Arxiu d'etiquetes: Genètica

El complex món dels microorganismes

Plàncton és una empresa dedicada a la divulgació sobre la biologia marina i l’oceanografia que col·labora amb les activitats de divulgació del projecte europeu SINGEK, enfocat a estudiar la diversitat dels microorganismes eucariotes microbians amb la innovadora tècnica de genòmica de cèl·lules individuals (Single Cell Genomics) aplicada fins ara en altres camps (biomedicina, estudi del càncer, etc.). Aquest és un projecte europeu coordinat pel Dr. Ramon Massana i la Dra. Elena Torrecilla, ambdós investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona.

El proper dia 19 d’octubre els nostres alumnes de Biologia de 1r de Batxillerat participaran en un nou taller que s’emmarca dins de les activitats de divulgació de SINGEK. En aquest taller coneixerem aquest projecte europeu que està formant a una nova generació de 15 joves investigadors en tècniques genòmiques per tal d’aprofundir en el coneixement de la biologia i l’ecologia de microorganismes desconeguts, i del que s’espera aporti nova informació sobre l’evolució dels éssers vius i el seu rol en tots els ecosistemes i en el canvi global.

Llegir ciència per Sant Jordi

El gen: una història íntima Siddhartha Mukherjee

En un recorregut per tot el planeta que abraça uns quants segles, El gen relata la recerca per desxifrar el codi principal que ens conforma i ens defineix com a humans, que determina com som per fora i per dintre. La història del gen comença en una retirada abadia agustina de Moràvia l’any 1856, quan un monjo concep la possible existència d’una «unitat hereditària». Enllaça amb la teoria de l’evolució de Darwin, i topa amb els horrors de l’eugenèsia nazi de la dècada del 1940. El gen transforma la biologia de postguerra. Reconfigura la nostra percepció de la sexualitat, el caràcter, la capacitat d’elecció i el lliure arbitri. Entrellaçada amb la trama de El gen, però, com un fil vermell, hi ha també una història íntima: la història de la família de Mukherjee i el seu patró recurrent de trastorns mentals, que ens recorda que la genètica té una importància transcendental en la vida quotidiana de tothom. Aquestes qüestions esdevenen encara més vibrants i peremptòries avui dia, en què estem aprenent a «llegir» i a «escriure» el genoma humà, amb totes les possibilitats que comporta de modificar el destí i la identitat dels nostres infants. El gen, amb una noble ambició i una honestedat incorruptible, ens proporciona un relat insuperable sobre la unitat fonamental de l’herència i un panorama tant del passat com del futur de la humanitat.

Encara no és tard. Claus per a entendre i aturar el canvi climàtic Andreu Escrivà

El canvi climàtic és el major problema ambiental del segle XXI, però… sabem què implica això realment? Prendre’n consciència és posar en qüestió allò que sabem i pensem. És parlar de canvi i d’incertesa. Aquesta obra parteix de la preocupació evident pel que significa l’escalfament global, però també del fet que el coneixement que en tenim és fragmentari, parcial i sovint incorrecte. Això provoca, en gran mesura, que no s’adopten les accions necessàries. Aquest llibre ens ajuda a entendre com està canviant el món que ens envolta, i quin és el nostre paper en el canvi, però també en les possibles solucions, combinant un missatge esperançador amb advertències realistes perquè s’impulsen accions. Res està perdut. Perquè encara no és tard i un món millor no només és necessari, sinó també possible.

Participem al projecte del microbioma bucal del CRG

Avui els científics del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG) Luis Bejerano i Marta Solís ens han visitat dins el projecte de ciència ciutadana Saca la lengua. Durant el matí han arreplegat mostres de saliva dels nostres alumnes de 4t d’ESO, i d’algunes de les seues mares, amb l’objectiu d’obtenir l’ADN dels microorganismes per identificar-los i estudiar la seua relació amb la salut. També ens han oferit una petita xerrada sobre la importància del microbioma bucal. A continuació han explicat als estudiants de Biologia de 4t el funcionament de l’electroforesi en gel d’agarosa, una tècnica amb la qual es separen els fragments d’ADN. Finalment, han mostrat als nostres estudiants de Biologia de Batxillerat una PCR, un mètode per fer moltes còpies de les mostres d’ADN obtingudes. Tot amb el bon caràcter i humor de Luis i Marta, a qui estem molt agraïts de la seua visita al nostre centre, així com a Annick Labeeuw i a Toni Gabaldón i a tot l’equip que fa possible Saca la lengua. Ha estat una experiència magnífica i un plaer formar part d’aquest projecte!

