Arxiu d'etiquetes: Lectures de ciència

Llegir ciència per Sant Jordi

Breu història de gairebé tot Bill Bryson

Com va anar el Big Bang? Què va fer desaparèixer els dinosaures? Quan van sorgir les primeres civilitzacions? On és el punt més llunyà de l’univers? Per què sempre ens fem preguntes sobre tot allò que ens envolta i, invariablement, acabem trobant una resposta tan senzilla que semblava impossible de ser plantejada? Totes les branques de la ciència s’apleguen i s’expliquen en aquest divertit, planer i ambiciós assaig d’un dels divulgadors científics més apassionats del món. Des de la geologia fins a la física quàntica, passant per les matemàtiques, la zoologia, la química i l’antropologia, el periodista Bill Bryson posa a l’abast de qualsevol lector curiós els enigmes més cotitzats per la ciència antiga i moderna.

Si un dit assenyala la llunya Toni Pou

Un dia de fa uns quants anys, el narrador d’aquest llibre va veure un vídeo a YouTube que el va espe­ronar a emprendre un viatge que el duria primer a Florència i més tard al desert xilè d’Atacama. Al vídeo, Italo Calvino, autor de Per què llegir els clàssics i ell mateix un dels escriptors més impor­tants del segle XX, hi deia, sense cap ombra de dubte, que Galileu era el més gran prosista de la llengua italiana. Per què un home de lletres com Calvino professava tanta admiració literària per un home de ciència com Galileu? Què és el que comparteixen l’un i l’altre, malgrat la rígida sepa­ració del saber en ciències i lletres?

Antic professor de física frustrat per les limi­tacions dels programes acadèmics, periodista es­pecialitzat en la divulgació de la ciència, lletraferit empès per una curiositat fèrtil i un sentit de l’existència que podríem qualificar de romàntic, el narrador té la intuïció que la resposta només la trobarà en el telescopi amb què Galileu va canviar el món ara fa 400 anys. Què si no un cert esperit artístic i molta imaginació podria haver omplert de sentit la distància entre allò que la ciència òpti­ca del segle XVII permetia albirar i les conclusions revolucionàries a les quals va arribar?

A Si un dit assenyala la lluna, Toni Pou ens fa partícips d’una original aventura intel·lectual narrada per una veu sàvia i humil que observa, investiga, passeja, especula, viatja, fabula, dub­ta, explica anècdotes, es deixa endur per les gi­ragonses de l’atzar, es meravella i de vegades també confon ficció i realitat…

Una serie de eventos afortunados Sean B. Carroll

Les coses succeeixen per alguna raó o són fruit de l’atzar? Filòsofs i teòlegs han reflexionat sobre aquesta qüestió durant mil·lennis, però no ha estat fins avui que els descobriments científics l’han resolt: vivim en un món on impera l’aleatorietat.

Com qualsevol altra espècie, els humans som aquí per accident. Però quantes coses van haver de passar de certa manera i no d’una altra perquè existíssim? Des de l’impacte tremendament improbable d’un asteroide contra la Terra fins als canvis a la seva òrbita durant l’Edat de Gel o les alteracions invisibles a les gònades dels nostres ancestres, som producte d’una sorprenent sèrie d’esdeveniments afortunats.

Inspirat en figures com Kurt Vonnegut i els Monty Python i escrit per un dels millors divulgadors científics de l’actualitat, aquest és el relat irresistiblement entretingut i estimulant sobre un dels aspectes més importants i menys apreciats de la vida. Una exploració sorprenent de l’atzar com a origen de tota la bellesa i la diversitat del món.

Cafè científic amb José Miguel Mulet

El dilluns 15 de novembre a les 16:30 h J. M. Mulet ens acompanyarà en una nova edició del cafè científic sota el títol de la seva última obra: Ecologisme real. Serà una conferència oberta a estudiants, famílies, professorat i tota la comunitat educativa, en la qual hi haurà l’oportunitat de preguntar al ponent i debatre sobre la importància de la ciència a la societat.

