Arxiu d'etiquetes: Riscos

Riscos geològics

Joaquim Enric Roset Piñol és enginyer geòleg i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili. Aquest dijous dia 9 de novembre ha visitat l’Institut Ramon Berenguer IV com a part de la programació de la Setmana de la Ciència. S’ha adreçat a alumnat de 3r d’ESO i de Geologia i Ciències Ambientals de Batxillerat per parlar dels riscos geològics, fent especial incidència a aquells que ocorren al nostre entorn. Amb dades reals i imatges recents d’inundacions, esllavissades o subsidències, ha exposat de quina manera aquests fenòmens afecten el nostre territori i què caldria fer per evitar o minimitzar aquest risc, d’una manera molt directa i entenedora.

Conferència sobre el volcà de La Palma

El doctor Ramon Salas és professor emèrit del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB). Aquest dijous dia 17 de febrer ha visitat el nostre institut amb una magnífica presentació sobre la recent erupció del volcà Cumbre Vieja a l’illa de La Palma. Hi ha assistit l’alumnat de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de primer i segon de Batxillerat, que ha tingut l’oportunitat de fer preguntes al ponent. No només s’ha parlat del volcà de la Palma, sinó també dels graus que ofereix la Facultat de Ciències de la Terra de la UB: Geologia i Ciències del Mar, i de les sortides professionals d’aquestes branques del coneixement, en una conferència que l’alumnat ha valorat molt positivament.

Terratrèmol de 6,3 Richter al mar d’Alborán

Un terratrèmol de magnitud 6,3 s’ha produït aquest dilluns a la matinada a 162 quilòmetres al sud-est de Màlaga, al mar d’Alborán. El sisme s’ha notat a tota la costa andalusa de Màlaga i Granada, així com a Sevilla, Jaén i Melilla. Almenys quinze persones han resultat ferides a Melilla, segons l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (Ingesa).

Els experts coneixen bé la zona on s’ha produït el terratrèmol, amb l’epicentre situat a 20 quilòmetres d’Alhucemas i a uns 100 de Melilla, segons les dades del director de la Xarxa Sísmica Nacional, Emilio Carreño. “S’ha produït en una franja de molta activitat sísmica”, detalla. Aquesta franja, on hi ha diverses falles, va des d’El Ejido fins a Alhucemas. “Acostumen a produir-se al mar i són superficials, es registren a uns 10 quilòmetres de profunditat”, afegeix. És el que ha passat també amb el d’aquest dilluns.

Continueu llegint la notícia a El País »
Llegiu la notícia al 3/24 »
Consulteu els últims terratrèmols al web del Instituto Geográfico Nacional »

Patricia

Patricia, que va passar en poc de temps de tempesta tropical a huracà de categoria 5 en l’escala Saffir-Simpson, i de nou a tempesta tropical, ha batut alguns rècords: vents sostinguts de 325 km/h i pressions atmosfèriques de només 879 hPa! Javier Peláez fa un seguiment de la formació i desaparició del major huracà registrat de la història en aquesta entrada (Cuaderno de Ciencias, Yahoo).

Crescuda de l’Ebre

Després d’haver provocat inundacions, especialment a Navarra, en la tercera gran crescuda de l’Ebre durant el mes de febrer, el seu cabal ha arribat a màxims a Saragossa i sembla que es mantindrà estable, tot i que dins de nivells d’alerta, al seu pas per Catalunya. L’augment de cabal ha estat causat pel desgel i les últimes precipitacions i ha dut a activar el pla d’emergència INUNCAT.

Llegeix la notícia al 3/24 »

Ontake

Visita la fotogaleria de El País »

Més de 30 persones poden haver mort prop de la muntanya d’Ontake, el volcà japonès que va entrar en erupció dissabte i va causar centenars de ferits. Les autoritats japoneses només han confirmat 4 morts, tot i que informen que hi ha 27 persones més en estat de parada cardiorespiratòria, sense especificar si han mort o no. Unes 250 persones van quedar atrapades prop del cim del volcà, quan a la muntanya hi havia centenars d’excursionistes. Alguns han hagut de ser rescatats per l’exèrcit japonès i d’altres han pogut baixar pel seu propi peu.

El volcà Ontake, situat a uns 200 quilòmetres de Tòquio, feia set anys que estava inactiu. Al Japó hi ha una gran activitat sísmica, però l’última vegada que hi va haver víctimes mortals va ser l’any 1991. En aquella ocasió, 43 persones van morir en l’erupció de la muntanya Uzen. Llegit al 3/24 »

Aturada de l’activitat del Castor pels moviments sísmics

Si heu passat per l’autopista AP-7 l’haureu vist, a l’açada de la sortida d’Ulldecona, Alcanar i Vinaròs, amb les seues enormes canonades de color groc. És la planta de terra del projecte Castor.

