Amb motiu de la visita de Gemma Marfany Nadal durant la Setmana de la Ciència, hem aprofitat per entrevistar-la. L’estudiant de 2n de Batxillerat Ignasi Bel Arasa ha tingut l’oportunitat de fer-li unes preguntes a la sala d’actes de l’Institut. Han parlat de la seva faceta com a investigadora i divulgadora, de la importància de la genètica en la salut i les seves implicacions socials o de les qüestions bioètiques davant tècniques com la clonació terapèutica o les noves tecnologies CRISPR. A continuació podeu trobar la conversa:
Arxiu d'etiquetes: Genètica
Humans 2.0: re-escrivint l’evolució humana
Aquest dilluns, dia 7 de novembre, ha tingut lloc el cafè científic que inaugura el programa d’activitats del Departament de Ciències Naturals amb motiu de la Setmana de la Ciència. Un dilluns de novembre de l’any 2012 es va inaugurar la primera edició, per iniciativa de la professora Fernanda Barrena; deu anys després, es tracta d’una cita consolidada a l’agenda cultural d’Amposta. Enguany, el cafè científic ha comptat amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre, el Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili i de l’Ajuntament d’Amposta, i amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona.
Gemma Marfany, doctora en Biologia i professora de Genètica de la Universitat de Barcelona, ha presentat una conferència que ha generat moltes preguntes i ha deixat moltes qüestions en l’aire per a pensar. La conferència s’ha iniciat amb una coneguda seqüència de la pel·lícula 2001: una odissea de l’espai on es representen els avantpassats dels actuals humans. La doctora Marfany ha explicat de manera entenedora les bases de la genètica, a partir de les quals ha presentat algunes de les principals eines de modificació genètica i com ja s’han començat a utilitzar en humans. Finalment, ha introduït l’auditori en les qüestions bioètiques que se’n deriven de l’ús d’aquestes noves tècniques.
Si l’edició passada va suposar el retorn de la presencialitat, després d’una edició telemàtica, enguany s’han recuperat el cafè i les pastes: en finalitzar, hi ha hagut un petit refrigeri a la sortida, on el nombrós públic assistent ha pogut parlar i fer preguntes a la ponent en un ambient més informal.
Cafè científic amb Gemma Marfany
El dilluns 7 de novembre tindrem al nostre centre a la doctora Gemma Marfany amb la conferència Humans 2.0: re-escrivint l’evolució humana. Serà a partir de les 16:30 h, a la sala d’actes de l’Institut, en l’onzena edició del cafè científic que organitza el Departament de Ciències Naturals amb motiu de la Setmana de la Ciència.
Podrem els humans dirigir l’evolució futura de la nostra espècie? Basant-nos en els coneixements actuals en genètica, es pot inferir i extrapolar què pot passar en un futur més proper. Al cap i a la fi, si cal predir el futur, cal comprendre les bases del nostre present. Per respondre la pregunta inicial, es presentarà breument què sabem sobre el nostre genoma i si tenim prou dades per inferir com som (el que s’anomena correlació genotip-fenotip), per passar a presentar els avenços tecnològics actuals i el seu impacte potencial en la nostra evolució.
Gemma Marfany Nadal és doctora en Biologia i professora de Genètica de la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha desenvolupat a Barcelona, Edimburg i Oxford, i ha estudiat molts camps de la genètica, com ara l’evolució molecular, i actualment dirigeix un grup de recerca que estudia les bases genètiques de malalties humanes hereditàries, en particular la ceguesa. Fa classes de genètica molecular, diagnòstic genètic, teràpia gènica, envelliment i genòmica en diversos graus i màsters, i forma part de diverses comissions de bioètica i de genètica forense. Ha publicat més de noranta publicacions i dirigit nou tesis doctorals.
Des de jove és molt aficionada a la fantasia i la ciència-ficció, i creu que els científics han de divulgar la ciència que tant els apassiona per apropar-se a la societat, emprant un llenguatge senzill i alhora rigorós. Ha publicat dos llibres de divulgació científica: El efecto CSI. La genética forense del siglo XXI (Edicions UPC, 2010), i Per què envellim? La resposta de la ciència a una vella preocupació humana (Publicacions UB-Omnis Cellula, 2011). També col·labora escrivint articles de divulgació cada dissabte al mitjà digital El Nacional.cat.
També podeu trobar tota la informació d’aquesta activitat al web de la Setmana de la Ciència i al cartell promocional. Us hi esperem!
