Arxiu d'etiquetes: Biologia

Sobre la vacuna contra la COVID-19

Set experts en camps com les malalties infeccioses, la virologia o la biotecnologia signen l’article Guía para desmentir 24 bulos sobre la vacuna de COVID-19 a The Conversation.

El passat mes de desembre les doctores Marta Ponce i Laia Castell van oferir des de l’Institut Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona una recomanable conferència sobre el desenvolupament i la forma d’actuació de la vacuna que podeu trobar aquí: Vacuna’t contra la desinformació.

Lluis Montoliu és biòleg i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) al Centre Nacional de Biotecnologia. I és un gran divulgador que, a través del seu blog, ens apropa el coneixement sobre l’aplicació de les noves tècniques d’edició genètica a la biomedicina i ens parla de genètica i de bioètica. En aquest article fa un exhaustiu repàs de les tècniques que han permès desenvolupar la primera vacuna contra la COVID-19, la primera basada en l’ARN missatger. Llegiu La ciencia que hay detrás de la primera vacuna contra la COVID-19 a Gen-Ética.

La microbiota intestinal

La Universitat Rovira i Virgili ha oferit una sèrie d’activitats emmarcades dintre de la Nit de la Recerca coincidint amb la Setmana de la Ciència. L’Institut Ramon Berenguer IV s’ha inscrit en aquestes jornades per participar en la xerrada La microbiota intestinal impartida per la investigadora de la URV Cristina Torres Fuentes, el passat dia 18 de novembre. Degut a la situació sanitària actual, el format de la xerrada ha estat virtual.

El nostre alumnat de 3r d’ESO ha aprofitat la conferència per assentar i consolidar els coneixements adquirits a les classes de Biologia i Geologia relacionats amb l’aparell digestiu i les seves relacions amb el sistema immunitari.

Conferències a primer d’ESO

Un any més, durant la Setmana de la Ciència, en el primer curs d’ESO hem rebut la visita de Víctor Reverté, educador ambiental del Parc Natural dels Ports. Els dies 18 i 20 de novembre ha vingut al centre i ha realitzat una xerrada sobre les espècies amenaçades dels Ports. Hem pres consciència de la gran biodiversitat que hi ha al nostre territori i els problemes que algunes espècies tenen per a continuar formant part de l’ecosistema. L’alumnat ha participat de manera activa plantejant qüestions i reflexionant com podem aportar el nostre granet d’arena per protegir-les. Alguns d’ells també han explicat les seves experiències en aquest àmbit. Finalment hem pogut veure de ben a prop alguns exemplars tan espectaculars com una papallona graèllsia amb els seus colors tan exuberants, la pell d’un eriçó o algunes mostres de nius dels ocells d’aquesta zona. Un material que ha agradat moltíssim i que ha permès apropar a l’aula la naturalesa de les nostres terres.

La ciència en primera persona

Els alumnes de ciències de quart d’ESO A han participat a l’activitat La ciència en primera persona organitzada per la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació, en la qual un científic de primera línia explica a través d’un vídeo als alumnes com és la seva feina i per què va decidir dedicar-se a la ciència. A més, els proposa un repte a complir.

En el nostre cas, la Gemma Marfany, investigadora i professora del Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona, va proposar als estudiants extreure ADN de les cèl·lules de la seva mucosa bucal i els va demanar què passaria si canviessin algunes condicions de l’experiment. Ho han treballat a les classes de Biologiai Geologia i de Física i Química, i li han enviat els resultats en forma de vídeos i fotos.

Unes setmanes després, i coincidint amb la setmana de la ciència, el dimecres 18 de novembre la Gemma Marfany s’ha connectat en directe amb ells (i amb altres centres que també han participat) per comentar el repte i respondre a les seves preguntes sobre l’experiment, però també sobre la seva professió i el món de la ciència en general.

Ha sigut una experiència engrescadora i donem les gràcies a la Gemma per tot el que ens ha explicat i pels seus bons consells a tots aquells que es vulguin convertir en futurs científics!

La immunologia al voltant de la COVID-19

El cafè científic d’aquesta Setmana de la Ciència ha tingut lloc per primera vegada en format telemàtic. El dilluns 16 de novembre el Doctor Jorge Lloberas ens ha explicat el funcionament del sistema immunitari front als virus, centrant-se en el SARS-CoV-2. Ha estat un recorregut des de la inflamació fins l’obtenció de vacunes, passant pels distints tipus cel·lulars que defensen el nostre cos.

Amb més d’un centenar d’assistents, entre estudiants, professorat, famílies i públic general, que han pogut plantejar-li les seues preguntes, Jorge Lloberas ha lligat d’una forma hàbil i dinàmica els coneixements en immunologia amb la situació que estem vivint, relacionant el que sabem de la COVID-19 pels mitjans de comunicació o per experiència pròpia amb els estudis que expliquen els fets.

La recepció ha estat molt bona, tant per part de l’alumnat, que ha destacat que l’adequació d’un tema tan complex els ha permès seguir el fil del seu discurs, com del professorat i públic general. Estem molt agraïts al Doctor Lloberas per fer d’aquesta primera experiència en línia un cafè científic especial.