Saca la lengua

Saca la lengua és un projecte de ciència ciutadana del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG) que estudia el conjunt de microorganismes que viuen en el cos humà: el microbioma. Representa l’oportunitat per al públic general de participar en un projecte científic de diverses maneres:

  • Ajudant els investigadors a definir les hipòtesis del projecte
  • Ajudant-los a millorar el formulari d’arreplegada de dades
  • Proporcionant mostres de saliva
  • Analitzant les dades arreplegades

Podeu veure aquí un vídeo resum de la primera edició d’aquest programa.

Animeu-vos a participar!

Llegir ciència per Sant Jordi

L’home que va confondre la seva dona amb un barret Oliver Sacks

A L’home que va confondre la seva dona amb un barret (1985) Oliver Sacks ens planteja un conjunt de relats amb una colla de personatges rars, sorprenents i curiosos com a protagonistes: un home que camina inclinat com la torre de Pisa i es fa fer unes ulleres especials per poder mantenir-se recte, una dona que no té cap sentit del propi cos i que acaba caient desplomada, un prestigiós músic que té agnòsia visual i arriba a confondre la seva dona amb un barret, etcètera. Tots ells són pacients d’Oliver Sacks, que ens condueix amb destresa per les zones inexplorades i més desconegudes de la ment humana.

Un món feliç Aldous Huxley

Un món feliç (1932) és una de les novel·les de ciència ficció més celebrades del segle XX. Publicada en una època en què ja emergien, com una amenaça, els grans règims totalitaris que havien de desembocar en la Segona Guerra Mundial, en Un món feliç Aldous Huxley ens convida a imaginar una societat futura en què un Estat paternalista manté els seus súbdits sota els efectes de la droga oficial del règim, un narcòtic anomenat «soma». A fi d’aconseguir blocs de ciutadans genèticament unificats i coherents, l’Estat endega un projecte de clonació. Els embrions, concebuts i desenvolupats al laboratori, són traslladats a la sala de Predestinació Social, on s’ajusten les aptituds i la intel·ligència de cadascú segons la casta que li ha estat assignada. Quatre joves, víctimes i herois d’aquesta novel·la, no encaixaran en un règim planificador i totalitari que pretén transformar els humans en meres cèl·lules d’un cos social.

Vida artificial

En 2010 ja van crear un microorganisme el genoma del qual havia estat sintetitzat íntegrament a un laboratori. Ara, l’equip del científic Craig Venter ha anat més lluny, obtenint un bacteri “artificial” amb el mínim número de gens amb què els investigadors han aconseguit que aquest siga viable: el genoma mínim. Una nova fita en la biologia sintètica que podeu llegir en aquesta notícia.

Un cafè amb David Bueno

Professor i investigador de genètica de la Universitat de Barcelona i divulgador de la ciència. Podeu llegir-lo als diaris Ara, El Punt Avui o La Vanguardia, entre d’altres. Ha escrit diversos llibres de divulgació. A més és coordinador de les Proves d’Accés a la Universitat de Biologia. El proper dilluns 12 de gener, a partir de les 16:30h, estarà a la cafeteria del nostre Institut per oferir-nos una xerrada sobre epigenètica, en el que serà el Cafè Científic d’aquest curs. Tots, alumnes, professors, famílies, esteu convidats, no us ho podeu perdre!

“Els secrets de l’epigenètica: de l’adaptació a l’ambient a la malaltia, passant pel comportament humà”

Des d’un punt de vista evolutiu, les espècies es van adaptant a l’entorn on viuen per acumulació de mutacions atzaroses que alteren el missatge genètic i per acció de la selecció natural, que incideix en la dinàmica genètica de les poblacions en el decurs de les generacions. Tanmateix, a curt termini, en el decurs de la vida d’un individu, aquest també s’ha d’adaptar al seu entorn particular. En el cas dels mamífers, bona part d’aquesta adaptació s’aconsegueix amb la modulació directa d’aspectes fisiològics i del comportament. I també gràcies a les modificacions epigenètiques, que consisteixen en modificacions químiques específiques en el material genètic i en les proteïnes que li fan de bastida, les quals afecten el funcionament de determinats gens sense alterar el missatge que contenen. En general les modificacions epigenètiques són reversibles, però també poden ser transmeses als descendents, i malgrat encara es desconeixen molt aspectes de com es generen, se sap que l’ambient i l’alimentació són dues de les causes que les provoquen, i que n’hi ha que es relacionen directament amb processos patològics com el càncer i les malalties neurodegeneratives. I també en el nostre comportament, com per exemple en la facilitat amb què podem respondre amb agressivitat davant una situació de conflicte. El conjunt de totes les possibles modificacions epigenètiques del genoma humà constitueix el nostre epigenoma, el qual va ser analitzat per primer cop l’any 2009. En aquesta conferència es farà un repàs del coneixement actual sobre aquesta qüestió, amb exemples trets del món animal i, molt especialment, de l’espècie humana.

Us hi esperem!

Visita la seua pàgina de la Universitat de Barcelona »