Arxiu d'etiquetes: Sant Jordi

Llegir ciència per Sant Jordi

L’esperit del temps Martí Domínguez

L’esperit del temps va fer que un metge austríac s’interessés pel desenvolupament de les teories darwinistes. L’esperit del temps va fer que pensés a aplicar els estudis sobre el comportament animal al progrés de l’espècie humana. L’esperit del temps va fer que posés les seves investigacions al servei d’una política. L’esperit del temps el va convertir en un puntal de les teories que fonamentaven les pràctiques nazis. L’esperit del temps el va situar en el front de l’Est en la guerra contra els russos. L’esperit del temps no va impedir que a principis dels setanta aquest científic nazi rebés el Premi Nobel de Medicina. Una novel·la que reflexiona sobre les foscors més inquietants de la naturalesa humana.

L’embrió inconformista. Com influeix en la nostra evolució el desenvolupament embrionari Jordi Garcia-Fernàndez i David Bueno

Els embrions poden semblar-nos éssers indefensos, però poques persones saben que són uns inconformistes nats: qualsevol modificació genètica que afecti el seu desenvolupament es traduirà en canvis anatòmics o funcionals en els adults que, per lleus que puguin semblar, són la clau de volta de l’evolució i de la selecció natural. Canviar per sobreviure, sobreviure per canviar. Si els embrions no estiguessin abocats al canvi, l’evolució dels metazous, és a dir, de tots els animals, no hauria estat possible. L’evolució i el desenvolupament embrionari formen un aliatge biològic resistent i flexible. Aquest és el camp d’estudi de l’evo-devo, una nova disciplina científica que investiga com els mecanismes evolutius fan possible que organismes que comparteixen un mateix avantpassat, com els cucs, els insectes i els vertebrats, siguin tan diferents. Però són diferents només en aparença, perquè una de les principals troballes de l’evo-devo és que genèticament tenen molt en comú. Amb un llenguatge assequible, exemples sorprenents i experiments fascinants, el lector descobrirà com i per què el desenvolupament embrionari condiciona l’evolució, inclosa la dels humans.

Por qué creemos en mierdas. Cómo nos engañamos a nosotros mismos Ramón Nogueras

Mai abans en la història de la humanitat hem tingut més accés a informació que ara. Mai abans el nostre coneixement sobre el món en què vivim i el seu funcionament ha estat comparable al que tenim ara. I no obstant això, com és possible que creguem fermament en rumors i supersticions? Per què donem per bones i difonem històries i notícies que mai han passat? Què explica que, tot i les evidències, no estiguem disposats a canviar d’opinió o a modificar-la si més no? Les respostes a aquestes preguntes, com veurem en el llibre, tenen a veure amb múltiples causes. Per començar, analitzarem per què els éssers humans distem molt de ser éssers racionals. Entendrem com processem la informació d’una manera que està lluny de ser objectiva perquè, en definitiva, busquem creure el que volem creure. Examinarem per què la nostra memòria no és fiable i com elaborem falsos records d’una manera perfecta. Un viatge apassionant que ens ajuda a comprendre que gairebé tot el que creiem sobre el món i sobre nosaltres mateixos està malament.

Llegir ciència per Sant Jordi

On el dia dorm amb els ulls oberts Toni Pou

On el dia dorm amb els ulls oberts reconstrueix el viatge del jove periodista científic Toni Pou a l’Àrtic canadenc. Embarcat a l’Amundsen, participa en la recerca que es fa al vaixell mateix, dotat amb instal·lacions científiques capdavanteres a escala mundial. A cavall entre el llibre de viatges, la divulgació científica i la crònica personal, narra el dia a dia de la gent de bord, la quotidianitat en un entorn tan peculiar. En un relat fresc, senzill, ple d’anècdotes entranyables, Toni Pou ens il·lustra no tan sols sobre les particularitats de l’Àrtic, sinó també sobre la ciència en general.

Intel·ligent, sensible i molt ben escrit, On el dia dorm amb els ulls oberts és una petita joia que ens transporta a un món llunyà, evocadora de les aventures i l’èpica de les expedicions polars del segle XIX.

