Arxiu d'etiquetes: Biomedicina

Pràctiques de genètica a Biomedicina

Biomedicina és una de les matèries optatives que ofereix el nou currículum de Batxillerat a primer curs. Aquesta matèria representa una oportunitat per treballar continguts específics, com la sang i el sistema immunitari o la genètica molecular i el càncer.

Al nostre institut, l’alumnat aprén genètica estudiant els patrons d’herència d’una característica de les mosques de la fruita: el color dels ulls. També anomenada mosca del vinagre, Drosophila melanogaster, que és el seu nom científic, fa més de cent anys que s’utilitza per comprovar les lleis de l’herència. En aquest cas, s’estudia la transmissió dels ulls de color blanc i de color negre en dues mutacions distintes, quan s’encreuen les mosques mutants amb d’altres amb els ulls de fenotip silvestre, de color vermell. Al llarg de cinc sessions de pràctiques, a raó d’una per setmana, l’alumnat ha seguit els passos de dues generacions de mosques. Han estudiat el fenotip de més de quatre mil mosques a la segona generació, en la qual han trobat les proporcions esperades de cada color d’ulls.

Els animals han estat proporcionats pel Departament de Genètica de la Universitat de València i han permés realitzar una de les pràctiques de laboratori millor valorades pel nostre alumnat.

Projecte Emma de recerca en càncer de mama

Aquest dimecres 26 d’abril Carlos López ha visitat l’alumnat de la matèria optativa de Biomedicina, a primer de Batxillerat. Ell és biòleg i doctor per la Universitat Rovira i Virgili, i coordinador de recerca territorial de l’Institut Català de la Salut (ICS) a les Terres de l’Ebre. El Projecte Emma és una iniciativa de la Fundació Dr. Ferran per a la investigació en càncer de mama, impulsada pel grup de recerca en patologia oncològica i bioinformàtica de la Gerència Territorial de les Terres de l’Ebre de l’ICS.

Ha ofert l’alumnat una conferència molt completa sobre els factors que indueixen el càncer i, en particular, el càncer de mama, fent incidència en la importància de la detecció precoç per afavorir un bon pronòstic. Ha destacat l’equip de recerca multidisciplinari que du a terme aquesta recerca des de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, que busca contrastar si els ganglis que no tenen metàstasi tenen una resposta immune diferent entre les pacients que tenen algun gangli veí afectat amb metàstasi i les pacients que no en tenen cap i si aquestes diferències en la resposta immune poden tenir implicacions en l’evolució de la malaltia i, per tant, en la metàstasi a distància i la supervivència de les pacients.

Ha estat una oportunitat molt engrescadora de poder conversar en un ambient proper i distés amb algú que està en primera línia de la recerca al nostre territori, per la qual cosa agraïm al doctor Carlos López la seua visita.

Llegir ciència per Sant Jordi

Jugar a ser déus Salvador Macip i Chris Willmott

La clonació d’humans, la medicina regenerativa, les anàlisis prenatals… Són molts els descobriments revolucionaris en el camp de la biomedicina que ens prometen una millora important de la qualitat de vida, però a la vegada poden provocar canvis que alteraran per sempre la societat. Els beneficis que ofereixen compensen el preu que haurem de pagar per ells? Els autors d’aquest llibre ens presenten els avenços més innovadors de la recerca biomèdica i ens ajuden, amb arguments a favor i en contra, a formar-nos una opinió sobre les conseqüències ètiques i socials que tindran.

¿Qué puede salir mal? Sandra Ortonobes

¿Qué puede salir mal? és un llibre de divulgació científica fascinant i nou que ens ensenya el mapa bàsic del nostre cos per entendre de què estem fets, com funcionem i com interactuem amb el nostre entorn. En aquest món tan perillós, com és possible que continuïs amb vida? Des que som una sola cèl·lula, el nostre organisme s’enfronta a una sèrie d’obstacles que no li donen treva: mutacions genètiques, substàncies tòxiques que entren sense avisar, atacs constants de virus i bacteris amb molt mala llet i una loteria de tota mena de malalties. No obstant això, per sobreviure en aquest món hostil que ens envolta, el cos humà està preparat per contraatacar aquestes amenaces sense pensar-s’ho dues vegades. La crítica ha dit: “Si no has entés res de les teves classes de biologia, aquest llibre de la Hiperactina et salvarà la vida… I a més te l’explicarà. PD: El capítol sobre les drogues és brutal.” Jose Luis Crespo, Quantum Fracture.

El punt de trobada de l’Enginyeria amb la Biologia i la Medicina

La professora del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat Rovira i Virgili ha estat a l’Institut Ramon Berenguer aquest dimecres dia 15 de febrer. Ha ofert una conferència a l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i Batxillerat.

Ha començat parlant de la seva trajectòria vital i acadèmica i ha destacat la importància de la interdisciplinarietat del coneixement. Ha explicat la diferència entre ciència bàsica i aplicada, prenent com a exemples les matèries de modalitat que s’imparteixen al Batxillerat de Ciències i Tecnologia. A partir de dos casos concrets, que coneix de primera mà, ha ficat de manifest la importància del treball conjunt d’especialistes en Química, Informàtica, Biologia, Enginyeria o Matemàtiques en el desenvolupament de projectes de biologia sintètica o algoritmes per diagnòstic de malalties metabòliques.

