Arxiu d'etiquetes: Biologia

Sortida de camp de 1r d’ESO als Ports

1r ESO, , , , ,

El 27 d’abril l’alumnat de primer d’ESO ha anat a La Sénia per conèixer l’ecosistema del riu. Durant la sortida han estat acompanyats pels educadors ambientals d’Arabogues, que els han explicat les característiques del riu Sénia, l’aprofitament agrícola de l’aigua, la conservació del bosc de ribera i els bioindicadors que caracteritzen la qualitat de l’aigua del riu.

El matí ha començat amb una passejada per la vora del riu. Han comprovat que el riu porta poca aigua a conseqüència de la sequera. Han estudiat el bosc de ribera i les característiques d’aquest tipus de vegetació. Els educadors del parc els han anat explicant les particularitats d’aquest espai natural mentre avançaven per la riba del riu.

Després d’esmorzar s’han tret les sabates i mitjons i han recollit mostres del riu per veure els macroinvertebrats presents a l’aigua: han trobat larves de libèl·lules, mosquits, caragols, cucs… que són indicadors de l’estat de salut del riu.

La sortida els ha agradat molt i la meteorologia ha acompanyat durant tot el dia. Ha estat una sortida per conèixer el nostre territori i ha servit per reflexionar sobre la conservació de l’entorn.

Rachel Carson, una dona pionera al medi ambient

1r BAT, 4t ESO, , , ,

El dijous 27 d’abril ens ha visitat Carme Aguilar, doctora en Química i catedràtica i investigadora del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili. S’ha trobat a la sala d’actes amb l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i primer de Batxillerat per parlar de la vida i la trajectòria professional de Rachel Carson.

Ha parlat del seu amor per la natura i la seua vocació literària, i de com l’admiració per una professora la va fer decantar pels estudis científics. Després d’escriure un parell de llibres d’èxit, va publicar la seua obra més recordada, Silent Spring, en la qual denuncia l’ús indiscriminat de l’insecticida DDT, pels seus efectes devastadors sobre la natura quan s’introdueix a les xarxes tròfiques. La potent indústria química la va atacar de forma despietada, i la seua prematura mort a causa d’un càncer de mama li va impedir veure la creació de l’Agència de Protecció del Medi Ambient als Estats Units i la prohibició del DDT, primer a aquest país i, anys més tard, a bona part de la resta del món.

Carme Aguilar ha presentat de forma molt clara i entenedora aquests episodis, alternant aspectes de la vida i la personalitat de Rachel Carson amb les característiques del DDT i els seus efectes sobre els ecosistemes, amb comparacions actuals que fiquen de manifest la vigència del problema dels contaminants ambientals. Ha estat una conferència molt ben rebuda per l’alumnat, a qui ha agradat molt la temàtica i el plantejament per part de la ponent, que ha ficat en valor la figura d’una científica imprescindible per entendre el sorgiment del moviment ambientalista al segle XX.

Projecte Emma de recerca en càncer de mama

1r BAT, , , ,

Aquest dimecres 26 d’abril Carlos López ha visitat l’alumnat de la matèria optativa de Biomedicina, a primer de Batxillerat. Ell és biòleg i doctor per la Universitat Rovira i Virgili, i coordinador de recerca territorial de l’Institut Català de la Salut (ICS) a les Terres de l’Ebre. El Projecte Emma és una iniciativa de la Fundació Dr. Ferran per a la investigació en càncer de mama, impulsada pel grup de recerca en patologia oncològica i bioinformàtica de la Gerència Territorial de les Terres de l’Ebre de l’ICS.

Ha ofert l’alumnat una conferència molt completa sobre els factors que indueixen el càncer i, en particular, el càncer de mama, fent incidència en la importància de la detecció precoç per afavorir un bon pronòstic. Ha destacat l’equip de recerca multidisciplinari que du a terme aquesta recerca des de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, que busca contrastar si els ganglis que no tenen metàstasi tenen una resposta immune diferent entre les pacients que tenen algun gangli veí afectat amb metàstasi i les pacients que no en tenen cap i si aquestes diferències en la resposta immune poden tenir implicacions en l’evolució de la malaltia i, per tant, en la metàstasi a distància i la supervivència de les pacients.