Cafè científic en línia sobre la COVID-19 amb Jorge Lloberas

El proper dia 16 de novembre a partir de les 17:00 h el doctor Jorge Lloberas oferirà la conferència La immunologia al voltant de la COVID-19 als nostres estudiants, professors, famílies i públic general. Serà de forma telemàtica, i es podrà seguir a través d’aquest enllaç, des d’on podreu seguir la presentació i plantejar preguntes a l’especialista en immunologia:

https://eu.bbcollab.com/guest/bf725d0278a340ca964cc05509fbd88b

Jorge Lloberas és Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa trenta anys és professor a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona en el camp de la immunologia. Ha estat director d’una vintena de tesis doctorals, autor d’uns vuitanta articles científics a nivell internacional i investigador principal de nombrosos projectes de recerca bàsica en immunologia i de projectes aplicats en empreses relacionades amb el desenvolupament de vacunes. És coordinador del Màster Interuniversitari de la Universitat de Barcelona i l’Autònoma en Immunologia Avançada.

Podeu accedir a l’enllaç de la conferència a partir de les 16:50 h, preferentment amb el navegador Chrome. Entreu amb la càmera i el micro tancat, per evitar interferències. Els podreu usar en el torn de preguntes, i hi haurà també un xat per intervenir.

No perdeu l’oportunitat de connectar-vos amb nosaltres i participar a la conferència amb les vostres preguntes!

Finalistes del projecte NeuroArt

El passat 11 de març un equip de TV3 va visitar l’Institut per fer un reportatge per al programa Info-K sobre la participació i experiència de l’alumnat de 3r d’ESO en el projecte NeuroArt.

Es tracta d’un projecte de divulgació científica per a joves organitzat per l’Institut de Neurociències i la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i la Unitat de Cultura Científica i Innovació. Els alumnes creen representacions artístiques del sistema nerviós en grups, coordinats pel professor de Biologia i Geologia Josep Benavent, i les professores d’Educació Visual i Plàstica Núria Arias i Lara Bel.

Al programa, emès el dia 10 de juny, es veuen imatges de l’exposició dels treballs de l’alumnat i parlen alguns dels membres dels tres grups finalistes. El podeu veure aquí:

https://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/tres-finalistes-del-neuroart/video/6047008/

Els treballs finalistes del nostre centre són Desconnexió, de Marc Moyota, Kamile Navickaité, Verònica Montoya, Martí Ramos i Avril Pujol, Brain’s Factory, de Rachad Ouzakar, Evelin Tifrea, Blai Serret, Rachel Arias, Aleix Solà i Halyna Ostafiychuk i Neurones il·luminades, de Cristian Galera, Hiba Laraje, Alejandro Crespo, Yanina Montserrat Maldonado i Mohamed Ajaddab.

Podeu veure veure els finalistes i votar en el següent enllaç:

http://www.neurociencies.ub.edu/poll/neuroart-2020-antic/

Protecció front al coronavirus

Aquest interessant article d’Antonio Martínez Ron analitza la possibilitat, que fiquen de manifest diversos estudis, que haver estat infectat per altres coronavirus distints del SARS-CoV-2, com ara els que provoquen el refredat comú, podria conferir certa immunitat. De confirmar-se, això podria explicar els casos d’infeccions passades de forma lleu o asimptomàtica, i podria donar una pista de com hauria de ser la vacuna contra aquest nou coronavirus. Llegiu l’article a Vozpopuli.

Llegir ciència per Sant Jordi

El enemigo invisible Dorothy H. Crawford

Els virus són extraordinàriament petits i senzills, la causa del refredat comú i la grip. Un sol virus, el de la verola, va matar al menys a tres-cents milions de persones al segle XX, abans que fos eradicat el 1980. El virus de la sida, el VIH, és ara la infecció més letal a tot el món i la causa més comuna de mort a Àfrica. En els últims anys, l’aparició de diferents virus letals com el Hanta o l’Ébola han despertat certa preocupació general. Dorothy Crawford descriu en aquest fascinant llibre tots els aspectes de la història secreta d’aquests paràsits mortals i ens explica, amb un estil brillant, què els diferencia d’altres microorganismes. Explora els virus que han causat el caos en el passat i ens explica com s’han desenvolupat i com es descobreixen i s’ideen les vacunes.

Sàpiens. Una breu història de la humanitat Yuval Noah Harari

Fa cent mil anys, l’Homo sapiens era un animal insignificant que s’ocupava de les seves coses en un racó de l’Àfrica i compartia el planeta amb almenys cinc espècies més d’humans. El seu paper en l’ecosistema no era gaire més important que el de les cuques de llum o els goril·les. De sobte, però, fa setanta mil anys, un canvi misteriós i profund en les seves habilitats cognitives el va convertir en l’amo del món. Avui dia només hi ha una espècie humana a la Terra. Nosaltres. L’Homo sapiens.

Com s’ho va fer l’Homo sapiens per aconseguir extingir la resta de les espècies d’humans i gairebé la meitat dels mamífers terrestres més grans del món? Per què els nostres vantpassats es van reunir i organitzar per crear ciutats i regnes? Com vam arribar a creure en els déus, les nacions i els drets humans; a confiar en els diners, els llibres o les lleis. Per què es van convertir en esclaus de la burocràcia, els horaris i el consumisme? Els humans, som més feliços a mesura que la història progressa? Com serà el nostre món d’aquí mil anys?

Informativa, divulgativa, audaç, intel·ligent, Sàpiens. Una breu història de la humanitat posa en qüestió tot allò que sabíem sobre l’ésser humà. Una obra brillant que ofereix una nova perspectiva de la humanitat i ens permet connectar els fets del passat amb les preocupacions actuals.