Arxiu d'etiquetes: Genètica

Llegir ciència per Sant Jordi

Orígenes Lewis Dartnell

Quan es parla d’alguna cosa tan inabastable com la història de la humanitat solem posar el focus en coses molt concretes. Ens agrada enumerar els líders que van marcar la diferència, assenyalar certs fenòmens com ara la migració o descriure les conseqüències de les guerres més decisives. Però, què passaria si canviéssim l’enfocament i poséssim la Terra al centre de les nostres investigacions? Aquest llibre és el que passaria.

Per a Lewis Dartnell, l’única manera de comprendre la nostra història consisteix a explicar com el nostre planeta, des de l’inici dels temps, ha determinat el nostre destí. Tota espècie està condicionada pel seu entorn. És ineludible: les forces geològiques van ocasionar la nostra evolució a l’Àfrica oriental; els terrenys muntanyosos característics de Grècia van afavorir el naixement de la democràcia a les antigues polis, i l’Himàlaia guarda una relació amb la formació de les illes Britàniques que molts ignorem. La història d’aquestes forces és, en definitiva, la història de la humanitat.

Richard Dawkins contra Stephen Jay Gould Kim Sterelny

Dawkins i Gould. Oxford i Harvard. Un zoòleg i un paleontòleg. Un liberal i un socialista. Un anglès i un nord-americà. Una gran batalla intel·lectual. Dues visions contraposades sobre la naturalesa veritable de l’evolució. La història de la ciència està plena de rivalitats i conflictes: Newton va discutir amb Leibniz sobre la naturalesa de l’espai, Edison i Tesla van ser protagonistes de la famosa «guerra dels corrents», Einstein va rebatre públicament la teoria quàntica de Bohr…, i al camp de la biologia, la disputa entre Dawkins i Gould és cèlebre a causa de la seva intensitat, la seva durada (més de dues dècades) i la seva rellevància científica.

Richard Dawkins, autor d’El gen egoista i El rellotger cec, concep l’evolució com una lluita entre llinatges genètics. Stephen Jay Gould, que va escriure La vida meravellosa i La falsa mesura de l’home, la veu com una lluita entre organismes. Per a Dawkins, els principis de la biologia evolutiva s’apliquen igual als humans que als altres éssers vius; per a Gould, la sociobiologia és incorrecta i perillosa. Dawkins ha estat descrit moltes vegades com un reduccionista embogit, capaç de reduir la varietat i complexitat de la vida a la lluita per l’existència entre gens cecs i egoistes. En canvi, Gould ha estat utilitzat —erròniament— pels creacionistes per rebutjar els principis fonamentals del darwinisme.

En aquest llibre, Kim Sterelny ens guia a través de les diferències principals entre les concepcions de l’evolució i la ciència de Dawkins i Gould i ens ofereix una nova oportunitat de redescobrir l’univers de la biologia evolutiva.

Contra la sostenibilitat Andreu Escrivà

Un conegut supermercat etiqueta a la seua pàgina web alguns productes amb un requadre verd on es pot llegir: «sostenible». Però què significa aquest concepte? Vivim immersos en una gran confusió, que ens indueix a pensar que si alguna cosa és «sostenible» és perquè, en els millors dels casos, contamina menys i, per tant, «cuida el planeta». Poc més. Sembla que només ens importe aquesta part vendible i bonica que es pot pintar de verd i en què podem dissimular la brutícia i el dolor que engreixen la maquinària del nostre sistema productiu. Però per a construir un projecte de futur col·lectiu, durador i humà, primer hem de deixar ben clar què és el que ens han estat colant per sostenible, sense ser-ho.

A Contra la sostenibilitat, l’ambientòleg i divulgador climàtic valencià Andreu Escrivà qüestiona les veritats afables i assenyala les mentides autocomplaents amb una sèrie de capítols breus i directes per a entendre millor la banalització del concepte. Un llibre bàsic i didàctic per a enfrontar-nos als decorats de cartó pedra quotidians, així com als miratges de l’abundància i de la tecnologia redemptora. Una compilació necessària i urgent d’autoenganys, entrebancs i llocs comuns que ens impedeixen avançar perquè ens roben els debats que hauríem de tenir com a societat per a traçar els plànols d’altres futurs possibles.