Pràctiques de genètica amb la mosca de la fruita
L’alumnat de la matèria de Biologia de segon de Batxillerat fa pràctiques de genètica mendeliana amb mosques de la fruita, proporcionades pel Departament de Genètica de la Universitat de València: manipula els animals i realitza encreuaments experimentals per estudiar l’herència del color dels ulls de les mosques. Treballen amb tres soques: mosques amb el fenotip silvestre: els seus ulls són de color roig; mosques que presenten una mutació per la qual els seus ulls són de color negre; i una altra mutació d’ulls de color blanc. La mutació que causa ulls negres es troba en un autosoma i la d’ulls blancs a un cromosoma sexual, per la qual cosa, en encreuar-se amb individus d’ulls rojos, la descendència hereta el color dels ulls seguint patrons d’herència diferents.
Llegir ciència per Sant Jordi
L’esperit del temps Martí Domínguez
L’esperit del temps va fer que un metge austríac s’interessés pel desenvolupament de les teories darwinistes. L’esperit del temps va fer que pensés a aplicar els estudis sobre el comportament animal al progrés de l’espècie humana. L’esperit del temps va fer que posés les seves investigacions al servei d’una política. L’esperit del temps el va convertir en un puntal de les teories que fonamentaven les pràctiques nazis. L’esperit del temps el va situar en el front de l’Est en la guerra contra els russos. L’esperit del temps no va impedir que a principis dels setanta aquest científic nazi rebés el Premi Nobel de Medicina. Una novel·la que reflexiona sobre les foscors més inquietants de la naturalesa humana.
Els embrions poden semblar-nos éssers indefensos, però poques persones saben que són uns inconformistes nats: qualsevol modificació genètica que afecti el seu desenvolupament es traduirà en canvis anatòmics o funcionals en els adults que, per lleus que puguin semblar, són la clau de volta de l’evolució i de la selecció natural. Canviar per sobreviure, sobreviure per canviar. Si els embrions no estiguessin abocats al canvi, l’evolució dels metazous, és a dir, de tots els animals, no hauria estat possible. L’evolució i el desenvolupament embrionari formen un aliatge biològic resistent i flexible. Aquest és el camp d’estudi de l’evo-devo, una nova disciplina científica que investiga com els mecanismes evolutius fan possible que organismes que comparteixen un mateix avantpassat, com els cucs, els insectes i els vertebrats, siguin tan diferents. Però són diferents només en aparença, perquè una de les principals troballes de l’evo-devo és que genèticament tenen molt en comú. Amb un llenguatge assequible, exemples sorprenents i experiments fascinants, el lector descobrirà com i per què el desenvolupament embrionari condiciona l’evolució, inclosa la dels humans.
Por qué creemos en mierdas. Cómo nos engañamos a nosotros mismos Ramón Nogueras
Mai abans en la història de la humanitat hem tingut més accés a informació que ara. Mai abans el nostre coneixement sobre el món en què vivim i el seu funcionament ha estat comparable al que tenim ara. I no obstant això, com és possible que creguem fermament en rumors i supersticions? Per què donem per bones i difonem històries i notícies que mai han passat? Què explica que, tot i les evidències, no estiguem disposats a canviar d’opinió o a modificar-la si més no? Les respostes a aquestes preguntes, com veurem en el llibre, tenen a veure amb múltiples causes. Per començar, analitzarem per què els éssers humans distem molt de ser éssers racionals. Entendrem com processem la informació d’una manera que està lluny de ser objectiva perquè, en definitiva, busquem creure el que volem creure. Examinarem per què la nostra memòria no és fiable i com elaborem falsos records d’una manera perfecta. Un viatge apassionant que ens ajuda a comprendre que gairebé tot el que creiem sobre el món i sobre nosaltres mateixos està malament.
Extracció d’ADN de fruites (comparació de protocols)
Els estudiants de Biologia de primer de Batxillerat han fet a casa una extracció de l’ADN de fruites. Comparant dos protocols distints de pràctiques, han aïllat el material genètic de kiwis, plàtans, peres, mandarines, tomates… Aquest recull d’imatges és una petita mostra dels resultats obtinguts.
Sobre la vacuna contra la COVID-19
Set experts en camps com les malalties infeccioses, la virologia o la biotecnologia signen l’article Guía para desmentir 24 bulos sobre la vacuna de COVID-19 a The Conversation.
El passat mes de desembre les doctores Marta Ponce i Laia Castell van oferir des de l’Institut Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona una recomanable conferència sobre el desenvolupament i la forma d’actuació de la vacuna que podeu trobar aquí: Vacuna’t contra la desinformació.
Lluis Montoliu és biòleg i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) al Centre Nacional de Biotecnologia. I és un gran divulgador que, a través del seu blog, ens apropa el coneixement sobre l’aplicació de les noves tècniques d’edició genètica a la biomedicina i ens parla de genètica i de bioètica. En aquest article fa un exhaustiu repàs de les tècniques que han permès desenvolupar la primera vacuna contra la COVID-19, la primera basada en l’ARN missatger. Llegiu La ciencia que hay detrás de la primera vacuna contra la COVID-19 a Gen-Ética.
