Acabem el curs amb unes imatges del petit estany que tenim al costat de la sala de profes, realitzades pel nostre company Oleguer Arqués. Una mostra de que es pot gaudir (i fer bones fotografies) de la natura sense sortir del nostre Institut, tant com durant les vacances que estem a punt d’estrenar. Bon estiu a tot el món, i fins setembre!
Our Erasmus students now face the challenge of making a plant herbarium for their next didactic unit. In this presentation you can get some ideas on how to do it, adapted from this link. Good luck!
Ahir a 1r ESO C vam estudiar l’anatomia de la flor. Vam veure el pol·len al microscopi i vam poder prendre algunes fotos:
Aquestes són les imatges que hem capturat a partir de les preparacions que han fet els nostres alumnes de 1r ESO a la última pràctica de laboratori.
El passat 24 de maig, i després d’un parell de canvis de data, un grup d’alumnes de 2n ESO del nostre centre varen visitar l’embassament d’Ulldecona a La Sènia, porta d’entrada al Parc Natural dels Ports, acompanyats pels professors de Ciències Naturals de 2n ESO i per Víctor Reverté d’Arabogues. Allí vam fer un camí al voltant de part del pantà on vam poder estudiar in situ la flora (classificar algunes espècies mitjançant claus dicotòmiques, estudiar el recobriment o estimar l’alçària dels arbres, per exemple) i la fauna (ens vam trobar amb amfibis, rastres d’esquirols, porcs senglars, cabres, pica-soques…) autòctones.
Hem d’agrair la bona feina de Víctor i als professors que van acomodar exàmens per poder fer la sortida en aquesta data definitiva. A continuació algunes de les coses que sobre la sortida han escrit els alumnes. Fins la propera!
El divendres dia 24 de maig alguns alumnes de segon d’ESO vam anar d’excursió als Ports. Vam visitar l’embasament d’Ulldecona i vam passar el dia per la muntanya. Vam tocar l’aigua de l’embassament i estava una mica freda, vam passar pel costat d’un petit riuet d’aigua i vam haver de saltar per a no banyar-nos. Vam esmorzar asseguts al damunt d’unes pedres, i en acabar d’esmorzar vam fer un petit joc de plantes per diferenciar-les i dir el nom de cadascuna d’elles. Núria Miró
En primer lloc ens van explicar què faríem durant tot el dia i a continuació també ens van dir que faríem un recorregut circular. En segon lloc vam parar al pantà i Víctor ens va explicar d’on venia aquesta aigua. Ens va ensenyar diferents fotografies que havia fet ell anteriorment als animals, vam veure petjades, també vam poder observar un gripau. M’ho vaig passar molt bé, m’agradaria que es tornés a fer una excursió pareguda per a gaudir de la vegetació. Paula Carpes
Vam arribar i feia molt de fred, ja que estàvem a la muntanya. Començàvem a caminar i Víctor, el noi que ens ho explicava tot, ens anava ensenyant coses a mesura que avançàvem. Vam veure un gripau pel principi, i després ja va ser quasi tot plantes, arbusts i arbres. A mi, la que més em va agradar va ser la junça, perquè és molt bonica.
Vam anar a un lloc prop de l’autobús on hi havia unes taules, on vam marcar tota la ruta que havíem fet durant el dia. Laura Acién
Primer, vam veure la presa i el riu, i vam parlar un poc sobre el cabal, l’ús de l’aigua… Tot seguit, vam continuar el nostre trajecte pel bosc. Allí podíem veure les bones vistes que ens donava la natura. També anàvem fent parades, en les quals Víctor ens explicava trets interessants o que havíem de saber.
Al cap d’unes hores, vam fer una pausa, per completar una fitxa, que consistia en fer una investigació de la varietat de flora. Víctor, també ens va dir una forma divertida i sense càlculs per saber l’altura d’un arbre.
Va ser un dia meravellós, vam aprendre bastants coses noves i vam contemplar la fauna i flora dels Ports. Éric Matamoros
Vam fer un recorregut circular, el qual el vam haver de marcar en un mapa que hi havia a la fitxa, al acabar, vam caminar durant cinc minuts més i vam arribar al autobús. Vam agafar el bus i vam tornar a casa. Em va agradar molt l’excursió ja que vam aprendre moltes coses i a més a més d’una manera més divertida, entretinguda i poc habitual. Enya García
Contes de microbis Arthur Kornberg
Arthur Kornberg (1918-2007), autor d’aquest llibre, va ser un bioquímic nord-americà guanyador del premi Nobel de fisiologia i medicina de 1959. L’origen d’aquests Contes de microbis es remunta a la dècada de 1950, quan Kornberg explicava als seus tres fills contes que anava inventant sobre microbis i malalties. Unes dècades més tard, va narrar aquelles històries als seus néts, però va fer-ho amb un altre format: construint rodolins i altres versos fàcils i ficant en cada història el nom d’algun nét o néta o d’algun cosí dels seus nets.