Pràctiques de genètica a Biomedicina

Biomedicina és una de les matèries optatives que ofereix el nou currículum de Batxillerat a primer curs. Aquesta matèria representa una oportunitat per treballar continguts específics, com la sang i el sistema immunitari o la genètica molecular i el càncer.

Al nostre institut, l’alumnat aprén genètica estudiant els patrons d’herència d’una característica de les mosques de la fruita: el color dels ulls. També anomenada mosca del vinagre, Drosophila melanogaster, que és el seu nom científic, fa més de cent anys que s’utilitza per comprovar les lleis de l’herència. En aquest cas, s’estudia la transmissió dels ulls de color blanc i de color negre en dues mutacions distintes, quan s’encreuen les mosques mutants amb d’altres amb els ulls de fenotip silvestre, de color vermell. Al llarg de cinc sessions de pràctiques, a raó d’una per setmana, l’alumnat ha seguit els passos de dues generacions de mosques. Han estudiat el fenotip de més de quatre mil mosques a la segona generació, en la qual han trobat les proporcions esperades de cada color d’ulls.

Els animals han estat proporcionats pel Departament de Genètica de la Universitat de València i han permés realitzar una de les pràctiques de laboratori millor valorades pel nostre alumnat.

Entrevista amb Gemma Marfany

Amb motiu de la visita de Gemma Marfany Nadal durant la Setmana de la Ciència, hem aprofitat per entrevistar-la. L’estudiant de 2n de Batxillerat Ignasi Bel Arasa ha tingut l’oportunitat de fer-li unes preguntes a la sala d’actes de l’Institut. Han parlat de la seva faceta com a investigadora i divulgadora, de la importància de la genètica en la salut i les seves implicacions socials o de les qüestions bioètiques davant tècniques com la clonació terapèutica o les noves tecnologies CRISPR. A continuació podeu trobar la conversa:

Entrevista amb Gemma Marfany

Humans 2.0: re-escrivint l’evolució humana

Aquest dilluns, dia 7 de novembre, ha tingut lloc el cafè científic que inaugura el programa d’activitats del Departament de Ciències Naturals amb motiu de la Setmana de la Ciència. Un dilluns de novembre de l’any 2012 es va inaugurar la primera edició, per iniciativa de la professora Fernanda Barrena; deu anys després, es tracta d’una cita consolidada a l’agenda cultural d’Amposta. Enguany, el cafè científic ha comptat amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre, el Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili i de l’Ajuntament d’Amposta, i amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona.

Gemma Marfany, doctora en Biologia i professora de Genètica de la Universitat de Barcelona, ha presentat una conferència que ha generat moltes preguntes i ha deixat moltes qüestions en l’aire per a pensar. La conferència s’ha iniciat amb una coneguda seqüència de la pel·lícula 2001: una odissea de l’espai on es representen els avantpassats dels actuals humans. La doctora Marfany ha explicat de manera entenedora les bases de la genètica, a partir de les quals ha presentat algunes de les principals eines de modificació genètica i com ja s’han començat a utilitzar en humans. Finalment, ha introduït l’auditori en les qüestions bioètiques que se’n deriven de l’ús d’aquestes noves tècniques.

Si l’edició passada va suposar el retorn de la presencialitat, després d’una edició telemàtica, enguany s’han recuperat el cafè i les pastes: en finalitzar, hi ha hagut un petit refrigeri a la sortida, on el nombrós públic assistent ha pogut parlar i fer preguntes a la ponent en un ambient més informal.

Cafè científic amb Gemma Marfany

El dilluns 7 de novembre tindrem al nostre centre a la doctora Gemma Marfany amb la conferència Humans 2.0: re-escrivint l’evolució humana. Serà a partir de les 16:30 h, a la sala d’actes de l’Institut, en l’onzena edició del cafè científic que organitza el Departament de Ciències Naturals amb motiu de la Setmana de la Ciència.

