Arxiu d'etiquetes: Geologia i ciències ambientals

Visita al Museu de les Mines

El Museu de les Mines de Bellmunt aprofita les antigues instal·lacions de les mines de galena per obtenir plom a la comarca del Priorat. Disposa d’una exposició permanent i dos audiovisuals on mostra com era l’extracció de galena i la vida a la mina durant els més de cent anys que va durar l’explotació.

La visita guiada inclou l’entrada a la primera de les vint plantes en galeria de la Mina Eugènia i la possibilitat de buscar minerals al terrer a la sortida de la mina. Allí, l’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals de Batxillerat ha tingut l’oportunitat de trencar mostres de roca amb el martell geològic per observar la roca fresca i hi han trobat diverses mineralitzacions de calcita, calcopirita i, sobretot, galena, entre l’esquist de la zona, anomenat localment llicorella.

La jornada ha servit per aprendre sobre la geologia de la comarca i per entendre el funcionament d’una explotació minera a partir d’un exemple proper, de les mans expertes del personal del Museu.

Conferència sobre riscos geològics


El dijous dia 14 de novembre, amb motiu de la Setmana de la Ciència, l’enginyer geòleg Joaquim Roset ens ha visitat per parlar-nos dels riscos geològics del nostre entorn. Aquesta xerrada ha estat adreçada a l’alumnat de tercer d’ESO i primer de Batxillerat de Geologia i Ciències Ambientals, els quals han pogut conèixer millor quins són els principals riscos als quals estem exposats: inundacions, esllavissades, caigudes de blocs, col·lapses i esfondraments, entre d’altres, i quines són les mesures preventives.

L’objectiu principal de la sessió ha estat conscienciar-nos de la magnitud que poden tenir aquests riscos i les seves afectacions, posant d’exemple les greus inundacions del País Valencià de fa unes setmanes. Ha mostrat algunes imatges amb foto aèria de la cartografia de les zones inundables i hem pogut observar la gran quantitat d’edificis que s’han construït en aquestes zones així com la manca de mesures preventives en els barrancs adjacents, fets que han causat aquesta gran catàstrofe.

Per finalitzar, el tècnic ha fet palesa la importància de l’ordenació del territori, la senyalització i les actuacions in situ de les zones avaluades, com a mesures principals per salvar vides.

Llegir ciència per Sant Jordi

Orígenes Lewis Dartnell

Quan es parla d’alguna cosa tan inabastable com la història de la humanitat solem posar el focus en coses molt concretes. Ens agrada enumerar els líders que van marcar la diferència, assenyalar certs fenòmens com ara la migració o descriure les conseqüències de les guerres més decisives. Però, què passaria si canviéssim l’enfocament i poséssim la Terra al centre de les nostres investigacions? Aquest llibre és el que passaria.

Per a Lewis Dartnell, l’única manera de comprendre la nostra història consisteix a explicar com el nostre planeta, des de l’inici dels temps, ha determinat el nostre destí. Tota espècie està condicionada pel seu entorn. És ineludible: les forces geològiques van ocasionar la nostra evolució a l’Àfrica oriental; els terrenys muntanyosos característics de Grècia van afavorir el naixement de la democràcia a les antigues polis, i l’Himàlaia guarda una relació amb la formació de les illes Britàniques que molts ignorem. La història d’aquestes forces és, en definitiva, la història de la humanitat.

Richard Dawkins contra Stephen Jay Gould Kim Sterelny

Dawkins i Gould. Oxford i Harvard. Un zoòleg i un paleontòleg. Un liberal i un socialista. Un anglès i un nord-americà. Una gran batalla intel·lectual. Dues visions contraposades sobre la naturalesa veritable de l’evolució. La història de la ciència està plena de rivalitats i conflictes: Newton va discutir amb Leibniz sobre la naturalesa de l’espai, Edison i Tesla van ser protagonistes de la famosa «guerra dels corrents», Einstein va rebatre públicament la teoria quàntica de Bohr…, i al camp de la biologia, la disputa entre Dawkins i Gould és cèlebre a causa de la seva intensitat, la seva durada (més de dues dècades) i la seva rellevància científica.

Richard Dawkins, autor d’El gen egoista i El rellotger cec, concep l’evolució com una lluita entre llinatges genètics. Stephen Jay Gould, que va escriure La vida meravellosa i La falsa mesura de l’home, la veu com una lluita entre organismes. Per a Dawkins, els principis de la biologia evolutiva s’apliquen igual als humans que als altres éssers vius; per a Gould, la sociobiologia és incorrecta i perillosa. Dawkins ha estat descrit moltes vegades com un reduccionista embogit, capaç de reduir la varietat i complexitat de la vida a la lluita per l’existència entre gens cecs i egoistes. En canvi, Gould ha estat utilitzat —erròniament— pels creacionistes per rebutjar els principis fonamentals del darwinisme.

