Arxiu d'etiquetes: Lectures de ciència

Llegir ciència per Sant Jordi

El enemigo invisible Dorothy H. Crawford

Els virus són extraordinàriament petits i senzills, la causa del refredat comú i la grip. Un sol virus, el de la verola, va matar al menys a tres-cents milions de persones al segle XX, abans que fos eradicat el 1980. El virus de la sida, el VIH, és ara la infecció més letal a tot el món i la causa més comuna de mort a Àfrica. En els últims anys, l’aparició de diferents virus letals com el Hanta o l’Ébola han despertat certa preocupació general. Dorothy Crawford descriu en aquest fascinant llibre tots els aspectes de la història secreta d’aquests paràsits mortals i ens explica, amb un estil brillant, què els diferencia d’altres microorganismes. Explora els virus que han causat el caos en el passat i ens explica com s’han desenvolupat i com es descobreixen i s’ideen les vacunes.

Sàpiens. Una breu història de la humanitat Yuval Noah Harari

Fa cent mil anys, l’Homo sapiens era un animal insignificant que s’ocupava de les seves coses en un racó de l’Àfrica i compartia el planeta amb almenys cinc espècies més d’humans. El seu paper en l’ecosistema no era gaire més important que el de les cuques de llum o els goril·les. De sobte, però, fa setanta mil anys, un canvi misteriós i profund en les seves habilitats cognitives el va convertir en l’amo del món. Avui dia només hi ha una espècie humana a la Terra. Nosaltres. L’Homo sapiens.

Com s’ho va fer l’Homo sapiens per aconseguir extingir la resta de les espècies d’humans i gairebé la meitat dels mamífers terrestres més grans del món? Per què els nostres vantpassats es van reunir i organitzar per crear ciutats i regnes? Com vam arribar a creure en els déus, les nacions i els drets humans; a confiar en els diners, els llibres o les lleis. Per què es van convertir en esclaus de la burocràcia, els horaris i el consumisme? Els humans, som més feliços a mesura que la història progressa? Com serà el nostre món d’aquí mil anys?

Informativa, divulgativa, audaç, intel·ligent, Sàpiens. Una breu història de la humanitat posa en qüestió tot allò que sabíem sobre l’ésser humà. Una obra brillant que ofereix una nova perspectiva de la humanitat i ens permet connectar els fets del passat amb les preocupacions actuals.

Cafè científic sobre la taula periòdica amb Claudi Mans

El dilluns dia 11 de novembre, a les 16:30 h, celebrarem a la cafeteria de l’Institut la vuitena edició del cafè científic que organitzem durant la Setmana de la Ciència. Enguany, amb motiu de l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics, tindrem amb nosaltres a Claudi Mans, professor emèrit d’Enginyeria Química a la Universitat de Barcelona i divulgador.

La taula periòdica, establerta el 1869 pel químic rus Dmitri Mendeléiev, és una infografia coneguda per tots els estudiants de secundària i per bona part de la població, amb un gran valor per als químics i per al món científic en general. Aquesta conferència explora qüestions curioses sobre la taula i els elements que inclou. S’hi tractaran temes de caire més científic en relació amb la seva història, les diferents formes de presentació, el criteri d’ordenació o les característiques individuals dels elements – el carboni, els gasos nobles, el nitrogen, el tecneci, etc. – i d’altres més heterogenis com la seva reconversió en icona universal, la seva utilització com a eina lingüística, i altres aspectes culturals, com la presència de la taula periòdica i els elements al cinema o a la literatura.

Claudi Mans és catedràtic emèrit jubilat del Departament d’Enginyeria Química i Química Analítica de la Universitat de Barcelona. És director científic del Comité Español de la Detergencia (CED). Col·laborador d’elBulliLab i de CosmoCaixa, és científic sènior del programa Experiència de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i vocal de la junta de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA) i del Col·legi de Químics de Catalunya. Ha publicat diversos llibres de text i de divulgació, més de 150 articles científics i de divulgació, i més de 350 conferències i comunicacions en congressos sobre temes de recerca científica, de didàctica i de divulgació. És autor de dos blogs de ciència i un blog sobre Alícia en el país de les meravelles. Ha rebut diversos premis de recerca, divulgació i docència.

Podeu trobar la informació de l’activitat al web de la Setmana de la Ciència i el cartell aquí. Durant el desenvolupament del cafè científic es rifarà un llibre de l’autor entre els assistents. Us animem a venir!

Llegir ciència per Sant Jordi

On el dia dorm amb els ulls oberts Toni Pou

On el dia dorm amb els ulls oberts reconstrueix el viatge del jove periodista científic Toni Pou a l’Àrtic canadenc. Embarcat a l’Amundsen, participa en la recerca que es fa al vaixell mateix, dotat amb instal·lacions científiques capdavanteres a escala mundial. A cavall entre el llibre de viatges, la divulgació científica i la crònica personal, narra el dia a dia de la gent de bord, la quotidianitat en un entorn tan peculiar. En un relat fresc, senzill, ple d’anècdotes entranyables, Toni Pou ens il·lustra no tan sols sobre les particularitats de l’Àrtic, sinó també sobre la ciència en general.

