ,

Gloria Gallego Ferrer és doctora en Enginyeria Industrial i Catedràtica a la Universitat Politècnica de València. Porta anys investigant com regenerar òrgans i teixits per evitar les problemàtiques associades a les pròtesis i els trasplantaments. A la seua intervenció al cafè científic, ha presentat les seues investigacions a partir de casos concrets: la regeneració de cartílag articular de genoll en ovelles, la implantació in situ mitjançant hidrogels injectables, la recerca cap a la creació d’òrgans sobre bastides protèiques o la impressió en tres dimensions utilitzant “tintes” amb distints tipus cel·lulars, entre d’altres.

L’exposició, molt clara i ben estructurada, ha captat l’interès de l’audiència i ha facilitat la comprensió de conceptes i processos complexos. La conferència ha conclòs amb l’esperançador missatge que els avenços en medicina regenerativa van a bon ritme i són molt prometedors. La conversa ha seguit a l’entrada de l’Institut on, entre cafè i pastes, el públic assistent ha pogut conversar entre sí i adreçar a Gloria les seues impressions i dubtes sobre un tema que ha generat molt d’interès.

El crebalòs i d’altres grans ocells dels Ports

1r ESO, , , , ,

Les Terres de l’Ebre es troben en un entorn natural privilegiat, entre dos parcs naturals de primer ordre: el Parc Natural del Delta de l’Ebre i el Parc Natural dels Ports. Entre les espècies que podem trobar a aquest últim, destaquen les aus rapinyaires. N’hi ha de grans i de petites, de diürnes i de nocturnes, de caçadores i de carronyaires. Dintre d’aquest últim grup, la conferència s’ha centrat en els voltors.

Als Ports es poden veure voltors comuns i aufranys. Ja no hi ha voltors negres i de crebalosos se’n poden tornar a veure, un segle després de la seua extinció als Ports, gràcies a un ambiciós programa de reintroducció que es va engegar al País Valencià i al qual s’han unit altres administracions en un esforç comú per protegir aquesta espècie. En una xerrada plena de detalls i anècdotes d’aquestes increïbles criatures, que ha passat per totes les aules de primer d’ESO, Víctor Reverté, enginyer agrònom i comunicador ambiental del Parc Natural dels Ports, ha mantingut l’interès i ha promogut la participació de l’alumnat.

Aquesta activitat, que forma part de la programació per la Setmana de la Ciència del Departament de Ciències Naturals, és l’avantsala de la sortida de camp que l’alumnat de primer d’ESO realitzarà a La Sénia durant la tercera avaluació a la matèria de Biologia i Geologia.

 

Open brains

Batxillerat, , , , ,

David Bestué és biòleg i doctor en Neurociència per la Universitat de Barcelona. I a través de la iniciativa Open Brains, juntament amb el també biòleg i doctor Daniel Duque, es dedica a la divulgació. Aquest dijous ha conduït un taller que forma part de les activitats organitzades amb motiu de la Setmana de la Ciència, adreçat a l’alumnat de Biologia de Batxillerat.

La sessió ha començat amb experiments senzills sobre com el cervell interpreta il·lusions òptiques, per concloure que la nostra percepció de la realitat és resultat d’una adaptació evolutiva. Aquesta percepció, que ha estat adaptativa durant generacions, pot deixar de ser-ho quan les condicions de l’entorn canvien. Aleshores ha plantejat un experiment d’eye-tracking: una experiència que permet resseguir els ulls. L’alumnat, dividit en dos grups experimentals, ha visionat una mateixa escena, fixant-se inconscientment en detalls distints en funció d’un estímul subliminar diferent per a cada grup.

El taller ha finalitzat amb un últim experiment que ha ficat de manifest els biaixos de l’alumnat i que ha donat peu a la reflexió de com l’ambient pot condicionar la percepció i com podem vèncer els prejudicis si entenem el funcionament del nostre cervell.

Taller científic i visita al Museu de la Ciència de Barcelona

1r BAT, , , , , ,

La jornada ha començat amb una activitat al planetari del Museu. Sota una cúpula que projectava el cel estrellat, Ramon, el responsable de l’activitat, ha anat explicant el moviments del planeta Terra a través d’animacions i simulacions, així com els experiments que, al llarg dels segles, han contribuït a adquirir aquest coneixement.

Posteriorment, i després d’un temps per esmorzar, l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat ha participat a una breu visita guiada per part de les instal·lacions de l’exposició permanent del Museu. A continuació ha tingut lloc el taller científic, en el qual han dut a terme una tècnica d’identificació de proteïnes mitjançant la utilització d’anticossos: ELISA, per les seues sigles en anglès. La motivació: identificar, entre dues candidates, quina podria servir més eficaçment per elaborar una vacuna contra la malària.