En aquest llibre, Kim Sterelny ens guia a través de les diferències principals entre les concepcions de l’evolució i la ciència de Dawkins i Gould i ens ofereix una nova oportunitat de redescobrir l’univers de la biologia evolutiva.

Contra la sostenibilitat Andreu Escrivà

Un conegut supermercat etiqueta a la seua pàgina web alguns productes amb un requadre verd on es pot llegir: «sostenible». Però què significa aquest concepte? Vivim immersos en una gran confusió, que ens indueix a pensar que si alguna cosa és «sostenible» és perquè, en els millors dels casos, contamina menys i, per tant, «cuida el planeta». Poc més. Sembla que només ens importe aquesta part vendible i bonica que es pot pintar de verd i en què podem dissimular la brutícia i el dolor que engreixen la maquinària del nostre sistema productiu. Però per a construir un projecte de futur col·lectiu, durador i humà, primer hem de deixar ben clar què és el que ens han estat colant per sostenible, sense ser-ho.

A Contra la sostenibilitat, l’ambientòleg i divulgador climàtic valencià Andreu Escrivà qüestiona les veritats afables i assenyala les mentides autocomplaents amb una sèrie de capítols breus i directes per a entendre millor la banalització del concepte. Un llibre bàsic i didàctic per a enfrontar-nos als decorats de cartó pedra quotidians, així com als miratges de l’abundància i de la tecnologia redemptora. Una compilació necessària i urgent d’autoenganys, entrebancs i llocs comuns que ens impedeixen avançar perquè ens roben els debats que hauríem de tenir com a societat per a traçar els plànols d’altres futurs possibles.

100 secrets dels oceans

100 secrets dels oceans Daniel Closa i Esther Garcés

Quin és el secret molecular de l’aroma del mar? Com es forma un tsunami? Quin lligam hi ha entre la Lluna i el plàncton? Per quin motiu es pesquen més gambes els divendres? Quina força empeny els icebergs en una direcció diferent de la del vent? Els calamars es comuniquen amb senyals de llum sobre el seu cos? Com afecten els oceans en el clima de la Terra? La supervivència de quin organisme marí depèn de tenir orgasmes simultanis? D’on va sortir l’aigua dels oceans? Les 100 curiositats que trobem en aquest llibre ens ajuden a descobrir, entendre i valorar els oceans. Uns oceans que, no ho oblidem, constitueixen la major part del nostre planeta, i també la més desconeguda, i dels quals la nostra vida depèn molt més estretament del que pot semblar.

Conferència sobre roques i minerals

Telm Bover és professor titular de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona. Aquest divendres dia 26 de gener ha visitat l’Institut Ramon Berenguer IV amb la conferència L’estudi de minerals i roques, més necessari que mai. A l’acte ha assistit l’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals de Batxillerat.

La presentació ha començat amb una pregunta: quins materials formen part dels dispositius electrònics que, cada vegada més, formen part de les nostres vides? La llista de minerals necessaris per fabricar mòbils i tauletes és sorprenentment llarga.

El ponent ha explicat què són els minerals i quina és la seva procedència: les roques. A continuació ha fet un recorregut pels principals tipus de roques, els processos que les formen i els ambients on les podem trobar. Ha finalitzat amb un exemple concret: els minerals que proporcionen tungstè i les seves múltiples aplicacions. No ha passat per alt els conflictes derivats de la seva extracció i comercialització i les implicacions geopolítiques que es desprenen de l’explotació dels minerals clau per al desenvolupament tecnològic. La conclusió evident ha estat la importància cabdal dels estudis geològics per a gestionar el futur més immediat.

La conferència ha format part de la iniciativa de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB per apropar-se als centres de Secundària, com a part de la qual l’Institut Ramon Berenguer IV ja va rebre fa un parell d’anys una conferència sobre el volcà de La Palma, i que esperem poder seguir gaudint en properes edicions.

Visita a l’estació de control de la contaminació atmosfèrica d’Amposta

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ens ha oferit la possibilitat de fer un taller a l’estació de control de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) que tenim a Amposta. L’activitat s’ha desenvolupat en dos torns: al primer d’ells ha participat l’alumnat del grup d’Entorn Sostenible de Ciències i Tecnologia; al segon, l’alumnat de Química de segon de Batxillerat.

