Llegir ciència per Sant Jordi

Orígenes Lewis Dartnell

Quan es parla d’alguna cosa tan inabastable com la història de la humanitat solem posar el focus en coses molt concretes. Ens agrada enumerar els líders que van marcar la diferència, assenyalar certs fenòmens com ara la migració o descriure les conseqüències de les guerres més decisives. Però, què passaria si canviéssim l’enfocament i poséssim la Terra al centre de les nostres investigacions? Aquest llibre és el que passaria.

Per a Lewis Dartnell, l’única manera de comprendre la nostra història consisteix a explicar com el nostre planeta, des de l’inici dels temps, ha determinat el nostre destí. Tota espècie està condicionada pel seu entorn. És ineludible: les forces geològiques van ocasionar la nostra evolució a l’Àfrica oriental; els terrenys muntanyosos característics de Grècia van afavorir el naixement de la democràcia a les antigues polis, i l’Himàlaia guarda una relació amb la formació de les illes Britàniques que molts ignorem. La història d’aquestes forces és, en definitiva, la història de la humanitat.

Richard Dawkins contra Stephen Jay Gould Kim Sterelny

Dawkins i Gould. Oxford i Harvard. Un zoòleg i un paleontòleg. Un liberal i un socialista. Un anglès i un nord-americà. Una gran batalla intel·lectual. Dues visions contraposades sobre la naturalesa veritable de l’evolució. La història de la ciència està plena de rivalitats i conflictes: Newton va discutir amb Leibniz sobre la naturalesa de l’espai, Edison i Tesla van ser protagonistes de la famosa «guerra dels corrents», Einstein va rebatre públicament la teoria quàntica de Bohr…, i al camp de la biologia, la disputa entre Dawkins i Gould és cèlebre a causa de la seva intensitat, la seva durada (més de dues dècades) i la seva rellevància científica.

Richard Dawkins, autor d’El gen egoista i El rellotger cec, concep l’evolució com una lluita entre llinatges genètics. Stephen Jay Gould, que va escriure La vida meravellosa i La falsa mesura de l’home, la veu com una lluita entre organismes. Per a Dawkins, els principis de la biologia evolutiva s’apliquen igual als humans que als altres éssers vius; per a Gould, la sociobiologia és incorrecta i perillosa. Dawkins ha estat descrit moltes vegades com un reduccionista embogit, capaç de reduir la varietat i complexitat de la vida a la lluita per l’existència entre gens cecs i egoistes. En canvi, Gould ha estat utilitzat —erròniament— pels creacionistes per rebutjar els principis fonamentals del darwinisme.

En aquest llibre, Kim Sterelny ens guia a través de les diferències principals entre les concepcions de l’evolució i la ciència de Dawkins i Gould i ens ofereix una nova oportunitat de redescobrir l’univers de la biologia evolutiva.

Contra la sostenibilitat Andreu Escrivà

Un conegut supermercat etiqueta a la seua pàgina web alguns productes amb un requadre verd on es pot llegir: «sostenible». Però què significa aquest concepte? Vivim immersos en una gran confusió, que ens indueix a pensar que si alguna cosa és «sostenible» és perquè, en els millors dels casos, contamina menys i, per tant, «cuida el planeta». Poc més. Sembla que només ens importe aquesta part vendible i bonica que es pot pintar de verd i en què podem dissimular la brutícia i el dolor que engreixen la maquinària del nostre sistema productiu. Però per a construir un projecte de futur col·lectiu, durador i humà, primer hem de deixar ben clar què és el que ens han estat colant per sostenible, sense ser-ho.

A Contra la sostenibilitat, l’ambientòleg i divulgador climàtic valencià Andreu Escrivà qüestiona les veritats afables i assenyala les mentides autocomplaents amb una sèrie de capítols breus i directes per a entendre millor la banalització del concepte. Un llibre bàsic i didàctic per a enfrontar-nos als decorats de cartó pedra quotidians, així com als miratges de l’abundància i de la tecnologia redemptora. Una compilació necessària i urgent d’autoenganys, entrebancs i llocs comuns que ens impedeixen avançar perquè ens roben els debats que hauríem de tenir com a societat per a traçar els plànols d’altres futurs possibles.