Després de dinar, l’alumnat ha fet un recorregut per l’exposició del Museu i ha finalitzat així una jornada dedicada a la ciència que inaugura enguany el programa d’activitats amb motiu de la Setmana de la Ciència.

Cafè científic amb Gloria Gallego-Ferrer

General, , , , ,

Un any més, a l’Institut Ramon Berenguer hi ha una cita amb la divulgació a travès del cafè científic que organitza el Departament de Ciències Naturals amb motiu de la Setmana de la Ciència, que enguany té com a fil conductor l’ètica en la ciència i la tecnologia.

La Doctora Gloria Gallego-Ferrer serà la protagonista d’aquesta edició, amb una conferència sobre la possibilitat d’obtenció d’òrgans humans al laboratori. Serà el dia 11 de novembre a les 16:30 h a la sala d’actes de l’Institut, en un acte obert a tothom.

Les malalties com l’artrosi, desgast del cartílag articular dels malucs o genolls, o les fractures òssies, són actualment tractades amb la implantació de pròtesis de materials metàl·lics. Aquestes teràpies són molt invasives i tenen els inconvenients de que solen sofrir fractures i alliberen partícules de desgast, que fa que hagen de ser substituïdes al llarg de la vida del pacient. Quan aquestes malalties afecten al funcionament d’òrgans (ronyó, cor, fetge…), la solució és la donació d’òrgans. La manca de donants fa que els pacients moren en la llista d’espera. El rebuig immunològic de l’òrgan del donant obliga a prendre medicació de per vida amb efectes secundaris. El món de la medicina regenerativa amb l’ús de cèl·lules mare, la bioimpressió d’òrgans i teixits i la descel·lularització d’òrgans està revolucionant el món de la medicina. Emprant cèl·lules del propi pacient i materials biodegradables evitem el rebuig immunològic i la permanència de materials estranys al cos. Podem fer medicina personalitzada adaptada a les necessitats del pacient regenerant el seus teixits i òrgans. En aquesta xerrada ens preguntem si és possible crear òrgans artificials al laboratori per a solucionar malalties evitant els problemes de les pròtesis i la donació d’òrgans plantejant els nous reptes de la medicina i el futur dels òrgans artificials.

La Professora Gloria Gallego-Ferrer és Catedràtica al Centre de Biomaterials i Enginyeria Tissular de la Universitat Politècnica de València. A nivell nacional lidera el grup de Biomaterials de València del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina. Va ser governadora de la Junta de la Societat Europea d’Òrgans Artificials des de 2016 fins a 2022. Actualment és membre del Comitè Editorial de la revista científica International Biomaterials Advances. Ha dedicat la seua carrera investigadora al desenvolupament de nous biomaterials per a regenerar teixits i òrgans tals com el cartílag articular, l’os i el fetge. Ha participat en la generació de plataformes de cultiu cel·lular per al tractament del càncer medul·lar i sistemes d’alliberament de fàrmacs per al tractament de l’osteosarcoma.

El cafè científic està organitzat pel Departament de Ciències Naturals de l’Institut Ramon Berenguer IV i compta amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre, el Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili a Amposta i la Diputació de Tarragona. Podeu trobar tota la informació al web de la Setmana de la Ciència i al cartell promocional. Us hi esperem!

Setmana de la Ciència 2024

General,

Durant el mes de novembre se celebrarà a Catalunya la 29a Setmana de la Ciència. En el marc de la Setmana de la Ciència s’organitzen tot un munt d’activitats de divulgació de la ciència arreu del nostre territori. Jornades de portes obertes, activitats virtuals, exposicions, tallers científics…, una gran oferta científica en diferents formats a l’abast de tothom!

La Setmana de la Ciència s’adreça a tots els públics i té com a objectius fonamentals apropar la ciència i la tecnologia a la ciutadania i fomentar les vocacions científiques entre els més joves.

El fil conductor de l’edició d’enguany serà l’ètica en la ciència i la tecnologia. Les descobertes científiques i les innovacions tecnològiques tenen un gran impacte en la societat. Aquest fet planteja la necessitat de considerar els límits ètics en la recerca i la seva aplicació en àmbits com, per exemple, la biotecnologia, la intel·ligència artificial i també els recursos naturals, com ara l’energia o l’aigua, entre d’altres.