El canvi climàtic és una realitat indiscutible de la qual ja estem notant els efectes i, si no ho frenem, els resultats seran catastròfics per a la humanitat. Les decisions que prenem dia rere dia tenen un impacte directe en el medi ambient i si les canviem podem aconseguir que la nostra petjada ambiental es redueixi al mínim. Però quines són les accions que de debò el protegeixen? Quina dieta és la més respectuosa? És millor comprar un cotxe elèctric? Per què el rebut de la llum és tan car si la llum solar i el vent són gratis? Existeix l’obsolescència programada? Com puc reduir la petjada ecològica de casa meva o la de les vacances?

J. M. Mulet desmenteix molts dels rumors sobre la cura de l’entorn des d’una perspectiva científica. Així, descobrirem que bona part de les propostes que han defensat les organitzacions ecologistes durant aquests anys no tenen una base científica i que, d’aplicar-les, els resultats poden ser nefastos per als ecosistemes.

Ser ecologista de veritat i fugir del postureig és més fàcil del que pensem amb ajuda de la ciència. Benvingudes i benvinguts a l’ecologisme real.

J. M. Mulet (Dénia, 1973) és catedràtic de Biotecnologia a la Universitat Politècnica de València (UPV) i dirigeix ​​una línia d’investigació a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes que tracta de desenvolupar plantes tolerants a la sequera i al fred. També és director del Màster en Biotecnologia Molecular i Cel·lular de Plantes. Ha rebut el Premi Tesla de divulgació científica (2015) i el  Premi a l’excel·lència docent del Consell Social de la UPV (2017). En la seva faceta de divulgador científic, ha publicat Los productos naturales, ¡vaya timo!, Comer sin miedo (Premi Prismas 2014 al millor llibre de ciència editat en castellà), Medicina sense enganys, La ciència a l’ombra, Transgénicos sin miedo, ¿Qué es comer sano? i ¿Qué es la vida saludable? Col·laborador de diversos podcasts i programes de ràdio, també és autor de la secció Ciencia sin ficción a El País Semanal, de Fotogrames de ciència a la revista de divulgació científica Mètode i del blog Tomates con genes, a més de ser molt actiu a Twitter (@jmmulet).

Trobareu aquí l’activitat al web de la Setmana de la Ciència i aquí el cartell promocional. Us animem a vindre!

Llegir ciència per Sant Jordi

L’esperit del temps Martí Domínguez

L’esperit del temps va fer que un metge austríac s’interessés pel desenvolupament de les teories darwinistes. L’esperit del temps va fer que pensés a aplicar els estudis sobre el comportament animal al progrés de l’espècie humana. L’esperit del temps va fer que posés les seves investigacions al servei d’una política. L’esperit del temps el va convertir en un puntal de les teories que fonamentaven les pràctiques nazis. L’esperit del temps el va situar en el front de l’Est en la guerra contra els russos. L’esperit del temps no va impedir que a principis dels setanta aquest científic nazi rebés el Premi Nobel de Medicina. Una novel·la que reflexiona sobre les foscors més inquietants de la naturalesa humana.

L’embrió inconformista. Com influeix en la nostra evolució el desenvolupament embrionari Jordi Garcia-Fernàndez i David Bueno

Els embrions poden semblar-nos éssers indefensos, però poques persones saben que són uns inconformistes nats: qualsevol modificació genètica que afecti el seu desenvolupament es traduirà en canvis anatòmics o funcionals en els adults que, per lleus que puguin semblar, són la clau de volta de l’evolució i de la selecció natural. Canviar per sobreviure, sobreviure per canviar. Si els embrions no estiguessin abocats al canvi, l’evolució dels metazous, és a dir, de tots els animals, no hauria estat possible. L’evolució i el desenvolupament embrionari formen un aliatge biològic resistent i flexible. Aquest és el camp d’estudi de l’evo-devo, una nova disciplina científica que investiga com els mecanismes evolutius fan possible que organismes que comparteixen un mateix avantpassat, com els cucs, els insectes i els vertebrats, siguin tan diferents. Però són diferents només en aparença, perquè una de les principals troballes de l’evo-devo és que genèticament tenen molt en comú. Amb un llenguatge assequible, exemples sorprenents i experiments fascinants, el lector descobrirà com i per què el desenvolupament embrionari condiciona l’evolució, inclosa la dels humans.

