Aquestes són algunes de les imatges que ha capturat l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat de les preparacions microscòpiques que han fet a les pràctiques de laboratori. Es poden veure cèl·lules de la seua pròpia mucosa bucal, on es distingeixen clarament els nuclis de les cèl·lules. En les imatges a major augment es poden observar, a més, bacteris, el que permet comparar la diferència de mida entre tots dos tipus cel·lulars. També s’hi veuen cèl·lues vegetals en preparacions d’epiteli de ceba, on es pot diferenciar el nucli i la paret cel·lular de cel·lulosa.
Arxiu d'etiquetes: Biologia
Podem crear òrgans artificials al laboratori?
Gloria Gallego Ferrer és doctora en Enginyeria Industrial i Catedràtica a la Universitat Politècnica de València. Porta anys investigant com regenerar òrgans i teixits per evitar les problemàtiques associades a les pròtesis i els trasplantaments. A la seua intervenció al cafè científic, ha presentat les seues investigacions a partir de casos concrets: la regeneració de cartílag articular de genoll en ovelles, la implantació in situ mitjançant hidrogels injectables, la recerca cap a la creació d’òrgans sobre bastides protèiques o la impressió en tres dimensions utilitzant “tintes” amb distints tipus cel·lulars, entre d’altres.
L’exposició, molt clara i ben estructurada, ha captat l’interès de l’audiència i ha facilitat la comprensió de conceptes i processos complexos. La conferència ha conclòs amb l’esperançador missatge que els avenços en medicina regenerativa van a bon ritme i són molt prometedors. La conversa ha seguit a l’entrada de l’Institut on, entre cafè i pastes, el públic assistent ha pogut conversar entre sí i adreçar a Gloria les seues impressions i dubtes sobre un tema que ha generat molt d’interès.
El crebalòs i d’altres grans ocells dels Ports
Les Terres de l’Ebre es troben en un entorn natural privilegiat, entre dos parcs naturals de primer ordre: el Parc Natural del Delta de l’Ebre i el Parc Natural dels Ports. Entre les espècies que podem trobar a aquest últim, destaquen les aus rapinyaires. N’hi ha de grans i de petites, de diürnes i de nocturnes, de caçadores i de carronyaires. Dintre d’aquest últim grup, la conferència s’ha centrat en els voltors.
Als Ports es poden veure voltors comuns i aufranys. Ja no hi ha voltors negres i de crebalosos se’n poden tornar a veure, un segle després de la seua extinció als Ports, gràcies a un ambiciós programa de reintroducció que es va engegar al País Valencià i al qual s’han unit altres administracions en un esforç comú per protegir aquesta espècie. En una xerrada plena de detalls i anècdotes d’aquestes increïbles criatures, que ha passat per totes les aules de primer d’ESO, Víctor Reverté, enginyer agrònom i comunicador ambiental del Parc Natural dels Ports, ha mantingut l’interès i ha promogut la participació de l’alumnat.
Aquesta activitat, que forma part de la programació per la Setmana de la Ciència del Departament de Ciències Naturals, és l’avantsala de la sortida de camp que l’alumnat de primer d’ESO realitzarà a La Sénia durant la tercera avaluació a la matèria de Biologia i Geologia.
Open brains
David Bestué és biòleg i doctor en Neurociència per la Universitat de Barcelona. I a través de la iniciativa Open Brains, juntament amb el també biòleg i doctor Daniel Duque, es dedica a la divulgació. Aquest dijous ha conduït un taller que forma part de les activitats organitzades amb motiu de la Setmana de la Ciència, adreçat a l’alumnat de Biologia de Batxillerat.