Intel·ligent, sensible i molt ben escrit, On el dia dorm amb els ulls oberts és una petita joia que ens transporta a un món llunyà, evocadora de les aventures i l’èpica de les expedicions polars del segle XIX.

Descobrint el cervell Antonio Rial

Com aprenem? Tots tenim algun talent? Què vol dir que el cervell és plàstic? Què diferencia la ment de les dones de la dels homes? Es pot mantenir l’amor romàntic a llarg termini? Aquestes són algunes de les preguntes sobre el misteriós funcionament del cervell humà –òrgan extremadament complex– a les quals l’obra Descobrint el cervell dóna resposta. Amb un llenguatge amè i accessible, l’autor d’aquest llibre explica, entre altres qüestions, l’enorme potencial del cervell com a font de salut, així com els límits borrosos d’allò que aquest òrgan entén com a realitat. I és que els cent mil milions de neurones no tenen inconvenient a falsificar la realitat perquè siga coherent. De fet, les investigacions recents en neurociència asseguren que, per al cervell, tan sols és rellevant la nostra supervivència, i no la veritat.

Llegir a Feynman

Feynman Jim Ottaviani, Leland Myrick, Jorge Wagensberg

Escrita per Jim Ottaviani i dibuixada per Leland Myrick, i amb la introducció de Jorge Wagensberg en l’edició en castellà, Feynman és la primera biografia gràfica sobre l’extravagant vida i l’apassionant carrera professional de Richard P. Feynman, el segon físic més influent i important del segle XX després d’Einstein. Les seves 272 pàgines a color narren la història de la seva vida, des de la seva infància a Long Island fins a la seva participació en el Projecte Manhattan, l’obtenció del premi Nobel de Física per les seves teories sobre l’electrodinàmica quàntica i la comissió d’investigació de la tragèdia del Challenger. Sense deixar de banda aspectes més personals com els seus tres matrimonis o la seva lluita contra el càncer.

¿Está Usted de broma Sr. Feynman? Richard P. Feynman

Richard Feynman no ha estat només un dels físics teòrics més destacats del món, sinó també una personalitat insòlita i genial, les investigacions del qual li van valer el Premi Nobel de Física de 1965. En la seva biografia i en la seva obra es donen cita la curiositat irrefrenable, l’escepticisme empedreït, el sentit de l’humor, el gust per la entremaliadura, la més vasta cultura i el més penetrant enginy. Feynman és segurament l’única persona al món que ha explicat física a cervells com Einstein, Von Neumann i Pauli i que ha tocat els bongos en una companyia de ballet, que ha estat declarat deficient mental por l’exèrcit dels Estats Units i que ha obtingut un Premi Nobel. ¿Está Usted de broma, Sr. Feynman? recull les converses mantingudes al llarg d’una sèrie d’anys amb Ralph Leighton, qui s’encarrega de gravar-les i transcriure-les.

Llegir ciència per Sant Jordi

El gen: una història íntima Siddhartha Mukherjee

En un recorregut per tot el planeta que abraça uns quants segles, El gen relata la recerca per desxifrar el codi principal que ens conforma i ens defineix com a humans, que determina com som per fora i per dintre. La història del gen comença en una retirada abadia agustina de Moràvia l’any 1856, quan un monjo concep la possible existència d’una «unitat hereditària». Enllaça amb la teoria de l’evolució de Darwin, i topa amb els horrors de l’eugenèsia nazi de la dècada del 1940. El gen transforma la biologia de postguerra. Reconfigura la nostra percepció de la sexualitat, el caràcter, la capacitat d’elecció i el lliure arbitri. Entrellaçada amb la trama de El gen, però, com un fil vermell, hi ha també una història íntima: la història de la família de Mukherjee i el seu patró recurrent de trastorns mentals, que ens recorda que la genètica té una importància transcendental en la vida quotidiana de tothom. Aquestes qüestions esdevenen encara més vibrants i peremptòries avui dia, en què estem aprenent a «llegir» i a «escriure» el genoma humà, amb totes les possibilitats que comporta de modificar el destí i la identitat dels nostres infants. El gen, amb una noble ambició i una honestedat incorruptible, ens proporciona un relat insuperable sobre la unitat fonamental de l’herència i un panorama tant del passat com del futur de la humanitat.