Por qué creemos en mierdas. Cómo nos engañamos a nosotros mismos Ramón Nogueras

Mai abans en la història de la humanitat hem tingut més accés a informació que ara. Mai abans el nostre coneixement sobre el món en què vivim i el seu funcionament ha estat comparable al que tenim ara. I no obstant això, com és possible que creguem fermament en rumors i supersticions? Per què donem per bones i difonem històries i notícies que mai han passat? Què explica que, tot i les evidències, no estiguem disposats a canviar d’opinió o a modificar-la si més no? Les respostes a aquestes preguntes, com veurem en el llibre, tenen a veure amb múltiples causes. Per començar, analitzarem per què els éssers humans distem molt de ser éssers racionals. Entendrem com processem la informació d’una manera que està lluny de ser objectiva perquè, en definitiva, busquem creure el que volem creure. Examinarem per què la nostra memòria no és fiable i com elaborem falsos records d’una manera perfecta. Un viatge apassionant que ens ajuda a comprendre que gairebé tot el que creiem sobre el món i sobre nosaltres mateixos està malament.

Llegir ciència per Sant Jordi

El enemigo invisible Dorothy H. Crawford

Els virus són extraordinàriament petits i senzills, la causa del refredat comú i la grip. Un sol virus, el de la verola, va matar al menys a tres-cents milions de persones al segle XX, abans que fos eradicat el 1980. El virus de la sida, el VIH, és ara la infecció més letal a tot el món i la causa més comuna de mort a Àfrica. En els últims anys, l’aparició de diferents virus letals com el Hanta o l’Ébola han despertat certa preocupació general. Dorothy Crawford descriu en aquest fascinant llibre tots els aspectes de la història secreta d’aquests paràsits mortals i ens explica, amb un estil brillant, què els diferencia d’altres microorganismes. Explora els virus que han causat el caos en el passat i ens explica com s’han desenvolupat i com es descobreixen i s’ideen les vacunes.

Sàpiens. Una breu història de la humanitat Yuval Noah Harari

Fa cent mil anys, l’Homo sapiens era un animal insignificant que s’ocupava de les seves coses en un racó de l’Àfrica i compartia el planeta amb almenys cinc espècies més d’humans. El seu paper en l’ecosistema no era gaire més important que el de les cuques de llum o els goril·les. De sobte, però, fa setanta mil anys, un canvi misteriós i profund en les seves habilitats cognitives el va convertir en l’amo del món. Avui dia només hi ha una espècie humana a la Terra. Nosaltres. L’Homo sapiens.

Com s’ho va fer l’Homo sapiens per aconseguir extingir la resta de les espècies d’humans i gairebé la meitat dels mamífers terrestres més grans del món? Per què els nostres vantpassats es van reunir i organitzar per crear ciutats i regnes? Com vam arribar a creure en els déus, les nacions i els drets humans; a confiar en els diners, els llibres o les lleis. Per què es van convertir en esclaus de la burocràcia, els horaris i el consumisme? Els humans, som més feliços a mesura que la història progressa? Com serà el nostre món d’aquí mil anys?

Informativa, divulgativa, audaç, intel·ligent, Sàpiens. Una breu història de la humanitat posa en qüestió tot allò que sabíem sobre l’ésser humà. Una obra brillant que ofereix una nova perspectiva de la humanitat i ens permet connectar els fets del passat amb les preocupacions actuals.

