Arxiu d'etiquetes: Microbiologia

La microbiota intestinal

La Universitat Rovira i Virgili ha oferit una sèrie d’activitats emmarcades dintre de la Nit de la Recerca coincidint amb la Setmana de la Ciència. L’Institut Ramon Berenguer IV s’ha inscrit en aquestes jornades per participar en la xerrada La microbiota intestinal impartida per la investigadora de la URV Cristina Torres Fuentes, el passat dia 18 de novembre. Degut a la situació sanitària actual, el format de la xerrada ha estat virtual.

El nostre alumnat de 3r d’ESO ha aprofitat la conferència per assentar i consolidar els coneixements adquirits a les classes de Biologia i Geologia relacionats amb l’aparell digestiu i les seves relacions amb el sistema immunitari.

La immunologia al voltant de la COVID-19

El cafè científic d’aquesta Setmana de la Ciència ha tingut lloc per primera vegada en format telemàtic. El dilluns 16 de novembre el Doctor Jorge Lloberas ens ha explicat el funcionament del sistema immunitari front als virus, centrant-se en el SARS-CoV-2. Ha estat un recorregut des de la inflamació fins l’obtenció de vacunes, passant pels distints tipus cel·lulars que defensen el nostre cos.

Amb més d’un centenar d’assistents, entre estudiants, professorat, famílies i públic general, que han pogut plantejar-li les seues preguntes, Jorge Lloberas ha lligat d’una forma hàbil i dinàmica els coneixements en immunologia amb la situació que estem vivint, relacionant el que sabem de la COVID-19 pels mitjans de comunicació o per experiència pròpia amb els estudis que expliquen els fets.

La recepció ha estat molt bona, tant per part de l’alumnat, que ha destacat que l’adequació d’un tema tan complex els ha permès seguir el fil del seu discurs, com del professorat i públic general. Estem molt agraïts al Doctor Lloberas per fer d’aquesta primera experiència en línia un cafè científic especial.

Cafè científic en línia sobre la COVID-19 amb Jorge Lloberas

El proper dia 16 de novembre a partir de les 17:00 h el doctor Jorge Lloberas oferirà la conferència La immunologia al voltant de la COVID-19 als nostres estudiants, professors, famílies i públic general. Serà de forma telemàtica, i es podrà seguir a través d’aquest enllaç, des d’on podreu seguir la presentació i plantejar preguntes a l’especialista en immunologia:

https://eu.bbcollab.com/guest/bf725d0278a340ca964cc05509fbd88b

Jorge Lloberas és Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa trenta anys és professor a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona en el camp de la immunologia. Ha estat director d’una vintena de tesis doctorals, autor d’uns vuitanta articles científics a nivell internacional i investigador principal de nombrosos projectes de recerca bàsica en immunologia i de projectes aplicats en empreses relacionades amb el desenvolupament de vacunes. És coordinador del Màster Interuniversitari de la Universitat de Barcelona i l’Autònoma en Immunologia Avançada.

Podeu accedir a l’enllaç de la conferència a partir de les 16:50 h, preferentment amb el navegador Chrome. Entreu amb la càmera i el micro tancat, per evitar interferències. Els podreu usar en el torn de preguntes, i hi haurà també un xat per intervenir.

No perdeu l’oportunitat de connectar-vos amb nosaltres i participar a la conferència amb les vostres preguntes!

Protecció front al coronavirus

Aquest interessant article d’Antonio Martínez Ron analitza la possibilitat, que fiquen de manifest diversos estudis, que haver estat infectat per altres coronavirus distints del SARS-CoV-2, com ara els que provoquen el refredat comú, podria conferir certa immunitat. De confirmar-se, això podria explicar els casos d’infeccions passades de forma lleu o asimptomàtica, i podria donar una pista de com hauria de ser la vacuna contra aquest nou coronavirus. Llegiu l’article a Vozpopuli.

Llegir ciència per Sant Jordi

El enemigo invisible Dorothy H. Crawford

Els virus són extraordinàriament petits i senzills, la causa del refredat comú i la grip. Un sol virus, el de la verola, va matar al menys a tres-cents milions de persones al segle XX, abans que fos eradicat el 1980. El virus de la sida, el VIH, és ara la infecció més letal a tot el món i la causa més comuna de mort a Àfrica. En els últims anys, l’aparició de diferents virus letals com el Hanta o l’Ébola han despertat certa preocupació general. Dorothy Crawford descriu en aquest fascinant llibre tots els aspectes de la història secreta d’aquests paràsits mortals i ens explica, amb un estil brillant, què els diferencia d’altres microorganismes. Explora els virus que han causat el caos en el passat i ens explica com s’han desenvolupat i com es descobreixen i s’ideen les vacunes.