La sessió ha començat amb experiments senzills sobre com el cervell interpreta il·lusions òptiques, per concloure que la nostra percepció de la realitat és resultat d’una adaptació evolutiva. Aquesta percepció, que ha estat adaptativa durant generacions, pot deixar de ser-ho quan les condicions de l’entorn canvien. Aleshores ha plantejat un experiment d’eye-tracking: una experiència que permet resseguir els ulls. L’alumnat, dividit en dos grups experimentals, ha visionat una mateixa escena, fixant-se inconscientment en detalls distints en funció d’un estímul subliminar diferent per a cada grup.
El taller ha finalitzat amb un últim experiment que ha ficat de manifest els biaixos de l’alumnat i que ha donat peu a la reflexió de com l’ambient pot condicionar la percepció i com podem vèncer els prejudicis si entenem el funcionament del nostre cervell.
Taller científic i visita al Museu de la Ciència de Barcelona
La jornada ha començat amb una activitat al planetari del Museu. Sota una cúpula que projectava el cel estrellat, Ramon, el responsable de l’activitat, ha anat explicant el moviments del planeta Terra a través d’animacions i simulacions, així com els experiments que, al llarg dels segles, han contribuït a adquirir aquest coneixement.
Posteriorment, i després d’un temps per esmorzar, l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat ha participat a una breu visita guiada per part de les instal·lacions de l’exposició permanent del Museu. A continuació ha tingut lloc el taller científic, en el qual han dut a terme una tècnica d’identificació de proteïnes mitjançant la utilització d’anticossos: ELISA, per les seues sigles en anglès. La motivació: identificar, entre dues candidates, quina podria servir més eficaçment per elaborar una vacuna contra la malària.
Després de dinar, l’alumnat ha fet un recorregut per l’exposició del Museu i ha finalitzat així una jornada dedicada a la ciència que inaugura enguany el programa d’activitats amb motiu de la Setmana de la Ciència.
La intel·ligència artificial aplicada a l’anàlisi d’imatge en càncer de mama
La Nit Europea de la Recerca és un esdeveniment públic dedicat a la divulgació de la ciència. El seu objectiu és apropar la recerca, la innovació i els seus protagonistes al públic de totes les edats de manera planera i divertida. Aquest esdeveniment se celebra cada any a més de 300 ciutats de 30 països d’Europa al mateix temps. Per aquest motiu, entre els dies 23 i 27 de setembre, investigadors i investigadores de la Universitat Rovira i Virgili i dels instituts de recerca del territori han impartit xerrades i tallers als centres de secundària de la demarcació de Tarragona que les hagin sol·licitat.
Carlos López i Alessio Fiorin han visitat l’Institut Ramon Berenguer IV el divendres 27 de setembre amb la conferència La intel·ligència artificial aplicada a l’anàlisi d’imatge en càncer de mama. Carlos López és llicenciat en Biologia i doctor per la Universitat Rovira i Virgili i Coordinador de recerca territorial de l’Institut Català de la Salut a les Terres de l’Ebre. Alessio Fiorin és graduat en Internet de les coses, Big Data i Web, especialitzat en Intel·ligència Artificial i Ciberseguretat i investigador predoctoral. Tots dos són investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili.
La xerrada, adreçada a l’alumnat de Batxillerat que cursa les matèries de Biomedicina a primer curs i Biologia a segon, ha mostrat com és l’estudi de la resposta immunitària en el càncer de mama amb tècniques com les tincions histològiques i l’anàlisi d’imatges digitals, amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, sempre sota la supervisió de persones expertes. Tant Carlos López com Alessio Fiorin han estat tan clars en les seues exposicions com propers a l’alumnat, en una conferència que ha combinat rigor i divulgació.
Premi de la Societat Catalana de Biologia
L’estudiant de Batxillerat Idoia Mas Fernández ha estat guardonada amb l’Accèssit al Premi de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a un treball de recerca de Batxillerat, pel seu treball Estudi de la taxa de depredació dels quironòmids al camp d’arròs. Aquest projecte ha estat tutoritzat per la professora Patrícia Escrivà Beltri i realitzat a les instal·lacions de l’IRTA a Amposta.