Cafè científic sobre la taula periòdica amb Claudi Mans

El dilluns dia 11 de novembre, a les 16:30 h, celebrarem a la cafeteria de l’Institut la vuitena edició del cafè científic que organitzem durant la Setmana de la Ciència. Enguany, amb motiu de l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics, tindrem amb nosaltres a Claudi Mans, professor emèrit d’Enginyeria Química a la Universitat de Barcelona i divulgador.

La taula periòdica, establerta el 1869 pel químic rus Dmitri Mendeléiev, és una infografia coneguda per tots els estudiants de secundària i per bona part de la població, amb un gran valor per als químics i per al món científic en general. Aquesta conferència explora qüestions curioses sobre la taula i els elements que inclou. S’hi tractaran temes de caire més científic en relació amb la seva història, les diferents formes de presentació, el criteri d’ordenació o les característiques individuals dels elements – el carboni, els gasos nobles, el nitrogen, el tecneci, etc. – i d’altres més heterogenis com la seva reconversió en icona universal, la seva utilització com a eina lingüística, i altres aspectes culturals, com la presència de la taula periòdica i els elements al cinema o a la literatura.

Claudi Mans és catedràtic emèrit jubilat del Departament d’Enginyeria Química i Química Analítica de la Universitat de Barcelona. És director científic del Comité Español de la Detergencia (CED). Col·laborador d’elBulliLab i de CosmoCaixa, és científic sènior del programa Experiència de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i vocal de la junta de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA) i del Col·legi de Químics de Catalunya. Ha publicat diversos llibres de text i de divulgació, més de 150 articles científics i de divulgació, i més de 350 conferències i comunicacions en congressos sobre temes de recerca científica, de didàctica i de divulgació. És autor de dos blogs de ciència i un blog sobre Alícia en el país de les meravelles. Ha rebut diversos premis de recerca, divulgació i docència.

Podeu trobar la informació de l’activitat al web de la Setmana de la Ciència i el cartell aquí. Durant el desenvolupament del cafè científic es rifarà un llibre de l’autor entre els assistents. Us animem a venir!

Llegir ciència per Sant Jordi

On el dia dorm amb els ulls oberts Toni Pou

On el dia dorm amb els ulls oberts reconstrueix el viatge del jove periodista científic Toni Pou a l’Àrtic canadenc. Embarcat a l’Amundsen, participa en la recerca que es fa al vaixell mateix, dotat amb instal·lacions científiques capdavanteres a escala mundial. A cavall entre el llibre de viatges, la divulgació científica i la crònica personal, narra el dia a dia de la gent de bord, la quotidianitat en un entorn tan peculiar. En un relat fresc, senzill, ple d’anècdotes entranyables, Toni Pou ens il·lustra no tan sols sobre les particularitats de l’Àrtic, sinó també sobre la ciència en general.

Intel·ligent, sensible i molt ben escrit, On el dia dorm amb els ulls oberts és una petita joia que ens transporta a un món llunyà, evocadora de les aventures i l’èpica de les expedicions polars del segle XIX.

Descobrint el cervell Antonio Rial

Com aprenem? Tots tenim algun talent? Què vol dir que el cervell és plàstic? Què diferencia la ment de les dones de la dels homes? Es pot mantenir l’amor romàntic a llarg termini? Aquestes són algunes de les preguntes sobre el misteriós funcionament del cervell humà –òrgan extremadament complex– a les quals l’obra Descobrint el cervell dóna resposta. Amb un llenguatge amè i accessible, l’autor d’aquest llibre explica, entre altres qüestions, l’enorme potencial del cervell com a font de salut, així com els límits borrosos d’allò que aquest òrgan entén com a realitat. I és que els cent mil milions de neurones no tenen inconvenient a falsificar la realitat perquè siga coherent. De fet, les investigacions recents en neurociència asseguren que, per al cervell, tan sols és rellevant la nostra supervivència, i no la veritat.