Recitar aquests rodolins i versos amb rima senzilla és una manera entretinguda d’introduir-se en el món de la microbiologia, i aprendre què són i que fan els microbis. És un llibre molt especial, fruit de l’amor a la família i a la ciència de diverses persones.
Pots trobar una mostra de 28 pàgines al web de l’editorial »
Llegeix el comentari al bloc de La lectora corrent »
Herbari. Viure amb les plantes Daniel Climent i Ferran Zurriaga
El cactus, la figuera, el llentiscle o la garrofera són algunes de les plantes que ens envolten i que formen part de la nostra vegetació. Mètode, a través de la seua monografia, ha volgut reivindicar la bellesa i importància d’algunes d’aquestes espècies; les ha recopilat en una obra de gairebé tres-centes pàgines que combina articles de botànica amb fotografies de la natura que de ben segur agradarà als amants de les plantes.
Enllaç al web de la publicació de la Universitat de València »
Llegeix el comentari al bloc de La lectora corrent »
Durant la primera meitat del curs 2012-2013 alumnes de 2n ESO han elaborat un petit herbari virtual. Seguint unes pautes, cada alumne ha triat una espècie vegetal que ha fotografiat i de la qual ha buscat una informació que aquí s’exposa. El resultat han estat 45 espècies de 30 famílies distintes, entre les que trobem plantes ornamentals, silvestres, conreades, autòctones, exòtiques… Aquí en tens una petita mostra:
Pots trobar-les a partir de la barra de cerca a dalt de tot d’aquesta pàgina, a la dreta del nom del bloc, introduint-hi el criteri de cerca: nom comú o científic, per exemple. També segons la família a la qual pertany de les llistades a continuació:
Nom científic o llatí: Strelitzia reginae
Família: Strelitziaceae
Nom comú o vulgar:
· Català: Au del paradís
· Castellà: Ave del Paraíso
· Angles: Bird of Paradise
· Àrab: طائر الفردوس
Nom de l’alumne: Paula Carpes Garcia
Data i lloc: Diumenge, 16 de desembre del 2012, a l’Ampolla
Hàbitat: Jardí
Descripció: No és un arbust, sinó una planta herbàcia perenne.
· Etimologia: el nom del gènere està dedicat a Charlotte de Mecklembourg-Strelitz, esposa de George III d’Anglaterra.
· Altura: 1-1,5 m.
· Com és la planta:
Fulles: persistents, grans, de color verd grisenc, molt peciolades, de forma oval i oblonga, amb nervació mediana bastant aparents, ondulada i crespada sobre un dels marges.
Flors: Cada tija floral sosté 5-8 flors formades per grans sèpals de color groc ataronjat i tres pètals de color blau intens. El més cridaner de la Strelitzia reginae són les seves flors. A elles deu el nom amb el que es coneix comunament: au del paradís.
Altres: A més són resistents al vent i per això són adequats per als jardins de zones costaneres. És una de las flors més emprades per a centres de flors. S’utilitza molt a les vores dels jardins com arbustos i també es planta molt en grans macetes.
Hàbitat:
On es sol trobar: És originària d’Àrica del Sur.
Clima: Es cultiva en climes càlids subtropicals i mediterranis on la temperatura no baixa dels 5ºC en jardins a l’aire lliure tot l’any. Per a que la flor floreixi la temperatura ha de estar per d’amunt de 10ºC.
Cultiu: Es pot multiplicar la planta per llavors al setembre o divisió per rizomes a l’estiu. Un cop hagi germinat, anirem amb compte que no sigui cremada pel sol, així que li procurarem ombra. Els exemplars més joves tindran a parts iguals sol i ombra.
Cal tenir paciència amb elles ja que aquest tipus d’espècie pot trigar a germinar fins a dos mesos, per no parlar de l’aparició de les primeres flors, que poden fer-se esperar fins a dos anys. Requereixen aigua en quantitats moderades, més generoses a l’estiu i temperatures constants de 25 º C.
Relació: L’au del paradís no té cap propietat medicinal, ni és tòxica, no s’utilitza com aliment però sí que és una planta ornamental.
