Arxiu d'etiquetes: Ciències de la Terra i del medi ambient

Premiades pel Col·legi de Geòlegs de Catalunya

En la quinzena edició del concurs convocat pel Col·legi de Geòlegs de Catalunya per premiar els millors treballs de Geologia i Ciències de la Terra realitzats per l’alumnat de batxillerat de Catalunya, els dos primers premis han estat atorgats a dues alumnes de l’Institut Ramon Berenguer IV: Laia Cabré s’emporta el primer premi pel seu treball d’investigació Tortosa entre mar i muntanya: evidències paleontològiques, tutoritzat per Josep Benavent, i Gemma Lluís guanya el segon, per la seva recerca Creació de sistemes dunars fixats amb vegetació al Delta de l’Ebre, tutoritzada per Lara Sancho. Enhorabona!

Ecologisme real

José Miguel Mulet ha estat el protagonista de la desena edició del cafè científic, que ha tingut lloc el dilluns dia 15 de novembre a la sala d’actes de l’Institut amb una xerrada amb el tema de la seva última obra com a fil conductor. S’ha parlat de sostenibilitat alimentària, d’energies o de formes de transport, entre altres aspectes, i l’alumnat del Batxillerat científic, professorat i el públic general que ha volgut acompanyar-nos han tingut l’oportunitat de preguntar al ponent sobre qüestions diverses relacionades amb la sostenibilitat, la temàtica central de l’edició d’enguany de la Setmana de la Ciència.

Cafè científic amb José Miguel Mulet

El dilluns 15 de novembre a les 16:30 h J. M. Mulet ens acompanyarà en una nova edició del cafè científic sota el títol de la seva última obra: Ecologisme real. Serà una conferència oberta a estudiants, famílies, professorat i tota la comunitat educativa, en la qual hi haurà l’oportunitat de preguntar al ponent i debatre sobre la importància de la ciència a la societat.

El canvi climàtic és una realitat indiscutible de la qual ja estem notant els efectes i, si no ho frenem, els resultats seran catastròfics per a la humanitat. Les decisions que prenem dia rere dia tenen un impacte directe en el medi ambient i si les canviem podem aconseguir que la nostra petjada ambiental es redueixi al mínim. Però quines són les accions que de debò el protegeixen? Quina dieta és la més respectuosa? És millor comprar un cotxe elèctric? Per què el rebut de la llum és tan car si la llum solar i el vent són gratis? Existeix l’obsolescència programada? Com puc reduir la petjada ecològica de casa meva o la de les vacances?

J. M. Mulet desmenteix molts dels rumors sobre la cura de l’entorn des d’una perspectiva científica. Així, descobrirem que bona part de les propostes que han defensat les organitzacions ecologistes durant aquests anys no tenen una base científica i que, d’aplicar-les, els resultats poden ser nefastos per als ecosistemes.

Ser ecologista de veritat i fugir del postureig és més fàcil del que pensem amb ajuda de la ciència. Benvingudes i benvinguts a l’ecologisme real.

J. M. Mulet (Dénia, 1973) és catedràtic de Biotecnologia a la Universitat Politècnica de València (UPV) i dirigeix ​​una línia d’investigació a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes que tracta de desenvolupar plantes tolerants a la sequera i al fred. També és director del Màster en Biotecnologia Molecular i Cel·lular de Plantes. Ha rebut el Premi Tesla de divulgació científica (2015) i el  Premi a l’excel·lència docent del Consell Social de la UPV (2017). En la seva faceta de divulgador científic, ha publicat Los productos naturales, ¡vaya timo!, Comer sin miedo (Premi Prismas 2014 al millor llibre de ciència editat en castellà), Medicina sense enganys, La ciència a l’ombra, Transgénicos sin miedo, ¿Qué es comer sano? i ¿Qué es la vida saludable? Col·laborador de diversos podcasts i programes de ràdio, també és autor de la secció Ciencia sin ficción a El País Semanal, de Fotogrames de ciència a la revista de divulgació científica Mètode i del blog Tomates con genes, a més de ser molt actiu a Twitter (@jmmulet).

Trobareu aquí l’activitat al web de la Setmana de la Ciència i aquí el cartell promocional. Us animem a vindre!

Mines de Bellmunt del Priorat

Aquest dimecres dia 12 de febrer els estudiants de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de Batxillerat han visitat el Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat. Han baixat a la mina Eugènia, una antiga explotació de galena per obtenir plom, que va tancar el 1972 i ara es manté com a museu. També han observat talls fins de roques en un microscopi de llum polaritzada i han pogut trencar mostres de roques amb el martell de geòleg per buscar mineralitzacions. Totes les activitats han estat conduïdes pel professor de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona Joan Carles Melgarejo, acompanyat del David i l’Ernest, dos estudiants de segon curs de grau, que ha explicat la importància històrica de la mineria en el desenvolupament econòmic i social de la regió, així com de la gestió adequada de l’extracció per minimitzar els impactes.