Llegir a Feynman

Feynman Jim Ottaviani, Leland Myrick, Jorge Wagensberg

Escrita per Jim Ottaviani i dibuixada per Leland Myrick, i amb la introducció de Jorge Wagensberg en l’edició en castellà, Feynman és la primera biografia gràfica sobre l’extravagant vida i l’apassionant carrera professional de Richard P. Feynman, el segon físic més influent i important del segle XX després d’Einstein. Les seves 272 pàgines a color narren la història de la seva vida, des de la seva infància a Long Island fins a la seva participació en el Projecte Manhattan, l’obtenció del premi Nobel de Física per les seves teories sobre l’electrodinàmica quàntica i la comissió d’investigació de la tragèdia del Challenger. Sense deixar de banda aspectes més personals com els seus tres matrimonis o la seva lluita contra el càncer.

¿Está Usted de broma Sr. Feynman? Richard P. Feynman

Richard Feynman no ha estat només un dels físics teòrics més destacats del món, sinó també una personalitat insòlita i genial, les investigacions del qual li van valer el Premi Nobel de Física de 1965. En la seva biografia i en la seva obra es donen cita la curiositat irrefrenable, l’escepticisme empedreït, el sentit de l’humor, el gust per la entremaliadura, la més vasta cultura i el més penetrant enginy. Feynman és segurament l’única persona al món que ha explicat física a cervells com Einstein, Von Neumann i Pauli i que ha tocat els bongos en una companyia de ballet, que ha estat declarat deficient mental por l’exèrcit dels Estats Units i que ha obtingut un Premi Nobel. ¿Está Usted de broma, Sr. Feynman? recull les converses mantingudes al llarg d’una sèrie d’anys amb Ralph Leighton, qui s’encarrega de gravar-les i transcriure-les.

Llegir ciència per Sant Jordi

El gen: una història íntima Siddhartha Mukherjee

En un recorregut per tot el planeta que abraça uns quants segles, El gen relata la recerca per desxifrar el codi principal que ens conforma i ens defineix com a humans, que determina com som per fora i per dintre. La història del gen comença en una retirada abadia agustina de Moràvia l’any 1856, quan un monjo concep la possible existència d’una «unitat hereditària». Enllaça amb la teoria de l’evolució de Darwin, i topa amb els horrors de l’eugenèsia nazi de la dècada del 1940. El gen transforma la biologia de postguerra. Reconfigura la nostra percepció de la sexualitat, el caràcter, la capacitat d’elecció i el lliure arbitri. Entrellaçada amb la trama de El gen, però, com un fil vermell, hi ha també una història íntima: la història de la família de Mukherjee i el seu patró recurrent de trastorns mentals, que ens recorda que la genètica té una importància transcendental en la vida quotidiana de tothom. Aquestes qüestions esdevenen encara més vibrants i peremptòries avui dia, en què estem aprenent a «llegir» i a «escriure» el genoma humà, amb totes les possibilitats que comporta de modificar el destí i la identitat dels nostres infants. El gen, amb una noble ambició i una honestedat incorruptible, ens proporciona un relat insuperable sobre la unitat fonamental de l’herència i un panorama tant del passat com del futur de la humanitat.

Encara no és tard. Claus per a entendre i aturar el canvi climàtic Andreu Escrivà

El canvi climàtic és el major problema ambiental del segle XXI, però… sabem què implica això realment? Prendre’n consciència és posar en qüestió allò que sabem i pensem. És parlar de canvi i d’incertesa. Aquesta obra parteix de la preocupació evident pel que significa l’escalfament global, però també del fet que el coneixement que en tenim és fragmentari, parcial i sovint incorrecte. Això provoca, en gran mesura, que no s’adopten les accions necessàries. Aquest llibre ens ajuda a entendre com està canviant el món que ens envolta, i quin és el nostre paper en el canvi, però també en les possibles solucions, combinant un missatge esperançador amb advertències realistes perquè s’impulsen accions. Res està perdut. Perquè encara no és tard i un món millor no només és necessari, sinó també possible.