El guardó ha estat lliurat durant La Nit de la Biologia, un acte que pretén reconèixer i fomentar les activitats de recerca, divulgació, emprenedoria i innovació en l’àmbit de les ciències biològiques que es duen a terme a casa nostra. El lliurament ha tingut lloc l’11 de juliol de 2024 al Claustre de l’IEC. L’acte ha estat presentat pel biòleg i reporter Pere Renom i l’espectacle ha estat conduït pel geòleg i fotògraf Xavi Bou.
El premi reconeix la qualitat i rellevància de la recerca duta a terme per Idoia, que ha demostrat un gran talent i compromís en aquest camp. Enhorabona!
Parc del Mussol
L’ecologia i les ciències ambientals formen part dels sabers treballats a Biologia de primer de Batxillerat. Per aquest motiu, aquest dimecres dia 29 de maig, l’alumnat de la matèria ha visitat el Parc del Mussol, a Amposta. De la mà de Ferran Latre, de l’associació Aula i Natura, han passat un matí al camp aprenent en un entorn singular.
El Parc del Mussol és un ambiciós projecte de restauració d’un antic abocador, ara reconvertit en refugi de biodiversitat. A aquesta finca de deu hectàrees es recreen distints hàbitats per atreure la fauna local. S’hi poden trobar oliveres monumentals, plantes aromàtiques, refugis per animals que fan caus, com ara conills o teixons, capses per a ocells i ratpenats, basses… Al llarg del matí, Ferran ha fet un recorregut pels diferents hàbitats, explicant la finalitat de cadascun d’ells. A l’aula de natura ha explicat la feina de restauració de la finca fins l’estat actual. L’alumnat ha pogut observar una família de xoriguers a la seua capsa niu, ha identificar papallones a l’àrea de plantes aromàtiques i ha presenciat l’anellament de sis exemplars de mallerenga carbonera.
Durant tot el matí, Ferran ha encomanat a l’alumnat el seu entusiasme per la natura a través del seu extens coneixement i la passió amb la qual el transmet. Tant l’alumnat com el professorat fa una valoració molt positiva de la jornada.
Activitat de camp al Parc Natural dels Ports
El dia 26 d’abril l’alumnat de primer d’ESO de l’Institut ha viscut una jornada en la natura al Parc Natural dels Ports. Acompanyats pels educadors d’Arabogues, han conegut de prop la riquesa biològica i geològica d’aquest entorn privilegiat.
Durant la sortida, l’alumnat ha explorat la fauna i la flora locals, descobrint la diversitat d’espècies que habita aquesta àrea protegida. Amb l’ajuda dels educadors, han aprés sobre les adaptacions dels éssers vius a aquest entorn particular i la importància de conservar-los. A més, han aprofundit en el coneixement de la geologia de la llera del riu Sénia, la quan cosa els ha ajudat a comprendre millor la formació i evolució del paisatge. No obstant això, els educadors han fet especial èmfasi en el preocupant estat del riu a causa de l’escassetat d’aigua, fent conscient l’alumnat de la fragilitat dels ecosistemes i la necessitat de preservar-los.
La meteorologia ha estat una aliada perfecta durant tota l’activitat, ja que malgrat començar amb un matí assolellat, a mesura que avançava el dia, el cel s’ha anat ennuvolant. Aquest canvi en les condicions atmosfèriques ha estat aprofitat pels educadors per explicar de manera pràctica la predicció del temps, destacant la importància de comprendre els signes de la natura i anticipar els canvis meteorològics. La sortida ha representat una experiència educativa enriquidora per a l’alumnat.
Llegir ciència per Sant Jordi
Quan es parla d’alguna cosa tan inabastable com la història de la humanitat solem posar el focus en coses molt concretes. Ens agrada enumerar els líders que van marcar la diferència, assenyalar certs fenòmens com ara la migració o descriure les conseqüències de les guerres més decisives. Però, què passaria si canviéssim l’enfocament i poséssim la Terra al centre de les nostres investigacions? Aquest llibre és el que passaria.
