Arxiu d'etiquetes: Genètica

Llegir ciència per Sant Jordi

L’esperit del temps Martí Domínguez

L’esperit del temps va fer que un metge austríac s’interessés pel desenvolupament de les teories darwinistes. L’esperit del temps va fer que pensés a aplicar els estudis sobre el comportament animal al progrés de l’espècie humana. L’esperit del temps va fer que posés les seves investigacions al servei d’una política. L’esperit del temps el va convertir en un puntal de les teories que fonamentaven les pràctiques nazis. L’esperit del temps el va situar en el front de l’Est en la guerra contra els russos. L’esperit del temps no va impedir que a principis dels setanta aquest científic nazi rebés el Premi Nobel de Medicina. Una novel·la que reflexiona sobre les foscors més inquietants de la naturalesa humana.

L’embrió inconformista. Com influeix en la nostra evolució el desenvolupament embrionari Jordi Garcia-Fernàndez i David Bueno

Els embrions poden semblar-nos éssers indefensos, però poques persones saben que són uns inconformistes nats: qualsevol modificació genètica que afecti el seu desenvolupament es traduirà en canvis anatòmics o funcionals en els adults que, per lleus que puguin semblar, són la clau de volta de l’evolució i de la selecció natural. Canviar per sobreviure, sobreviure per canviar. Si els embrions no estiguessin abocats al canvi, l’evolució dels metazous, és a dir, de tots els animals, no hauria estat possible. L’evolució i el desenvolupament embrionari formen un aliatge biològic resistent i flexible. Aquest és el camp d’estudi de l’evo-devo, una nova disciplina científica que investiga com els mecanismes evolutius fan possible que organismes que comparteixen un mateix avantpassat, com els cucs, els insectes i els vertebrats, siguin tan diferents. Però són diferents només en aparença, perquè una de les principals troballes de l’evo-devo és que genèticament tenen molt en comú. Amb un llenguatge assequible, exemples sorprenents i experiments fascinants, el lector descobrirà com i per què el desenvolupament embrionari condiciona l’evolució, inclosa la dels humans.

Por qué creemos en mierdas. Cómo nos engañamos a nosotros mismos Ramón Nogueras

Mai abans en la història de la humanitat hem tingut més accés a informació que ara. Mai abans el nostre coneixement sobre el món en què vivim i el seu funcionament ha estat comparable al que tenim ara. I no obstant això, com és possible que creguem fermament en rumors i supersticions? Per què donem per bones i difonem històries i notícies que mai han passat? Què explica que, tot i les evidències, no estiguem disposats a canviar d’opinió o a modificar-la si més no? Les respostes a aquestes preguntes, com veurem en el llibre, tenen a veure amb múltiples causes. Per començar, analitzarem per què els éssers humans distem molt de ser éssers racionals. Entendrem com processem la informació d’una manera que està lluny de ser objectiva perquè, en definitiva, busquem creure el que volem creure. Examinarem per què la nostra memòria no és fiable i com elaborem falsos records d’una manera perfecta. Un viatge apassionant que ens ajuda a comprendre que gairebé tot el que creiem sobre el món i sobre nosaltres mateixos està malament.

Sobre la vacuna contra la COVID-19

Set experts en camps com les malalties infeccioses, la virologia o la biotecnologia signen l’article Guía para desmentir 24 bulos sobre la vacuna de COVID-19 a The Conversation.

El passat mes de desembre les doctores Marta Ponce i Laia Castell van oferir des de l’Institut Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona una recomanable conferència sobre el desenvolupament i la forma d’actuació de la vacuna que podeu trobar aquí: Vacuna’t contra la desinformació.

Lluis Montoliu és biòleg i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) al Centre Nacional de Biotecnologia. I és un gran divulgador que, a través del seu blog, ens apropa el coneixement sobre l’aplicació de les noves tècniques d’edició genètica a la biomedicina i ens parla de genètica i de bioètica. En aquest article fa un exhaustiu repàs de les tècniques que han permès desenvolupar la primera vacuna contra la COVID-19, la primera basada en l’ARN missatger. Llegiu La ciencia que hay detrás de la primera vacuna contra la COVID-19 a Gen-Ética.

La ciència en primera persona

Els alumnes de ciències de quart d’ESO A han participat a l’activitat La ciència en primera persona organitzada per la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació, en la qual un científic de primera línia explica a través d’un vídeo als alumnes com és la seva feina i per què va decidir dedicar-se a la ciència. A més, els proposa un repte a complir.

En el nostre cas, la Gemma Marfany, investigadora i professora del Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona, va proposar als estudiants extreure ADN de les cèl·lules de la seva mucosa bucal i els va demanar què passaria si canviessin algunes condicions de l’experiment. Ho han treballat a les classes de Biologiai Geologia i de Física i Química, i li han enviat els resultats en forma de vídeos i fotos.