Descobrint el cervell Antonio Rial

Com aprenem? Tots tenim algun talent? Què vol dir que el cervell és plàstic? Què diferencia la ment de les dones de la dels homes? Es pot mantenir l’amor romàntic a llarg termini? Aquestes són algunes de les preguntes sobre el misteriós funcionament del cervell humà –òrgan extremadament complex– a les quals l’obra Descobrint el cervell dóna resposta. Amb un llenguatge amè i accessible, l’autor d’aquest llibre explica, entre altres qüestions, l’enorme potencial del cervell com a font de salut, així com els límits borrosos d’allò que aquest òrgan entén com a realitat. I és que els cent mil milions de neurones no tenen inconvenient a falsificar la realitat perquè siga coherent. De fet, les investigacions recents en neurociència asseguren que, per al cervell, tan sols és rellevant la nostra supervivència, i no la veritat.

Llegir ciència per Sant Jordi

El gen: una història íntima Siddhartha Mukherjee

En un recorregut per tot el planeta que abraça uns quants segles, El gen relata la recerca per desxifrar el codi principal que ens conforma i ens defineix com a humans, que determina com som per fora i per dintre. La història del gen comença en una retirada abadia agustina de Moràvia l’any 1856, quan un monjo concep la possible existència d’una «unitat hereditària». Enllaça amb la teoria de l’evolució de Darwin, i topa amb els horrors de l’eugenèsia nazi de la dècada del 1940. El gen transforma la biologia de postguerra. Reconfigura la nostra percepció de la sexualitat, el caràcter, la capacitat d’elecció i el lliure arbitri. Entrellaçada amb la trama de El gen, però, com un fil vermell, hi ha també una història íntima: la història de la família de Mukherjee i el seu patró recurrent de trastorns mentals, que ens recorda que la genètica té una importància transcendental en la vida quotidiana de tothom. Aquestes qüestions esdevenen encara més vibrants i peremptòries avui dia, en què estem aprenent a «llegir» i a «escriure» el genoma humà, amb totes les possibilitats que comporta de modificar el destí i la identitat dels nostres infants. El gen, amb una noble ambició i una honestedat incorruptible, ens proporciona un relat insuperable sobre la unitat fonamental de l’herència i un panorama tant del passat com del futur de la humanitat.

Encara no és tard. Claus per a entendre i aturar el canvi climàtic Andreu Escrivà

El canvi climàtic és el major problema ambiental del segle XXI, però… sabem què implica això realment? Prendre’n consciència és posar en qüestió allò que sabem i pensem. És parlar de canvi i d’incertesa. Aquesta obra parteix de la preocupació evident pel que significa l’escalfament global, però també del fet que el coneixement que en tenim és fragmentari, parcial i sovint incorrecte. Això provoca, en gran mesura, que no s’adopten les accions necessàries. Aquest llibre ens ajuda a entendre com està canviant el món que ens envolta, i quin és el nostre paper en el canvi, però també en les possibles solucions, combinant un missatge esperançador amb advertències realistes perquè s’impulsen accions. Res està perdut. Perquè encara no és tard i un món millor no només és necessari, sinó també possible.

Llegir ciència per Sant Jordi

Els inicis de la vida Lynn Margulis, Michael F. Dolan

Durant la major part de la història de la Terra, la vida ha estat invisible. Les comunitats bacterianes han modelat la superfície i l’atmosfera del planeta al llarg de milers de milions d’anys. Tot i la insignificança d’aquests microorganismes, representen formes de vida molt diverses i originals, adaptades als ambients més insòlits que puguem imaginar. Moltes de les activitats que associem amb els organismes pluricel·lulars, com ara fongs, plantes o animals -la reproducció, la predació, el moviment, el sexe i més- són realment invencions bacterianes antigues. Molt abans de l’aparició evolutiva dels animals i de les plantes més simples, els bacteris ja havien escrit els primers capítols de la història de la vida. Desxifrar aquesta història ancestral és una tasca científica apassionant, i aquesta obra de Lynn Margulis i Michael F. Dolan ens hi aproxima sense que necessitem una formació científica prèvia.