Reconstrucció d’un dinosaure amb Francesc Gascó

Dintre de la programació de conferències amb motiu de la Setmana de la Ciència, aquest dimecres dia 13 de novembre ens ha visitat el paleontòleg Francesc Gascó. Presentat pel professor de Biologia i Geologia Josep Benavent, Francesc Gascó és doctor en Paleontologia, assessor científic, divulgador i youtuber. Ha presentat les dificultats per reconstruir una espècie extingida a partir de les seves restes fòssils davant alumnes de 3r d’ESO i de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de Batxillerat. Ha fet un recorregut per l’anatomia comparada, des de Cuvier fins el modern paleoart, que utilitza tècniques sofisticades per obtenir informació dels fòssils. Ha explicat com es van descobrir restes de plomes de dinosaures en jaciments extraordinaris o com tècniques de microscòpia electrònica permeten fer hipòtesis sobre els colors d’aquests fascinants animals. La seva intervenció ha captat l’atenció d’alumnes i professors, que hem tingut l’oportunitat de fer preguntes a la recta final d’una conferència molt interessant.

Recorregut geològic pel Delta de l’Ebre

Els estudiants de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de Batxillerat han participat en una sortida geològica pel Delta de l’Ebre amb els seus professors Lara Sancho i Vicent Ramiro. Acompanyats pel professor de Geologia Marina de la Universitat de Barcelona José Luis Casamor, han parlat del riu i la seva conca, la dinàmica litoral i els canvis del nivell del mar. Han estudiat la regressió del Delta i els possibles escenaris futurs. No es tracta només d’aspectes curriculars de la matèria, sinó de qüestions que afecten els habitants del territori i problemes als que s’hauran d’enfrontar les generacions més joves.

Llegir ciència per Sant Jordi

El gen: una història íntima Siddhartha Mukherjee

En un recorregut per tot el planeta que abraça uns quants segles, El gen relata la recerca per desxifrar el codi principal que ens conforma i ens defineix com a humans, que determina com som per fora i per dintre. La història del gen comença en una retirada abadia agustina de Moràvia l’any 1856, quan un monjo concep la possible existència d’una «unitat hereditària». Enllaça amb la teoria de l’evolució de Darwin, i topa amb els horrors de l’eugenèsia nazi de la dècada del 1940. El gen transforma la biologia de postguerra. Reconfigura la nostra percepció de la sexualitat, el caràcter, la capacitat d’elecció i el lliure arbitri. Entrellaçada amb la trama de El gen, però, com un fil vermell, hi ha també una història íntima: la història de la família de Mukherjee i el seu patró recurrent de trastorns mentals, que ens recorda que la genètica té una importància transcendental en la vida quotidiana de tothom. Aquestes qüestions esdevenen encara més vibrants i peremptòries avui dia, en què estem aprenent a «llegir» i a «escriure» el genoma humà, amb totes les possibilitats que comporta de modificar el destí i la identitat dels nostres infants. El gen, amb una noble ambició i una honestedat incorruptible, ens proporciona un relat insuperable sobre la unitat fonamental de l’herència i un panorama tant del passat com del futur de la humanitat.

Encara no és tard. Claus per a entendre i aturar el canvi climàtic Andreu Escrivà

El canvi climàtic és el major problema ambiental del segle XXI, però… sabem què implica això realment? Prendre’n consciència és posar en qüestió allò que sabem i pensem. És parlar de canvi i d’incertesa. Aquesta obra parteix de la preocupació evident pel que significa l’escalfament global, però també del fet que el coneixement que en tenim és fragmentari, parcial i sovint incorrecte. Això provoca, en gran mesura, que no s’adopten les accions necessàries. Aquest llibre ens ajuda a entendre com està canviant el món que ens envolta, i quin és el nostre paper en el canvi, però també en les possibles solucions, combinant un missatge esperançador amb advertències realistes perquè s’impulsen accions. Res està perdut. Perquè encara no és tard i un món millor no només és necessari, sinó també possible.

Visitem el Centre Tecnològic Mestral i el Parc Eòlic Les Colladetes

Els estudiants de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de Batxillerat, acompanyats dels estudiants de Tecnologia de 2n de Batxillerat, han visitat el Centre Tecnològic Mestral. Allí, guiats per Encarni Bello, han après com s’ha dut a terme el desmantellament de la Central Nuclear Vandellòs I. Han visitat el centre d’interpretació i han pogut pujar al reactor clausurat i fer un recorregut per les instal·lacions de l’antiga central. A continuació han anat al Parc Eòlic Les Colladetes, al Perelló, on la Carme Bladé els ha explicat les característiques de la generació eòlica i el funcionament dels aerogeneradors, que han pogut veure de prop.

Encara no és tard

La sisena edició del Cafè Científic del Departament de Ciències Naturals del nostre centre ha estat un èxit de convocatòria. Amb la cafeteria de l’Institut plena d’alumnes, famílies i professors, l’ambientòleg Andreu Escrivà Garcia ha fet una magnífica presentació del tema de la seva obra, el guardonat llibre Encara no és tard. Claus per entendre i aturar el canvi climàtic. Amb exemples gràfics i entenedors, i dades molt actualitzades, ha tractat els aspectes fonamentals de l’escalfament global i ha donat pautes, senzilles però necessàries, per ficar fre a la situació. Realista però esperançador, amb un llenguatge proper a l’audiència, ha aconseguit despertar l’interès entre els assistents per un tema que ens afecta de forma directa. Ha estat un plaer gaudir un any més d’una iniciativa que es consolida a l’agenda cultural d’Amposta. Des del Departament de Ciències agraïm a l’Andreu la seva presència i bona feina, i als assistents l’interès i la participació que donen sentit al Cafè Científic.