Si heu estat a les platges de La Ràpita, Les Cases d’Alcanar o Vinaròs, per exemple, haureu vist la plataforma a l’horitzó, al mig del mar, a poc més d’una vintena de quilòmetres front a les costes de Vinaròs.

Des d’allí s’injecta gas a l’interior d’uns estrats porosos on abans hi havia una reserva de petroli, ja exhaurida, per emmagatzemar-lo com a reserva d’aquesta font d’energia.

Ja havíem tingut notícies dels sismes provocats per la injecció de gas. Els moviments de terra, en un principi imperceptibles per a la població, van ser detectats, però, per l’Institut Geogràfic Nacional i l’Observatori de l’Ebre.

Finalment, un terratrèmol major, de 3,8 graus a l’escala de Richter, va estar el detonant perquè el Ministeri d’Indústria ature temporalment les maniobres d’injecció fins que es puga verificar la seguretat del procès d’un projecte que va ser polèmic des del començament. Mentrestant, els moviments sísmics continuen.

Terratrèmols aixequen illes

La geologia s’ha posat en marxa amb el curs i ja tenim un terratrèmol 7,8 al Pakistan que ens ha vingut amb l’afegit de fer sortir una nova illa a l’Índic.

Fa sols uns dies Montse Vehí, de l’AEPECT a Catalunya, ens feia arribar un parell d’enllaços sobre la notícia amb aquestes paraules, tan entusiastes que m’he permès d’utilitzar-les per a aquesta entrada.

Segueix la notícia als mitjans de comunicació: 3/24, Daily Mail, El País »

Eyjafjallajökull (Islàndia)

El 2010 va omplir de cendres el cel d’Europa. Mesos després el cantautor valencià Pau Alabajos li dedicava una cançó; ell mateix va ser un dels afectats per les cancel·lacions de vols que va ocasionar, el que el va deixar atrapat a l’aeroport de Praga i el va obligar a suspendre una actuació a Benicarló. Fa poc va editar el vídeo de la cançó, i aquí el deixo a mode d’entrada amable per desitjar sort als nostres estudiants que demà s’enfronten a l’examen de Ciències de la Terra a les Proves d’Accés a la Universitat. Això sí, recordeu que el mont Eyjafjalla està a Islàndia: no us deixeu enganyar pel fet que el vídeo haja estat rodat a Shanghai!

Molta sort en aquest i a la resta dels exàmens!

Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta

Per Alex Moraru i Guillem Carbó

El canvi climàtic: quan un impacte es converteix en un risc
S’entén per canvi climàtic l’alteració del clima de la Terra. Aquest fenomen es manifesta per l’alteració de tota mena de paràmetres climàtics. S’hi inclouen variacions anormals de les temperatures, les precipitacions i els vents, canvis en la freqüència i intensitat de determinats processos meteorològics naturals.
El diòxid de carboni i altres gasos present a l’atmosfera, exerceixen l’anomenat efecte d’hivernacle. Aquest efecte consisteix en l’absorció de la radiació infraroja, impedit que part d’aquesta radiació s’escapi de la Terra i es difongui a l’espai exterior. La seva conseqüència immediata es l’augment de la temperatura de la superfície.

Les causes del canvi climàtic
Fonts naturals de diòxid de carboni
Respiració: tots els esser vius expulsem diòxid de carboni en el procés de la respiració per obtenir energia per a les seves activitats.
Descomposició: el procés de degradació de la matèria orgànica per convertir-la en inorgànica emet diòxid de carboni.
Erupcions volcàniques: els volcans emeten gran quantitat de diòxid de carboni barrejat amb altres gasos.
Fonts antròpiques de diòxid de carboni
Combustió de combustibles fòssils: la combustió de carbo, de gas i de derivats del petroli es la base dels processo de producció d’energia elèctrica i es relaciona directament amb el transport, un element indispensable per a l’activitat industrial i urbana
Desforestació: la reducció de la superfície forestal afecta l’equilibri de la concentració de diòxid de carboni per dues raons principals. En primer lloc, la combustió de la vegetació allibera aquest gas i, en segon lloc, com que els arbres que componen les masses forestal absorbeixen quantitats importants de diòxid de carboni en el procés de la fotosíntesi, la desforestació redueix les absorcions d’aquest gas.

Continua la lectura de Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta