Arxiu d'etiquetes: Etologia

Llegir ciència per Sant Jordi

L’esperit del temps Martí Domínguez

L’esperit del temps va fer que un metge austríac s’interessés pel desenvolupament de les teories darwinistes. L’esperit del temps va fer que pensés a aplicar els estudis sobre el comportament animal al progrés de l’espècie humana. L’esperit del temps va fer que posés les seves investigacions al servei d’una política. L’esperit del temps el va convertir en un puntal de les teories que fonamentaven les pràctiques nazis. L’esperit del temps el va situar en el front de l’Est en la guerra contra els russos. L’esperit del temps no va impedir que a principis dels setanta aquest científic nazi rebés el Premi Nobel de Medicina. Una novel·la que reflexiona sobre les foscors més inquietants de la naturalesa humana.

L’embrió inconformista. Com influeix en la nostra evolució el desenvolupament embrionari Jordi Garcia-Fernàndez i David Bueno

Els embrions poden semblar-nos éssers indefensos, però poques persones saben que són uns inconformistes nats: qualsevol modificació genètica que afecti el seu desenvolupament es traduirà en canvis anatòmics o funcionals en els adults que, per lleus que puguin semblar, són la clau de volta de l’evolució i de la selecció natural. Canviar per sobreviure, sobreviure per canviar. Si els embrions no estiguessin abocats al canvi, l’evolució dels metazous, és a dir, de tots els animals, no hauria estat possible. L’evolució i el desenvolupament embrionari formen un aliatge biològic resistent i flexible. Aquest és el camp d’estudi de l’evo-devo, una nova disciplina científica que investiga com els mecanismes evolutius fan possible que organismes que comparteixen un mateix avantpassat, com els cucs, els insectes i els vertebrats, siguin tan diferents. Però són diferents només en aparença, perquè una de les principals troballes de l’evo-devo és que genèticament tenen molt en comú. Amb un llenguatge assequible, exemples sorprenents i experiments fascinants, el lector descobrirà com i per què el desenvolupament embrionari condiciona l’evolució, inclosa la dels humans.

Por qué creemos en mierdas. Cómo nos engañamos a nosotros mismos Ramón Nogueras

Mai abans en la història de la humanitat hem tingut més accés a informació que ara. Mai abans el nostre coneixement sobre el món en què vivim i el seu funcionament ha estat comparable al que tenim ara. I no obstant això, com és possible que creguem fermament en rumors i supersticions? Per què donem per bones i difonem històries i notícies que mai han passat? Què explica que, tot i les evidències, no estiguem disposats a canviar d’opinió o a modificar-la si més no? Les respostes a aquestes preguntes, com veurem en el llibre, tenen a veure amb múltiples causes. Per començar, analitzarem per què els éssers humans distem molt de ser éssers racionals. Entendrem com processem la informació d’una manera que està lluny de ser objectiva perquè, en definitiva, busquem creure el que volem creure. Examinarem per què la nostra memòria no és fiable i com elaborem falsos records d’una manera perfecta. Un viatge apassionant que ens ajuda a comprendre que gairebé tot el que creiem sobre el món i sobre nosaltres mateixos està malament.

XVII Matinal de l’Evolució

Aquest dissabte ha tingut lloc al Jardí Botànic de València una nova trobada amb l’evolució. Tres conferències i un debat final amb temes ben distints i atractius, amb la perspectiva evolutiva com a marc comú. Rafael Sanjuán ens va parlar de la diversitat dels virus i de quina manera entendre la seua evolució ens pot ajudar a combatre’ls. La conferència de Pau Carazo va versar sobre el conflicte i la col·laboració en la reproducció sexual (també en humans!). I Núria Flames va exposar com la mateixa plasticitat gènica (duplicacions gèniques, concretament) que ha permès el desenvolupament del nostre cervell podria ser causa de malalties neurològiques. Tots ells brillants investigadors que van exposar els seus temes d’una manera clara i engrescadora i van respondre plegats les preguntes dels assistents. Un matí per a gaudir, del que podeu veure el programa complet aquí, i  llegir les piulades que va generar a l’etiqueta #matinalevo.

XIII Matinal de l’Evolució

El passat dissabte 11 de maig va tindre lloc aquesta jornada d’actualització científica per al professorat de Secundària i Batxillerat al Jardí Botànic de la Universitat de València (UV), consistent en tres xerrades i un debat final amb els ponents, moderat per Juli Peretó, professor de Bioquímica i Biologia molecular de la UV.

Després de les paraules de benvinguda de María José Lorente, Manuel Serra i Javier Lluch, en nom del Rectorat per a la Incorporació a la Universitat, l’Institut Cabanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) i el Deganat de la Facultat de Ciències Biològiques de la UV, respectivament, va tindre lloc la comunicació d’Anna Albiach, amb un títol ben suggerent: De primats peluts, primats pelats i primats amb plomes. Investigant l’evolució de la cognició. L’Anna ens va presentar un estudi d’etologia comparada entre primats i còrvids, per tractar de contrastar el nivell d’aprenentatge i cognició en les espècies estudiades, així com també una comparativa entre primats i humans de fins a quatre anys. Els experiments es basen en l’obtenció d’una recompensa (un aliment, en la major part dels casos) si es realitza la tasca adequada (triar la tira de paper correcta, per exemple), i comprovar si hi ha una millora en els encerts al llarg dels assajos, és a dir, si hi ha aprenentatge. Les conclusions, a vegades sorprenents, obren nous interrogants i portes a futures investigacions.

Vídeo en què un corb fa servir un instrument com a eina mostrant la seua capacitat d’aprenentatge i cognició, que va servir d’inspiració a la investigació que compara els primats amb els còrvids (d’aquí allò de “primats amb plomes”).

Raquel Ortells, en Ecologia evolutiva i cicles vitals, ens parlà de l’alternaça entre la reproducció sexual i asexual en organismes planctònics com els rotífers o la puça d’aigua (Daphnia sp.) i els factors que indueixen un o altre tipus de reproducció. La reproducció partenogenètica, que únicament dóna lloc a femelles, és més ràpida que la sexual però no assegura la diversitat, fonamental en ambients canviants com les llacunes estacionals, i no genera formes de resistència: els ous sexuals, que queden soterrats entre els sediments i poden eclosionar fins i tot dècades desprès d’haver-se format, i en condicions favorables, el que permet la pervivència del grup. Així, la reproducció sexual hauria d’ocórrer idealment just abans de que arriben les condicions ambientals desfavorables. Aquesta està induïda per la densitat poblacional: les femelles fabriquen una glicoproteÏna que és detectada com un senyal d’un número elevat d’individus, i al que es respon mitjançant la reproducció sexual, normalment de forma progressiva (no totes les femelles a l’hora), el que augmenta la probabilitat d'”encertar” el moment idoni. Estudiar els ous de la columna de sediments és una manera de reconstruir la microevolució d’una població, “ressucitant” els ous de les capes més profundes (més antics).

Continua la lectura de XIII Matinal de l’Evolució