Arxiu d'etiquetes: Herbari virtual

Les presentacions digitals més vistes el 2013

Les nostres presentacions digitals han estat entre el 3% dels continguts més vistos en SlideShare en 2013. Han rebut 11956 visites el passat any (caldríen tres Titanics per ficar-hi tanta gent!).

Les més vistes han segut Geomorfologia (1494 visites, 9 descàrregues), una presentació per a treballar aquest aspecte a 4t ESO, Les malalties infeccioses (1056 visites), creada pels nostres estudians de Ciències per al món contemporani per a la seua exposició d’aquesta unitat didàctica, i Herbari virtual, un tast del que van elaborar els nostres alumnes de 2n ESO el passat curs 2012-2013 (993 visites).

Benvinguts al nostre petit herbari

Durant la primera meitat del curs 2012-2013 alumnes de 2n ESO han elaborat un petit herbari virtual. Seguint unes pautes, cada alumne ha triat una espècie vegetal que ha fotografiat i de la qual ha buscat una informació que aquí s’exposa. El resultat han estat 45 espècies de 30 famílies distintes, entre les que trobem plantes ornamentals, silvestres, conreades, autòctones, exòtiques… Aquí en tens una petita mostra:

Pots trobar-les a partir de la barra de cerca a dalt de tot d’aquesta pàgina, a la dreta del nom del bloc, introduint-hi el criteri de cerca: nom comú o científic, per exemple. També segons la família a la qual pertany de les llistades a continuació:

Strelitzia reginae

Nom científic o llatí: Strelitzia reginae
Família: Strelitziaceae
Nom comú o vulgar:
· Català: Au del paradís
· Castellà: Ave del Paraíso
· Angles: Bird of Paradise
· Àrab: طائر الفردوس
Nom de l’alumne: Paula Carpes Garcia
Data i lloc: Diumenge, 16 de desembre del 2012, a l’Ampolla
Hàbitat: Jardí
Descripció: No és un arbust, sinó una planta herbàcia perenne.
· Etimologia: el nom del gènere està dedicat a Charlotte de Mecklembourg-Strelitz, esposa de George III d’Anglaterra.
· Altura: 1-1,5 m.
· Com és la planta:
Fulles: persistents, grans, de color verd grisenc, molt peciolades, de forma oval i oblonga, amb nervació mediana bastant aparents, ondulada i crespada sobre un dels marges.
Flors: Cada tija floral sosté 5-8 flors formades per grans sèpals de color groc ataronjat i tres pètals de color blau intens. El més cridaner de la Strelitzia reginae són les seves flors. A elles deu el nom amb el que es coneix comunament: au del paradís.
Altres: A més són resistents al vent i per això són adequats per als jardins de zones costaneres. És una de las flors més emprades per a centres de flors. S’utilitza molt a les vores dels jardins com arbustos i també es planta molt en grans macetes.
Hàbitat:
On es sol trobar: És originària d’Àrica del Sur.
Clima: Es cultiva en climes càlids subtropicals i mediterranis on la temperatura no baixa dels 5ºC en jardins a l’aire lliure tot l’any. Per a que la flor floreixi la temperatura ha de estar per d’amunt de 10ºC.
Cultiu: Es pot multiplicar la planta per llavors al setembre o divisió per rizomes a l’estiu. Un cop hagi germinat, anirem amb compte que no sigui cremada pel sol, així que li procurarem ombra. Els exemplars més joves tindran a parts iguals sol i ombra.
Cal tenir paciència amb elles ja que aquest tipus d’espècie pot trigar a germinar fins a dos mesos, per no parlar de l’aparició de les primeres flors, que poden fer-se esperar fins a dos anys. Requereixen aigua en quantitats moderades, més generoses a l’estiu i temperatures constants de 25 º C.
Relació: L’au del paradís no té cap propietat medicinal, ni és tòxica, no s’utilitza com aliment però sí que és una planta ornamental.
Pàgines on he trobat la informació:
http://plantas.facilisimo.com/reportajes/flores/el-ave-del-paraiso_184172.html
http://fichas.infojardin.com/arbustos/strelitzia-reginae-flor-ave-del-paraiso-estrelitzia.htm
http://foroantiguo.infojardin.com/showthread.php?t=132839

Minthostachys verticillata

La peperina o menta peperina (Minthostachys verticillata) és una planta aromàtica silvestre de la família de les lamiácies. El nom comú de menta peperina proveeix d’una confusió (comercialment aprofitada per algunes empreses argentines elaboradores d’infusions) i és sustentat organolèpticament per les característiques de l’oli essencial d’alguns dels quimiotipus que l’espècie presenta, en alguns casos d’aroma marcadament mentolat.
Aquestes característiques provenen de les diferents quantitats de mentona o pulegona (que li dóna el seu aroma característic) en l’oli essencial. Hi ha una enorme variabilitat en les composicions relatives d’aquests olis.
Alumne: Àlex González
WEB DE LA INFORMACIÓ: http://es.wikipedia.org/wiki/Peperina