La ciència en primera persona
Els alumnes de ciències de quart d’ESO A han participat a l’activitat La ciència en primera persona organitzada per la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació, en la qual un científic de primera línia explica a través d’un vídeo als alumnes com és la seva feina i per què va decidir dedicar-se a la ciència. A més, els proposa un repte a complir.
En el nostre cas, la Gemma Marfany, investigadora i professora del Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona, va proposar als estudiants extreure ADN de les cèl·lules de la seva mucosa bucal i els va demanar què passaria si canviessin algunes condicions de l’experiment. Ho han treballat a les classes de Biologiai Geologia i de Física i Química, i li han enviat els resultats en forma de vídeos i fotos.
Unes setmanes després, i coincidint amb la setmana de la ciència, el dimecres 18 de novembre la Gemma Marfany s’ha connectat en directe amb ells (i amb altres centres que també han participat) per comentar el repte i respondre a les seves preguntes sobre l’experiment, però també sobre la seva professió i el món de la ciència en general.
Ha sigut una experiència engrescadora i donem les gràcies a la Gemma per tot el que ens ha explicat i pels seus bons consells a tots aquells que es vulguin convertir en futurs científics!
El complex món dels microorganismes
Plàncton és una empresa dedicada a la divulgació sobre la biologia marina i l’oceanografia que col·labora amb les activitats de divulgació del projecte europeu SINGEK, enfocat a estudiar la diversitat dels microorganismes eucariotes microbians amb la innovadora tècnica de genòmica de cèl·lules individuals (Single Cell Genomics) aplicada fins ara en altres camps (biomedicina, estudi del càncer, etc.). Aquest és un projecte europeu coordinat pel Dr. Ramon Massana i la Dra. Elena Torrecilla, ambdós investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona.
El proper dia 19 d’octubre els nostres alumnes de Biologia de 1r de Batxillerat participaran en un nou taller que s’emmarca dins de les activitats de divulgació de SINGEK. En aquest taller coneixerem aquest projecte europeu que està formant a una nova generació de 15 joves investigadors en tècniques genòmiques per tal d’aprofundir en el coneixement de la biologia i l’ecologia de microorganismes desconeguts, i del que s’espera aporti nova informació sobre l’evolució dels éssers vius i el seu rol en tots els ecosistemes i en el canvi global.
Llegir ciència per Sant Jordi
El gen: una història íntima Siddhartha Mukherjee
En un recorregut per tot el planeta que abraça uns quants segles, El gen relata la recerca per desxifrar el codi principal que ens conforma i ens defineix com a humans, que determina com som per fora i per dintre. La història del gen comença en una retirada abadia agustina de Moràvia l’any 1856, quan un monjo concep la possible existència d’una «unitat hereditària». Enllaça amb la teoria de l’evolució de Darwin, i topa amb els horrors de l’eugenèsia nazi de la dècada del 1940. El gen transforma la biologia de postguerra. Reconfigura la nostra percepció de la sexualitat, el caràcter, la capacitat d’elecció i el lliure arbitri. Entrellaçada amb la trama de El gen, però, com un fil vermell, hi ha també una història íntima: la història de la família de Mukherjee i el seu patró recurrent de trastorns mentals, que ens recorda que la genètica té una importància transcendental en la vida quotidiana de tothom. Aquestes qüestions esdevenen encara més vibrants i peremptòries avui dia, en què estem aprenent a «llegir» i a «escriure» el genoma humà, amb totes les possibilitats que comporta de modificar el destí i la identitat dels nostres infants. El gen, amb una noble ambició i una honestedat incorruptible, ens proporciona un relat insuperable sobre la unitat fonamental de l’herència i un panorama tant del passat com del futur de la humanitat.
Encara no és tard. Claus per a entendre i aturar el canvi climàtic Andreu Escrivà
El canvi climàtic és el major problema ambiental del segle XXI, però… sabem què implica això realment? Prendre’n consciència és posar en qüestió allò que sabem i pensem. És parlar de canvi i d’incertesa. Aquesta obra parteix de la preocupació evident pel que significa l’escalfament global, però també del fet que el coneixement que en tenim és fragmentari, parcial i sovint incorrecte. Això provoca, en gran mesura, que no s’adopten les accions necessàries. Aquest llibre ens ajuda a entendre com està canviant el món que ens envolta, i quin és el nostre paper en el canvi, però també en les possibles solucions, combinant un missatge esperançador amb advertències realistes perquè s’impulsen accions. Res està perdut. Perquè encara no és tard i un món millor no només és necessari, sinó també possible.