Arxiu d'etiquetes: Biologia

III Congrés de noves espècies de primer d’ESO

L’alumnat de 1er d’ESO presenta el III Congrés de Noves Espècies al nostre centre, un projecte col·laboratiu de Biologia i Educació Visual i Plàstica amb els professors Jahel Tomàs, Francesc Escriche i Goyo Encina.

Imaginem que som un grup de científics i científiques que hem descobert una espècie nova d’ésser viu, que mai abans havia estat catalogada, i l’hem de descriure.

Per a fer-ho, els nostre alumnat ha elaborat per grups de treball uns pòsters a mà on recreen l’espècie el més exactament possible, indicant les seves característiques: regne al qual pertany, característiques de l’ésser viu, comentaris sobre la seva ecologia, com realitza les funcions vitals (nutrició, relació i reproducció), el seu nom científic i nom comú i han realitzat dibuixos detallats de les funcions vitals de l’ésser viu on reprodueixen la seva textura tàctil i els seus colors.

L’alumnat ha presentat i explicat oralment la seva creació a classe on fins i tot han reproduït els seus sons i finalment ens mostren els seus descobriments científics a tota la comunitat educativa.

Us convidem a visitar els divertits descobriments dels nostres científics i científiques a l’exposició a l’Institut i en aquest enllaç!

Pràctiques de genètica amb la mosca de la fruita

L’alumnat de la matèria de Biologia de segon de Batxillerat fa pràctiques de genètica mendeliana amb mosques de la fruita, proporcionades pel Departament de Genètica de la Universitat de València: manipula els animals i realitza encreuaments experimentals per estudiar l’herència del color dels ulls de les mosques. Treballen amb tres soques: mosques amb el fenotip silvestre: els seus ulls són de color roig; mosques que presenten una mutació per la qual els seus ulls són de color negre; i una altra mutació d’ulls de color blanc. La mutació que causa ulls negres es troba en un autosoma i la d’ulls blancs a un cromosoma sexual, per la qual cosa, en encreuar-se amb individus d’ulls rojos, la descendència hereta el color dels ulls seguint patrons d’herència diferents.

Tallers i visita al Cosmocaixa i el MNACTEC

Els estudiants de Química i Biologia de Batxillerat han visitat el Cosmocaixa a Barcelona i el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) a Terrassa, com a part de les activitats de la Setmana de la Ciència, els dies 11 i 18 de novembre. Al Cosmocaixa han realitzat el taller Investiga com es fan els medicaments, on han reproduït els passos d’una recerca real per a un fàrmac per tractar l’Alzheimer. També han tingut l’ocasió de visitar l’exposició del museu. A la tarda, han dut a terme el taller de química El canvi químic al MNACTEC, on han presenciat distints tipus de reaccions químiques.

Transformació bacteriana

Com a part de les activitats programades per a aquesta Setmana de la Ciència, el divendres 12 de novembre els estudiants de Biologia de Batxillerat han realitzat una transformació bacteriana. Han inserit a uns bacteris un plasmidi amb el gen que codifica per una proteïna fluorescent de medusa. Els tallers han estat conduïts d’una forma molt propera i dinàmica per les investigadores de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona María José Barallobre, Pilar Lozano i Mar Garcia, a través de la iniciativa Biocomunica’t.

Conferències sobre espècies amenaçades als Ports

L’alumnat de Biologia i Geologia, acompanyat de la seva professora Jahel Tomàs, ha assistit els dies 16 i 17 d’aquesta Setmana de la Ciència a una conferència sobre les espècies en perill que es poden trobar al Parc Natural dels Ports. Conduïda per l’educador ambiental Víctor Reverté, aquesta xerrada complementa el currículum de la matèria de primer d’ESO. Els estudiants aprenen conceptes sobre ecologia i biodiversitat del seu entorn més proper i tenen ocasió d’intervindre i preguntar a una persona experta, en una activitat que ja és un clàssic de la programació d’activitats amb motiu de la Setmana de la Ciència.

Ecologisme real

José Miguel Mulet ha estat el protagonista de la desena edició del cafè científic, que ha tingut lloc el dilluns dia 15 de novembre a la sala d’actes de l’Institut amb una xerrada amb el tema de la seva última obra com a fil conductor. S’ha parlat de sostenibilitat alimentària, d’energies o de formes de transport, entre altres aspectes, i l’alumnat del Batxillerat científic, professorat i el públic general que ha volgut acompanyar-nos han tingut l’oportunitat de preguntar al ponent sobre qüestions diverses relacionades amb la sostenibilitat, la temàtica central de l’edició d’enguany de la Setmana de la Ciència.

Cafè científic amb José Miguel Mulet

El dilluns 15 de novembre a les 16:30 h J. M. Mulet ens acompanyarà en una nova edició del cafè científic sota el títol de la seva última obra: Ecologisme real. Serà una conferència oberta a estudiants, famílies, professorat i tota la comunitat educativa, en la qual hi haurà l’oportunitat de preguntar al ponent i debatre sobre la importància de la ciència a la societat.

El canvi climàtic és una realitat indiscutible de la qual ja estem notant els efectes i, si no ho frenem, els resultats seran catastròfics per a la humanitat. Les decisions que prenem dia rere dia tenen un impacte directe en el medi ambient i si les canviem podem aconseguir que la nostra petjada ambiental es redueixi al mínim. Però quines són les accions que de debò el protegeixen? Quina dieta és la més respectuosa? És millor comprar un cotxe elèctric? Per què el rebut de la llum és tan car si la llum solar i el vent són gratis? Existeix l’obsolescència programada? Com puc reduir la petjada ecològica de casa meva o la de les vacances?

