Arxiu d'etiquetes: Biotecnologia

“Robots” biològics

Un equip de científics ha aconseguit construir mil·limètrics “robots vius”, acoblats a partir de cèl·lules de granotes i que podrien servir per subministrar medicaments, netejar residus tòxics o recollir microplàstics en els oceans. La descripció d’aquests “biobots” (o “xenobots”, pel nom científic de la granota, del gènere Xenopus) es publica aquest dilluns en un article a la revista PNAS, liderat per científics de les universitats de Vermont i de Tufts, ambdues als Estats Units. La investigació es basa en dos tipus de cèl·lules de la granota d’ungles africana: cèl·lules contràctils de cor (amb capacitat de moure) i cèl·lules passives de la pell (no es mouen). Llegiu la notícia a La Vanguardia i El País.

Ciència i Tecnologia en femení al Parc Científic de Barcelona

Aquest dimarts una trentena d’alumnes de 3r d’ESO han visitat el Parc Científic de la Universitat de Barcelona amb els seus professors de Ciències Josep Benavent i Gaspar Lloret. Allí han participat al projecte Ciència i Tecnologia en femení per promocionar les Ciències, la Tecnologia, l’Enginyeria i les Matemàtiques (STEM, per les seves sigles en anglès), especialment entre les xiques, amb l’objectiu de fomentar la seva incorporació a aquestes disciplines. A tal efecte han escoltat la xerrada d’una estudiant de doctorat i han fet una visita guiada a l’exposició Mujeres que cambiaron el mundo. A continuació han fet el taller científic Bacteris transformats: biomedicina amb transgènics, en el que han fet una transformació bacteriana i han carregat un gel d’electroforesi, guiades per dues joves investigadores. Aquesta visita forma part de la programació d’activitats del Departament de Ciències Naturals amb motiu de la Setmana de la Ciència.

Biotecnologia al nostre laboratori

Durant la Setmana de la Ciència els estudiants de Biologia de Batxillerat han ficat en pràctica als nostres laboratoris una tècnica freqüentment usada en biotecnologia. Per a fer-ho han introduït en bacteris un gen de medusa. Aquest codifica per a una proteïna verda fluorescent (GFP, per les seves sigles en anglès). Com que tots els éssers vius usem el mateix “diccionari” per traduir les instruccions de l’ADN a proteïnes, els bacteris han de ser capaços d’expressar aquesta proteïna de medusa i seran, per tant, fluorescents. Aquesta transformació bacteriana ha estat magníficament guiada per les explicacions de la Sílvia i la Lucía, de Biocomunica’t, que venen del món de les ciències biomèdiques i la biotecnologia i treballen en el camp de l’embriologia humana.

Tallers científics

Els nostres estudiants de Biologia de Batxillerat han dut a terme un taller científic amb motiu de la Setmana de la Ciència. Les pràctiques han estat conduïdes per la Sílvia i la Irene, dues joves investigadores en el camp de la genètica i la biomedicina que formen part de la iniciativa Biocomunica’t. A primer de Batxillerat els alumnes han carregat un gel d’electroforesi amb mostres d’ADN agafades en distints moments del desenvolupament embrionari, per evidenciar els distints nivells d’expressió d’un gen. Els estudiants de segon han introduït a un bacteri un plasmidi amb un gen de medusa que expressa una proteïna fluorescent. En tots dos casos, dues pràctiques molt motivadores per a l’alumnat que els endinsen en el món de la recerca a través de tècniques que es fan servir de forma habitual als laboratoris d’investigació.

Visitem el Parc Científic i l’Institut Químic de Sarrià

Aquest dimecres dia 1 de març els nostres alumnes de Biologia de Batxillerat han realitzat una visita a dos centres d’investigació a Barcelona. Pel matí, al Parc Científic de Barcelona, han realitzat una transformació bacteriana. Guiats per Marc i Jordi, joves investigadors en biotecnologia i ciències biomèdiques, han inserit a un bacteri un plasmidi amb un gen d’interès en la recerca contra l’aterosclerosi. Per la tarda han assistit a una conferència sobre bioenginyeria a l’Institut Químic de Sarrià. Allí, el doctor Carlos Semino els ha parlat dels seus experiments de regeneració de cèl·lules cardíaques infartades d’ovella a partir de les cèl·lules mare del teixit adipós del mateix individu, completant així una jornada d’activitats científiques on els estudiants han pogut dur a la pràctica tècniques de laboratori i aprendre directament dels protagonistes de la investigació.

Òrgans humans en embrions animals?

Cor de rata en un embrió de ratolí

Un pas cap al cultiu en porcs d’òrgans humans. La utilització de quimeres porc/humà per a trasplantaments encara queda lluny, però el seu ús per provar nous fàrmacs no ho està tant.

Els dos grans temes de la biologia dels últims anys són les cèl·lules mare i l’edició genòmica, i no és estrany que la combinació de tots dos estigui començant a obrir noves vies a la investigació biomèdica. És combinant aquestes dues tècniques com els científics acaben de donar el primer pas ferm per crear quimeres de porc i humà. I per dissipar un tabú que pot resultar molt perjudicial en el futur proper: el de no creuar la barrera de les espècies. Si això pot beneficiar la medicina, pensen els científics, caldrà creuar-la.

Continueu llegint a El País »

Investiguem la vacuna del VIH al CosmoCaixa

El passat divendres els nostres alumnes de Biologia de 1r de Batxillerat i de 4t d’ESO van visitar les instal·lacions del CosmoCaixa a Barcelona. Allí, a més de visitar el museu, van dur a terme un taller científic en què van carregar un gel d’electroforesi per separar fragments d’ADN de tres soques del virus de la immunodeficiència humana (VIH). L’objectiu era comprovar si una seqüència determinada podia trobar-se a les tres soques, sent així una bona candidata per trobar una vacuna universal contra el virus. És una manera de practicar tècniques habituals als laboratoris d’investigació i d’aprendre-les des de l’experiència.

Transformació bacteriana al Parc Científic

Aquesta setmana els nostres alumnes de Biologia de segon de Batxillerat han visitat el Parc Científic de Barcelona. Allí han introduït un gen humà en bacteris Escherichia coli. Aquest gen sintetitza una proteïna que inhibeix la formació de plaques d’ateroma als vasos sanguinis quan els macròfags neutralitzen l’excés de lipoproteïnes LDL en sang, transportadores de colesterol. Així, aquesta proteïna pot esdevindre una diana terapèutica en la lluita contra l’aterosclerosi, i els bacteris transformats, bioreactors naturals que la produeixen per poder-la estudiar.