El somni de Lucreci Martí Domínguez

Martí Domínguez ret tribut al poeta Titus Lucretius Caro, que un segle abans de Crist va escriure De rerum natura (‘Sobre la naturalesa’), un poema enciclopèdic que combina la bellesa de la forma i el contingut científic. Precursor de l’evolucionisme, el text destil·la un ateisme incisiu que va ser silenciat per l’Església durant segles. El somni de Lucreci narra precisament la redescoberta del poeta romà a principis del segle XV, quan es va recuperar la darrera còpia del text en un remot monestir alemany, una troballa que va impressionar els pensadors del Renaixement i de la Il·lustració i que va influir en l’evolucionisme darwinista. Martí Domínguez destaca la vigència de l’obra de Lucreci, que ha impregnat la ciència moderna. Lucreci ja parla del pensament empíric en contraposició amb la superstició, i descriu l’home com un producte de la natura, alliberat dels déus. El somni de Lucreci és un llibre contra el dogmatisme i el fanatisme religiós. És un cant a la ciència, al pensament lliurepensador i il·lustrat, i un clam contra la intolerància. Lucreci anima a pensar, i això sempre és necessari.

Llegir ciència per Sant Jordi

L’home que va confondre la seva dona amb un barret Oliver Sacks

A L’home que va confondre la seva dona amb un barret (1985) Oliver Sacks ens planteja un conjunt de relats amb una colla de personatges rars, sorprenents i curiosos com a protagonistes: un home que camina inclinat com la torre de Pisa i es fa fer unes ulleres especials per poder mantenir-se recte, una dona que no té cap sentit del propi cos i que acaba caient desplomada, un prestigiós músic que té agnòsia visual i arriba a confondre la seva dona amb un barret, etcètera. Tots ells són pacients d’Oliver Sacks, que ens condueix amb destresa per les zones inexplorades i més desconegudes de la ment humana.

Un món feliç Aldous Huxley

Un món feliç (1932) és una de les novel·les de ciència ficció més celebrades del segle XX. Publicada en una època en què ja emergien, com una amenaça, els grans règims totalitaris que havien de desembocar en la Segona Guerra Mundial, en Un món feliç Aldous Huxley ens convida a imaginar una societat futura en què un Estat paternalista manté els seus súbdits sota els efectes de la droga oficial del règim, un narcòtic anomenat «soma». A fi d’aconseguir blocs de ciutadans genèticament unificats i coherents, l’Estat endega un projecte de clonació. Els embrions, concebuts i desenvolupats al laboratori, són traslladats a la sala de Predestinació Social, on s’ajusten les aptituds i la intel·ligència de cadascú segons la casta que li ha estat assignada. Quatre joves, víctimes i herois d’aquesta novel·la, no encaixaran en un règim planificador i totalitari que pretén transformar els humans en meres cèl·lules d’un cos social.

Llegir ciència per Sant Jordi

La clau secreta de l’Univers Lucy i Stephen Hawking

La família de George és un tant peculiar: són vegetarians i eviten qualsevol tipus de tecnologia; per això viuen sense televisió, sense telèfon, sense ràdio i sense ordinador!, pel que George s’ha guanyat la fama de “rar”. Un dia, el seu porquet travessa la casa del veí i George ha d’entrar a rescatar-lo. Allí coneix a Annie, una nena de la seua edat un tant pretenciosa i molt mentidera, i al seu pare, Eric. La casa on viuen és un petit “museu de la ciència” i el que més crida l’atenció de George és Cosmos, l’ordinador, que es presenta a si mateix com “el més potent del món”. Després de jurar que usarà la ciència solament per a bones fins, George, de la mà de Cosmos, descobreix com es van crear les estrelles. Al dia següent, el professor de George, Mr. Ripe, ho enxampa fent un dibuix de l’ordinador d’Eric i Annie en classe i George es veu obligat a contar qui és Cosmos. Per a la seua sorpresa, el professor sembla estar al corrent. Uns dies més tard, George torna a casa dels seus veïns i gràcies a Annie, viatja per l’espai; aterra en un cometa i veu els diferents planetes. Després d’aquesta aventura, Annie li explica a George que el seu pare està investigant si existeix un planeta amb vida intel·ligent. El que encara no sap cap dels dos és que algú està a punt de tendir-li un parany a Eric.

Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic José María Seguí Simarro

Què és un transgènic? I què no és? Són perjudicials o la solució a una bona part dels mals de la humanitat? Aquest treball reflecteix la gran distorsió que hi ha envers els cultius transgènics entre allò que diu la comunitat científica, avalat per dades, i allò que opina la resta de la societat, on s’ha imposat una imatge completament contrària. L’objectiu de l’obra és abordar els mites i llegendes sobre els transgènics i aportar-hi arguments amb rigor científic, tot barre­jant aspectes polítics, sociològics, psicològics i co­municatius.

Es tracta d’un manual de supervivència per a entendre què són i què no són els transgènics. Amb voluntat divulgadora i sense deixar de banda el rigor que el tema es mereix, l’autor ofereix al lector tots els elements necessaris perquè puga extraure conclusions pròpies.

Llegir ciència per Sant Jordi

100 mites de la ciència Daniel Closa

No és cert que fem servir únicament el 10% del cervell, que en lluna plena neixin més criatures, que els estruços amaguin el cap sota terra o que l’aigua de la pica giri al revés a l’hemisferi sud.

Totes aquestes afirmacions són mites guarnits amb aparença de veritats científiques. Com tots els mites, poden tenir gràcia i resultar estimulants per a la imaginació, però sempre és important saber distingir entre mite i realitat. En aquest recull podem descobrir el que hi ha al darrere de cent d’aquests mites.

Molts més a Tertúlies de literatura científica a la UVic »

Òrgans a la carta. Cèl·lules mare, clonatge terapèutic i medicina regenerativa David Bueno

La recerca en el camp de les cèl·lules mare embrionàries humanes i l’aplicació de les tècniques de clonatge han estat i són font de debat al nostre país. Preguntes com ara què són les cèl·lules mare, les possibilitats futures de curació de la diabetis o de malalties neurodegeneratives com el Parkinson i l’Alzheimer, o què és i quins usos pot tenir la clonació terapèutica, com també un seguit de malentesos que de vegades les acompanyen, és el que intenta respondre i resoldre el llibre de David Bueno.

Per tal d’aclarir aspectes científics clau i evitar el desconeixement, és important que la ciutadania entengui en què consisteix aquesta recerca, quines expectatives té i també quines limitacions, tant tècniques com ètiques, avui dia. Tal com expressa l’autor al pròleg, la seva intenció ha estat fer un llibre de divulgació que donés una visió científica i clara d’aquestes noves tècniques biomèdiques en tots els seus vessants, per la qual cosa l’obra s’ha estructurat en tres blocs, que comprenen els antecedents, els fonaments i les idees bàsiques per tal de situar la recerca; les tècniques, la recerca actual i les perspectives, i, finalment, les reflexions ètiques i legals.

Molts més a 100 llibres de ciència. Una selecció de la divulgació recent de la ciència »

Llegir ciència per Sant Jordi

Contes de microbis Arthur Kornberg

Arthur Kornberg (1918-2007), autor d’aquest llibre, va ser un bioquímic nord-americà guanyador del premi Nobel de fisiologia i medicina de 1959. L’origen d’aquests Contes de microbis es remunta a la dècada de 1950, quan Kornberg explicava als seus tres fills contes que anava inventant sobre microbis i malalties. Unes dècades més tard, va narrar aquelles històries als seus néts, però va fer-ho amb un altre format: construint rodolins i altres versos fàcils i ficant en cada història el nom d’algun nét o néta o d’algun cosí dels seus nets.
Recitar aquests rodolins i versos amb rima senzilla és una manera entretinguda d’introduir-se en el món de la microbiologia, i aprendre què són i que fan els microbis. És un llibre molt especial, fruit de l’amor a la família i a la ciència de diverses persones.

