Comunicats d’Educació i informació de Salut sobre el coronavirus

Podeu consultar aquí els comunicats del Departament d’Educació en relació amb les mesures per controlar l’epidèmia causada pel coronavirus:

http://ensenyament.gencat.cat/ca/actualitat/coronavirus/

Recordeu seguir les indicacions, recomanacions i protocols que estableix el Departament de Salut pel que fa a la prevenció del virus i que podeu consultar a l’enllaç:

http://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/c/coronavirus-2019-ncov/

Finalistes del projecte NeuroArt

El passat 11 de març un equip de TV3 va visitar l’Institut per fer un reportatge per al programa Info-K sobre la participació i experiència de l’alumnat de 3r d’ESO en el projecte NeuroArt.

Es tracta d’un projecte de divulgació científica per a joves organitzat per l’Institut de Neurociències i la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i la Unitat de Cultura Científica i Innovació. Els alumnes creen representacions artístiques del sistema nerviós en grups, coordinats pel professor de Biologia i Geologia Josep Benavent, i les professores d’Educació Visual i Plàstica Núria Arias i Lara Bel.

Al programa, emès el dia 10 de juny, es veuen imatges de l’exposició dels treballs de l’alumnat i parlen alguns dels membres dels tres grups finalistes. El podeu veure aquí:

https://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/tres-finalistes-del-neuroart/video/6047008/

Els treballs finalistes del nostre centre són Desconnexió, de Marc Moyota, Kamile Navickaité, Verònica Montoya, Martí Ramos i Avril Pujol, Brain’s Factory, de Rachad Ouzakar, Evelin Tifrea, Blai Serret, Rachel Arias, Aleix Solà i Halyna Ostafiychuk i Neurones il·luminades, de Cristian Galera, Hiba Laraje, Alejandro Crespo, Yanina Montserrat Maldonado i Mohamed Ajaddab.

Podeu veure veure els finalistes i votar en el següent enllaç:

http://www.neurociencies.ub.edu/poll/neuroart-2020-antic/

Activitats durant el confinament

Aquest és un recull d’algunes de les activitats que ha realitzat el professorat de Biologia i Geologia amb el seu alumnat durant aquests dies de confinament.

La professora de Biologia de 1r de Batxillerat, Lara Sancho, ha engegat uns reptes per Instagram sobre el coronavirus. Podeu trobar algunes de les respostes dels alumnes al primer bio-repte aquí.

Els alumnes de 1r d’ESO han realitzat una tasca interdisciplinar entre les matèries de Biologia i Geologia, amb la professora Jahel Tomàs, i Visual i Plàstica, amb els professors Francesc Escriche i Maria José Beltri. Els objectius han estat conèixer la composició de la bossa d’escombraries de casa i construir una figura tridimensional amb les deixalles, reciclant i donant un altre ús a aquests residus. Durant la realització els alumnes han dissenyat i construït un “monstre de les escombraries” amb els residus investigats. Podeu trobar imatges dels treballs dels alumnes aquí.

Els alumnes de Ciències per al Món Contemporani de 1r de Batxillerat de Lara Sancho han estat treballant sobre la petjada ecològica. S’han sorprès en adonar-se que si tothom consumís com nosaltres es necessitarien 3 o 4 planetes com el nostre. Això els ha portat a analitzar el seu model de consum i reflexionar sobre quines coses podien canviar en el seu dia a dia. El treball ha finalitzat amb una petita campanya de promoció d’hàbits senzills que estan a les nostres mans i que poden ajudar a reduir la nostra petjada ecològica. Aquí teniu una petita mostra de la feina feta.

L’alumnat de 3r d’ESO de la matèria de Biologia i Geologia, coordinat pel seu professor Josep Benavent, ha investigat i exposat amb una visió artística la interpretació dels fenòmens a través dels òrgans dels sentits. Han expressat vivències, mitjançant aquells òrgans que ens fan sentir. Aquí teniu un recull dels treballs.

Premiat pel Parc Científic de Barcelona

Aquest dimecres 27 de maig a les 10:00 h ha tingut lloc de forma telemàtica l’acte de lliurament de premis del programa BATX2LAB del Parc Científic de Barcelona.