Podrem els humans dirigir l’evolució futura de la nostra espècie? Basant-nos en els coneixements actuals en genètica, es pot inferir i extrapolar què pot passar en un futur més proper. Al cap i a la fi, si cal predir el futur, cal comprendre les bases del nostre present. Per respondre la pregunta inicial, es presentarà breument què sabem sobre el nostre genoma i si tenim prou dades per inferir com som (el que s’anomena correlació genotip-fenotip), per passar a presentar els avenços tecnològics actuals i el seu impacte potencial en la nostra evolució.

Gemma Marfany Nadal és doctora en Biologia i professora de Genètica de la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha desenvolupat a Barcelona, Edimburg i Oxford, i ha estudiat molts camps de la genètica, com ara l’evolució molecular, i actualment dirigeix un grup de recerca que estudia les bases genètiques de malalties humanes hereditàries, en particular la ceguesa. Fa classes de genètica molecular, diagnòstic genètic, teràpia gènica, envelliment i genòmica en diversos graus i màsters, i forma part de diverses comissions de bioètica i de genètica forense. Ha publicat més de noranta publicacions i dirigit nou tesis doctorals.

Des de jove és molt aficionada a la fantasia i la ciència-ficció, i creu que els científics han de divulgar la ciència que tant els apassiona per apropar-se a la societat, emprant un llenguatge senzill i alhora rigorós. Ha publicat dos llibres de divulgació científica: El efecto CSI. La genética forense del siglo XXI (Edicions UPC, 2010), i Per què envellim? La resposta de la ciència a una vella preocupació humana (Publicacions UB-Omnis Cellula, 2011). També col·labora escrivint articles de divulgació cada dissabte al mitjà digital El Nacional.cat.

També podeu trobar tota la informació d’aquesta activitat al web de la Setmana de la Ciència i al cartell promocional. Us hi esperem!

Pràctiques de genètica amb la mosca de la fruita

L’alumnat de la matèria de Biologia de segon de Batxillerat fa pràctiques de genètica mendeliana amb mosques de la fruita, proporcionades pel Departament de Genètica de la Universitat de València: manipula els animals i realitza encreuaments experimentals per estudiar l’herència del color dels ulls de les mosques. Treballen amb tres soques: mosques amb el fenotip silvestre: els seus ulls són de color roig; mosques que presenten una mutació per la qual els seus ulls són de color negre; i una altra mutació d’ulls de color blanc. La mutació que causa ulls negres es troba en un autosoma i la d’ulls blancs a un cromosoma sexual, per la qual cosa, en encreuar-se amb individus d’ulls rojos, la descendència hereta el color dels ulls seguint patrons d’herència diferents.

Llegir ciència per Sant Jordi

L’esperit del temps Martí Domínguez

L’esperit del temps va fer que un metge austríac s’interessés pel desenvolupament de les teories darwinistes. L’esperit del temps va fer que pensés a aplicar els estudis sobre el comportament animal al progrés de l’espècie humana. L’esperit del temps va fer que posés les seves investigacions al servei d’una política. L’esperit del temps el va convertir en un puntal de les teories que fonamentaven les pràctiques nazis. L’esperit del temps el va situar en el front de l’Est en la guerra contra els russos. L’esperit del temps no va impedir que a principis dels setanta aquest científic nazi rebés el Premi Nobel de Medicina. Una novel·la que reflexiona sobre les foscors més inquietants de la naturalesa humana.