Aquestes disciplines conflueixen al grau d’Enginyeria Biomèdica, que ofereix, entre altres universitats, la URV.

Ciència i Tecnologia en femení al Parc Científic de Barcelona

 
Aquest dimarts una trentena d’alumnes de 3r d’ESO han visitat el Parc Científic de la Universitat de Barcelona amb els seus professors de Ciències Josep Benavent i Gaspar Lloret. Allí han participat al projecte Ciència i Tecnologia en femení per promocionar les Ciències, la Tecnologia, l’Enginyeria i les Matemàtiques (STEM, per les seves sigles en anglès), especialment entre les xiques, amb l’objectiu de fomentar la seva incorporació a aquestes disciplines. A tal efecte han escoltat la xerrada d’una estudiant de doctorat i han fet una visita guiada a l’exposició Mujeres que cambiaron el mundo. A continuació han fet el taller científic Bacteris transformats: biomedicina amb transgènics, en el que han fet una transformació bacteriana i han carregat un gel d’electroforesi, guiades per dues joves investigadores. Aquesta visita forma part de la programació d’activitats del Departament de Ciències Naturals amb motiu de la Setmana de la Ciència.

Fem un immunoassaig al CosmoCaixa

Aquesta setmana hem visitat el CosmoCaixa a Barcelona amb els nostres estudiants de Biologia de 1r de Batxillerat. Allí han realitzat una tècnica anomenada ELISA per les seues sigles en anglès. Consisteix en fer servir l’especificitat dels anticossos per identificar la immunogenicitat de dos antígens del protozou Plasmodium, que podrien ser utilitzats per elaborar una vacuna contra la malària. Durant l’experiència els alumnes han anat seguint els passos del protocol i han analitzat els resultats. Després han pogut gaudir del bosc inundat, el mur geològic o l’exposició Top Ciència durant la visita al CosmoCaixa, completant així un matí ben aprofitat.

Visitem el Parc Científic i l’Institut Químic de Sarrià

Aquest dimecres dia 1 de març els nostres alumnes de Biologia de Batxillerat han realitzat una visita a dos centres d’investigació a Barcelona. Pel matí, al Parc Científic de Barcelona, han realitzat una transformació bacteriana. Guiats per Marc i Jordi, joves investigadors en biotecnologia i ciències biomèdiques, han inserit a un bacteri un plasmidi amb un gen d’interès en la recerca contra l’aterosclerosi. Per la tarda han assistit a una conferència sobre bioenginyeria a l’Institut Químic de Sarrià. Allí, el doctor Carlos Semino els ha parlat dels seus experiments de regeneració de cèl·lules cardíaques infartades d’ovella a partir de les cèl·lules mare del teixit adipós del mateix individu, completant així una jornada d’activitats científiques on els estudiants han pogut dur a la pràctica tècniques de laboratori i aprendre directament dels protagonistes de la investigació.

Òrgans humans en embrions animals?

Cor de rata en un embrió de ratolí

Un pas cap al cultiu en porcs d’òrgans humans. La utilització de quimeres porc/humà per a trasplantaments encara queda lluny, però el seu ús per provar nous fàrmacs no ho està tant.

Els dos grans temes de la biologia dels últims anys són les cèl·lules mare i l’edició genòmica, i no és estrany que la combinació de tots dos estigui començant a obrir noves vies a la investigació biomèdica. És combinant aquestes dues tècniques com els científics acaben de donar el primer pas ferm per crear quimeres de porc i humà. I per dissipar un tabú que pot resultar molt perjudicial en el futur proper: el de no creuar la barrera de les espècies. Si això pot beneficiar la medicina, pensen els científics, caldrà creuar-la.

Continueu llegint a El País »

Investiguem la vacuna del VIH al CosmoCaixa

El passat divendres els nostres alumnes de Biologia de 1r de Batxillerat i de 4t d’ESO van visitar les instal·lacions del CosmoCaixa a Barcelona. Allí, a més de visitar el museu, van dur a terme un taller científic en què van carregar un gel d’electroforesi per separar fragments d’ADN de tres soques del virus de la immunodeficiència humana (VIH). L’objectiu era comprovar si una seqüència determinada podia trobar-se a les tres soques, sent així una bona candidata per trobar una vacuna universal contra el virus. És una manera de practicar tècniques habituals als laboratoris d’investigació i d’aprendre-les des de l’experiència.

Transformació bacteriana al Parc Científic

Aquesta setmana els nostres alumnes de Biologia de segon de Batxillerat han visitat el Parc Científic de Barcelona. Allí han introduït un gen humà en bacteris Escherichia coli. Aquest gen sintetitza una proteïna que inhibeix la formació de plaques d’ateroma als vasos sanguinis quan els macròfags neutralitzen l’excés de lipoproteïnes LDL en sang, transportadores de colesterol. Així, aquesta proteïna pot esdevindre una diana terapèutica en la lluita contra l’aterosclerosi, i els bacteris transformats, bioreactors naturals que la produeixen per poder-la estudiar.