L’estudiant de 2n de Batxillerat Kilian Gil Royo ha estat un dels tres guanyadors dels premis que ofereix el programa entre els seus participants. El seu treball La genètica lligada a l’evolució de l’ésser humà ha comptat amb l’assessorament de l’investigador i doctorand Luis Daniel Toribio per a la part pràctica del treball, que s’ha desenvolupat als laboratoris de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.

L’acte ha estat conduït per la directora del Parc Científic de Barcelona, Maria Terrades. Hi ha participat el professor de la Universitat de Barcelona Josep Maria Fernández Novell, jurat del premi. També ha hagut un monòleg científic d’Oriol Marimon, de Big Van Ciència.

Protecció front al coronavirus

Aquest interessant article d’Antonio Martínez Ron analitza la possibilitat, que fiquen de manifest diversos estudis, que haver estat infectat per altres coronavirus distints del SARS-CoV-2, com ara els que provoquen el refredat comú, podria conferir certa immunitat. De confirmar-se, això podria explicar els casos d’infeccions passades de forma lleu o asimptomàtica, i podria donar una pista de com hauria de ser la vacuna contra aquest nou coronavirus. Llegiu l’article a Vozpopuli.

Llegir ciència per Sant Jordi

El enemigo invisible Dorothy H. Crawford

Els virus són extraordinàriament petits i senzills, la causa del refredat comú i la grip. Un sol virus, el de la verola, va matar al menys a tres-cents milions de persones al segle XX, abans que fos eradicat el 1980. El virus de la sida, el VIH, és ara la infecció més letal a tot el món i la causa més comuna de mort a Àfrica. En els últims anys, l’aparició de diferents virus letals com el Hanta o l’Ébola han despertat certa preocupació general. Dorothy Crawford descriu en aquest fascinant llibre tots els aspectes de la història secreta d’aquests paràsits mortals i ens explica, amb un estil brillant, què els diferencia d’altres microorganismes. Explora els virus que han causat el caos en el passat i ens explica com s’han desenvolupat i com es descobreixen i s’ideen les vacunes.

Sàpiens. Una breu història de la humanitat Yuval Noah Harari

Fa cent mil anys, l’Homo sapiens era un animal insignificant que s’ocupava de les seves coses en un racó de l’Àfrica i compartia el planeta amb almenys cinc espècies més d’humans. El seu paper en l’ecosistema no era gaire més important que el de les cuques de llum o els goril·les. De sobte, però, fa setanta mil anys, un canvi misteriós i profund en les seves habilitats cognitives el va convertir en l’amo del món. Avui dia només hi ha una espècie humana a la Terra. Nosaltres. L’Homo sapiens.

Com s’ho va fer l’Homo sapiens per aconseguir extingir la resta de les espècies d’humans i gairebé la meitat dels mamífers terrestres més grans del món? Per què els nostres vantpassats es van reunir i organitzar per crear ciutats i regnes? Com vam arribar a creure en els déus, les nacions i els drets humans; a confiar en els diners, els llibres o les lleis. Per què es van convertir en esclaus de la burocràcia, els horaris i el consumisme? Els humans, som més feliços a mesura que la història progressa? Com serà el nostre món d’aquí mil anys?

Informativa, divulgativa, audaç, intel·ligent, Sàpiens. Una breu història de la humanitat posa en qüestió tot allò que sabíem sobre l’ésser humà. Una obra brillant que ofereix una nova perspectiva de la humanitat i ens permet connectar els fets del passat amb les preocupacions actuals.

L’origen del nou coronavirus, segons l’evolució

Abunden les desinformacions sobre l’origen del coronavirus, les quals manquen de tota evidència científica. Aquest article publicat a The Conversation, signat per Carlos Briones, científic del Centro de Astrobiología (INTA-CSIC), i Juli Peretó, catedràtic i investigador de la Universitat de València, parla de com ha pogut aparèixer els SARS-CoV-2 per selecció natural. Llegiu l’article a The Conversation.

La màgia de la taula periòdica

Aquest dimarts dia 10 de març les professores i investigadores de la Facultat de Química de la Universitat Rovira i Virgili Anna Maria Masdeu i Mar Reguero han portat al centre la conferència La màgia de la taula periòdica. En un format teatralitzat i molt didàctic han parlat de les distintes possibilitats per ordenar els elements i de la primera taula de Mendeleiev, destacant els punts forts i els febles d’aquesta classificació. Una manera d’apropar la Química amb un toc d’humor a l’alumnat de cursa aquesta matèria a quart d’ESO i Batxillerat.