Pàgines on he trobat la informació:
http://plantas.facilisimo.com/reportajes/flores/el-ave-del-paraiso_184172.html
http://fichas.infojardin.com/arbustos/strelitzia-reginae-flor-ave-del-paraiso-estrelitzia.htm
http://foroantiguo.infojardin.com/showthread.php?t=132839
La peperina o menta peperina (Minthostachys verticillata) és una planta aromàtica silvestre de la família de les lamiácies. El nom comú de menta peperina proveeix d’una confusió (comercialment aprofitada per algunes empreses argentines elaboradores d’infusions) i és sustentat organolèpticament per les característiques de l’oli essencial d’alguns dels quimiotipus que l’espècie presenta, en alguns casos d’aroma marcadament mentolat.
Aquestes característiques provenen de les diferents quantitats de mentona o pulegona (que li dóna el seu aroma característic) en l’oli essencial. Hi ha una enorme variabilitat en les composicions relatives d’aquests olis.
Alumne: Àlex González
WEB DE LA INFORMACIÓ: http://es.wikipedia.org/wiki/Peperina
Nom ciéntific: Fortunella japonica
Família: Rutaceae
Nom comú:
Català: Cumquat, Xinès: Kumquat, Anglès: Marumi Kumquat, Afrikaans: Koemkwate, Àrab: بالإنجليزية, Azərbaycanca: Kinkan, Cebuano: Kumkuwat, Česky: Kumquat, Чӑвашла: Кумкват, Dansk: Limequat, Deutsch: Kumquats, Ελληνικά: Κουμκουάτ, Euskara: Kumkuat, Suomi: Kumkvatti, Français: Kumquat, Hornjoserbsce: Kumkwat, Bahasa Indonesia: Buah Kumkuat, Italiano: Fortunella, Xinès: キンカン, Português: Fortunella, Türkçe: Kamkat
Nom de qui ha fet la fotografia i de l’autor del treball: Gerard Llambrich Roda
Data i lloc de la fotografia: 22/12/2012, al jardí del meu xalet
Hàbitat: En les àrees subtropicals 0-750 m (0-2,450 ft). En els tròpics 0-1600 m (0-5250 ft), sense reg. Precipitació de 900-3000 mm (35-120 cm) és necessari.
Descripció: Els kumquats o kinoto són arbres o arbusts perennifolis, de creixement lent, que arriben als 5 m d’alçada. Estan densament ramificats; les branques són anguloses, llises o de vegades espinoses. Les fulles són lanceolades, alternes, finament dentades prop de l’àpex, verd fosc per l’anvers i una mica més clares pel revers, coriàcies, alternes, d’entre 4 i 9 cm de llarg. Les flors són axil·lars, solitàries o en raïms d’1 a 4, pentàmeres, fragants, de color blanc, hermafrodites.
El fruit és un hesperidi oblong o ovoide, de fins a 5 cm de llarg, cobert per una fina i aromàtica pell groga, ataronjada o vermella amb glàndules oleicas clarament visibles, comestible. La polpa està segmentada, i és lleugerament àcida, de color taronja. Les llavors són escasses, oblongues o esferoïdals, blanquinoses, amb l’interior verd. Apareix al començament de la tardor i madura cap a fins d’aquest o començaments de l’hivern segons l’espècie.
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: La taronja enana, kumquat o quinoto, especialment el conrear ‘Meiwa’ es consumeix com fruita fresca, en altres espècies la polpa és massa àcida, i es menja només la pell. Més freqüent és la preparació en almívar, per a això se’ls deixa assecar lleugerament, es maceren amb bicarbonat de sodi o calç i es couen a molt baixa temperatura en un almívar dens, el kumquat en aquesta preparació és unes postres típiques de la cuina de Hong Kong. Es preparen també com adobats, siguin àcids-conservats en una barreja de vinagre i salmorra durant unes 8 setmanes-o dolços, en una base líquida de vinagre, almívar, clau d’olor (Syzygium aromaticum) i canyella (Cinnamomum verum).
S’empren també per a l’elaboració de melmelada i una salsa similar al chutney, amb kumquat, taronja, mel, sal, llard i espècies. Alguns productes moderns inclouen el licor de kumquat. En Guangdong els kumquats es conserven en sal, obtenint una fruita reduïda i arrugada que s’empra com a medicina per als mals de coll, antitusivo i estimulant un cop tornada a hidratar.
L’oli essencial de les fulles i brots frescos, de vegades, s’utilitza en perfumeria.
