Arxiu d'etiquetes: Astronomia

Visita a l’Observatori de l’Ebre

1r BAT, 4t ESO, , , ,

El dia 7 de març, els alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat han gaudit d’una jornada d’aprenentatge en visitar l’Observatori de l’Ebre. Durant la visita, han participat en dos tallers centrats en telescopis i òptica, aprofundint en el món de l’astronomia i la ciència de la llum. Seguidament, hant tingut l’oportunitat de recórrer l’Observatori en una visita guiada, explorant els diferents pavellons i aprenent sobre la seva història. Aquesta experiència ha proporcionat l’alumnat una nova visió sobre el funcionament i la importància de l’observació astronòmica.

Els humans podem viure més enllà de la Terra?

General, , , , ,

Aquest dilluns dia 6 de novembre la doctora en Física Carme Jordi ha protagonitzat el cafè científic de la Setmana de la Ciència. Ha començat l’exposició situant el nostre planeta en el context del Sistema Solar i la Galàxia. A continuació ha definit les condicions necessàries per albergar la vida que coneixem i ha fet un recorregut per aquells indrets del Sistema Solar que podrien tenir, o haver tingut en algun moment, aquestes característiques. Finalment, s’ha centrat en els candidats més probables, per distància i condicions, per a una hipotètica colonització humana: la Lluna i Mart.

Acompanyant l’exposició amb imatges i dades que recolzen els seus arguments, Carme Jordi ha usat un llenguatge planer, a l’hora que rigorós, per fer arribar el seu missatge a un públic nombrós i divers, que ha omplert la sala d’actes, des d’on el torn de preguntes s’ha allargat fins al rebedor de l’Institut. Allí, entre cafè i dolços, els assistents han pogut continuar conversant, entre ells i amb la ponent, en una nova edició, ja la dotzena, del cafè científic.

Cafè científic amb Carme Jordi

General, , , , ,

En l’edició d’enguany del cafè científic de la Setmana de la Ciència, la doctora Carme Jordi estarà el proper dia 6 de novembre, a les 16:30 h, presentant una conferència sobre l’exploració de la galàxia i la possibilitat de terraformar altres planetes, sota el títol Els humans podem viure més enllà de la Terra?.

Els recursos del nostre planeta Terra s’estan esgotant i cada vegada més sovint sentim a parlar d’anar a viure a la Lluna o a Mart o fins i tot més enllà. En aquesta xerrada situarem la Terra en el context del Sistema Solar, de la nostra Galàxia i del seu entorn, parlarem d’altres planetes entorn d’altres estrelles que podrien tenir vida, i discutirem les condicions en les quals els humans podrien viure fora de la Terra.

Carme Jordi i Nebot és doctora en Física per la Universitat de Barcelona, Catedràtica al Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la mateixa universitat, membre de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB), de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

La seva recerca s’emmarca en l’astronomia galàctica i la física estel·lar, i en particular, en la caracterització física d’estrelles i cúmuls estel·lars, aquests com a traçadors del disc de la Galàxia. Aquesta recerca es basa en observacions astromètriques, fotomètriques i espectroscòpiques realitzades des d’observatoris de Catalunya, Espanya, Xile, Mèxic, França, Hawaii i des de l’espai.

Ha participat en missions espacials com Hipparcos i INTEGRAL de l’Agència Espacial Europea (ESA) i actualment participa de ple al projecte Gaia, també de l’ESA. Gaia mesura posicions i moviments de més de mil milions d’estrelles a la nostra galàxia. És membre del Gaia Science Team, l’òrgan científic assessor de l’ESA per a aquesta missió.

Interessada que la ciència arribi a tota la societat, participa des de fa anys en activitats de divulgació, activitats per a estudiants de primària i secundària i en aules per a la gent gran.

La informació d’aquesta activitat està també disponible al web de la Setmana de la Ciència i al cartell promocional. Us animem a vindre!

Conferència sobre enginyeria aeroespacial

1r BAT, 4t ESO, , ,

Tomàs Navarro és un antic alumne de l’Institut Ramon Berenguer IV. Enginyer en telecomunicacions, treballa a Londres per a l’Agència Espacial Europea (ESA). El dia 19 ha fet una presentació a alumnat de Física de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat sobre la seva activitat i les properes missions internacionals en les que treballa l’ESA: una estació espacial internacional en òrbita lunar i una futura base fixa a la Lluna. Ha presentat un paquet de material didàctic de l’ESA i ha encoratjat l’alumnat a perseguir amb esforç i constància tots els seus somnis de futur professional. Una interessant experiència per als estudiants i els professors, Xavi Curto i Cristina Palomar, que cal agrair al Tomàs i a la la coordinadora de la Biblioteca del centre, Maria Gallego, per fer-la possible.

Què és l’astrologia? Els orígens de la Terra

1r BAT, , ,

Per Judit Guillén i Andrade Borcean

Punt 3
Notícies:
http://www.abc.es/ciencia/abci-javier-armentia-astrologos-unos-ignorantes-universo-201603012215_noticia.html
http://www.abc.es/recreo/abci-verdaderas-fechas-signos-zodiaco-segun-nasa-201609230937_noticia.html

Entrevista a Javier Armentia
Al març d’aquest any, a Javier Armentia el van entrevistar fent-li preguntes sobre l’astrologia i, en resum, Javier Armentia esperava que el manifest amb les “objeccions a l’astrologia” que van filmar fa 40 anys i quasi 200 científics fós revulsiu (provocant una reacció brusca) i ell es va implicar personalment juntament amb Miguel Àngel Sabadell en promoure la seva “versió espanyola” el 1990. Les Objeccions a l’astrologia de fa 40 anys, advertien al públic contra les prediccions dels astròlegs perquè deien que els seus principis manquen de fonaments científics.
Més de 25 anys després d’aquesta iniciativa, el director del Planetari de Pamplona reconeix que no ha servit per restar popularitat als horòscops, etc. L’astrofísic diu que “l’astrologia és un frau” i també ho argumenta, ja que l’astrologia és una disciplina que pretèn conèixer i predir la personalitat dels individus i també els esdeveniments importants de la seva vida mitjançant la posició dels astres i el seu moviment a partir del moment del naixement d’una persona. Durant els anys, l’astronomia i l’astrologia, sovint eren practicades pels mateixos investigadors ja que es van desenvolupar conjuntament.

Model heliocèntric
L’astronomia i l’astrologia es van començar a separar a partir del model heliocèntric, a l’època de Kepler. Des d’aleshores, l’astronomia ha continuat canviant desenvolupant-se amb la física i les matemàtiques però, tot i això, l’astrologia segueix basant-se en els signes del zodíac.

Continua la lectura de Què és l’astrologia? Els orígens de la Terra →

Explorem el Sistema Solar. Una explosió de galàxies

1r BAT, ,

Per Núria Ferré i Ernest Montull

1. Inici del sistema solar

• Segons la teoria de Laplace, una gran massa de gas i pols, teòricament d’una explosió d’una supernova propera, es va anar ajuntant per la força gravitatòria.
• Aquest fenomen va ocasionar diversos cossos celestials:
• Una estrella
• Planetes
• Asteroides

Continua la lectura de Explorem el Sistema Solar. Una explosió de galàxies →

Sortida de Ciències de la Terra i del Medi Ambient

1r BAT, 2n BAT, , , , , , ,

Aquesta setmana amb els nostres estudiants de Ciències de la Terra i del Medi Ambient hem visitat l’Observatori de l’Ebre i la depuradora d’Amposta. A l’Observatori, guiats pel doctor Joan Josep Curto, hem visitat el pavelló sísmic, les instal·lacions meteorològiques i el pavelló astronòmic, des d’on s’estudia l’activitat solar. A l’estació depuradora d’aigües residuals d’Amposta, Sergi Rebull, el responsable de la visita, ens ha explicat el funcionament dels processos de regeneració d’aigües i ens ha acompanyat per les instal·lacions, completant així una sortida que ens ajuda a treballar els continguts de la matèria.

Welcome Erasmus Plus

2n ESO, , ,

Welcome everyone to Ramon Berenguer IV High School in Amposta!

