Arxiu d'etiquetes: Geologia

Activitat de camp al Parc Natural dels Ports

El dia 26 d’abril l’alumnat de primer d’ESO de l’Institut ha viscut una jornada en la natura al Parc Natural dels Ports. Acompanyats pels educadors d’Arabogues, han conegut de prop la riquesa biològica i geològica d’aquest entorn privilegiat.

Durant la sortida, l’alumnat ha explorat la fauna i la flora locals, descobrint la diversitat d’espècies que habita aquesta àrea protegida. Amb l’ajuda dels educadors, han aprés sobre les adaptacions dels éssers vius a aquest entorn particular i la importància de conservar-los. A més, han aprofundit en el coneixement de la geologia de la llera del riu Sénia, la quan cosa els ha ajudat a comprendre millor la formació i evolució del paisatge. No obstant això, els educadors han fet especial èmfasi en el preocupant estat del riu a causa de l’escassetat d’aigua, fent conscient l’alumnat de la fragilitat dels ecosistemes i la necessitat de preservar-los.

La meteorologia ha estat una aliada perfecta durant tota l’activitat, ja que malgrat començar amb un matí assolellat, a mesura que avançava el dia, el cel s’ha anat ennuvolant. Aquest canvi en les condicions atmosfèriques ha estat aprofitat pels educadors per explicar de manera pràctica la predicció del temps, destacant la importància de comprendre els signes de la natura i anticipar els canvis meteorològics. La sortida ha representat una experiència educativa enriquidora per a l’alumnat.

Llegir ciència per Sant Jordi

Orígenes Lewis Dartnell

Quan es parla d’alguna cosa tan inabastable com la història de la humanitat solem posar el focus en coses molt concretes. Ens agrada enumerar els líders que van marcar la diferència, assenyalar certs fenòmens com ara la migració o descriure les conseqüències de les guerres més decisives. Però, què passaria si canviéssim l’enfocament i poséssim la Terra al centre de les nostres investigacions? Aquest llibre és el que passaria.

Per a Lewis Dartnell, l’única manera de comprendre la nostra història consisteix a explicar com el nostre planeta, des de l’inici dels temps, ha determinat el nostre destí. Tota espècie està condicionada pel seu entorn. És ineludible: les forces geològiques van ocasionar la nostra evolució a l’Àfrica oriental; els terrenys muntanyosos característics de Grècia van afavorir el naixement de la democràcia a les antigues polis, i l’Himàlaia guarda una relació amb la formació de les illes Britàniques que molts ignorem. La història d’aquestes forces és, en definitiva, la història de la humanitat.

Richard Dawkins contra Stephen Jay Gould Kim Sterelny

Dawkins i Gould. Oxford i Harvard. Un zoòleg i un paleontòleg. Un liberal i un socialista. Un anglès i un nord-americà. Una gran batalla intel·lectual. Dues visions contraposades sobre la naturalesa veritable de l’evolució. La història de la ciència està plena de rivalitats i conflictes: Newton va discutir amb Leibniz sobre la naturalesa de l’espai, Edison i Tesla van ser protagonistes de la famosa «guerra dels corrents», Einstein va rebatre públicament la teoria quàntica de Bohr…, i al camp de la biologia, la disputa entre Dawkins i Gould és cèlebre a causa de la seva intensitat, la seva durada (més de dues dècades) i la seva rellevància científica.

Richard Dawkins, autor d’El gen egoista i El rellotger cec, concep l’evolució com una lluita entre llinatges genètics. Stephen Jay Gould, que va escriure La vida meravellosa i La falsa mesura de l’home, la veu com una lluita entre organismes. Per a Dawkins, els principis de la biologia evolutiva s’apliquen igual als humans que als altres éssers vius; per a Gould, la sociobiologia és incorrecta i perillosa. Dawkins ha estat descrit moltes vegades com un reduccionista embogit, capaç de reduir la varietat i complexitat de la vida a la lluita per l’existència entre gens cecs i egoistes. En canvi, Gould ha estat utilitzat —erròniament— pels creacionistes per rebutjar els principis fonamentals del darwinisme.

En aquest llibre, Kim Sterelny ens guia a través de les diferències principals entre les concepcions de l’evolució i la ciència de Dawkins i Gould i ens ofereix una nova oportunitat de redescobrir l’univers de la biologia evolutiva.