J. M. Mulet desmenteix molts dels rumors sobre la cura de l’entorn des d’una perspectiva científica. Així, descobrirem que bona part de les propostes que han defensat les organitzacions ecologistes durant aquests anys no tenen una base científica i que, d’aplicar-les, els resultats poden ser nefastos per als ecosistemes.

Ser ecologista de veritat i fugir del postureig és més fàcil del que pensem amb ajuda de la ciència. Benvingudes i benvinguts a l’ecologisme real.

J. M. Mulet (Dénia, 1973) és catedràtic de Biotecnologia a la Universitat Politècnica de València (UPV) i dirigeix ​​una línia d’investigació a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes que tracta de desenvolupar plantes tolerants a la sequera i al fred. També és director del Màster en Biotecnologia Molecular i Cel·lular de Plantes. Ha rebut el Premi Tesla de divulgació científica (2015) i el  Premi a l’excel·lència docent del Consell Social de la UPV (2017). En la seva faceta de divulgador científic, ha publicat Los productos naturales, ¡vaya timo!, Comer sin miedo (Premi Prismas 2014 al millor llibre de ciència editat en castellà), Medicina sense enganys, La ciència a l’ombra, Transgénicos sin miedo, ¿Qué es comer sano? i ¿Qué es la vida saludable? Col·laborador de diversos podcasts i programes de ràdio, també és autor de la secció Ciencia sin ficción a El País Semanal, de Fotogrames de ciència a la revista de divulgació científica Mètode i del blog Tomates con genes, a més de ser molt actiu a Twitter (@jmmulet).

Trobareu aquí l’activitat al web de la Setmana de la Ciència i aquí el cartell promocional. Us animem a vindre!

Curs de Bioquímica a la Universitat de Barcelona

L’estudiant de primer de Batxillerat Paula Bosch Vidal ha estat una de les 24 persones seleccionades al curs I tu? Jo, Bioquímica de la Universitat de Barcelona. Durà a terme tècniques de laboratori com l’electroforesi o l’espectrofotometria i assistirà a xerrades interactives amb temàtiques relacionades amb la bioinformàtica, el metabolisme o la diabetis a càrrec de professorat del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la Facultat de Biologia. Tindrà lloc entre el 21 i el 25 de juny a les instal·lacions de la Universitat de Barcelona.

Llegir ciència per Sant Jordi

L’esperit del temps Martí Domínguez

L’esperit del temps va fer que un metge austríac s’interessés pel desenvolupament de les teories darwinistes. L’esperit del temps va fer que pensés a aplicar els estudis sobre el comportament animal al progrés de l’espècie humana. L’esperit del temps va fer que posés les seves investigacions al servei d’una política. L’esperit del temps el va convertir en un puntal de les teories que fonamentaven les pràctiques nazis. L’esperit del temps el va situar en el front de l’Est en la guerra contra els russos. L’esperit del temps no va impedir que a principis dels setanta aquest científic nazi rebés el Premi Nobel de Medicina. Una novel·la que reflexiona sobre les foscors més inquietants de la naturalesa humana.

L’embrió inconformista. Com influeix en la nostra evolució el desenvolupament embrionari Jordi Garcia-Fernàndez i David Bueno

Els embrions poden semblar-nos éssers indefensos, però poques persones saben que són uns inconformistes nats: qualsevol modificació genètica que afecti el seu desenvolupament es traduirà en canvis anatòmics o funcionals en els adults que, per lleus que puguin semblar, són la clau de volta de l’evolució i de la selecció natural. Canviar per sobreviure, sobreviure per canviar. Si els embrions no estiguessin abocats al canvi, l’evolució dels metazous, és a dir, de tots els animals, no hauria estat possible. L’evolució i el desenvolupament embrionari formen un aliatge biològic resistent i flexible. Aquest és el camp d’estudi de l’evo-devo, una nova disciplina científica que investiga com els mecanismes evolutius fan possible que organismes que comparteixen un mateix avantpassat, com els cucs, els insectes i els vertebrats, siguin tan diferents. Però són diferents només en aparença, perquè una de les principals troballes de l’evo-devo és que genèticament tenen molt en comú. Amb un llenguatge assequible, exemples sorprenents i experiments fascinants, el lector descobrirà com i per què el desenvolupament embrionari condiciona l’evolució, inclosa la dels humans.

Por qué creemos en mierdas. Cómo nos engañamos a nosotros mismos Ramón Nogueras

Mai abans en la història de la humanitat hem tingut més accés a informació que ara. Mai abans el nostre coneixement sobre el món en què vivim i el seu funcionament ha estat comparable al que tenim ara. I no obstant això, com és possible que creguem fermament en rumors i supersticions? Per què donem per bones i difonem històries i notícies que mai han passat? Què explica que, tot i les evidències, no estiguem disposats a canviar d’opinió o a modificar-la si més no? Les respostes a aquestes preguntes, com veurem en el llibre, tenen a veure amb múltiples causes. Per començar, analitzarem per què els éssers humans distem molt de ser éssers racionals. Entendrem com processem la informació d’una manera que està lluny de ser objectiva perquè, en definitiva, busquem creure el que volem creure. Examinarem per què la nostra memòria no és fiable i com elaborem falsos records d’una manera perfecta. Un viatge apassionant que ens ajuda a comprendre que gairebé tot el que creiem sobre el món i sobre nosaltres mateixos està malament.