Unes setmanes després, i coincidint amb la setmana de la ciència, el dimecres 18 de novembre la Gemma Marfany s’ha connectat en directe amb ells (i amb altres centres que també han participat) per comentar el repte i respondre a les seves preguntes sobre l’experiment, però també sobre la seva professió i el món de la ciència en general.

Ha sigut una experiència engrescadora i donem les gràcies a la Gemma per tot el que ens ha explicat i pels seus bons consells a tots aquells que es vulguin convertir en futurs científics!

El complex món dels microorganismes

Plàncton és una empresa dedicada a la divulgació sobre la biologia marina i l’oceanografia que col·labora amb les activitats de divulgació del projecte europeu SINGEK, enfocat a estudiar la diversitat dels microorganismes eucariotes microbians amb la innovadora tècnica de genòmica de cèl·lules individuals (Single Cell Genomics) aplicada fins ara en altres camps (biomedicina, estudi del càncer, etc.). Aquest és un projecte europeu coordinat pel Dr. Ramon Massana i la Dra. Elena Torrecilla, ambdós investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona.

El proper dia 19 d’octubre els nostres alumnes de Biologia de 1r de Batxillerat participaran en un nou taller que s’emmarca dins de les activitats de divulgació de SINGEK. En aquest taller coneixerem aquest projecte europeu que està formant a una nova generació de 15 joves investigadors en tècniques genòmiques per tal d’aprofundir en el coneixement de la biologia i l’ecologia de microorganismes desconeguts, i del que s’espera aporti nova informació sobre l’evolució dels éssers vius i el seu rol en tots els ecosistemes i en el canvi global.

Llegir ciència per Sant Jordi

El gen: una història íntima Siddhartha Mukherjee

En un recorregut per tot el planeta que abraça uns quants segles, El gen relata la recerca per desxifrar el codi principal que ens conforma i ens defineix com a humans, que determina com som per fora i per dintre. La història del gen comença en una retirada abadia agustina de Moràvia l’any 1856, quan un monjo concep la possible existència d’una «unitat hereditària». Enllaça amb la teoria de l’evolució de Darwin, i topa amb els horrors de l’eugenèsia nazi de la dècada del 1940. El gen transforma la biologia de postguerra. Reconfigura la nostra percepció de la sexualitat, el caràcter, la capacitat d’elecció i el lliure arbitri. Entrellaçada amb la trama de El gen, però, com un fil vermell, hi ha també una història íntima: la història de la família de Mukherjee i el seu patró recurrent de trastorns mentals, que ens recorda que la genètica té una importància transcendental en la vida quotidiana de tothom. Aquestes qüestions esdevenen encara més vibrants i peremptòries avui dia, en què estem aprenent a «llegir» i a «escriure» el genoma humà, amb totes les possibilitats que comporta de modificar el destí i la identitat dels nostres infants. El gen, amb una noble ambició i una honestedat incorruptible, ens proporciona un relat insuperable sobre la unitat fonamental de l’herència i un panorama tant del passat com del futur de la humanitat.

Encara no és tard. Claus per a entendre i aturar el canvi climàtic Andreu Escrivà

El canvi climàtic és el major problema ambiental del segle XXI, però… sabem què implica això realment? Prendre’n consciència és posar en qüestió allò que sabem i pensem. És parlar de canvi i d’incertesa. Aquesta obra parteix de la preocupació evident pel que significa l’escalfament global, però també del fet que el coneixement que en tenim és fragmentari, parcial i sovint incorrecte. Això provoca, en gran mesura, que no s’adopten les accions necessàries. Aquest llibre ens ajuda a entendre com està canviant el món que ens envolta, i quin és el nostre paper en el canvi, però també en les possibles solucions, combinant un missatge esperançador amb advertències realistes perquè s’impulsen accions. Res està perdut. Perquè encara no és tard i un món millor no només és necessari, sinó també possible.

Participem al projecte del microbioma bucal del CRG

Avui els científics del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG) Luis Bejerano i Marta Solís ens han visitat dins el projecte de ciència ciutadana Saca la lengua. Durant el matí han arreplegat mostres de saliva dels nostres alumnes de 4t d’ESO, i d’algunes de les seues mares, amb l’objectiu d’obtenir l’ADN dels microorganismes per identificar-los i estudiar la seua relació amb la salut. També ens han oferit una petita xerrada sobre la importància del microbioma bucal. A continuació han explicat als estudiants de Biologia de 4t el funcionament de l’electroforesi en gel d’agarosa, una tècnica amb la qual es separen els fragments d’ADN. Finalment, han mostrat als nostres estudiants de Biologia de Batxillerat una PCR, un mètode per fer moltes còpies de les mostres d’ADN obtingudes. Tot amb el bon caràcter i humor de Luis i Marta, a qui estem molt agraïts de la seua visita al nostre centre, així com a Annick Labeeuw i a Toni Gabaldón i a tot l’equip que fa possible Saca la lengua. Ha estat una experiència magnífica i un plaer formar part d’aquest projecte!