Encara no és tard. Claus per a entendre i aturar el canvi climàtic Andreu Escrivà

El canvi climàtic és el major problema ambiental del segle XXI, però… sabem què implica això realment? Prendre’n consciència és posar en qüestió allò que sabem i pensem. És parlar de canvi i d’incertesa. Aquesta obra parteix de la preocupació evident pel que significa l’escalfament global, però també del fet que el coneixement que en tenim és fragmentari, parcial i sovint incorrecte. Això provoca, en gran mesura, que no s’adopten les accions necessàries. Aquest llibre ens ajuda a entendre com està canviant el món que ens envolta, i quin és el nostre paper en el canvi, però també en les possibles solucions, combinant un missatge esperançador amb advertències realistes perquè s’impulsen accions. Res està perdut. Perquè encara no és tard i un món millor no només és necessari, sinó també possible.

Llegir ciència per Sant Jordi

Els inicis de la vida Lynn Margulis, Michael F. Dolan

Durant la major part de la història de la Terra, la vida ha estat invisible. Les comunitats bacterianes han modelat la superfície i l’atmosfera del planeta al llarg de milers de milions d’anys. Tot i la insignificança d’aquests microorganismes, representen formes de vida molt diverses i originals, adaptades als ambients més insòlits que puguem imaginar. Moltes de les activitats que associem amb els organismes pluricel·lulars, com ara fongs, plantes o animals -la reproducció, la predació, el moviment, el sexe i més- són realment invencions bacterianes antigues. Molt abans de l’aparició evolutiva dels animals i de les plantes més simples, els bacteris ja havien escrit els primers capítols de la història de la vida. Desxifrar aquesta història ancestral és una tasca científica apassionant, i aquesta obra de Lynn Margulis i Michael F. Dolan ens hi aproxima sense que necessitem una formació científica prèvia.

El somni de Lucreci Martí Domínguez

Martí Domínguez ret tribut al poeta Titus Lucretius Caro, que un segle abans de Crist va escriure De rerum natura (‘Sobre la naturalesa’), un poema enciclopèdic que combina la bellesa de la forma i el contingut científic. Precursor de l’evolucionisme, el text destil·la un ateisme incisiu que va ser silenciat per l’Església durant segles. El somni de Lucreci narra precisament la redescoberta del poeta romà a principis del segle XV, quan es va recuperar la darrera còpia del text en un remot monestir alemany, una troballa que va impressionar els pensadors del Renaixement i de la Il·lustració i que va influir en l’evolucionisme darwinista. Martí Domínguez destaca la vigència de l’obra de Lucreci, que ha impregnat la ciència moderna. Lucreci ja parla del pensament empíric en contraposició amb la superstició, i descriu l’home com un producte de la natura, alliberat dels déus. El somni de Lucreci és un llibre contra el dogmatisme i el fanatisme religiós. És un cant a la ciència, al pensament lliurepensador i il·lustrat, i un clam contra la intolerància. Lucreci anima a pensar, i això sempre és necessari.

Llegir ciència per Sant Jordi

L’home que va confondre la seva dona amb un barret Oliver Sacks

A L’home que va confondre la seva dona amb un barret (1985) Oliver Sacks ens planteja un conjunt de relats amb una colla de personatges rars, sorprenents i curiosos com a protagonistes: un home que camina inclinat com la torre de Pisa i es fa fer unes ulleres especials per poder mantenir-se recte, una dona que no té cap sentit del propi cos i que acaba caient desplomada, un prestigiós músic que té agnòsia visual i arriba a confondre la seva dona amb un barret, etcètera. Tots ells són pacients d’Oliver Sacks, que ens condueix amb destresa per les zones inexplorades i més desconegudes de la ment humana.

Un món feliç Aldous Huxley

Un món feliç (1932) és una de les novel·les de ciència ficció més celebrades del segle XX. Publicada en una època en què ja emergien, com una amenaça, els grans règims totalitaris que havien de desembocar en la Segona Guerra Mundial, en Un món feliç Aldous Huxley ens convida a imaginar una societat futura en què un Estat paternalista manté els seus súbdits sota els efectes de la droga oficial del règim, un narcòtic anomenat «soma». A fi d’aconseguir blocs de ciutadans genèticament unificats i coherents, l’Estat endega un projecte de clonació. Els embrions, concebuts i desenvolupats al laboratori, són traslladats a la sala de Predestinació Social, on s’ajusten les aptituds i la intel·ligència de cadascú segons la casta que li ha estat assignada. Quatre joves, víctimes i herois d’aquesta novel·la, no encaixaran en un règim planificador i totalitari que pretén transformar els humans en meres cèl·lules d’un cos social.