La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) que compta amb el suport de nombroses institucions i entitats en l’àmbit de la recerca i de la disseminació de la ciència i la tecnologia, a la qual ens unim el professorat del Departament de Ciències Naturals de l’Institut Ramon Berenguer IV amb les següents activitats:

  • 1r d’ESO:
    Conferència sobre el trencalòs als Ports els dies 8 i 11 de novembre
    Pòster científic Oceánicas
  • 2n d’ESO:
    Pòster científic + podcast
    Experiment a classe
  • 3r d’ESO:
    Monòlegs amb ciència
    Ral·li fotogràfic
    Conferència sobre riscos geològics el 14 de novembre
    Projecte al voltant de la pel·lícula The Martian
  • 4t d’ESO:
    Monòlegs amb ciència
    Ral·li fotogràfic
  • Batxillerat:
    1r: Visita i tallers al Cosmocaixa el 6 de novembre
    1r i 2n: Tallers de neurociència el 7 de novembre
    Geologia 1r: Conferència sobre riscos geològics el 14 de novembre
    Física i Química 1r: Fem ciència a casa
  • Públic general:
    Cafè científic amb Gloria Gallego-Ferrer l’11 de novembre a les 16:30 h
  • Lliurament de premis de la Setmana de la Ciència 2024

Tots els detalls del programa d’activitats per la Setmana de la Ciència a l’Institut Ramon Berenguer IV, aquí.

Premis de la Setmana de la Ciència 2023

General, ,

El dimecres 29 de novembre s’han lliurat els premis a les activitats presentades amb motiu de la Setmana de la Ciència. Enguany s’han donat premis a les següents categories:

Els guardons al ral·li fotogràfic a primer cicle d’ESO han estat per a Pol Ferreres Mulet i Clàudia Jornet Nicolau, de primer d’ESO. A segon cicle han rebut el premi Èrika Artells Prieto, Sara Caballé Fandos i Míriam Estudillo López, de tercer d’ESO, i Alba Serra Romero, de quart. El premi de Batxillerat ha estat per a Denisa Bonchis.

Els millors pòsters científics han estat els de Hugo Pérez Benito, Guillem Valldepérez Porres i Víctor Vidal Rollan, a primer cicle d’ESO, i de Mar Periche Bel, Jana Matuhen Fumadó i Adrià Porres Pérez, a segon cicle.

L’alumnat guanyador ha rebut un diploma i un val per material escolar. Enhorabona a tothom!

El trencalòs i altres voltors dels Ports

1r ESO, , , , ,

En una iniciativa educativa per apropar la riquesa natural de les nostres terres als més joves, l’educador ambiental Víctor Reverté ha ofert la conferència El trencalòs i altres voltors dels Ports. L’esdeveniment ha tingut lloc al nostre institut durant la Setmana de la Ciència els dies 13 i 14 de novembre i s’ha adreçat específicament als estudiants de primer d’ESO.

La xerrada, que s’ha centrat en la preservació i el comportament dels voltors al Parc Natural dels Ports, ha captat l’atenció dels assistents des del principi. Víctor Reverté, amb el seu profund coneixement i passió per la fauna local, ha proporcionat una visió fascinant de la vida d’aquestes aus rapinyaires i el seu paper crucial a l’ecosistema.

Un dels aspectes destacats ha estat l’explicació detallada sobre l’alimentació dels voltors i especialment del trencalòs. Víctor Reverté ha compartit anècdotes i dades reveladores sobre els seus hàbits alimentaris, destacant-ne el paper essencial en el control de poblacions d’altres espècies i el manteniment de l’equilibri natural al parc.

A més d’abordar aspectes biològics, l’educador ambiental també ha destacat la feina duta a terme en la conservació d’aquestes espècies en perill. Els esforços de preservació i els programes de reintroducció d’aus rapinyaires a la regió han estat temes clau, mostrant com la comunitat s’involucra activament en la protecció de la biodiversitat local.

La conferència ha estat especialment adaptada als estudiants de primer d’ESO, utilitzant un llenguatge accessible i exemples concrets per garantir una comprensió completa. A més, s’ha fomentat la participació activa dels joves, que han tingut l’oportunitat de plantejar preguntes i participar de la conferència.

La iniciativa ha estat molt ben rebuda per l’alumnat, que ha expressat el seu agraïment per l’oportunitat d’aprendre de manera pràctica sobre la fauna local. La conferència de Víctor Reverté no només ha il·lustrat la importància de la conservació, sinó que també ha inspirat un major interès i estima per la bellesa natural que els envolta al Parc Natural dels Ports.