Llegir ciència per Sant Jordi

Els inicis de la vida Lynn Margulis, Michael F. Dolan

Durant la major part de la història de la Terra, la vida ha estat invisible. Les comunitats bacterianes han modelat la superfície i l’atmosfera del planeta al llarg de milers de milions d’anys. Tot i la insignificança d’aquests microorganismes, representen formes de vida molt diverses i originals, adaptades als ambients més insòlits que puguem imaginar. Moltes de les activitats que associem amb els organismes pluricel·lulars, com ara fongs, plantes o animals -la reproducció, la predació, el moviment, el sexe i més- són realment invencions bacterianes antigues. Molt abans de l’aparició evolutiva dels animals i de les plantes més simples, els bacteris ja havien escrit els primers capítols de la història de la vida. Desxifrar aquesta història ancestral és una tasca científica apassionant, i aquesta obra de Lynn Margulis i Michael F. Dolan ens hi aproxima sense que necessitem una formació científica prèvia.

El somni de Lucreci Martí Domínguez

Martí Domínguez ret tribut al poeta Titus Lucretius Caro, que un segle abans de Crist va escriure De rerum natura (‘Sobre la naturalesa’), un poema enciclopèdic que combina la bellesa de la forma i el contingut científic. Precursor de l’evolucionisme, el text destil·la un ateisme incisiu que va ser silenciat per l’Església durant segles. El somni de Lucreci narra precisament la redescoberta del poeta romà a principis del segle XV, quan es va recuperar la darrera còpia del text en un remot monestir alemany, una troballa que va impressionar els pensadors del Renaixement i de la Il·lustració i que va influir en l’evolucionisme darwinista. Martí Domínguez destaca la vigència de l’obra de Lucreci, que ha impregnat la ciència moderna. Lucreci ja parla del pensament empíric en contraposició amb la superstició, i descriu l’home com un producte de la natura, alliberat dels déus. El somni de Lucreci és un llibre contra el dogmatisme i el fanatisme religiós. És un cant a la ciència, al pensament lliurepensador i il·lustrat, i un clam contra la intolerància. Lucreci anima a pensar, i això sempre és necessari.

Llegir ciència per Sant Jordi

L’home que va confondre la seva dona amb un barret Oliver Sacks

A L’home que va confondre la seva dona amb un barret (1985) Oliver Sacks ens planteja un conjunt de relats amb una colla de personatges rars, sorprenents i curiosos com a protagonistes: un home que camina inclinat com la torre de Pisa i es fa fer unes ulleres especials per poder mantenir-se recte, una dona que no té cap sentit del propi cos i que acaba caient desplomada, un prestigiós músic que té agnòsia visual i arriba a confondre la seva dona amb un barret, etcètera. Tots ells són pacients d’Oliver Sacks, que ens condueix amb destresa per les zones inexplorades i més desconegudes de la ment humana.

Un món feliç Aldous Huxley

Un món feliç (1932) és una de les novel·les de ciència ficció més celebrades del segle XX. Publicada en una època en què ja emergien, com una amenaça, els grans règims totalitaris que havien de desembocar en la Segona Guerra Mundial, en Un món feliç Aldous Huxley ens convida a imaginar una societat futura en què un Estat paternalista manté els seus súbdits sota els efectes de la droga oficial del règim, un narcòtic anomenat «soma». A fi d’aconseguir blocs de ciutadans genèticament unificats i coherents, l’Estat endega un projecte de clonació. Els embrions, concebuts i desenvolupats al laboratori, són traslladats a la sala de Predestinació Social, on s’ajusten les aptituds i la intel·ligència de cadascú segons la casta que li ha estat assignada. Quatre joves, víctimes i herois d’aquesta novel·la, no encaixaran en un règim planificador i totalitari que pretén transformar els humans en meres cèl·lules d’un cos social.