Orígenes Lewis Dartnell
Quan es parla d’alguna cosa tan inabastable com la història de la humanitat solem posar el focus en coses molt concretes. Ens agrada enumerar els líders que van marcar la diferència, assenyalar certs fenòmens com ara la migració o descriure les conseqüències de les guerres més decisives. Però, què passaria si canviéssim l’enfocament i poséssim la Terra al centre de les nostres investigacions? Aquest llibre és el que passaria.
Per a Lewis Dartnell, l’única manera de comprendre la nostra història consisteix a explicar com el nostre planeta, des de l’inici dels temps, ha determinat el nostre destí. Tota espècie està condicionada pel seu entorn. És ineludible: les forces geològiques van ocasionar la nostra evolució a l’Àfrica oriental; els terrenys muntanyosos característics de Grècia van afavorir el naixement de la democràcia a les antigues polis, i l’Himàlaia guarda una relació amb la formació de les illes Britàniques que molts ignorem. La història d’aquestes forces és, en definitiva, la història de la humanitat.
Richard Dawkins contra Stephen Jay Gould Kim Sterelny
Dawkins i Gould. Oxford i Harvard. Un zoòleg i un paleontòleg. Un liberal i un socialista. Un anglès i un nord-americà. Una gran batalla intel·lectual. Dues visions contraposades sobre la naturalesa veritable de l’evolució. La història de la ciència està plena de rivalitats i conflictes: Newton va discutir amb Leibniz sobre la naturalesa de l’espai, Edison i Tesla van ser protagonistes de la famosa «guerra dels corrents», Einstein va rebatre públicament la teoria quàntica de Bohr…, i al camp de la biologia, la disputa entre Dawkins i Gould és cèlebre a causa de la seva intensitat, la seva durada (més de dues dècades) i la seva rellevància científica.
Richard Dawkins, autor d’El gen egoista i El rellotger cec, concep l’evolució com una lluita entre llinatges genètics. Stephen Jay Gould, que va escriure La vida meravellosa i La falsa mesura de l’home, la veu com una lluita entre organismes. Per a Dawkins, els principis de la biologia evolutiva s’apliquen igual als humans que als altres éssers vius; per a Gould, la sociobiologia és incorrecta i perillosa. Dawkins ha estat descrit moltes vegades com un reduccionista embogit, capaç de reduir la varietat i complexitat de la vida a la lluita per l’existència entre gens cecs i egoistes. En canvi, Gould ha estat utilitzat —erròniament— pels creacionistes per rebutjar els principis fonamentals del darwinisme.
En aquest llibre, Kim Sterelny ens guia a través de les diferències principals entre les concepcions de l’evolució i la ciència de Dawkins i Gould i ens ofereix una nova oportunitat de redescobrir l’univers de la biologia evolutiva.
Contra la sostenibilitat Andreu Escrivà
Un conegut supermercat etiqueta a la seua pàgina web alguns productes amb un requadre verd on es pot llegir: «sostenible». Però què significa aquest concepte? Vivim immersos en una gran confusió, que ens indueix a pensar que si alguna cosa és «sostenible» és perquè, en els millors dels casos, contamina menys i, per tant, «cuida el planeta». Poc més. Sembla que només ens importe aquesta part vendible i bonica que es pot pintar de verd i en què podem dissimular la brutícia i el dolor que engreixen la maquinària del nostre sistema productiu. Però per a construir un projecte de futur col·lectiu, durador i humà, primer hem de deixar ben clar què és el que ens han estat colant per sostenible, sense ser-ho.
A Contra la sostenibilitat, l’ambientòleg i divulgador climàtic valencià Andreu Escrivà qüestiona les veritats afables i assenyala les mentides autocomplaents amb una sèrie de capítols breus i directes per a entendre millor la banalització del concepte. Un llibre bàsic i didàctic per a enfrontar-nos als decorats de cartó pedra quotidians, així com als miratges de l’abundància i de la tecnologia redemptora. Una compilació necessària i urgent d’autoenganys, entrebancs i llocs comuns que ens impedeixen avançar perquè ens roben els debats que hauríem de tenir com a societat per a traçar els plànols d’altres futurs possibles.