Aquesta visita ha estat conduïda pels ambientòlegs Nil i Guillem, que han fet una petita explicació dels principals contaminants atmosfèrics i de les característiques de les estacions de control de la contaminació que aquesta xarxa té distribuïdes per tot el territori català. A continuació, han presentat una sèrie de gràfics resultants de la detecció de distints contaminants i han explicat les situacions que podrien haver donat lloc a aquestes substàncies. També han fet un petit experiment amb aigües a distintes temperatures per simular l’efecte de les inversions tèrmiques a l’atmosfera.

L’activitat ha finalitzat amb una visita a l’interior de l’estació, on han mostrat els aparells de mesura en funcionament: en aquest cas, es tracta de detectors d’òxids de nitrogen, ozó i partícules de diàmetre inferior a 10 micres. Ha estat una activitat molt dinàmica i interactiva i on l’alumnat ha tingut ocasió de participar, que esperem que es pugui repetir.

Sortida de Geologia i Ciències Ambientals als Ports

L’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals ha fet una visita guiada a l’exposició Geoports que hi ha al centre de visitants del Baix Ebre del Parc Natural dels Ports. Allí han conegut de primera mà la geologia dels Ports a través de mapes i talls geològics, maquetes, blocs diagrama i fòssils. Han fet un repàs a la història geològica de la zona, la seua hidrologia i la importància de la composició de les roques per entendre com són avui Els Ports.

De la mà d’Òscar, l’educador ambiental que els ha acompanyant durant tot el matí, i les seues explicacions, a continuació han fet un recorregut geològic i naturalístic pel barranc de Farrúbio. Durant el mateix, no només han fet un repàs de la geologia, sinó també de la fauna i la flora d’aquest paisatge, en una sortida multidisciplinària molt ben aprofitada.

Riscos geològics

Joaquim Enric Roset Piñol és enginyer geòleg i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili. Aquest dijous dia 9 de novembre ha visitat l’Institut Ramon Berenguer IV com a part de la programació de la Setmana de la Ciència. S’ha adreçat a alumnat de 3r d’ESO i de Geologia i Ciències Ambientals de Batxillerat per parlar dels riscos geològics, fent especial incidència a aquells que ocorren al nostre entorn. Amb dades reals i imatges recents d’inundacions, esllavissades o subsidències, ha exposat de quina manera aquests fenòmens afecten el nostre territori i què caldria fer per evitar o minimitzar aquest risc, d’una manera molt directa i entenedora.

Rachel Carson, una dona pionera al medi ambient

El dijous 27 d’abril ens ha visitat Carme Aguilar, doctora en Química i catedràtica i investigadora del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili. S’ha trobat a la sala d’actes amb l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i primer de Batxillerat per parlar de la vida i la trajectòria professional de Rachel Carson.

Ha parlat del seu amor per la natura i la seua vocació literària, i de com l’admiració per una professora la va fer decantar pels estudis científics. Després d’escriure un parell de llibres d’èxit, va publicar la seua obra més recordada, Silent Spring, en la qual denuncia l’ús indiscriminat de l’insecticida DDT, pels seus efectes devastadors sobre la natura quan s’introdueix a les xarxes tròfiques. La potent indústria química la va atacar de forma despietada, i la seua prematura mort a causa d’un càncer de mama li va impedir veure la creació de l’Agència de Protecció del Medi Ambient als Estats Units i la prohibició del DDT, primer a aquest país i, anys més tard, a bona part de la resta del món.

Carme Aguilar ha presentat de forma molt clara i entenedora aquests episodis, alternant aspectes de la vida i la personalitat de Rachel Carson amb les característiques del DDT i els seus efectes sobre els ecosistemes, amb comparacions actuals que fiquen de manifest la vigència del problema dels contaminants ambientals. Ha estat una conferència molt ben rebuda per l’alumnat, a qui ha agradat molt la temàtica i el plantejament per part de la ponent, que ha ficat en valor la figura d’una científica imprescindible per entendre el sorgiment del moviment ambientalista al segle XX.

La mineria al Priorat


L’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals i de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de Batxillerat ha estat a Bellmunt del Priorat aquest dimarts 17 de gener. Gemma Barceló, directora del Museu de les Mines, els ha donat la benvinguda i allí han visitat l’exposició i han parat atenció a un audiovisual sobre la història de la mineria a la comarca. El professor de Mineralogia de la Universitat de Barcelona Joan Carles Melgarejo ha explicat la importància de la mineria a la zona, la seva evolució en el temps i la formació i explotació dels filons de galena. En la seva companyia i la de Robert Rodríguez, estudiant de màster de Paleontologia, i el monitor del Museu Edgar Martínez, han visitat l’interior de la mina Eugènia. A la sortida, han picat les roques de les escombreres de les mines Eugènia i Règia cercant minerals, completant d’aquesta manera un matí molt engrescador dedicat a la Geologia.