Per Samuel Bertomeu i Cristina Torta
La malària
La malària és causada per un protozou, aquest protozous infecten cèl·lules del fetge i eritròcits de la sang, es reprodueixen al seu interior fins que surten i trenquen les cèl·lules, aquest trencament d’eritròcits provoca episodis cíclics de febre intensa, anèmia i calfreds, la melsa s’inflama per la proliferació de cèl·lules defensives.
Es transmet a traves de un mosquit de gènere Anopheles, aquest pica una persona, amb la sang xucla el protozou el qual es reprodueix sexualment als intestins i originen cèl·lules que van a parar a les glàndules salivals del mosquit. quan pica a una persona, juntament amb la saliva injecta les cèl·lules que la infecten.
La malària es pot curar amb medicament antipalúdics tot i que als llocs on és originaria és habitual la reinfecció.
El millor mètode és evitar les picades de mosquits. El mes econòmic utilitzar mosquiteres ruixades amb insecticida.
També hi ha altres malalties transmeses per insectes, com la febre groga, la febre del Nil occidental, la malaltia de Lyme les quals les paparres son les transmissores… Al nostre país de moment aquestes malalties només es donen de manera anecdòtica.
Els grans reptes actuals de les malalties infeccioses
Diverses malalties infeccioses continuen afectant matant milions de persones a tot el món. l’OMS es va centrar en les sis malalties mes preocupants: còlera, la pesta, la febre recurrent, la verola, el tifus i la febre groga. La tuberculosi, que abans era un problema gravíssim, semblava controlada al descobriment de l’estreptomicina i altres fàrmacs. En els anys següents, l’OMS va aconseguir avenços com l’eradicació de la verola. Aquests avenços es van acabar a causa de la constatació de molts microorganismes patògens eren cada vegada més resistents als fàrmacs i , sobretot, a causa de l’aparició sobtada de noves malalties com la sida.
Les malalties diarreiques
Les més importants són el còlera, la disentería i les salmonel.losis, destaca la febre tifoide. Causada per microorganismes que viuen als intestins de les persones infectades,sense provocar símptomes apartents. El contagi es produeix per via digestiva, en consumir aliments o begudes contaminants. Es pot produir directament, a través de mosques o per contacte amb les mans o la pell de prsones portadores sense una higiene adequada. Provoquen una gran pèrdua d’aigua i de sals minerals, causen deshidratació. S’han de recuperar per via oral, subcutània o intravenosa. En cas contrari, es produeix la mort. Les mes freqüents a Espanya són la salmonel.losis produïdes per la ingestió d’aliments contaminats.
La tuberculosi
La tuberculosi és una malaltia crónica molt contagiosa que afecta els pulmons i altres òrgans. Causada per bacteris que viatgen en petites gotes de saliva o moc expulsades pels malalts i envaeixen l’organisme per via respiratòria. Els bacteris infecten cèl.lules dels pulmons i d’altres òrgans, i s’hi poden mantenir, a vegades provocant pocs símptomes, durant mesos o anys. La saliva del malalt conté bacteris infecciosos i pot contagiar altres persones quan tus, esternuda, parla o escup. Era una de les malalties més esteses i que causava morts a tot el món fins que el descobriment de fàrmacs antituberculosos, però , n’hi ha hagut un rebrot perquè, ha infectat molts malalts de sida, han aparegut varietats del bacteri resistents als fàrmacs, el tractament de la malaltia és llarg i, si un malalt l’abandona abans d’hora torna a infectar més gent.
La sida
La síndrome d’immunodeficiència adquirida o sida és la la malaltia infecciosa més coneguda i més temuda del nostre temps. Actuament la sida constitueix una pandemia (a escala mundial). La sida és una infecció causada pel virus VIH, infecta i destrueix molts tipus de cèl.lules, pero sobretot els limfòcits T CD4, les cèl.lules que activen el funcionament del sistema immunitari, incapaç de combatre les infeccions menys perilloses. El VIH es destrueix molt ràpidament fora del cos humà, només es transmet:
- Per contacte sanguini;
- A través de les relacions sexuals sense protecció;
- De mare a fill, durant el part.
No hi ha cap tractament que curi la sida. Els millors tractaments disponibles poden allargar molt la vida del pacient, però són cars i molta gent no hi té accés.
Qualsevol persona, per sana que sembli, podria estar contagiada de sida. La millor mesura contra aquesta malaltia és la prevenció, evitant les conductes de risc:
- No compartir mai xiringues;
- No mantenir relacions sexuals sense protecció.
La grip
És una malaltia de l’aparell respiratori causada pel virus de la grip. Es contagia per inhalació o per ingestió de saliva o altres secrecions contaminades pel virus. Els símptomes de la grip són: febre, faringitis, dolor muscular,mal de cap, tos, feblesa i malestar general, pots arribar a patir pneumònia. Els antibiòtics no són efectius, a l’hora de combatre-la. Els tractaments consisteixen a alleujar els símptomes mentre s’espera que el sistema immunitari del malalt acabi vencent la malaltia. El millor sistema és la prevenció. És important que la gent es tapi la boca quan tussi o esternudi , i que es renti les mans regularment. Les vacunes poden ser útils, però només són efectives contra un dels tipus de virus, per la qual cosa les persones amb més risc s’han de vacunar cada any.
El virus pateixen canvis en el material genètic. El virus dela grip humana és similar al de la grip porcina i la aviària. Aquests virus poden infectar diverses espècies i , si coicideixen en la mateixa cèl.lula, poden recombinar el seu material genètic i produir varietats víriques noves. Algunes d’aquestes varietats són bastant benignes mentre que d’altres causen grans epidèmies.
Les vacunes
Les vacunes són preparats que ens protegeixen, mes o menys permanent, contra una determinada malaltia. El fonament són els anticossos, unes proteïnes defensives que reaccionen contra un antigen en concret, produïts per un tipus de leucòcit. Es distingeixen dos tipus de vacunes:
- Vacunes d’immunització passiva. Conté anticossos contra l’agent que causa la malaltia. Proteccióés inmediata i de curta durada ( de 3 a 6 mesos).
- Vacunes d’immunització activa. Conté microorganismes morts o atenuats, de manera que el mateix organismo fabrica anticossos contra l’agent causant de la malaltia. La protección tarda uns dies a ser efectiva, és de llarga durada ( uns quants anys).
Els antibiòtics
Un antibiòtic és una substància fabricada per unmicroorganisme que té la propiett de matar i d’impedir el creixement d’altres microorganismes. Els antibiòtics nosón eficaços contra virus. El desobriment començà quan Alexander Fleming va observar que uns bacteris no creixien en les proximitats d’un fong Penicillium. El 1940, Howard Walter i Ernst Boris van aconseguir aïllar la substància que produïda aquesta inhibició del creixement i la van anomenar penicil.lina. la penicil.lina mata molts bacteris i és pràcticanemt inofensiva per ls humans, es va convertir en gairebé miraculosa contra la sífilis, la gonorrea, la gangrena i altres malalties.
Es va detectar un nou problema: l’aparició de bacteris resistents que, al llarg dels anys,eren cada vegada més freqüents. Es va poder compensar gràcies al desenvolupament dels antibiòtics sintètics, variacions d’un antibiòtic natural efectius contra microorganismes resistents. Per evitar aquests bacteris multiresistents, s’ha daplicar la dosi indicada i el tractament ha de durar el temps suficient per eliminar la infecció.