Fortunella japonica

Nom ciéntific: Fortunella japonica
Família: Rutaceae
Nom comú:
Català: Cumquat, Xinès: Kumquat, Anglès: Marumi Kumquat, Afrikaans: Koemkwate, Àrab: بالإنجليزية, Azərbaycanca: Kinkan, Cebuano: Kumkuwat, Česky: Kumquat, Чӑвашла: Кумкват, Dansk: Limequat, Deutsch: Kumquats, Ελληνικά: Κουμκουάτ, Euskara: Kumkuat, Suomi: Kumkvatti, Français: Kumquat, Hornjoserbsce: Kumkwat, Bahasa Indonesia: Buah Kumkuat, Italiano: Fortunella, Xinès: キンカン, Português: Fortunella, Türkçe: Kamkat
Nom de qui ha fet la fotografia i de l’autor del treball: Gerard Llambrich Roda
Data i lloc de la fotografia: 22/12/2012, al jardí del meu xalet
Hàbitat: En les àrees subtropicals 0-750 m (0-2,450 ft). En els tròpics 0-1600 m (0-5250 ft), sense reg. Precipitació de 900-3000 mm (35-120 cm) és necessari.
Descripció: Els kumquats o kinoto són arbres o arbusts perennifolis, de creixement lent, que arriben als 5 m d’alçada. Estan densament ramificats; les branques són anguloses, llises o de vegades espinoses. Les fulles són lanceolades, alternes, finament dentades prop de l’àpex, verd fosc per l’anvers i una mica més clares pel revers, coriàcies, alternes, d’entre 4 i 9 cm de llarg. Les flors són axil·lars, solitàries o en raïms d’1 a 4, pentàmeres, fragants, de color blanc, hermafrodites.
El fruit és un hesperidi oblong o ovoide, de fins a 5 cm de llarg, cobert per una fina i aromàtica pell groga, ataronjada o vermella amb glàndules oleicas clarament visibles, comestible. La polpa està segmentada, i és lleugerament àcida, de color taronja. Les llavors són escasses, oblongues o esferoïdals, blanquinoses, amb l’interior verd. Apareix al començament de la tardor i madura cap a fins d’aquest o començaments de l’hivern segons l’espècie.
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: La taronja enana, kumquat o quinoto, especialment el conrear ‘Meiwa’ es consumeix com fruita fresca, en altres espècies la polpa és massa àcida, i es menja només la pell. Més freqüent és la preparació en almívar, per a això se’ls deixa assecar lleugerament, es maceren amb bicarbonat de sodi o calç i es couen a molt baixa temperatura en un almívar dens, el kumquat en aquesta preparació és unes postres típiques de la cuina de Hong Kong. Es preparen també com adobats, siguin àcids-conservats en una barreja de vinagre i salmorra durant unes 8 setmanes-o dolços, en una base líquida de vinagre, almívar, clau d’olor (Syzygium aromaticum) i canyella (Cinnamomum verum).
S’empren també per a l’elaboració de melmelada i una salsa similar al chutney, amb kumquat, taronja, mel, sal, llard i espècies. Alguns productes moderns inclouen el licor de kumquat. En Guangdong els kumquats es conserven en sal, obtenint una fruita reduïda i arrugada que s’empra com a medicina per als mals de coll, antitusivo i estimulant un cop tornada a hidratar.
L’oli essencial de les fulles i brots frescos, de vegades, s’utilitza en perfumeria.

Ficus rubiginosa

Nom científic: Ficus rubiginosa
Família: Moraceae
Nom comú: En català, castellà i en anglès es diu: ‘’ficus’’
Nom del alumne: Berta Tomas Gómez
Data i lloc: 29-12-12 a casa meva
Hàbitat: Jardí
Descripció: Port arbustiu, les fulles estan tancades dins d’un parell de estípules soldades al principi, és un arbust de fulla caduca. Comprén unes 2000 espècies, pròpies de països tropicals i subtropicals. El representant de la família del ficus a Europa és la figuera, i el ficus més conegut desde fa poc es el ficus cautxú.
Fonts d’informació: Enciclopèdia catalana i wikipèdia: http://es.wikipedia.org/wiki/Ficus
Relació amb els éssers humans o altres espècies: És una planta hornamental, és tòxica i és pol·linitzada per algun animal.

Euphorbia pulcherrima

Nom cientifíc: Euphorbia pulcherrima
Familia: Euphorbiaceae
Nom comú: pastora, pascuero, nit bona, flor de pasqua o estrella federal
Nom de l’alumne: Andrea Servià Jornet
Data i lloc: 10 de Desembre a casa els meus avis.
Hàbitat: En jardins com arbust, però principalment com a planta d’interior per Nadal
Descripció: Arbust o petit arbre l’alçada pot variar entre 0,6 i 3 m, amb grans fulles dentades de color verd fosc (7 a 16 cm) i petites inflorescències grogues. Les cridaneres bràctees que formen la part superior de la planta, de color vermell, rosa, blanc verdós o blanc groguenc són sovint confoses amb flors.
Floreix a l’hivern. A l’hemisferi nord floreix de novembre a febrer i és essencial que la planta no rebi llum durant 12 hores, aproximadament des d’octubre fins Nadal perquè floreixi.
Fonts d’informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Euphorbia_pulcherrima, http://www.botanical-online.com/florpoinsettiacatala.htm.