Sàpiens. Una breu història de la humanitat Yuval Noah Harari

Fa cent mil anys, l’Homo sapiens era un animal insignificant que s’ocupava de les seves coses en un racó de l’Àfrica i compartia el planeta amb almenys cinc espècies més d’humans. El seu paper en l’ecosistema no era gaire més important que el de les cuques de llum o els goril·les. De sobte, però, fa setanta mil anys, un canvi misteriós i profund en les seves habilitats cognitives el va convertir en l’amo del món. Avui dia només hi ha una espècie humana a la Terra. Nosaltres. L’Homo sapiens.

Com s’ho va fer l’Homo sapiens per aconseguir extingir la resta de les espècies d’humans i gairebé la meitat dels mamífers terrestres més grans del món? Per què els nostres vantpassats es van reunir i organitzar per crear ciutats i regnes? Com vam arribar a creure en els déus, les nacions i els drets humans; a confiar en els diners, els llibres o les lleis. Per què es van convertir en esclaus de la burocràcia, els horaris i el consumisme? Els humans, som més feliços a mesura que la història progressa? Com serà el nostre món d’aquí mil anys?

Informativa, divulgativa, audaç, intel·ligent, Sàpiens. Una breu història de la humanitat posa en qüestió tot allò que sabíem sobre l’ésser humà. Una obra brillant que ofereix una nova perspectiva de la humanitat i ens permet connectar els fets del passat amb les preocupacions actuals.

L’origen del nou coronavirus, segons l’evolució

Abunden les desinformacions sobre l’origen del coronavirus, les quals manquen de tota evidència científica. Aquest article publicat a The Conversation, signat per Carlos Briones, científic del Centro de Astrobiología (INTA-CSIC), i Juli Peretó, catedràtic i investigador de la Universitat de València, parla de com ha pogut aparèixer els SARS-CoV-2 per selecció natural. Llegiu l’article a The Conversation.

Nou coronavirus (2019-nCoV)

El 31 de desembre del 2019 es van comunicar a l’OMS diversos casos de pneumònia a Wuhan, una ciutat situada a la província xinesa de Hubei. Es tractava d’un virus diferent als coneguts, la qual cosa resulta preocupant perquè no sabem de quina manera els nous virus poden afectar les persones.

Una setmana més tard, el 7 de gener, les autoritats xineses van confirmar que havien identificat un nou coronavirus, una família de virus que causen el refredat comú i malalties com el MERS i la SARS. Aquest nou virus es va denominar, provisionalment, 2019-nCoV.

Des del moment en què va ser informada del brot, l’OMS ha estat treballant amb les autoritats xineses i amb experts de tot el món per obtenir més informació sobre el virus, els seus efectes sobre les persones infectades, el seu tractament i les mesures que poden adoptar els països per fer-hi front.

Tenint en compte que els coronavirus solen causar símptomes respiratoris, l’OMS ha emès recomanacions de protecció personal contra la infecció, així com per evitar el contagi d’altres persones.

També podeu consultar aquesta infografia de la pàgina Compound Interest:

El complex món dels microorganismes

Plàncton és una empresa dedicada a la divulgació sobre la biologia marina i l’oceanografia que col·labora amb les activitats de divulgació del projecte europeu SINGEK, enfocat a estudiar la diversitat dels microorganismes eucariotes microbians amb la innovadora tècnica de genòmica de cèl·lules individuals (Single Cell Genomics) aplicada fins ara en altres camps (biomedicina, estudi del càncer, etc.). Aquest és un projecte europeu coordinat pel Dr. Ramon Massana i la Dra. Elena Torrecilla, ambdós investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona.

El proper dia 19 d’octubre els nostres alumnes de Biologia de 1r de Batxillerat participaran en un nou taller que s’emmarca dins de les activitats de divulgació de SINGEK. En aquest taller coneixerem aquest projecte europeu que està formant a una nova generació de 15 joves investigadors en tècniques genòmiques per tal d’aprofundir en el coneixement de la biologia i l’ecologia de microorganismes desconeguts, i del que s’espera aporti nova informació sobre l’evolució dels éssers vius i el seu rol en tots els ecosistemes i en el canvi global.

Participem al projecte del microbioma bucal del CRG

Avui els científics del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG) Luis Bejerano i Marta Solís ens han visitat dins el projecte de ciència ciutadana Saca la lengua. Durant el matí han arreplegat mostres de saliva dels nostres alumnes de 4t d’ESO, i d’algunes de les seues mares, amb l’objectiu d’obtenir l’ADN dels microorganismes per identificar-los i estudiar la seua relació amb la salut. També ens han oferit una petita xerrada sobre la importància del microbioma bucal. A continuació han explicat als estudiants de Biologia de 4t el funcionament de l’electroforesi en gel d’agarosa, una tècnica amb la qual es separen els fragments d’ADN. Finalment, han mostrat als nostres estudiants de Biologia de Batxillerat una PCR, un mètode per fer moltes còpies de les mostres d’ADN obtingudes. Tot amb el bon caràcter i humor de Luis i Marta, a qui estem molt agraïts de la seua visita al nostre centre, així com a Annick Labeeuw i a Toni Gabaldón i a tot l’equip que fa possible Saca la lengua. Ha estat una experiència magnífica i un plaer formar part d’aquest projecte!