Ha estat una oportunitat molt engrescadora de poder conversar en un ambient proper i distés amb algú que està en primera línia de la recerca al nostre territori, per la qual cosa agraïm al doctor Carlos López la seua visita.

Llegir ciència per Sant Jordi

General, , , ,

Jugar a ser déus Salvador Macip i Chris Willmott

La clonació d’humans, la medicina regenerativa, les anàlisis prenatals… Són molts els descobriments revolucionaris en el camp de la biomedicina que ens prometen una millora important de la qualitat de vida, però a la vegada poden provocar canvis que alteraran per sempre la societat. Els beneficis que ofereixen compensen el preu que haurem de pagar per ells? Els autors d’aquest llibre ens presenten els avenços més innovadors de la recerca biomèdica i ens ajuden, amb arguments a favor i en contra, a formar-nos una opinió sobre les conseqüències ètiques i socials que tindran.

¿Qué puede salir mal? Sandra Ortonobes

¿Qué puede salir mal? és un llibre de divulgació científica fascinant i nou que ens ensenya el mapa bàsic del nostre cos per entendre de què estem fets, com funcionem i com interactuem amb el nostre entorn. En aquest món tan perillós, com és possible que continuïs amb vida? Des que som una sola cèl·lula, el nostre organisme s’enfronta a una sèrie d’obstacles que no li donen treva: mutacions genètiques, substàncies tòxiques que entren sense avisar, atacs constants de virus i bacteris amb molt mala llet i una loteria de tota mena de malalties. No obstant això, per sobreviure en aquest món hostil que ens envolta, el cos humà està preparat per contraatacar aquestes amenaces sense pensar-s’ho dues vegades. La crítica ha dit: “Si no has entés res de les teves classes de biologia, aquest llibre de la Hiperactina et salvarà la vida… I a més te l’explicarà. PD: El capítol sobre les drogues és brutal.” Jose Luis Crespo, Quantum Fracture.

Conferència sobre canvi climàtic al Fòrum Jove

1r BAT, , ,

Aquest dimecres 22 de març l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat ha visitat el Fòrum Jove a l’Auditori d’Amposta. Allí ha escoltat la conferència La natura ens parla i no escoltem. El canvi climàtic que ja està aquí, a càrrec de Pere Luque, biòleg i conservador de Ciències Naturals del Museu de les Terres de l’Ebre. Pere Luque ha començat la conferència amb un supòsit extret d’una sèrie de ficció per, a continuació, enumerar les proves que confirmen que l’actual procés de canvi del clima és real i està causat pels humans. Tot seguit, ha fet un repàs dels efectes de la crisi climàtica sobre la natura, parant especial atenció en la fauna i, més particularment, en els insectes, la seva especialitat. Amb el torn de preguntes ha conclòs una trobada que ha servit per ficar de manifest dades concretes sobre la magnitud de la problemàtica ambiental a la quan ens enfrontem.

Conferència sobre nanociència i nanotecnologia

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , , , ,

El professor emèrit del Departament de Química Analítica i Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Rius, ens ha visitat avui per oferir una xerrada a l’alumnat de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat Científic i Tecnològic, sobre els fenòmens de la nanociència i nanotecnologia.

Per poder entendre bé tot el que ens volia explicar, ha parlat sobre què són les partícules nano i les seves propietats, per després relacionar-ho amb algunes de les moltes aplicacions. Nano és petit, molt petit, tant petit com si comparem una pilota de futbol amb el planeta Terra, partícules mil milions de vegades més petites que el metre, que amplien les superfícies de contacte, creen interaccions elèctriques i redueixen el camp de moviment dels electrons dels diferents àtoms.

La raó per la qual els dragonets queden enganxats a les parets sense caure és degut als nanofilaments que tenen a les seves potes que permeten quedar ben enganxats amb una àmplia superfície de contacte. Els bonics colors de les vidrieres s’aconsegueixen gràcies a nanopartícules que suporten altes temperatures sense fer-se malbé, pel fet de ser tan petites. Una aplicació que alguns països ja duen a terme és el tractament de tumors gràcies a que les cèl·lules afectades poden ser eliminades perquè són envoltades per nanopartícules que desprès s’escalfen i destrueixen les cèl·lules de manera específica.