Contra la sostenibilitat Andreu Escrivà

Un conegut supermercat etiqueta a la seua pàgina web alguns productes amb un requadre verd on es pot llegir: «sostenible». Però què significa aquest concepte? Vivim immersos en una gran confusió, que ens indueix a pensar que si alguna cosa és «sostenible» és perquè, en els millors dels casos, contamina menys i, per tant, «cuida el planeta». Poc més. Sembla que només ens importe aquesta part vendible i bonica que es pot pintar de verd i en què podem dissimular la brutícia i el dolor que engreixen la maquinària del nostre sistema productiu. Però per a construir un projecte de futur col·lectiu, durador i humà, primer hem de deixar ben clar què és el que ens han estat colant per sostenible, sense ser-ho.

A Contra la sostenibilitat, l’ambientòleg i divulgador climàtic valencià Andreu Escrivà qüestiona les veritats afables i assenyala les mentides autocomplaents amb una sèrie de capítols breus i directes per a entendre millor la banalització del concepte. Un llibre bàsic i didàctic per a enfrontar-nos als decorats de cartó pedra quotidians, així com als miratges de l’abundància i de la tecnologia redemptora. Una compilació necessària i urgent d’autoenganys, entrebancs i llocs comuns que ens impedeixen avançar perquè ens roben els debats que hauríem de tenir com a societat per a traçar els plànols d’altres futurs possibles.

100 secrets dels oceans

100 secrets dels oceans Daniel Closa i Esther Garcés

Quin és el secret molecular de l’aroma del mar? Com es forma un tsunami? Quin lligam hi ha entre la Lluna i el plàncton? Per quin motiu es pesquen més gambes els divendres? Quina força empeny els icebergs en una direcció diferent de la del vent? Els calamars es comuniquen amb senyals de llum sobre el seu cos? Com afecten els oceans en el clima de la Terra? La supervivència de quin organisme marí depèn de tenir orgasmes simultanis? D’on va sortir l’aigua dels oceans? Les 100 curiositats que trobem en aquest llibre ens ajuden a descobrir, entendre i valorar els oceans. Uns oceans que, no ho oblidem, constitueixen la major part del nostre planeta, i també la més desconeguda, i dels quals la nostra vida depèn molt més estretament del que pot semblar.

Visita i taller al Cosmocaixa


Aquest 23 de gener l’alumnat de primer de Batxillerat que cursa Biologia ha fet una sortida al Cosmocaixa, a Barcelona. Al matí han gaudit de dues visites guiades, una d’elles sobre els estats de la matèria i una altra a l’exposició temporal sobre els dinosaures de la Patagònia.

Després, han fet un taller on han reproduït part de la investigació que es duu a terme als laboratoris de l’Institut de Recerca de la SIDA IrsiCAixa, per identificar substàncies candidates a formar part d’una vacuna contra la SIDA.

A la tarda, per acabar, han recorregut el museu lliurement per experimentar amb totes les exposicions que s’hi troben i veure tranquil·lament tot allò que més els ha interessat. Ha estat una sortida molt interactiva que, com sempre, l’alumnat ha aprofitat al màxim.

Conferència sobre roques i minerals

Telm Bover és professor titular de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona. Aquest divendres dia 26 de gener ha visitat l’Institut Ramon Berenguer IV amb la conferència L’estudi de minerals i roques, més necessari que mai. A l’acte ha assistit l’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals de Batxillerat.

La presentació ha començat amb una pregunta: quins materials formen part dels dispositius electrònics que, cada vegada més, formen part de les nostres vides? La llista de minerals necessaris per fabricar mòbils i tauletes és sorprenentment llarga.

El ponent ha explicat què són els minerals i quina és la seva procedència: les roques. A continuació ha fet un recorregut pels principals tipus de roques, els processos que les formen i els ambients on les podem trobar. Ha finalitzat amb un exemple concret: els minerals que proporcionen tungstè i les seves múltiples aplicacions. No ha passat per alt els conflictes derivats de la seva extracció i comercialització i les implicacions geopolítiques que es desprenen de l’explotació dels minerals clau per al desenvolupament tecnològic. La conclusió evident ha estat la importància cabdal dels estudis geològics per a gestionar el futur més immediat.

La conferència ha format part de la iniciativa de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB per apropar-se als centres de Secundària, com a part de la qual l’Institut Ramon Berenguer IV ja va rebre fa un parell d’anys una conferència sobre el volcà de La Palma, i que esperem poder seguir gaudint en properes edicions.

