Arxiu d'etiquetes: Ciències per al món contemporani

Activitats durant el confinament

Aquest és un recull d’algunes de les activitats que ha realitzat el professorat de Biologia i Geologia amb el seu alumnat durant aquests dies de confinament.

La professora de Biologia de 1r de Batxillerat, Lara Sancho, ha engegat uns reptes per Instagram sobre el coronavirus. Podeu trobar algunes de les respostes dels alumnes al primer bio-repte aquí.

Els alumnes de 1r d’ESO han realitzat una tasca interdisciplinar entre les matèries de Biologia i Geologia, amb la professora Jahel Tomàs, i Visual i Plàstica, amb els professors Francesc Escriche i Maria José Beltri. Els objectius han estat conèixer la composició de la bossa d’escombraries de casa i construir una figura tridimensional amb les deixalles, reciclant i donant un altre ús a aquests residus. Durant la realització els alumnes han dissenyat i construït un “monstre de les escombraries” amb els residus investigats. Podeu trobar imatges dels treballs dels alumnes aquí.

Els alumnes de Ciències per al Món Contemporani de 1r de Batxillerat de Lara Sancho han estat treballant sobre la petjada ecològica. S’han sorprès en adonar-se que si tothom consumís com nosaltres es necessitarien 3 o 4 planetes com el nostre. Això els ha portat a analitzar el seu model de consum i reflexionar sobre quines coses podien canviar en el seu dia a dia. El treball ha finalitzat amb una petita campanya de promoció d’hàbits senzills que estan a les nostres mans i que poden ajudar a reduir la nostra petjada ecològica. Aquí teniu una petita mostra de la feina feta.

L’alumnat de 3r d’ESO de la matèria de Biologia i Geologia, coordinat pel seu professor Josep Benavent, ha investigat i exposat amb una visió artística la interpretació dels fenòmens a través dels òrgans dels sentits. Han expressat vivències, mitjançant aquells òrgans que ens fan sentir. Aquí teniu un recull dels treballs.

Vida extraterrestre, realitat o ficció?

Avui ens ha visitat el professor i investigador de la URV Laureano Jiménez. Davant els alumnes de Ciències per al Món Contemporani, amb el seu provocador estil, ha parlat de les possibilitats de la hipotètica existència de vida en altres planetes. Començant per alguns organismes especialment resistents del nostre planeta, ha explorat les probabilitats de trobar planetes habitables, les més petites de que estiguin al nostre abast, i les encara menors de contactar amb una civilització intel·ligent. Ha apel·lat als estudiants amb preguntes i ha mantingut l’atenció dels assistents durant tota la conferència en una intervenció que sens dubte no ha deixat indiferent ningú.

Conferències a Ciències per al Món Contemporani

La matèria de Ciències per al Món Contemporani és una oportunitat perquè els estudiants de Batxillerat de totes les modalitats s’apropin a la ciència. També perquè professors universitaris i investigadors els hi exposen les seves àrees de coneixement a través de xerrades. El dia 7 de febrer la doctora Anna Maria Masdeu, investigadora i professora del Departament de Química Física i Inorgànica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), va impartir al Berenguer la conferència El diòxid de carboni: el petroli del futur?. Avui ha estat el torn del doctor Antonio Moreno, a la imatge, sotsdirector de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la URV i professor del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques. Ha presentat El futur que ja està aquí: intel·ligència artificial.

Les evidències de l’evolució. L’evolució del darwinisme

Per Joan Jordà Vizcarro

Les evidències de l’evolució

La paleontologia: els fòssils

Els fòssils conserven parts d’animals, plantes i altres organismes d’un passat llunyà. Són exemples de fòssils els ossos les dents i les empremtes. Mitjançant l’estudi dels fòssils es posen de manifest evidència de l’evolució.

Un/a paleontòleg/a és un/a científic/a que estudia els fòssils per aprendre sobre la vida en el passat. En els seus estudis comparen les característiques de les espècies de diferents èpoques de la història i amb aquesta informació tracten d’entendre com les espècies han evolucionat durant milions d’anys.

Continua la lectura de Les evidències de l’evolució. L’evolució del darwinisme

Breu història de la vida a la Terra. Modificar la vida

Per Nela Domènech i Joaquim Alegre

L’origen de la vida i els primers organismes

Breu història de la vida a la Terra

Fa entre 3.900-3.500 milions d’anys es va formar l’única cèl·lula primitiva, gràcies a l’evolució química de les primeres molècules orgàniques.
Era una cèl·lula procariota, petita, sense nucli amb una estructura senzilla. Era heteròtrofa, es a dir obtenia matèria orgànica directament del medi i tenia un metabolisme anaerobi que li permetia disposar d’energia en absència d’oxigen.
Els nutrients orgànics es van començar a exhaurir i les dificultats per sobreviure en aquest ambient van conduir a la selecció d’un grup de procariotes fotosintetitzadors, organismes autòtrofs, que utilitzaven com a font energètica la llum i eren capaços d’obtenir hidrogen a través de l’agua.
L’oxigen era ‘contaminant’ i dificultava la supervivència de les cèl·lules, però van aparèixer mutants resistents a l’oxigen, o a partir d’aquests organismes es ban desenvolupar les vies aeròbiques, i va ser més fàcil l’obtenció d’energia.
Els cianobacteris fotosintetitzadors i aerobis es van diversificar en centenars de formes diferents.
Fa uns 1.000-700 milions d’anys que l’oxigen atmosfèric es el mateix.

Continua la lectura de Breu història de la vida a la Terra. Modificar la vida

Provant d’entendre què és la vida. Els escenaris inicials de la vida

Per Arnau Riera

QUÈ ÉS LA VIDA?

-Una pregunta difícil de respondre:
-Pot ser carboni, nitrogen, hidrogen o oxigen però aquets materials també formen essers inerts…
-També pot ser aigua o sals minerals, però igualment l’aigua esta present en el mar, i no es vida..
-La vida pot ser proteïnes o àcids nucleics però els virus també i no son vida…

Continua la lectura de Provant d’entendre què és la vida. Els escenaris inicials de la vida

La tectònica de plaques

Per Najiha Bouyajdad

– L’UNIVERS I LA TERRA – LA TECTÒNICA DE PLAQUES
• Des de fa segles els geòlegs intenten explicar la formació de les muntanyes i l’origen dels terratrèmols i els volcans. Quan es va estudiar la distribució dels volcans i els terratrèmols es va constar que es concentraven en unes zones determinades.
– Deriva dels continents –
• Alfred Wegener, va desenvolupar la teoria de la deriva de continents a principis del s.XX, on va suposar que els continents es desplaçaven.
Es va basar en:
– La coincidència en que les costes d‘Àfrica i Sudamèrica encaixaven.
– La coincidència en els tipus de roques i estructures entre Àfrica i Sudamèrica.
– La existència de una fauna i flora fòssil terrestre coincident en llocs on ara esta separats per oceans.
Continua la lectura de La tectònica de plaques