Today’s session is divided in different parts. First of all you may make ten groups of two or three students. Each group should have a laptop with Internet connection.

Once the groups are done, each one will have a piece of paper with information. Take some minutes to read it and make sure you fully understand the text. Then, have a look at the next presentation. During the presentation, when it’s your turn, you will have to explain it to the rest of the class. Are you ready? There we go!


You can see the original presentation here.

Now it’s your time to make your own presentation. Think about something you have learned in this unit that has suprised you. It could be something about the Universe, the Solar System or the Earth. What has impressed you the most? What would you like to learn more about? (one of the planets, distances or sizes, space trips, possibillity of life…) Talk about it with the members of the group and decide what you want to present. Write a comment in this website with the members of the group and the subject of your presentation (hurry up! You can’t repeat items!).

Now you can begin. Every member of the group must collaborate and, once you have finished, link it to this website using a new comment and share it with all of us, in no more than five minutes. You can use this Prezi as a template. Good work!


Click here to use it as a template.

Finally, we can find ideas to support our impressions about space exploration. What do you think about it? Discuss your opinions in groups and then we can make a debate. Reading this can be helpful (it’s long but worth reading it!).

Conferència: Descobrir l’Univers

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, General, , , , , ,

El proper dimarts dia 17 de novembre, dins del programa d’activitats per la Setmana de la Ciència, Àngela Talarn Zaragoza, física que està realitzant el doctorat a l’Observatori de l’Ebre, ens oferirà la conferència Descobrir l’Univers. Des del Big Bang fins l’actualitat. Un viatge de la llum i la matèria. Serà a les 10:30h al saló d’actes, i està oberta a les famílies i públic en general, així que esperem la vostra assistència!

Podeu consultar el programa complet de la Setmana de la Ciència a l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta fent clic aquí.

Llegir ciència per Sant Jordi

General, , , , , ,

La clau secreta de l’Univers Lucy i Stephen Hawking

La família de George és un tant peculiar: són vegetarians i eviten qualsevol tipus de tecnologia; per això viuen sense televisió, sense telèfon, sense ràdio i sense ordinador!, pel que George s’ha guanyat la fama de “rar”. Un dia, el seu porquet travessa la casa del veí i George ha d’entrar a rescatar-lo. Allí coneix a Annie, una nena de la seua edat un tant pretenciosa i molt mentidera, i al seu pare, Eric. La casa on viuen és un petit “museu de la ciència” i el que més crida l’atenció de George és Cosmos, l’ordinador, que es presenta a si mateix com “el més potent del món”. Després de jurar que usarà la ciència solament per a bones fins, George, de la mà de Cosmos, descobreix com es van crear les estrelles. Al dia següent, el professor de George, Mr. Ripe, ho enxampa fent un dibuix de l’ordinador d’Eric i Annie en classe i George es veu obligat a contar qui és Cosmos. Per a la seua sorpresa, el professor sembla estar al corrent. Uns dies més tard, George torna a casa dels seus veïns i gràcies a Annie, viatja per l’espai; aterra en un cometa i veu els diferents planetes. Després d’aquesta aventura, Annie li explica a George que el seu pare està investigant si existeix un planeta amb vida intel·ligent. El que encara no sap cap dels dos és que algú està a punt de tendir-li un parany a Eric.

Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic José María Seguí Simarro

Què és un transgènic? I què no és? Són perjudicials o la solució a una bona part dels mals de la humanitat? Aquest treball reflecteix la gran distorsió que hi ha envers els cultius transgènics entre allò que diu la comunitat científica, avalat per dades, i allò que opina la resta de la societat, on s’ha imposat una imatge completament contrària. L’objectiu de l’obra és abordar els mites i llegendes sobre els transgènics i aportar-hi arguments amb rigor científic, tot barre­jant aspectes polítics, sociològics, psicològics i co­municatius.

Es tracta d’un manual de supervivència per a entendre què són i què no són els transgènics. Amb voluntat divulgadora i sense deixar de banda el rigor que el tema es mereix, l’autor ofereix al lector tots els elements necessaris perquè puga extraure conclusions pròpies.