Aquest dissabte va tenir lloc al Jardí Botànic de València la V Jornada de la Biologia a l’Ensenyament. Organitzada per la Universitat de València (UV) en col·laboració amb la Societat Catalana de Biologia, representa una forma de reunir diversos professionals de l’ensenyament d’aquesta disciplina i d’intercanviar experiències.

Sara Calero, professora de la UV, va presentar una proposta per a tractar la confrontació entre creacionisme i evolucionisme. Isabel García, de l’Institut Riu Túria de Quart de Poblet, ens va exposar les diverses metodologies que fa servir a 2n i 3r d’ESO (CLIL, classes invertides, treball per projectes…). Laura Domínguez-Escribà, Inma Quilis i Elena Jiménez (UV) van presentar DoCiència, un excel·lent projecte de formació del professorat. Ana Torres i Carla Pelechano, de l’Escola Santa Ana de València, van explicar una interessant activitat per tractar la lectura d’articles de contingut científic amb l’alumnat de tots els cursos de secundària.

Després de la pausa, Conxita Arenas, de la Universitat de Barcelona, va presentar el seu llibre L’exactitud que fa moure el món, que mostra la relació entre les matemàtiques i la biologia. Laia Fontana i Joan Josep Soto (UV) van explicar una proposta didàctica a partir d’una exposició fotogràfica feta llibre: Els nostres veïns submarins. Rebeca Genís (UV) ens va mostrar una aplicació mòbil per fer dibuixos científics. L’investigador freelance Javier Guallart va parlar de L’Elasmogrup, interessat en el coneixement dels nostres taurons i rajades. Sergio Bargues i Juan José Asensi, de l’Institut Sorolla de València, ens van presentar una activitat molt ben pensada i engrescadora per treballar la mitosi i la meiosi, i a partir d’aquestes, les lleis de Mendel, a partir de models cromosòmics fets amb bigudins. També portaven una proposta per fer models tridimensionals de proteïnes.

La Jornada va finalitzar amb la ponència de Carles Carreras, de la Universitat de Barcelona, sobre les seues investigacions genètiques i poblacionals amb tortugues marines (Caretta caretta) al Mediterrani, així com amb el torn de preguntes on el públic va poder intercanviar impressions amb els ponents.

L’enllaç a la Jornada amb el programa i les presentacions dels ponents, el podeu trobar aquí.

El passat dissabte dia 31 de maig vam poder assistir al Jardí Botànic de la Universitat de València a una nova jornada sobre l’ensenyament de la Biologia. La sessió va començar amb la ponència convidada “El microbioma humano”, de la Doctora Yvonne Vallès, després de la qual es van presentar una sèrie d’experiències d’aula per part de professorat d’àmbits diversos.

Isabel García, de l’IES Riu Túria de Quart de Poblet, ens va parlar de Projectiu, un grup de professors que, des de fa sis anys, treballen per projectes i en grups cooperatius al seu centre. Francesc Mesquita, del Departament de Microbiologia i Ecologia de la UV, sota el divertit títol de “A falta de pa, bona és la coca, o com es pot practicar la teoria de la biogeografia insular sense disposar d’illes”, ens va proposar substituir aquestes per llacunes, o per pedres sota les quals contar el número d’espècies distintes, a les pràctiques d’Ecologia. Javier Sánchez, de la UV, ens va explicar un curiós projecte en què els alumnes, mitjançant Power Point i un programa de captura de la pantalla de l’ordinador (Camtasia) realitzen vídeo-tutorials per resoldre problemes de genètica.

Alguns ponents repetien de l’edició anterior, com Joan Soto (Bioblau), que va reivindicar els estudis de Biologia marina i el seu paper a la societat, Paloma Martínez (Universidad Autónoma de Madrid), que ens parlà de l’aprenentatge basat en projectes a nivell universitari i Francesc Mestres (Universitat de Barcelona), qui va comparar les característiques que al seu criteri haurien de tindre els treballs de recerca de Batxillerat amb les dels treballs de final de grau.