Per a Lewis Dartnell, l’única manera de comprendre la nostra història consisteix a explicar com el nostre planeta, des de l’inici dels temps, ha determinat el nostre destí. Tota espècie està condicionada pel seu entorn. És ineludible: les forces geològiques van ocasionar la nostra evolució a l’Àfrica oriental; els terrenys muntanyosos característics de Grècia van afavorir el naixement de la democràcia a les antigues polis, i l’Himàlaia guarda una relació amb la formació de les illes Britàniques que molts ignorem. La història d’aquestes forces és, en definitiva, la història de la humanitat.
Richard Dawkins contra Stephen Jay Gould Kim Sterelny
Dawkins i Gould. Oxford i Harvard. Un zoòleg i un paleontòleg. Un liberal i un socialista. Un anglès i un nord-americà. Una gran batalla intel·lectual. Dues visions contraposades sobre la naturalesa veritable de l’evolució. La història de la ciència està plena de rivalitats i conflictes: Newton va discutir amb Leibniz sobre la naturalesa de l’espai, Edison i Tesla van ser protagonistes de la famosa «guerra dels corrents», Einstein va rebatre públicament la teoria quàntica de Bohr…, i al camp de la biologia, la disputa entre Dawkins i Gould és cèlebre a causa de la seva intensitat, la seva durada (més de dues dècades) i la seva rellevància científica.
Richard Dawkins, autor d’El gen egoista i El rellotger cec, concep l’evolució com una lluita entre llinatges genètics. Stephen Jay Gould, que va escriure La vida meravellosa i La falsa mesura de l’home, la veu com una lluita entre organismes. Per a Dawkins, els principis de la biologia evolutiva s’apliquen igual als humans que als altres éssers vius; per a Gould, la sociobiologia és incorrecta i perillosa. Dawkins ha estat descrit moltes vegades com un reduccionista embogit, capaç de reduir la varietat i complexitat de la vida a la lluita per l’existència entre gens cecs i egoistes. En canvi, Gould ha estat utilitzat —erròniament— pels creacionistes per rebutjar els principis fonamentals del darwinisme.
En aquest llibre, Kim Sterelny ens guia a través de les diferències principals entre les concepcions de l’evolució i la ciència de Dawkins i Gould i ens ofereix una nova oportunitat de redescobrir l’univers de la biologia evolutiva.
Contra la sostenibilitat Andreu Escrivà
Un conegut supermercat etiqueta a la seua pàgina web alguns productes amb un requadre verd on es pot llegir: «sostenible». Però què significa aquest concepte? Vivim immersos en una gran confusió, que ens indueix a pensar que si alguna cosa és «sostenible» és perquè, en els millors dels casos, contamina menys i, per tant, «cuida el planeta». Poc més. Sembla que només ens importe aquesta part vendible i bonica que es pot pintar de verd i en què podem dissimular la brutícia i el dolor que engreixen la maquinària del nostre sistema productiu. Però per a construir un projecte de futur col·lectiu, durador i humà, primer hem de deixar ben clar què és el que ens han estat colant per sostenible, sense ser-ho.
A Contra la sostenibilitat, l’ambientòleg i divulgador climàtic valencià Andreu Escrivà qüestiona les veritats afables i assenyala les mentides autocomplaents amb una sèrie de capítols breus i directes per a entendre millor la banalització del concepte. Un llibre bàsic i didàctic per a enfrontar-nos als decorats de cartó pedra quotidians, així com als miratges de l’abundància i de la tecnologia redemptora. Una compilació necessària i urgent d’autoenganys, entrebancs i llocs comuns que ens impedeixen avançar perquè ens roben els debats que hauríem de tenir com a societat per a traçar els plànols d’altres futurs possibles.