Activitat divulgativa a l’IRTA d’Amposta

Des de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), s’ofereixen als centres de secundària activitats de divulgació científica. En aquest cas, l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat ha tingut l’oportunitat de visitar les instal·lacions de l’Estació Experimental de l’Ebre a Amposta aquest dimecres dia 10 d’abril.

Allí, el divulgador de la ciència Enric Sangrà ha fet una introducció del mètode científic i dels preceptes de l’agricultura regenerativa. A continuació, ha donat pas als investigadors Mar Català i Néstor Pérez, que han explicat les recerques que es duen a terme i han mostrat a l’alumnat els camps experimentals. Han animat als estudiants a dedicar-se a la investigació en el camp de l’agricultura, especialment des del vessant de l’enginyeria agrònoma, i han convidat, a qui vulgui, a realitzar amb ells la part experimental del seu treball de recerca de Batxillerat. Aquest curs ja han desenvolupat allí la seua investigació dues estudiants de segon curs, en una experiència que ha estat molt satisfactòria.

L’activitat, que en total ha tingut una durada d’un parell d’hores, ha estat una bona oportunitat per donar a conèixer aquesta institució que és a l’entorn més immediat del nostre centre educatiu i que fa una tasca amb un impacte directe sobre el territori.

Rapinyaires i humans: conferència i exposició

Aula i Natura és una associació de promoció del coneixement de les ciències naturals mitjançant l’organització de cursos, sortides i tallers. En la seua representació, el naturalista Ramiro Aibar ha visitat l’Institut Ramon Berenguer IV aquest dilluns dia 8 d’abril. Ha presentat la conferència Rapinyaires i humans a alumnat de Biologia i Geologia de tercer d’ESO i de primer de Batxillerat.

Ha començat explicant com ha canviat la relació dels humans amb les rapinyaires a les últimes dècades. De considerar-les animals a erradicar, víctimes d’una mala fama deguda en bona part a llegendes i supersticions, a comprendre la bellesa i importància ecosistèmica d’aquestes aus per iniciar accions encaminades a la conservació. Ramiro ha destacat l’obra de Rachel Carson, Primavera silenciosa, i la seua influència, identificant l’impacte de contaminants com el DDT sobre les xarxes tròfiques, com a punt de inflexió en aquesta relació. Hi ha mostrat, amb dades, com els números de parelles reproductores de distintes espècies han millorat considerablement amb aquest canvi de concepció. Això sí, ficant de manifest que encara hi ha moltes amenaces i que queda molta feina per fer.

Durant la presentació ha mostrat impactants imatges i fragments de vídeos on s’han pogut observar moments de l’alimentació, el vol o la caça d’algunes de les espècies. La conferència ha finalitzat amb un pòster amb impressionants dibuixos de l’il·lustrador Toni Llobet per a tot l’alumnat assistent, i la inauguració de l’exposició que ens acompanyarà durant tota aquesta setmana.

Acte de cloenda del projecte Neuroart

El professorat del Departament de Ciències Naturals ha triat per votació les obres que ha elaborat l’alumnat de 4t d’ESO com a part del projecte Neuroart. El dia 12 de març, l’alumnat responsable de les obres seleccionades ha assistit a l’acte final del projecte, a Barcelona.

L’esdeveniment, organitzat pel Departament de Neurociències de la Universitat de Barcelona i celebrat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ha estat una experiència única d’intercanvi i aprenentatge. Durant la gala, els estudiants han tingut l’oportunitat de conèixer les altres obres participants en el projecte i de defensar la seva pròpia davant d’un tribunal d’expertes en neurociències.

Ha estat una jornada enriquidora que ha promogut la interdisciplinarietat i la creativitat entre els joves talents científics.

Visita a l’Observatori de l’Ebre

El dia 7 de març, els alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat han gaudit d’una jornada d’aprenentatge en visitar l’Observatori de l’Ebre. Durant la visita, han participat en dos tallers centrats en telescopis i òptica, aprofundint en el món de l’astronomia i la ciència de la llum. Seguidament, hant tingut l’oportunitat de recórrer l’Observatori en una visita guiada, explorant els diferents pavellons i aprenent sobre la seva història. Aquesta experiència ha proporcionat l’alumnat una nova visió sobre el funcionament i la importància de l’observació astronòmica.