La informació de la jornada en aquest enllaç »

Organitzada per la Societat Catalana de Biologia i per la Universitat de València, el passat dissabte 20 d’abril es va celebrar a l’Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de la ciutat de València la II Jornada de la Biologia a l’Ensenyament. Va ser una interessant trobada entre professionals de l’ensenyament i el món de la Biologia per intercanviar experiències i conèixer noves activitats i metodologies que fan servir alguns companys, en la que es van presentar una sèrie de comunicacions orals.

Raquel Ortells, del Departament d’Ecologia de la Universitat de València (UV), va presentar un joc que modelitza la selecció natural a la matèria de Biologia al primer curs del grau de Químiques, en grups de quinze a vint alumnes. L’escenari del joc són fotografies, preferiblement a color i mida gran, de distints ecosistemes (desert, selva tropical, glacera…) sobre les que es situen quaranta petites fitxes de distints colors que representen varietats d’individus d’una mateixa espècie. D’aquestes fitxes, situades a l’atzar sobre la imatge de l’ecosistema, vint són eliminades per un depredador visual que consumeix preferiblement aquelles més vistoses, les que tenen un color que destaca més sobre el seu fons. A continuació la població es reprodueix, de forma que els estudiants fiquen una fitxa del mateix color al costat de cadascun dels supervivents. L’operació es repeteix successivament fins que s’observa com determinats caràcters desaparèixen o d’altres es fixen a la població, per exemple. El joc pot complicar-se simulant mutacions (introduint una nova fitxa d’un color aleatori al joc), migracions, o colls d’ampolla, per exemple.

Des de l’Escola PIVE de Tona (Osona), Isabel Sirerol va presentar un interessant projecte per, a través de l’estudi de les aigües sulfuroses al seu entorn, introduir conceptes com el cos humà, la contaminació, o fins i tot la història de la població, al nivell de 3r ESO. El projecte inclou una reunió conjunta amb l’alumnat de 2n de Batxillerat, en què s’intercanvien coneixements i els de 3r aporten les mostres d’aigua que han agafat.

Seguint els passos de Leeuwenhoek, Belén Garrido i Matilde Barcía, del Col·legi Guadalaviar de València, presenten un projecte per elaborar un senzill microscopi òptic com el que aquest precursor de la microscopia va fer servir per realitzar les seues observacions. A partir de capil·lars de vidre els alumnes de 4t ESO i 1r de Batxillerat obtenen lents esfèriques que col·loquen posteriorment entre dues plaques foradades i que permeten observar preparacions microscòpiques. L’elaboració de la lent de vidre mitjançant una flama al laboratori és la part crítica de l’activitat, ja que aquesta ha de tenir un diàmetre d’un o dos mil·límetres com a màxim i no ha de presentar bombolles d’aire. Aconseguir les lents, diuen les ponents, pot costar tres o quatre sessions de laboratori. Malgrat això, el resultat és realment espectacular. Com a alternativa es pot usar uuna gota d’aigua com a lent, tot i que no s’aconsegueixen tants d’augments.

L’activitat presentada per Carlos Giménez, del C. Sant Gabriel de Viladcans, proposa fer servir eines informàtiques per cercar informació en bases de dades moleculars a la Biologia de 2n de Batxillerat. En concret, seqüències d’aminoàcids i nucleòtids i relacionar-les amb les corresponents proteïnes o fragments d’ADN, respectivament. Carlos va proposar un exercici on els alumnes, per parelles, havien d’identificar tres seqüències d’aminoàcids trobades a unes mostres d’hamburguesa, a través d’una guia que els explica el procediment per cercar aquesta informació. L’objectiu d’aquest cas concret era conèixer si hi havia frau alimentari en l’origen de la carn i aquesta procedia efectivament d’on indica l’etiqueta. A més, l’alumnat havia de respondre quins passos hauria d’haver fet el professor per arribar a elaborar l’activitat: conèixer l’eina de cerca informàtica, plantejar un context, buscar les seqüències de les proteïnes per les que es vol demanar… i, a continuació, proposar-ne ells una nova activitat.

María Ángeles Raduán, del Departament de Zoologia de la UV, va mostrar un mètode per identificar aus, petjades i excrements, a través d’una guia virtual.

Continua la lectura de II Jornada de la Biologia a l’Ensenyament →