L’embrió inconformista. Com influeix en la nostra evolució el desenvolupament embrionari Jordi Garcia-Fernàndez i David Bueno

Els embrions poden semblar-nos éssers indefensos, però poques persones saben que són uns inconformistes nats: qualsevol modificació genètica que afecti el seu desenvolupament es traduirà en canvis anatòmics o funcionals en els adults que, per lleus que puguin semblar, són la clau de volta de l’evolució i de la selecció natural. Canviar per sobreviure, sobreviure per canviar. Si els embrions no estiguessin abocats al canvi, l’evolució dels metazous, és a dir, de tots els animals, no hauria estat possible. L’evolució i el desenvolupament embrionari formen un aliatge biològic resistent i flexible. Aquest és el camp d’estudi de l’evo-devo, una nova disciplina científica que investiga com els mecanismes evolutius fan possible que organismes que comparteixen un mateix avantpassat, com els cucs, els insectes i els vertebrats, siguin tan diferents. Però són diferents només en aparença, perquè una de les principals troballes de l’evo-devo és que genèticament tenen molt en comú. Amb un llenguatge assequible, exemples sorprenents i experiments fascinants, el lector descobrirà com i per què el desenvolupament embrionari condiciona l’evolució, inclosa la dels humans.

Por qué creemos en mierdas. Cómo nos engañamos a nosotros mismos Ramón Nogueras

Mai abans en la història de la humanitat hem tingut més accés a informació que ara. Mai abans el nostre coneixement sobre el món en què vivim i el seu funcionament ha estat comparable al que tenim ara. I no obstant això, com és possible que creguem fermament en rumors i supersticions? Per què donem per bones i difonem històries i notícies que mai han passat? Què explica que, tot i les evidències, no estiguem disposats a canviar d’opinió o a modificar-la si més no? Les respostes a aquestes preguntes, com veurem en el llibre, tenen a veure amb múltiples causes. Per començar, analitzarem per què els éssers humans distem molt de ser éssers racionals. Entendrem com processem la informació d’una manera que està lluny de ser objectiva perquè, en definitiva, busquem creure el que volem creure. Examinarem per què la nostra memòria no és fiable i com elaborem falsos records d’una manera perfecta. Un viatge apassionant que ens ajuda a comprendre que gairebé tot el que creiem sobre el món i sobre nosaltres mateixos està malament.

Sobre la vacuna contra la COVID-19

Set experts en camps com les malalties infeccioses, la virologia o la biotecnologia signen l’article Guía para desmentir 24 bulos sobre la vacuna de COVID-19 a The Conversation.

El passat mes de desembre les doctores Marta Ponce i Laia Castell van oferir des de l’Institut Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona una recomanable conferència sobre el desenvolupament i la forma d’actuació de la vacuna que podeu trobar aquí: Vacuna’t contra la desinformació.

Lluis Montoliu és biòleg i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) al Centre Nacional de Biotecnologia. I és un gran divulgador que, a través del seu blog, ens apropa el coneixement sobre l’aplicació de les noves tècniques d’edició genètica a la biomedicina i ens parla de genètica i de bioètica. En aquest article fa un exhaustiu repàs de les tècniques que han permès desenvolupar la primera vacuna contra la COVID-19, la primera basada en l’ARN missatger. Llegiu La ciencia que hay detrás de la primera vacuna contra la COVID-19 a Gen-Ética.

La ciència en primera persona

Els alumnes de ciències de quart d’ESO A han participat a l’activitat La ciència en primera persona organitzada per la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació, en la qual un científic de primera línia explica a través d’un vídeo als alumnes com és la seva feina i per què va decidir dedicar-se a la ciència. A més, els proposa un repte a complir.

En el nostre cas, la Gemma Marfany, investigadora i professora del Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona, va proposar als estudiants extreure ADN de les cèl·lules de la seva mucosa bucal i els va demanar què passaria si canviessin algunes condicions de l’experiment. Ho han treballat a les classes de Biologiai Geologia i de Física i Química, i li han enviat els resultats en forma de vídeos i fotos.

Unes setmanes després, i coincidint amb la setmana de la ciència, el dimecres 18 de novembre la Gemma Marfany s’ha connectat en directe amb ells (i amb altres centres que també han participat) per comentar el repte i respondre a les seves preguntes sobre l’experiment, però també sobre la seva professió i el món de la ciència en general.

Ha sigut una experiència engrescadora i donem les gràcies a la Gemma per tot el que ens ha explicat i pels seus bons consells a tots aquells que es vulguin convertir en futurs científics!