Pots trobar una mostra de 28 pàgines al web de l’editorial »
Llegeix el comentari al bloc de La lectora corrent »

Herbari. Viure amb les plantes Daniel Climent i Ferran Zurriaga

El cactus, la figuera, el llentiscle o la garrofera són algunes de les plantes que ens envolten i que formen part de la nostra vegetació. Mètode, a través de la seua monografia, ha volgut reivindicar la bellesa i importància d’algunes d’aquestes espècies; les ha recopilat en una obra de gairebé tres-centes pàgines que combina articles de botànica amb fotografies de la natura que de ben segur agradarà als amants de les plantes.

Enllaç al web de la publicació de la Universitat de València »
Llegeix el comentari al bloc de La lectora corrent »

Llegir ciència per Sant Jordi

Un parell de propostes per regalar un xic de ciència en la festa de la rosa i el llibre:

100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt

Daniel Closa i Autet

Des de l’origen de l’Univers fins a per quin motiu badallem. Dels terratrèmols a la fibromiàlgia. Estem tan acostumats que la ciència ofereixi respostes que, de tant en tant, va bé recordar aquells enigmes que encara no tenen una resposta clara, completa o acceptada. En aquest llibre es recullen un centenar de les qüestions amb què la ciència s’enfronta actualment. I és que més fascinants que les respostes que ja coneixem són les preguntes que tenim plantejades.

Ciència a dos euros. Reptes científics i experiments per a gent desperta

Dani Jiménez Albiac

Després de l’èxit espectacular de Ciència a un euro, Dani Jiménez ens presenta noves preguntes amb respostes científiques per satisfer una pila de curiositats que sorgeixen del món que ens envolta, i ens ho demostra amb experiments senzills i sorprenents que es poden fer a casa. Si voleu saber per on fan caca els arbres, per què les rodes no són quadrades, per què pengen els testicles o, simplement, si voleu lligar gràcies a la ciència, endueu-vos aquest catàleg de tafaneries científiques.

Llegit a la pàgina de Recerca en acció »

Llegir ciència per Sant Jordi

La ciència dels Simpson

Exactament en el minut sis del primer episodi de la sèrie animada més duradora de la televisió, Els Simpson, la ciència ja hi fa acte de presència. El fotograma que ho anuncia és una garlanda nadalenca que diu: «Bon Nadal de part de la central nuclear de Springfield». Això és només l’inici de les contínues referències científiques presents en la sèrie, tantes com per a fer un assaig i descobrir que la majoria d’autors dels capítols tenen una formació científica considerable, o que el guionista és llicenciat en física i màster en informàtica teòrica per Berkeley.

Quanta ciència hi ha en Els Simpson i de quin tipus? I què hi ha de realista en la sèrie? O encara més interessant: quant hi ha de groc en la realitat científica? Amb el pretext d’Els Simpson, aquest llibre ens endinsa d’una manera àgil i fins i tot divertida en la turbulenta relació entre ciència i societat.

Energia nuclear

En l’energia nuclear sol donar-se el fenomen que es designa en anglès amb l’acrònim NIMBY (“Not in my back yard”) i que alguns tradueixen al català com SPAN (“Sí, però aquí no”), és a dir, que molts ciutadans no la veurien malament, sempre que les corresponents centrals s’instal·laren lluny de casa seva.

La relació dels humans amb les fonts d’energia ha solgut ser conflictiva, des del mateix moment en què Prometeu li va robar el foc a Zeus per emportar-se’l a ells i, en un altre ordre de coses, encara que el Quixot no es caracteritzava per una fidedigna percepció dels fets reals, la veritat és que va trencar una llança, precisament, contra un molí de vent, que és un artefacte que aprofita l’energia de la natura. Però aquest llibre no discorre en el món del mite, el de Prometeu i el Quixot, sinó en el pla científic, el dels arguments i les dades empíriques i, a partir d’ells, tracta d’informar el lector de quins són els avantatges i els riscos de l’energia nuclear.