Sortida de Geologia i Ciències Ambientals als Ports

L’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals ha fet una visita guiada a l’exposició Geoports que hi ha al centre de visitants del Baix Ebre del Parc Natural dels Ports. Allí han conegut de primera mà la geologia dels Ports a través de mapes i talls geològics, maquetes, blocs diagrama i fòssils. Han fet un repàs a la història geològica de la zona, la seua hidrologia i la importància de la composició de les roques per entendre com són avui Els Ports.

De la mà d’Òscar, l’educador ambiental que els ha acompanyant durant tot el matí, i les seues explicacions, a continuació han fet un recorregut geològic i naturalístic pel barranc de Farrúbio. Durant el mateix, no només han fet un repàs de la geologia, sinó també de la fauna i la flora d’aquest paisatge, en una sortida multidisciplinària molt ben aprofitada.

Riscos geològics

Joaquim Enric Roset Piñol és enginyer geòleg i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili. Aquest dijous dia 9 de novembre ha visitat l’Institut Ramon Berenguer IV com a part de la programació de la Setmana de la Ciència. S’ha adreçat a alumnat de 3r d’ESO i de Geologia i Ciències Ambientals de Batxillerat per parlar dels riscos geològics, fent especial incidència a aquells que ocorren al nostre entorn. Amb dades reals i imatges recents d’inundacions, esllavissades o subsidències, ha exposat de quina manera aquests fenòmens afecten el nostre territori i què caldria fer per evitar o minimitzar aquest risc, d’una manera molt directa i entenedora.

La mineria al Priorat


L’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals i de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de Batxillerat ha estat a Bellmunt del Priorat aquest dimarts 17 de gener. Gemma Barceló, directora del Museu de les Mines, els ha donat la benvinguda i allí han visitat l’exposició i han parat atenció a un audiovisual sobre la història de la mineria a la comarca. El professor de Mineralogia de la Universitat de Barcelona Joan Carles Melgarejo ha explicat la importància de la mineria a la zona, la seva evolució en el temps i la formació i explotació dels filons de galena. En la seva companyia i la de Robert Rodríguez, estudiant de màster de Paleontologia, i el monitor del Museu Edgar Martínez, han visitat l’interior de la mina Eugènia. A la sortida, han picat les roques de les escombreres de les mines Eugènia i Règia cercant minerals, completant d’aquesta manera un matí molt engrescador dedicat a la Geologia.

El gel a una societat sostenible

L’estudiant de segon de Batxillerat María Díez Gallego ha rebut una beca per participar al Simposi Internacional El gel a una societat sostenible. Aquesta trobada de científics especialistes de tot el món ha tingut lloc a l’edifici Bizkaia Aretoa de la Universitat del País Basc, a Bilbao, entre el 5 i el 10 de juny i ha estat organitzada per la Societat Internacional de Glaciologia (IGS) i el Basque Centre for Climate Change (BC3). Allí ha presentat un pòster científic del seu treball de recerca La glacera de Monte Perdido i com el canvi climàtic ha afectat a la seva desaparició, en el qual entrevista diversos especialistes en la matèria, entre ells l’investigador del BC3 Sérgio Henrique Faria. Al sopar de clausura de l’acte, celebrat al museu Guggenheim, ha rebut un premi al seu pòster científic. L’experiència ha estat molt positiva per a María: “He pogut gaudir d’unes xerrades molt interessants i enriquidores que m’han ajudat a adquirir un pensament més crític enfront la situació que estem patint del canvi climàtic”. Enhorabona!

Conferència sobre el volcà de La Palma

El doctor Ramon Salas és professor emèrit del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB). Aquest dijous dia 17 de febrer ha visitat el nostre institut amb una magnífica presentació sobre la recent erupció del volcà Cumbre Vieja a l’illa de La Palma. Hi ha assistit l’alumnat de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de primer i segon de Batxillerat, que ha tingut l’oportunitat de fer preguntes al ponent. No només s’ha parlat del volcà de la Palma, sinó també dels graus que ofereix la Facultat de Ciències de la Terra de la UB: Geologia i Ciències del Mar, i de les sortides professionals d’aquestes branques del coneixement, en una conferència que l’alumnat ha valorat molt positivament.