El passat dissabte 11 de maig va tindre lloc aquesta jornada d’actualització científica per al professorat de Secundària i Batxillerat al Jardí Botànic de la Universitat de València (UV), consistent en tres xerrades i un debat final amb els ponents, moderat per Juli Peretó, professor de Bioquímica i Biologia molecular de la UV.
Després de les paraules de benvinguda de María José Lorente, Manuel Serra i Javier Lluch, en nom del Rectorat per a la Incorporació a la Universitat, l’Institut Cabanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) i el Deganat de la Facultat de Ciències Biològiques de la UV, respectivament, va tindre lloc la comunicació d’Anna Albiach, amb un títol ben suggerent: De primats peluts, primats pelats i primats amb plomes. Investigant l’evolució de la cognició. L’Anna ens va presentar un estudi d’etologia comparada entre primats i còrvids, per tractar de contrastar el nivell d’aprenentatge i cognició en les espècies estudiades, així com també una comparativa entre primats i humans de fins a quatre anys. Els experiments es basen en l’obtenció d’una recompensa (un aliment, en la major part dels casos) si es realitza la tasca adequada (triar la tira de paper correcta, per exemple), i comprovar si hi ha una millora en els encerts al llarg dels assajos, és a dir, si hi ha aprenentatge. Les conclusions, a vegades sorprenents, obren nous interrogants i portes a futures investigacions.
Raquel Ortells, en Ecologia evolutiva i cicles vitals, ens parlà de l’alternaça entre la reproducció sexual i asexual en organismes planctònics com els rotífers o la puça d’aigua (Daphnia sp.) i els factors que indueixen un o altre tipus de reproducció. La reproducció partenogenètica, que únicament dóna lloc a femelles, és més ràpida que la sexual però no assegura la diversitat, fonamental en ambients canviants com les llacunes estacionals, i no genera formes de resistència: els ous sexuals, que queden soterrats entre els sediments i poden eclosionar fins i tot dècades desprès d’haver-se format, i en condicions favorables, el que permet la pervivència del grup. Així, la reproducció sexual hauria d’ocórrer idealment just abans de que arriben les condicions ambientals desfavorables. Aquesta està induïda per la densitat poblacional: les femelles fabriquen una glicoproteÏna que és detectada com un senyal d’un número elevat d’individus, i al que es respon mitjançant la reproducció sexual, normalment de forma progressiva (no totes les femelles a l’hora), el que augmenta la probabilitat d'”encertar” el moment idoni. Estudiar els ous de la columna de sediments és una manera de reconstruir la microevolució d’una població, “ressucitant” els ous de les capes més profundes (més antics).
Raquel ens va recordar la importància de les relacions ecològiques en l’estudi de l’evolució a través de la cita del matrimoni Grant el 2008: “Res no té sentit en biologia evolutiva si no és sota el punt de vista de l’ecologia” (partint de la famosa dita de Dobzhansky) i matisada un any després per altre autor: “Res no té sentit ni en ecologia ni en evolució si no es mira una sota el punt de vista de l’altra”.
Finalment, Ximo Baixeras, professor del Departament de Zoologia de la UV i membre de l’ICBiBE, ens va ficar al dia en un aspecte tan controvertit i apassionant com és l’evolució dels artròpodes en general i els insectes en particular, segons ell, una de les tres grans qüestions de la Zoologia, juntament amb l’aparició i evolució dels cordats, i la del propi grup dels animals. Els actuals arbres filogenètics completen la visió anatòmica i funcional a través de l’anàlisi de seqüències de proteïnes molt comunes, com la citocromooxidasa dels mitocondris. Investigacions en aquest sentit ens permeten, per exemple, descartar classificacions fins ara vigents com la divisió entre protòstoms i deuteròstoms. Barcode of life és el projecte que tracta d’identificar les diferències en la seqüència de la citocroomooxidasa que ens informen de la distància evolutiva entre distints organismes, bàsicament animals. Per relacionar espècies amb un parentiu més antic necessitem seqüències més conservades (amb menys mutacions), com ara la subunitat ribosomal 18S. Això és el que tracta de fer la iniciativa Assembling the tree of life.
Però per conèixer l’evolució de tot un grup no ens podem basar sols en un caràcter. Per a cada canvi evolutiu ens hem de preguntar no sols com, sinó també per què, el que implica conèixer en profunditat la biologia del grup. En relació amb els cas particular dels artròpodes, quan ens preguntem, per exemple, per què no hi ha insectes al mar?, podríem respondre: i per què no hi ha crustacis a terra ferma? La resposta és que sí que els hi ha: són els insectes. Per explicar el seu enorme èxit adaptatiu hem d’entendre la importància del vol i de la coevolució amb les plantes.
Nous corrents de pensament en la Biologia evolutiva del desenvolupament, els que els anglosaxons anomenen evo-devo, tracten d’explicar el com de l’evolució. Sean B. Carroll, autor del llibre Endless forms most beautiful, proposa el controvertit concepte d’homologia profunda (deep homology) per explicar alguns processos. Basant-se en l’expressió dels gens homeòtics (hox genes), coneguts pels efectes que produeixen les seues mutacions (com ara la substitució d’antennes per potes en drosòfila), proposa l’homologia a nivell de regió gènica. Així, òrgans anàlegs com les extremitats dels vertebrats i dels artròpodes, es considerarien homòlegs si estigueren formats a partir d’un mateix gen o conjunt de gens que tenen com a resultat de la seua expressió l’aparició d’una extremitat. Això explica l’aparició sobtada de determinats caràcters i s’apropa a les idees del saltacionisme i de Stephen J. Gould en oposició al gradualisme darwinista.
I amb una imatge del recentment descobert Diania cactiformis finalitzava la ponència de Ximo que, al debat final, reivindicava que al currículum de Batxillerat hi puga haver lloc per a altres disciplines de la Biologia “a més del cicle de Krebs”. Tot plegat, un bon matí que es podia completar adquirint alguna de les obres editades per Publicacions de la Universitat de València a un preu reduït per a l’ocasió.