Activitat de camp als Ullals de Baltasar

Aquest dijous 7 de març l’alumnat de tercer d’ESO C, des de la matèria de Biologia i Geologia, i emmarcat en el Projecte d’Escoles Verdes, ha gaudit d’una sortida a l’espai singular dels Ullals de Baltasar. En ella, els tècnics del Parc Natural ens han endinsat en el coneixement del funcionament d’aquest ecosistema aquàtic tan proper i de la importància de la seva conservació per a espècies com el samaruc, una espècie en perill crític d’extinció. Des del Centre Ictiològic del Delta de l’Ebre vetllen per la seva recuperació mitjançant la cria en captivitat i la reintroducció, i ha estat en aquesta fase on l’alumnat ha participat en el seu alliberament amb molt d’entusiasme. Enhorabona a l’alumnat i moltes gràcies al Parc Natural del Delta de l’Ebre per aquesta oportunitat!

100 secrets dels oceans

100 secrets dels oceans Daniel Closa i Esther Garcés

Quin és el secret molecular de l’aroma del mar? Com es forma un tsunami? Quin lligam hi ha entre la Lluna i el plàncton? Per quin motiu es pesquen més gambes els divendres? Quina força empeny els icebergs en una direcció diferent de la del vent? Els calamars es comuniquen amb senyals de llum sobre el seu cos? Com afecten els oceans en el clima de la Terra? La supervivència de quin organisme marí depèn de tenir orgasmes simultanis? D’on va sortir l’aigua dels oceans? Les 100 curiositats que trobem en aquest llibre ens ajuden a descobrir, entendre i valorar els oceans. Uns oceans que, no ho oblidem, constitueixen la major part del nostre planeta, i també la més desconeguda, i dels quals la nostra vida depèn molt més estretament del que pot semblar.

La importància de les proteïnes en la malaltia d’Alzheimer

Aquest divendres dia 1 de març Andreu Matamoros ha oferit una conferència a l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat. Ell és biòleg, doctor en Neurociències i investigador en el Departament de Neuropatologia de la Universitat d’Hamburg, a Alemanya.

Ha començat parlant de la seua trajectòria acadèmica. A continuació, ha explicat el funcionament del sistema nerviós i com l’acumulació de proteïnes disfuncionals a l’exterior de les neurones causa la malaltia d’Alzheimer. Ha recordat a l’alumnat conceptes bàsics sobre estructura i funció de les proteïnes. Tot seguit, ha explicat què són els exosomes: petits cossos membranosos amb proteïnes i àcids nucleics al seu interior, expulsats per les cèl·lules,  que semblen tenir un paper en l’acumulació d’aquestes proteïnes. La seua recerca es centra, entre altres aspectes , en com podria usar-se aquest coneixement sobre els exosomes per tractar i diagnosticar precoçment la malaltia d’Alzheimer.

Al final de la trobada tant l’alumnat com el professorat ha pogut adreçar les seues preguntes a l’investigador, que en tot moment ha estat molt proper i didàctic en les seues explicacions. La xerrada ha estat una bona oportunitat per orientar l’alumnat en els seus estudis i entendre les implicacions dels sabers treballats a l’aula en la recerca i la salut.

Pràctiques de genètica a Biomedicina

Biomedicina és una de les matèries optatives que ofereix el nou currículum de Batxillerat a primer curs. Aquesta matèria representa una oportunitat per treballar continguts específics, com la sang i el sistema immunitari o la genètica molecular i el càncer.

Al nostre institut, l’alumnat aprén genètica estudiant els patrons d’herència d’una característica de les mosques de la fruita: el color dels ulls. També anomenada mosca del vinagre, Drosophila melanogaster, que és el seu nom científic, fa més de cent anys que s’utilitza per comprovar les lleis de l’herència. En aquest cas, s’estudia la transmissió dels ulls de color blanc i de color negre en dues mutacions distintes, quan s’encreuen les mosques mutants amb d’altres amb els ulls de fenotip silvestre, de color vermell. Al llarg de cinc sessions de pràctiques, a raó d’una per setmana, l’alumnat ha seguit els passos de dues generacions de mosques. Han estudiat el fenotip de més de quatre mil mosques a la segona generació, en la qual han trobat les proporcions esperades de cada color d’ulls.

Els animals han estat proporcionats pel Departament de Genètica de la Universitat de València i han permés realitzar una de les pràctiques de laboratori millor valorades pel nostre alumnat.