Llegir ciència per Sant Jordi

La clau secreta de l’Univers Lucy i Stephen Hawking

La família de George és un tant peculiar: són vegetarians i eviten qualsevol tipus de tecnologia; per això viuen sense televisió, sense telèfon, sense ràdio i sense ordinador!, pel que George s’ha guanyat la fama de “rar”. Un dia, el seu porquet travessa la casa del veí i George ha d’entrar a rescatar-lo. Allí coneix a Annie, una nena de la seua edat un tant pretenciosa i molt mentidera, i al seu pare, Eric. La casa on viuen és un petit “museu de la ciència” i el que més crida l’atenció de George és Cosmos, l’ordinador, que es presenta a si mateix com “el més potent del món”. Després de jurar que usarà la ciència solament per a bones fins, George, de la mà de Cosmos, descobreix com es van crear les estrelles. Al dia següent, el professor de George, Mr. Ripe, ho enxampa fent un dibuix de l’ordinador d’Eric i Annie en classe i George es veu obligat a contar qui és Cosmos. Per a la seua sorpresa, el professor sembla estar al corrent. Uns dies més tard, George torna a casa dels seus veïns i gràcies a Annie, viatja per l’espai; aterra en un cometa i veu els diferents planetes. Després d’aquesta aventura, Annie li explica a George que el seu pare està investigant si existeix un planeta amb vida intel·ligent. El que encara no sap cap dels dos és que algú està a punt de tendir-li un parany a Eric.

Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic José María Seguí Simarro

Què és un transgènic? I què no és? Són perjudicials o la solució a una bona part dels mals de la humanitat? Aquest treball reflecteix la gran distorsió que hi ha envers els cultius transgènics entre allò que diu la comunitat científica, avalat per dades, i allò que opina la resta de la societat, on s’ha imposat una imatge completament contrària. L’objectiu de l’obra és abordar els mites i llegendes sobre els transgènics i aportar-hi arguments amb rigor científic, tot barre­jant aspectes polítics, sociològics, psicològics i co­municatius.

Es tracta d’un manual de supervivència per a entendre què són i què no són els transgènics. Amb voluntat divulgadora i sense deixar de banda el rigor que el tema es mereix, l’autor ofereix al lector tots els elements necessaris perquè puga extraure conclusions pròpies.

Llegir ciència per Sant Jordi

Contes de microbis Arthur Kornberg

Arthur Kornberg (1918-2007), autor d’aquest llibre, va ser un bioquímic nord-americà guanyador del premi Nobel de fisiologia i medicina de 1959. L’origen d’aquests Contes de microbis es remunta a la dècada de 1950, quan Kornberg explicava als seus tres fills contes que anava inventant sobre microbis i malalties. Unes dècades més tard, va narrar aquelles històries als seus néts, però va fer-ho amb un altre format: construint rodolins i altres versos fàcils i ficant en cada història el nom d’algun nét o néta o d’algun cosí dels seus nets.
Recitar aquests rodolins i versos amb rima senzilla és una manera entretinguda d’introduir-se en el món de la microbiologia, i aprendre què són i que fan els microbis. És un llibre molt especial, fruit de l’amor a la família i a la ciència de diverses persones.

Pots trobar una mostra de 28 pàgines al web de l’editorial »
Llegeix el comentari al bloc de La lectora corrent »

Herbari. Viure amb les plantes Daniel Climent i Ferran Zurriaga

El cactus, la figuera, el llentiscle o la garrofera són algunes de les plantes que ens envolten i que formen part de la nostra vegetació. Mètode, a través de la seua monografia, ha volgut reivindicar la bellesa i importància d’algunes d’aquestes espècies; les ha recopilat en una obra de gairebé tres-centes pàgines que combina articles de botànica amb fotografies de la natura que de ben segur agradarà als amants de les plantes.

Enllaç al web de la publicació de la Universitat de València »
Llegeix el comentari al bloc de La lectora corrent »

Llegir ciència per Sant Jordi

Un parell de propostes per regalar un xic de ciència en la festa de la rosa i el llibre:

100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt

Daniel Closa i Autet

Des de l’origen de l’Univers fins a per quin motiu badallem. Dels terratrèmols a la fibromiàlgia. Estem tan acostumats que la ciència ofereixi respostes que, de tant en tant, va bé recordar aquells enigmes que encara no tenen una resposta clara, completa o acceptada. En aquest llibre es recullen un centenar de les qüestions amb què la ciència s’enfronta actualment. I és que més fascinants que les respostes que ja coneixem són les preguntes que tenim plantejades.

Ciència a dos euros. Reptes científics i experiments per a gent desperta

Dani Jiménez Albiac

Després de l’èxit espectacular de Ciència a un euro, Dani Jiménez ens presenta noves preguntes amb respostes científiques per satisfer una pila de curiositats que sorgeixen del món que ens envolta, i ens ho demostra amb experiments senzills i sorprenents que es poden fer a casa. Si voleu saber per on fan caca els arbres, per què les rodes no són quadrades, per què pengen els testicles o, simplement, si voleu lligar gràcies a la ciència, endueu-vos aquest catàleg de tafaneries científiques.

Llegit a la pàgina de Recerca en acció »