Ha sigut una xerrada molt interessant, amb aplicacions a la vida real, on l’alumnat ha pogut participar i relacionar coneixements tant de química, física i biologia.

El punt de trobada de l’Enginyeria amb la Biologia i la Medicina

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , , , , ,

La professora del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat Rovira i Virgili ha estat a l’Institut Ramon Berenguer aquest dimecres dia 15 de febrer. Ha ofert una conferència a l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i Batxillerat.

Ha començat parlant de la seva trajectòria vital i acadèmica i ha destacat la importància de la interdisciplinarietat del coneixement. Ha explicat la diferència entre ciència bàsica i aplicada, prenent com a exemples les matèries de modalitat que s’imparteixen al Batxillerat de Ciències i Tecnologia. A partir de dos casos concrets, que coneix de primera mà, ha ficat de manifest la importància del treball conjunt d’especialistes en Química, Informàtica, Biologia, Enginyeria o Matemàtiques en el desenvolupament de projectes de biologia sintètica o algoritmes per diagnòstic de malalties metabòliques.

Aquestes disciplines conflueixen al grau d’Enginyeria Biomèdica, que ofereix, entre altres universitats, la URV.

Tenir cura de la natura en un clima canviant

1r BAT, , , ,

Aquest dilluns dia 13 de febrer l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat de l’Institut Ramon Berenguer IV ha estat convidat de luxe a una trobada intergeneracional. Rafel Balada, botànic i exdirector dels Parcs Naturals del Delta de l’Ebre i dels Ports, i Ferran Bertomeu, biòleg i investigador júnior a l’Àrea de Sostenibilitat d’Eurecat, han parlat de les seves trajectòries lligades a la conservació de la natura i la biodiversitat i, sobretot, a l’estima pel territori. L’alumnat ha assistit a una conferència emocionant entre dos investigadors de distintes generacions, al final de la qual ha pogut adreçar-los les seves preguntes. Podeu recuperar la conversa al canal de YouTube d’OxigeNATs.

A continuació, Pere Luque, biòleg i tècnic de Ciències Naturals del Museu de les Terres de l’Ebre, ha fet una visita guiada a l’alumnat per l’exposició del Museu, fent incidència en el paper del Museu en la recerca i la divulgació de l’arqueologia, l’etnologia i la natura.

Ha estat un matí dedicat a la biologia de camp, molt ben aprofitat i valorat per l’alumnat.

L’activitat forma part d’una iniciativa del grup de divulgació de la natura OxigeNATs, amb Oriol Cervera, Júlia Alcaraz i Eva Colomina al darrere, a qui volem agrair la invitació, l’excel·lent organització i el tracte rebut, així com al Museu de les Terres de l’Ebre i a Pere Luque per obrir-nos les portes del Museu i les seves magnífiques explicacions.

Visita i tallers científics al Cosmocaixa i la Universitat de Barcelona

1r BAT, 2n BAT, , , , ,


Aquest dimecres 25 de gener alumnat de Ciències i Tecnologia de primer i segon de Batxillerat ha visitat la Universitat de Barcelona i el Museu de la Ciència Cosmocaixa.

L’alumnat de segon ha fet quatre tallers a la Facultat de Física de la UB durant tot el matí.
El primer sobre tecnologia electrònica, en el qual han mesurat diversos paràmetres d’un circuit electrònic. El segon sobre nous materials on, a partir del magnetisme, han pogut
experimentar, entre d’altres, amb materials superconductors i observar el fenomen de
levitació magnètica. El tercer, sobre fotònica, on s’ha experimentat amb diferents franges de l’espectre electromagnètic, concretament dintre del visible, IR i UV. El quart sobre raigs
còsmics i radiació ambiental, on a partir de detectors tipus Timepix (com els de l’Estació
Espacial Internacional, ISS) i programari específic, han pogut captar radiacions α i β.

Mentrestant, al Cosmocaixa, l’alumnat de primer ha participat a dos tallers i ha fet una petita visita guiada. El primer taller ha versat sobre les propietats de les ones i el so, amb la participació de l’alumnat que s’ha prestat voluntari. Al segon han fet un immunoassaig per detectar la presència d’un antigen, simulant la recerca de la vacuna de la malària.

Després de dinar, tots plegats han visitat el museu, completant així una jornada ben aprofitada dedicada a la ciència.