Ruta graveolens

Nom científic: Ruta graveolens
Família: Rutaceae
Nom comú: Ruta (català) Ruda (castellà) Rue (anglès)
Nom de l’alumne: Paula Curto Temprado
Data i lloc de la imatge: el 29 de Desembre al jardí de casa
Hàbitat: A Europa meridional, en llocs poc humits.
Descripció: La ruta es un arbust molt ramificat. Es una planta que es troba en un clima temperat i càlid, aquesta planta no necessita molta humitat.
Medeix entre 70 i 100cm. Les seves fulles son semi-perecnes, de color verd focs. Els laterals de les fulles son allargats i els finals son ovalats.
Les flors estan formades per rametes i tenen entre 4 i 5 pètals de color groc viu.
El fruit es una espècie de capsula en 5 lòbuls. Té un aroma molt fort, difícil de confondre amb altres plantes.
Relació: La ruda es una plata medicinal i també s’utilitza per cuina.
S’utilitza per cuina, perquè el sabor de la fulla es picant i amarg a l’hora, però el seu aroma s’utilitza per fer diferents salses o mescles alcohòliques.
També s’utilitza per a la medicina, ja que talla molt bé les hemorràgies oculars i nasals. No es gens bo utilitzar-la en grans quantitats i no es aconsellable consumir-la si tens problemes al ronyons.
Fonts d’informació:
http://es.wikipedia.org/wiki/Ruta_graveolens
http://plantas.facilisimo.com/reportajes/aromaticas-y-medicinales/ruda-eficaz-pero-con-prudencia_184033.html

Pothos aureus

Nom Científic: Pothos aureus
Família: Araceae
Nom Comú: Poto (Català); Poto (Castellà); Devil’s ivy (Anglès); Scindapsus (Francès)
Nom de l’alumne: Albert Sabaté Garcia
Data i lloc: Al menjador de casa meva. El dia 30 de desembre de 2012
Hàbitat: Es troben en la selva tropical
Descripció: És una planta adaptada a zones tropicals que pot arribar als 20 m d’altura i les seves fulles poden arribar a 1 m de llargària i tenen unes flors blanques tot el any. També s’adapta molt bé en zones interiors, que ja no creix tant com al tròpic, a l’interior pot arribar a créixer de 5 a 8 m, les fulles són de dimensions normals i les seves flors no arriben a florir.
És de color verd intens, ja que en algunes zones te uns tons blanquinosos. És una planta enfiladissa, ja que es pot posar en un test penjant o en un test terrestre.
Relació: És una planta que s’utilitza per a ornamentar interiors de cases o altres llocs com consultes o en oficines, etc.

Pinus pinaster

Nom científic: Pinus pinaster
Família: Pinácies
Nom comú:
1.- Català – Pi
2.- Castellà – Pino
3.- Anglès – Pine tree
4.- Alemany – Kiefer
5.- Francès – Pin
Nom de l’alumne: Ismael Gelida Arasa
Data i lloc: 25 de desembre del 2012 a casa els meus avis
Hàbitat: Normalment, solen habitar als boscos o al alguns jardins/finques amb bastant espai
Descripció de la planta: Els pins són arbres de fulla perenne, generalment de tronc dret i elevat que pot arribar a mesurar uns 25 metres. Les fulles tenen una forma acicular i normalment solen ser fascicles de dues a cinc unitats en petites branquetes anomenades braquiblasts. Els pins són plantes monoiques, amb fulles masculines i femenines separades en cada braquiblast. Les femenines, després de pol·linitzades i madurades, es lignifiquen i es transformen en pinyes, les esquames de les quals protegeixen les llavors, anomenades pinyons. Les masculines, en canvi, quan arriba l’hivern, el pi, per a estalviar energia es desfà de les fulles masculines. El pi, per a polinitzar i reproduir-se, ja que no te unes fulles vistoses per a que vinguin els animals fabriquen molta quantitat de pol·len, amb una espècie d’ales que permetin aguantar mes temps suspeses en l’aire en una rafega de vent (tal com vam veure a la unitat 2). Hi ha més d’un centenar d’espècies de pins, distribuïdes per totes les latituds i altituds de l’hemisferi nord. Es un arbori.
Relació: Normalment l’usem mes que res per a obtenir pinyons, que son els fruits de les fulles femenines quan son pol•linitzades i madurades. També els usem per a adornar o emplenar alguns jardins, passejos, etc. Els usem per a que dugen a terme la fotosíntesi, per a que agafin diòxid de carboni i obtinguéssim oxigen. Per a obtenir fusta, i a partir d’aquí poder, fer cases, construccions…
Fonts:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pi_(arbre)
Enciclopèdia